dimarts, 8 juliol de 2014

Leer a Miguel Serrano Larraz

Leer a Miguel Serrano Larraz, que entre otras muchísimas cosas, es un escriptor molt matemàtic al que tenemos el placer de dedicar esta entrada de nuestro blog, es una experiencia que no os podéis perder y que os recomendamos. Para ayudarnos en esta recomendación, contaremos con la ayuda de algunos de sus jóvenes lectores, del Instituto Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès concretamente.

-En palabras de Víctor Lecegui: Miguel Serrano me pareció una persona muy cercana, amable y divertida. Miguel transmitía confianza y me sedujo su humildad.

-Según María Rodriguez: Regaló a los lectores más jóvenes un recuerdo de los que no se borran.

(Podéis leer la crónica de la visita de Miguel al Instituto Eugeni d'Ors, por Victor Lecegui, aquí)


Estos jóvenes lectores leyeron su libro de cuentos Órbita, publicado por la Editorial Candaya, y algunos, también, su novela Autopsia, publicada por la misma Editorial.

Pero antes de seguir hablando de Miguel, y de las matemáticas que Órbita contiene, y que también aparecen de un modo fugaz en Autopsia, dejadnos primero que sea él mismo el que nos hable sobre matemáticas en la siguiente entrevista.

 Entrevista a Miguel Serrano Larraz

Cómo habréis podido observar en la entrevista, Miguel Serrano Larraz es, realmente, una persona muy cercana. En cierto sentido, es muy pedagógico: tiene una gran capacidad para la comunicación y la reflexión.
En Órbita, reflexiona incluso sobre el orden del Universo y sobre Dios.



Y todo empezó por una demostración; por un número primo, como nos cuenta Miguel. Con su permiso, nos permitimos el pequeño lujo de incluir a continuación esa demostración -por favor, si aún no habéis leído el cuento Y así sucesivamente, no sigáis adelante hasta haberlo hecho- junto con una ilustración que Eduard Barrobés, profesor del Instituto Eugeni d'Ors, ha dedicado a este cuento matemático.




Miguel reflexiona y comunica, y ve más allá de las matemáticas y de las obsesiones, lo que deja una profunda huella en sus lectores. 
Leer a sus lectores también ayuda a conocer a Miguel. Porqué Miguel también invita a escribir, y los alumnos del Eugeni han escrito sobre él eligiendo su cuento preferido en el siguiente texto(Podéis contestar a las mismas preguntas que ellos se hicieron sobre su obra).

Si os ha gustado, orbitad junto a Miguel Serrando Larraz en Candaya, con su Autopsia, como ya hicieron algunos de los jóvenes lectores que orbitaron primero. 

Os deseamos un ¡Feliz verano y felices lecturas!



dilluns, 12 maig de 2014

Guanyadora del CMFM1014. Categoria 12 a 14


LES TRES PORTES



Vet aquí un poble que era governat per un rei molt estricte. La seva filla, alegre i bonica, es va enamorar bojament d’un jove del poble. No cal dir que el drama estava servit: el rei no deixaria mai que la princesa es casés amb el camperol. Un dia, quan el rei es va despertar de la migdiada, els servents del rei li van dir que la princesa festejava amb un noi del poble. El rei es va enrabiar molt, no sé si pel disgust de la notícia o perquè ja es va llevar de mal humor. Un dels consellers del rei, molt aficionat als enginys li va proposar una solució: donar una oportunitat al camperol proposar-li un repte del que ben segur no se’n sortiria.

Al dia següent el rei va fer venir el camperol i li va dir:

-Sé que estimes la meva filla i et donaré una oportunitat per provar que la mereixes. Demà de matinada sortiràs a l’arena i et trobaràs davant tres portes. Darrera d’un una hi haurà un gladiador que et clavarà la seva llança, darrera d’una altra porta hi haurà un lleó que et devorarà a l’instant, i darrera l’ última porta hi haurà la princesa esperant que li demanis que es casi amb tu. Tria bé i que la sort t’acompanyi.

