dissabte, 25 de desembre de 2010

Bon Nadal amb la classe guanyadora del concurs de Sumo y Resto



Us desitgem unes Bones festes i un Bon any 2011 amb el conte guanyador del Concurs de Sumo i Resto de la classe de 1r d'ESO B de l'Eugeni d'Ors.







Però abans que torneu a gaudir amb la seva lectura, si encara no heu escrit la carta als reis, recordeu fer un petit racó als contes matemàtics. Per a què no us faltin idees, sobre el que podeu demanar, aquí us en deixem algunes, com les que ens va proposar l'escriptora matemàtica que ens va visitar el curs passat, l'Alegria Julià:

 

1) Claudi Alsina. Del número 0 al 99. Edit. Guix. Col.lec. 10 instruments. 







2) Mitsumasa i Masaichiro Anno. El gerro màgic: una aventura matemàtica. Edit. Joventut.









3) Malba Tahan. L'home que calculava. Edit. Empúries.









I si voleu riure una estona amb una història esbojarrada, no us perdeu ¡Mira que eres apestoso Señor Pringoso! d'Andy Stanton, Ediciones SM.



 

I, ara sí, us deixem amb el...

Conte guanyador, de la classe de 1r d'ESO B: EL ROBATORI

Era una nit fosca de setembre. Jo estava a punt de tancar el meu negoci a Venècia. De cop i volta vaig veure una silueta. No podia veure el rostre bé. S’anava apropant fins que vaig veure que era el “number one” de la mafia italiana.
Em va dir:
- Dona’m els teus diners o et mato.
- Et dono els diners però tinc dos caixes. Per tant, els haurem de sumar.
- Quant tens?
- Mira, en aquesta caixa tinc 358 € i en l’altra 585 €.
- (El lladre calcula amb els dits) 585 + 5 són 590 + 5 són 595.
- És més fàcil calcular-ho amb la calculadora. Mira 585 + 358 són 943 €.
- D’acord, doncs dona’m els diners.
- Ja va, ara te’ls dono.
- Fica’ls al sac i quan acabis, avisa’m!
Estava desesperat i no em venia res al cap. Feia uns dies, dos homes grossos i grassos van aparèixer i em van fer instalar un botó rodó i vermell. Em van explicar que quan tingués un problema, l’apretés.
Llavors vaig pitjar i van aparèixer el Sumo i el Resto en un instant. Pip!
El “number one” es va espantar pel tamany dels dos homes.
Va començar a córrer però el Sumo i el Resto es van tirar sobre seu i no va poder escapar-se'n.
–Gràcies per ajudar-me- els hi vaig dir.

Després el van dur a la presó i el van condemnar a mort. El van portar al port i el van tirar a l’aigua. Es va fer mal, però no es va morir.
Tot seguit, va venir el “number zero” i el va treure de l’aigua.
Ells dos junts van anar a buscar a tots els bandits, el 2, el 3... i el 9.
Un dia, els bandits van anar a la Torre de Pisa però el Sumo i en Resto els van seguir. Van pujar tots però com que hi havia excés de pes, la Torre de Pisa es ensorrar. Tots els bandits van quedar mig morts.
Per sort, el Sumo i el Resto van quedar protegits per la seva capa de greix. I van portar tots els bandits a la presó. I els van condemnar a uns quants anys de presó.
Aleshores es va sentir un crit des de l’altra banda de la ciutat.
- L’1 s’ha escapat!- Va dir el Sumo.
- L’1 vol tornar a atacar el venedor!- Va dir el Resto.
Van anar cap on s’havia sentit el crit i, amb tanta mala sort que ja s’havia comès el robatori.
El Sumo i el Resto el van seguir.
- No m’atrapareu mai! Jajajaja...- va dir el “number one”. Tota la patrulla de policies el va seguir.
Al final el van acorralar i el van dur a la presó més vigilada del món, i van tornar els diners al venedor.
- Gràcies.- Va dir el venedor al Sumo i el Resto.
Aleshores va mirar a dins de la botiga, i el botó ja no hi era! El Sumo i el Resto se l’havien endut per què ja no hi havia perill a la ciutat.

