divendres, 3 de maig de 2013

Guanyadora del CMFM2013. Categoria 14 a 18 anys

ESPELMES

Gisela Guitart
 
El dia del teu aniversari és un dia especial; no només celebres que tens un any més, sinó que també celebres cada moment que has viscut durant aquells 365 dies. Un cop l’any, tens la possibilitat de posar pausa, agafar aire, i naufragar entre records, entre vivències passades. Aquest dia, s’acostuma a celebrar envoltat de família i amics, aquells que t’han acompanyat durant l’any i han ajudat que cada petit moment, que recordes amb un somriure, fos possible. L’aniversari, doncs, no és només un dia per celebrar, sinó també per agrair; agrair als qui t’envolten, als qui et recolzen, als qui t’estimen.

Aquell 6 d’abril, jo era més feliç que un gínjol. No era el meu aniversari, sinó el de la meva mare, però m’havien fet l’encarregat de portar el pastís amb les espelmes perquè la mare pogués demanar un desig. Era la primera vegada que m’ho deixaven fer sol, es veu que ja era prou gran. Quan vam haver acabat de sopar, i la taula estava sobreeixida de converses i rialles, em vaig esmunyir per sota la taula per dirigir-me a la cuina. Els meus problemes van arribar amb les espelmes. Jo esperava trobar-me dues úniques espelmes amb el seu número corresponent, que combinades formessin l’edat de la mare. En canvi, el pare havia deixat preparada una capseta de 50 espelmes. Quin era el problema? Que jo no sabia quants anys feia la meva mare. El cas és que a la meva mare mai li havia agradat fer anys i, quan en va haver fet 25 va decidir que es quedaria estancada en aquella edat; sempre que algú li preguntava quants anys tenia, ella responia amb la seva veu dolça que en tenia 25.

- Fina, quants anys té la meva mare? – li vaig preguntar a la millor amiga de la mare.

- Ja saps que a la teva mare no li agrada que se sàpiga el seu nom... – va vacil·lar un moment abans d’acostar-se a la meva orella i xiuxiuejar – però el que sí que et puc dir és que la teva mare és 5 anys més jove que jo, i fa 29 anys, jo li doblava l’edat.

Vaig pujar les escales de pressa i corrents per agafar un paper i apuntar les dades que m’havia donat la Fina. Darrera meu venia el meu cosí gran encuriosit, i en assabentar-se’n del que estava intentant descobrir, em va voler ajudar. Si posàvem com a incògnita l’edat de la mare, segons el meu cosí, ens sortia la següent equació: (x+5)-29=2(x-29). Després d’unes quantes operacions vam acabar arribant a la conclusió que la meva mare tenia 34 anys.

En saber la solució vaig tornar cap a la cuina. El pastís restava sobre la taula. Vaig poder col·locar-hi 34 espelmes de colors just a temps perquè s’apaguessin els llums i comencés la màgia.