El jove va pasar la nit al calabós rumiant com obrir la porta de la princesa. Ell també era donat a calcular coses al camp: llavors a plantar, bous a bescanviar, arbres a tallar…I va decidir calcular la probabilitat d’encertar: va calcular el total d’encerts (100%) entre les 3 portes. Això li va donar 33,3% d’encertar-ho. Aquest resultat el va animar força.

I va arribar l’hora de fer la tria. Va avançar lentament cap a la porta de la dreta, però de sobte va decidir triar la del mig.

I va obrir-la. I…va aparèixer la seva estimada. Quina alegria! . El rei estava enfurismat però era el tracte que havia fet i ho havia d’acceptar. El jove i la princesa van viure feliços per sempre més i van tenir fills. A l’avi rei li agradava explicar-los la història del jove i les portes, ja que al final el camperol va demostrar ser un bon jove. Bé, el que no sabia el rei és que la princesa, a diferència del noi, li va semblar que el 33% d’encertar la seva porta era molt poc i va decidir enviar un missatger al jove per dir-li en quina porta estaria ella. Qui sap! Potser gràcies a les matemàtiques, l’atzar i recursos, la sort ens pot somriure a nosaltres també.

divendres, 21 març de 2014

Concurs de microrrelats fotogràfico-matemàtics 2014

Sembla mentida com passa el temps de ràpid... Aquesta és la VII edició del concurs que el blog de contesmatemàtics organitza conjuntament amb l'Institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès. I és per estar contents que, després de set edicions, aquest concurs segueixi endavant plantejant els i les alumnes el repte d'escriure un conte matemàtic. El curs passat vam canviar una mica el format del concurs demanant que el conte matemàtic fos un microrrelat matemàtic basat en una fotografia, i enguany el plantejament és el mateix, doncs va tenir una molt bona acollida.

I ara, una foto i un micro per a fer l'escalfament i després les bases.




TALES ET NECESSITO

Sense veure'l el trobaràs, si es que busques un cap. Només cal mirar les ombres i cridar: "Tales, et necessito!".
























Bases del concurs de Microrrelats Fotográfico-Matemàtics (CMFM2014)

Les bases del concurs són les següents:

1. Podeu participar-hi nois i noies d'entre 12 i 18 anys (individualment o en parelles).

2. Per als que no sou alumnes de INS Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, els microrrelats els podeu enviar a l’adreça de correu electrònica: contesmatematics@gmail.com, amb el subjecte Per al CMFM2014 i adjuntant un arxiu word o PDF on hi aparegui el títol del microrrelat, la fotografia (original) i el microrrelat matemàtic relacionat amb ella. També hi ha de constar el vostre nom i curs, i el nom del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni podeu penjar l’arxiu word o PDF al curs moodle del centre dedicat als concursos de la Setmana Cultural-Sant Jordi, a l’espai corresponent a contes matemàtics i en el nivell que us pertoqui.

3. Tots els microrrelats s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 4 d’abril de 2014.

4. L'extensió del microrrelat haurà de ser d'unes 460 paraules com a màxim (1 full

DIN-A4).

5. Els microrrelats guanyadors es podran publicar al blog de Contes Matemàtics, al blog de la Setmana Cultural de l'Institut Eugeni d'Ors, o en mitjans digitals o en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.


6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).

b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).


Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (un xec regal valorat en 30€ + 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea ) i una il·lustració sobre el microrrelat realitzada per l'Eduard Barrobés, professor de Dibuix de l’Institut Eugeni d’Ors. També hi haurà un finalista a cada categoria amb un xec regal de 30€.


7. El jurat estarà format per professorat de matemàtiques de l'Institut Eugeni d'Ors.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril de 2014, al Casal de Vilafranca del Penedès.

9. Els participants del concurs accepten que la seva obra pugui ser difosa tant en mitjans digitals com en format paper, relacionats amb el blog de contesmatemàtics.