Fins l'any que ve!

divendres, 10 de desembre de 2010

Concurs de contes matemàtics de primer d'ESO


 Com ja es costum en el blog de contes matemàtics, per aquestes dates, fem un concurs amb els nois i noies de primer d'ESO de l'Eugeni d'Ors. Aquest any, però, tenim una novetat: els protagonistes del conte són Sumo i Resto, i es presenta una única història per classe, en total quatre històries.
Durant aquesta setmana que ve es penjaran les quatre històries, i a la següent es donarà el nom de la classe guanyadora.

Les classes de primer ja poden penjar les seves històries en els comentaris d'aquesta entrada.

Us animem a participar amb els vostres comentaris i dir quina és la que més us agrada.


Que tingueu un bon cap de setmana!

divendres, 17 de setembre de 2010

Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto

Us presentem els protagonistas de la nova secció de contes matemàtics Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto.

Il·lustració de JuanolO


Us deixem amb la seva primera història.

Historias de dos superhéroes de Tokyo: Sumo y Resto.


Sumo y Resto y un señor de Murcia (ó Colaborando con la tercera edad)

Es lunes y, en un callejón oscuro, un anciano grita angustiado pidiendo socorro.

-¡Ayuda! ¡Ayuda! ¡No llego! ¡No llego! –repite una y otra vez, desesperado.

El grito del anciano, murciano por cierto, es tan alto y tan fuerte que cruza continentes, mares y océanos, hasta llegar a los oídos de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto. Dos superhéroes nada convencionales: no son ni raudos ni veloces (se toman su tiempo para realizar cualquier movimiento), ni tienen capas voladoras (ni falta que les hace; con sus taparrabos tienen de sobra), ni superpoderes (que dan muchos problemas, y te acaban llamando mutante). Entonces, ¿por qué llamarlos superhéroes? Hombre, porque inteligencia no les falta (y ya se sabe que en los tiempos que corren es un bien escaso) y la usan para hacer el bien (o algo que se le parece) – ¡Benditos superhéroes!-. También tienen un oído muy fino, ¿cómo si no podrían haber escuchado el grito de auxilio?

Con la pachorra que les caracteriza, con billete de clase turista en un vuelo low cost (que no están los tiempos para despilfarrar), se dirigen a cumplir su misión.

En el callejón ya clarea el miércoles – Tokyo-Murcia no tiene vuelo directo (aprovechamos para reivindicarlo desde aquí) -, cuando hacen acto de presencia. Y el anciano sigue gritando a intervalos regulares, los que le permite la paellita murciana que se está metiendo entre pecho y espalda para no caer desfallecido.

Con aire cansino, debido al jet-lag de los…piiip…, Sumo le pregunta:

-A ver, abuelete, ¿a qué se debe tanto alboroto?

A lo que el abuelo contesta, con la boca llena y perdigonazos de arroz:

-¡Poz que va a zer! ¡Que no llego a fin de mez! ¡Que m’han zubio la hipoteca un taitantos por ciento y m’han congelao la penzión!

Y ahora es cuando el atento lector se pregunta: “¿Cómo se entienden dos japoneses de Tokyo con un murciano?” Pues la respuesta es sencilla: ¡Con subtítulos!
Y aclarado este asunto, sigamos adelante.

-¡Acabáramos! El típico problema económico de fácil solución –responde Resto-. Si quieres fruta a la fruteria, si quieres pan a la panadería, si quieres dinero…

-¡A la dinerería! – grita un avispado Sumo (con los subtítulos ya se sabe, no siempre se corresponden con la realidad).

El anciano, que tendrá poca pensión pero no tiene un pelo de tonto, ya ha pillado por donde van los tiros. Así que en fila de a uno, porque ninguno quiere hacer el indio, se dirigen hacia el banco más cercano.
Se cruzan con uno, dos, tres, cuatro…, bien, con no menos de 15 personas (hasta les saluda un municipal), pero ninguno alza ni una ceja al ver pasar la extraña comitiva, que en Murcia ya no se sorprenden de nada.
Al llegar a la sucursal bancaria la suerte les sonríe: un extraño personaje, con una media en la cabeza, una pistola de mentirijillas en la mano y un saco al hombro está poniendo pies en polvorosa. Así que sólo necesitan una zancadilla bien puesta para dar al traste con las intenciones del pobre infeliz. Acto seguido, arramblan con el saco, pero antes de poder hacer mutis por el foro, el barrigudo director del susodicho banco aparece en escena.

-¡Gracias Dios mío! ¡Tanto rezarle a la virgen y han aparecido dos santos en taparrabos!

Que traducido en subtítulos queda algo así como: “¡Benditos superhéroes!”.

En resumidas cuentas, la justicia ha vuelto a triunfar: un ladrón recibe su merecido, un abuelete murciano pilla unos eurillos de recompensa para llegar a fin de mes y dos superhéroes japoneses de Tokyo vuelven a casa con la satisfacción del deber cumplido.


PS: Encontraréis nuevas y excitantes aventuras de nuestros superhéroes favoritos en próximas entregas.

PS2: Próxima entrega: Sumo y Resto en el País de los maños.


Escrit per Rafael Agustín i Conchi Hito


Esperem que us hagi agradat! Fins la propera y ¡no olviden vitaminarse y supermineralizarse!


dilluns, 13 de setembre de 2010

Novetats

Us donem la benvinguda a un nou curs per a contes matemàtics.

Aquest any inaugurem secció amb la col·laboració de JuanolO: Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto.

Perquè pogueu conèixer millor el juanolO, abans de publicar la primera història, cliqueu a la imatge i visiteu el seu blog. Ah! I a veure qui descobreix on són el Sumo i el Resto. (No donem cap regal per trobar-los, però passareu una estona entretinguda).



Que tingueu un bon curs!

divendres, 11 de juny de 2010

Book dels contes guardonats al concurs de Sant Jordi 2010

Em sembla que ja us hem felicitat prou el Sant Jordi, jeje. És hora de tornar a posar-se les piles i deixar-vos amb el que vam prometre: els contes guardonats en el concurs de contes matemàtics d'enguany. Els teniu, a continuació, en format book gràcies al portal http://www.issuu.com, il·lustrats per l'Eduard Barrobés.

Què us ho passeu bé llegint-los!


divendres, 23 d’abril de 2010

Guardonats del concurs contes matemàtics de Sant Jordi 2010







Avui, us volem felicitar el dia de Sant Jordi i fer-vos saber el nom dels guanyadors i guanyadores del concurs.


     Il·lustració de Razz (Ediciona)


1r cicle d'ESO:

Guanyadors: Dennis Añazco y Anthony Cuevas (1r ESO C), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Carlitos y su amiga la potencia.

Finalista: Anna Jiménez (1r ESO A), de l’Institut Intermunicipal de San Sadurní, pel seu conte EL zero un numero? Una unitat?


2n cicle i Batxillerat:

Guanyadores: Mireia Martínez y Cristina López (2n Batx C), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte La línia de la vida.

Accèsit 1: Ferran Soler, Martí Pérez i Toni Torner (2n Batx C i A), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Història de la matemàtica.

Accèsit 2: Marc Téllez i Eloi Sendrós (2n Batx C i A), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Hipercube city.

Properament publicarem en el blog els contes guardonats amb una il·lustració.

Bona diada de Sant Jordi!

dimarts, 6 d’abril de 2010

Nou període de lliurament de contes pel concurs de Contes matemàtics

Us informem que encara teniu temps per lliurar el vostre conte matemàtic per al concurs. El nou termini és fins el dia 9 d'abril de 2010.