_________________________________________________________

Bases del concurso de Microrrelatos Fotográfico - Matemáticos (CMFM2014)


Las bases del concurso son las siguientes:

1 . Puede participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años (individualmente o en parejas).

2 . Para los que no sois alumnos del Instituto Eugeni d'Ors de Vilafranca, los microrrelatos se pueden enviar a la dirección de correo electrónico: contesmatematics@gmail.com , con el sujeto Para el CMFM2014 y adjuntando un archivo word o PDF donde aparezca el título del microrrelato , la fotografía ( original ) y el microrrelato matemático relacionado con ella. También debe constar vuestro nombre y curso, y el nombre de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni pueden colgar el archivo word o PDF en el curso moodle del centro dedicado a los concursos de la Semana Cultural- Sant Jordi , en el espacio correspondiente a cuentos matemáticos y en el nivel que le corresponda.

3 . Todos los microrrelatos deberán presentarse, como muy tarde, el día 4 de abril de 2014 .

4 . La extensión del microrrelato deberá ser de unas 460 palabras como máximo (1 hoja

DIN - A4 ) .

5 . Los microrrelatos ganadores se podrán publicar en el blog de ​​contesmatematics, en el blog de la Semana Cultural del Instituto Eugeni d'Ors, o en medios digitales, o en formato papel, relacionados con el blog de ​​contesmatematics.


6 . Habrá dos categorías :

a) De 12 a 14 años ( primer ciclo ESO ) .

b ) De 14 a 18 años ( segundo ciclo ESO y post obligatoria ) .


Cada categoría tendrá un primer premio dotado de 60 € (un cheque regalo valorado en 30 € + 30 € en un lote de libros gentileza de la Librería la Odisea ) y una ilustración sobre el microrrelato realizada por Eduard Barrobés, profesor de Dibujo del Instituto Eugeni d'Ors. También habrá un finalista en cada categoría con un cheque regalo de 30 €.


7 . El jurado estará formado por profesores de matemáticas del Instituto Eugeni d'Ors .

8 . La entrega de premios tendrá lugar el próximo día 23 de abril de 2014, en el Casal de Vilafranca del Penedès.

9 . Los participantes del concurso aceptan que su obra pueda ser difundida tanto en medios digitales como en formato papel relacionados con el blog de ​​contesmatemàtics.


dimarts, 24 desembre de 2013

BON NADAL! ¡FELIZ NAVIDAD!

Tot mirant les volves de neu que quèien a l'altra banda de la finestra, la cuinera va pensar, "¡Es clar! No hi ha millor recepta per Nadal que un polígon estrellat!".


Mientras miraba caer los copos de nieve al otro lado de la ventana, la cocinera pensó, "¡Cómo no!¡Claro! ¡No existe mejor receta navideña que un polígono estrellado! 


diumenge, 27 octubre de 2013

Que bé t'expliques, Antonio!

La primera entrada d'aquest nou curs està dedicada a una persona, l'Antonio Pérez, i a la seva magnífica capacitat com a comunicador en un àmbit tan especial com el de les matemàtiques.
El curs passat vam obrir un espai dins el blog, Un, dos, tres i... ACCIÓ! (matemàtica),  dedicat a aquells que ens expliquen, a través del format video, les matemàtiques amb una visió particular i especial, com és el cas de l'Antonio Pérez. En aquest espai recollim la feina que va desenvolupar dins el programa La Aventura del Saber, de La 2, amb la seva sèrie El Universo Matemàtico. Más por menos, realitzada amb un gran sentit de la divulgació i on és palés el gran afecte i respecte amb el que l'Antonio i el seu equip tracten les matemàtiques i els personatges i el món que les envolta.

És un plaer mostrar a les noves generacions aquests videos. Si no els habíeu descobert encara, no us els podeu perdre.

Universo matemático  

dimecres, 17 juliol de 2013

Bon estiu amb el Pi-ema de Mario Rico García!

Que les matemàtiques i la literatura van de la mà, ja fa temps que ho diem al bloc de contesmatematics, i el següent poema, pi-ema, és una excel·lent mostra d'aquest matrimoni entre les ciències i les lletres. El pi-ema del Mario està dedicat a un d'aquests fills especials de les matemàtiques que representa la unió d'aquestes dues parts del saber humà com ningú. Però més enllà de la bona literatura i matemàtica que el poema destil·la, també és respira pels quatre costats en els seus versos el que l'autor sent per Lloret de Mar.

Moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquest pi-ema dedicat a Lloret de Mar i la nostra més sincera enhorabona (Per cert, ets fan de Gustavo Adolfo Bèquer ;), oi?)



BON ESTIU A TOTHOM!!!





(Castell d'en plaja. Fotografia de jagar41_Juan Antonio)


Pi-ema a Lloret de Mar
Perquè tens molts decimals
et trobes trist i decebut,
potser si fossis enter o racional
no series tan conegut.
Tarda d’estiu a la platja,
de núvols negres i cel tapat,
pluja infinita de xifres no periòdiques,
espectacle matemàtic al Passeig de Mar.
De la Boadella al Castell d’en Plaja
reflexa el mar l’Arc de Sant Martí,
i en dividir-se entre la distància
vas aparèixer tu, número PI.
Des de l’Antiga Grècia pel Mediterrani,
sota arrel quadrada vas viatjar.
Són de Gauss les campanades
que et rebien per Sant Romà.
Perquè tens un nom de lletra
integrar-te amb els nombres ja no vols.
Però sense tu no serien tan rodones
les bombolles amigues de l’Anton.
Has viscut amb les famílies trigonomètriques,
has convertit els angles a radiants,
partit per quatre la tangent diu que ets únic,
partit per dos la tangent diu que ets molt gran.
Perquè tens infinites xifres a dins,
per Santa Clotilde passeges acomplexat.
Pensa que amb els imaginaris pels Jardins
també esdevens logarítmic i exponencial.
Amb el quatre, el tres i el radi
construeixes el volum de l’esfera,
i, navegant per la funció sinus,
dibuixes les corbes de la Dona Marinera.
Però si la teva seqüència és molt llarga
sempre et pots arrodonir o truncar.
De fet, la gent que més t’estima
només utilitza quatre o dos decimals.
Perquè ets un nombre irracional
et trobes trist i decebut,
potser si fossis fraccionari o natural
no series tan conegut…
Mario Rico García
Departament de Matemàtiques
INS Ramon Coll i Rodés
Llicència de Creative Commons
Pi-ema a Lloret de Mar de Mario Rico García està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons


divendres, 31 maig de 2013

Finalista del CMFM2013. Categoria 14 a 18

PUNTS ALINEATS A LES COORDENADES DE L’UNIVERS

Núria Pérez




Encara no és estiu, fa fred. No puc fer bivac, hauré d’entrar a la tenda. I tampoc no sóc als Pirineus. Amb l’esquena contra l’herba freda, miro el cel estrellat . Poc estrellat, però no és pot demanar gaire més des d’un turó com Sant Pau, i a prop d’una població amb tanta contaminació lumínica com Vilafranca. Tot i això, les veig, i sóc feliç.

Allà està Orió El Caçador, amb l’espasa i el seu cinturó característic. A Mallorca en diuen Les tres Maries, del cinturó. Realment, són els tres punts alineats que l’altre dia la profe de mates va dibuixar a la pissarra, tot i que veure’ls brillant entre les coordenades de l’univers els fa ser molt més atractius. Em pregunto si realment estan alineats, o si només ho sembla. Suposo que no, és massa difícil que coincideixin en la mateixa recta, i també és relatiu al punt de referència. De totes maneres, tampoc no em posaré a calcular punts, vectors, coordenades i equacions de la recta, amb el fred que fa. És més bonic si queda en el misteri.

També veig les Plèiades, aquell grupet d’estrelles que sempre barallant-se per quedar-se amb la posició dels eixos, tot i que sempre n’hi ha una disposada a usurpar el lloc de la que ho havia aconseguit, robant-li les coordenades. Per culpa d’aquesta baralla, és difícil distingir-les.

I l’Óssa Menor s’ha desplaçat bastant des que va començar l’hivern. Tenia entès que no es poden modificar els punts amb cap mena d’operació. Per tant, deu estar formada per vectors lliures, que depenent de l’època de l’any van cap una banda o l’altra, tot i que sempre mantenint-se a l’hemisferi nord. Li deuen agradar les nostres temperatures, a l’Óssa. Potser fins i tot té una taula de valors en funció dels mesos i les temperatures, per saber el lloc més adequat a cada instant.

I finalment, l’estrella de l’espectacle, la meva preferida, Cassiopea. Sembla com si Cith, Caph i Schedar formessin un triangle equilàter. En canvi, aquestes dues últimes amb Achird, en fan un casi isòsceles. I l’altre meitat de la “W” sempre és escalè. També es veuen les estrelles dobles que, juntament amb Schedar, fan una recta quasi perpendicular a la recta de Schedar i Caph. Sembla com si Shedar fos la projecció ortogonal de Caph sobre la recta dels estels dobles.

Bufa! Amb totes aquestes divagacions matemàtiques, espero treure bona nota a l’examen de la setmana que ve. Mai m’hagués imaginat que trobaria tantes matemàtiques mirant el cel. Però fa massa fred i és tard, millor que entri a la tenda i dormi. Espero que aquest macro-univers infinit no se m’empassi mentre dormo.

Finalista del CMFM2013. Categoria 12 a 14

L'AVET DE NADAL

Joan Muñoz


Hi havia una vegada en un país molt petit, un rei que era molt capritxos. Cada Nadal triava algú del poble per tallar un avet del bosc que posaria al pati del seu palau. L’arbre havia de fer 14 metres d’alçada exactes, i si l’escollit el tallava més alt o més curt, el castigava i el posava a la presó per sempre més.

Un any va triar a el pare de l’Arnau que era forner i no tenia ni idea d’arbres ni de tallar-los.

Va arribar el gran dia i tota la comitiva reial va anar al bosc amb el pare de l’Arnau, que després de donar un cop d’ull als arbres del bosc, va decidir tallar-ne un que li semblava que faria la mida exacta. El va tallar, i quan va caure a terra el rei va anar corrent a mesurar-lo. “Fa 15 metres i mig!”, va exclamar. “Tanqueu-lo a la presó!”. Llavors els soldats se’l van emportar.

L’Arnau quan ho va saber es va posar molt trist, i va estar pensant durant tot un any com podia saber si un arbre mesurava 14 metres exactes, ni més ni menys.

Passejant una tarda pel bosc al costat d’un prat ben pla, va veure que es veia la ombra allargada d’un avet. Llavors li va venir al cap una idea. Va clavar al terra un pal d’un metre d’alçada exacte, i va veure que la seva ombra era de 1,5 metres. Llavors va pensar “si faig 1,5 que és la allargada de l’ombra del pal que fa un metre exacte per 14 que són els metres que ha de fer l’arbre, el resultat és 21. Llavors la ombra de l’arbre que faci 21 metres correspondrà a una alçada de 14 metres”

Va mesurar les ombres dels arbres fins que va trobar-ne una que feia 21 metres, i el va marcar amb una creu per saber quin havia de tallar.

Aquell any es va presentar voluntari per tallar l’avet de Nadal, i li va dir al rei que si tallava un avet que fes 14 metres exactes, hauria de deixar lliure el seu pare i tots els altres presos. El rei li va dir que si, i en veure que l’avet que havia tallat feia 14 metres exactes va deixar lliure tots els presos inclús el pare de l’Arnau.

divendres, 3 maig de 2013

Guanyadora del CMFM2013. Categoria 12 a 14

NOMBRES VS. LLETRES

Alexandra Giron

Hi havia una vegada, en un institut de Vilafranca, una pissarra que era territori dels nombres. Les lletres no s'hi acostaven, ja que temien als nombres i les seves operacions destructores, com la resta i la divisió. Creien que, si podien fer-se desaparèixer entre ells, també podien fer el mateix amb elles. Fins que, un dia, la paraula Valentia va pensar que era de covards no acostar-se a la pissarra i, camuflant-se sota la paraula Invisibilitat, va sortir del llibre on vivia i va apropar-se a la pissarra. Valentia notava com mil ulls l'observaven des d'algun racó de l'aula i, efectivament, el nombre Mil l'observava des d'un projector del sostre. La seva mirada incomodava a Valentia, però la va ignorar i va seguir endavant, ja que si no complia la missió de reconeixement les seves companyes la titllarien de covarda, i no hi ha res més terrible que això per una paraula anomenada Valentia. Al cap de cinc minuts caminant, sempre sota l'atenta mirada del nombre Mil, va arribar al peu de la pissarra. Aquesta bullia d'excitació, ja que avui era un diumenge de la Festa Major de Vilafranca i els nombres estaven fent castells. Valentia observava admirada un 3/8 que estaven fent una colla de nombres dibuixats en guix verd. Sabia que era un 3/8 perquè uns nombres periodistes sobrevolaven el castell tot marcant: 3/8. Amb tot el bullici de la “plaça” ningú va advertir la presència de Valentia, que s'havia camuflat sota la paraula Nombre. Valentia va investigar per tota la pissarra durant unes hores i després va tornar, eufòrica d'haver acomplert la missió. Al arribar a la seva ciutat-estanteria va comunicar a les seves amigues tot el que havia descobert. Aleshores, la paraula més antiga i sàvia, la Saviesa, els va explicar a les seves companyes que, aquella aula antigament havia estat territori de les lletres, però què un dia els nombres les van envair i els cartells de l'abecedari i les conjugacions de les parets van estar substituïts per les taules de multiplicar. Les lletres, indignades en conèixer aquests història, van decidir recuperar el que un cop havia estat seu envaint de nou l'aula. Es van preparar per la guerra camuflant-se sota les paraules Arma, Soldat, Camuflatge, Assalt i Exèrcit, i van començar l'invasió. Va ser una batalla molt igualada ja que, tot i que va ser un assalt per sorpresa, els nombres es van multiplicar entre ells ràpidament i van igualar en forces les lletres. Després de tres hores de batalla aferrissada, seguien empatats i, al veure que això no els portava enlloc, van decidir fer un pacte. Crearien una nova operació, l'equació, on conviurien nombres i lletres en harmonia. I així van viure feliços sense més guerres ni discussions.

Guanyadora del CMFM2013. Categoria 14 a 18 anys

ESPELMES

Gisela Guitart
 
El dia del teu aniversari és un dia especial; no només celebres que tens un any més, sinó que també celebres cada moment que has viscut durant aquells 365 dies. Un cop l’any, tens la possibilitat de posar pausa, agafar aire, i naufragar entre records, entre vivències passades. Aquest dia, s’acostuma a celebrar envoltat de família i amics, aquells que t’han acompanyat durant l’any i han ajudat que cada petit moment, que recordes amb un somriure, fos possible. L’aniversari, doncs, no és només un dia per celebrar, sinó també per agrair; agrair als qui t’envolten, als qui et recolzen, als qui t’estimen.

Aquell 6 d’abril, jo era més feliç que un gínjol. No era el meu aniversari, sinó el de la meva mare, però m’havien fet l’encarregat de portar el pastís amb les espelmes perquè la mare pogués demanar un desig. Era la primera vegada que m’ho deixaven fer sol, es veu que ja era prou gran. Quan vam haver acabat de sopar, i la taula estava sobreeixida de converses i rialles, em vaig esmunyir per sota la taula per dirigir-me a la cuina. Els meus problemes van arribar amb les espelmes. Jo esperava trobar-me dues úniques espelmes amb el seu número corresponent, que combinades formessin l’edat de la mare. En canvi, el pare havia deixat preparada una capseta de 50 espelmes. Quin era el problema? Que jo no sabia quants anys feia la meva mare. El cas és que a la meva mare mai li havia agradat fer anys i, quan en va haver fet 25 va decidir que es quedaria estancada en aquella edat; sempre que algú li preguntava quants anys tenia, ella responia amb la seva veu dolça que en tenia 25.

- Fina, quants anys té la meva mare? – li vaig preguntar a la millor amiga de la mare.

- Ja saps que a la teva mare no li agrada que se sàpiga el seu nom... – va vacil·lar un moment abans d’acostar-se a la meva orella i xiuxiuejar – però el que sí que et puc dir és que la teva mare és 5 anys més jove que jo, i fa 29 anys, jo li doblava l’edat.

Vaig pujar les escales de pressa i corrents per agafar un paper i apuntar les dades que m’havia donat la Fina. Darrera meu venia el meu cosí gran encuriosit, i en assabentar-se’n del que estava intentant descobrir, em va voler ajudar. Si posàvem com a incògnita l’edat de la mare, segons el meu cosí, ens sortia la següent equació: (x+5)-29=2(x-29). Després d’unes quantes operacions vam acabar arribant a la conclusió que la meva mare tenia 34 anys.

En saber la solució vaig tornar cap a la cuina. El pastís restava sobre la taula. Vaig poder col·locar-hi 34 espelmes de colors just a temps perquè s’apaguessin els llums i comencés la màgia.

dimecres, 24 abril de 2013

Guanyadors del concurs MFM2013

Aquests han estat els guardonats aquest any en el concurs del bloc de contesmatematics:


Categoria 12 a 14:

Guanyadora: Pseudònimo: La comecocos 
                   Alexandra Giron Soto

                   per Nombres vs Lletres.


Finalista: Sense Pseudònim
              Joan Muñoz Alguero

              per L'avet de Nadal. 

Categoria 14 a 18:

Guanyadora: Pseudònim: Desigs
                   Gisela Guitart Font

                   per Espelmes.

Finalista: Pseudònim: Nigaria
              Núria Pérez Gisbert
  
               per PUNTS ALINEATS A LES COORDENADES DE L’UNIVERS. 


Amb el suport de la Llibreria l'Odissea i l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Aviat publicarem els microrrelats guardonats en el bloc.

Avui és el día!

Avui, 24 d'abril, trindrà lloc, al Casal del Vilafranca, l'acte de lliurament de premis del concurs de contes matemàtics del nostre bloc, aquest any dedicat als microrrelats fotogràfico matemàtics, cap a la una del migdia.

Només dir-vos que ens ha estat difícil triar degut a l'alt nivell dels escrits presentats. En unes hores penjarem resultats i fotos!!!

Fins ara mateix.

dilluns, 8 abril de 2013

AVÍS: S'amplia el període per a la presentació de microrrelats

Degut a problemes tècnics en la recepció d'alguns treballs, s'amplia el termini de presentació dels mateixos fins al dia 10 d'abril.

diumenge, 7 abril de 2013

Una bona raó per a odiar les matemàtiques

Els nostre fantàstics col·laboradors, l'Eduard Barrobés i l'Eugenia Torres, han trobat algú a la xarxa difícil de qualificar (fins aquí podria no semblar res d'extraordinari) i m'han passat un dels seus vídeos, que ve que ni pintat per a aquest mes d'abril tan literari. Aquest vídeo forma part d'una sèrie (o saga, la magnitud del seu abast comença a ser considerable) on se'ns expliquen veritables motius per a odiar les matemàtiques. Apunten maneres: una frase que ens pot guiar, quan els veiem, és la mateixa que alguns ja van esmentar per a parlar sobre els llibres "Avís, llibres! El seu contingut pot ser perillós, pot fer pensar", canvieu la paraula "llibres" per "matemàtiques" i veureu quan profunds poden ser aquests vídeos.

( MATEMÀTIQUES U LITERATURA = Conjunt Brutal (de fantàstic, increïble, no de bèstia ;) )



Veure'n més y més