Os informamos que aún estáis a tiempo de participar en el concurso. El nuevo plazo de entrega de los cuentos es hasta el 9 de abril de 2010.


Animeu-vos i participeu!           ¡Animaos y participad!

dimecres, 10 de febrer de 2010

Penja aquí el teu conte pel concurs de Contes matemàtics/ Deja aquí tu cuento


Dins dels comentaris d'aquesta entrada pots deixar el teu conte matemàtic.

En los comentarios de esta entrada puedes dejar tu cuento matemático.

Bases del concurs de Contes matemàtics


Mentre es refreda el pastís
Conte matemàtic d'Una mà de contes sobre la partició i mesura del temps
Durada: 7:54

De vuelta con el concurso de Contes Matemàtics de la scsjordi 2010.
Como el año pasado, el instituto Eugeni d'Ors y la Libreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinan el Concurso de cuentos matemáticos para chicos y chicas de entre 12 y 18 años, dotando al primer premio de las dos categorias con 60€ (30€, en efectivo, donados por el IES Eugeni y 30€ en un lote de libros gentileza de la Libreria l'Odissea).
También se otorgará un premio para el finalista, en cada categoria, de 30€.

Las bases del concurso son las siguientes.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics habilitada para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi 2010 del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 6 de abril.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados se publicaran en el blog de Contes Matemàtics y en el blog de la Semana Cultural del IES Eugeni d'Ors.
6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y un finalista con 30€ de premio, y una ilustracion sobre el cuento para todos, realizada por Eduard Barrobés. 

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.

8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo dia 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Ja estem aquí amb el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2010.
Com l'any passat, l'institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinen el Concurs de contes matemàtics per a nois i noies d'entre 12 i 18 anys, dotant el primer premi ,en les dues categories del concurs, amb 60€ (30€, en efectiu, donats per l'IES Eugeni i 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea).
També hi haurà un premi per al finalista, en cada categoria, de 30 €.

Les bases del concurs són les següents.

1. Podeu participar nois i noies d'entre 12 i 18 anys.

2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics habilitada per aquest efecte adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i el del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi 2010 de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.

3. Tots els contes es podran presentar, en català o castellà, fins el dia 6 d’abril.

4. La longitud del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls DIN-4 aprox).

5. Els contes guanyadors es publicaran al blog de Contes Matemàtics i al blog de la Setmana Cultural de l'IES Eugeni d'Ors.

6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).

b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ lot llibres) i un finalista amb 30€ de premi, i una il·lustració sobre el conte per a tots, realitzada per l'Eduard Barrobés.

7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala d'actes de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

dimecres, 13 de gener de 2010

Conte guanyador 1r d'ESO 2009

Conte guanyador del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO a l'IES Eugeni d'Ors:

La Mònica, l’Ester i la inspiració d'Aina Trotonda i Mireia García (1r d'ESO C)

La Mònica i l’ Ester estaven molt preocupades, perquè no tenien inspiració, des de que les dues van veure el Martí estaven molt despistades, a més, la Noèlia li tenia robat el cor al Martí, i elles estaven molt enrabiades per culpa d'ella, era molt... com ho diríem... sempre anava a la última moda, mai podia tenir el serrell obert, o no es podia mossegar les ungles, era un delicte per a ella! Però elles eren diferents, elles eren normals, però ara estaven enamorades, només tenien el cap en el Martí. Per això no tenien ni idees, ni imaginació, ni res, perquè és que és clar, l’amor, et fa perdre les coses, doncs elles van perdre l’ inspiració. Ja havien passat 3 setmanes des de que la professora de Matemàtiques els havia dit que fessin un conte de matemàtic, i tothom tenia almenys una idea per fer, menys elles. Potser els hi havia robat l’ inspiració? Però... qui podia ser? Qui podia fer una cosa així?A l’hora del pati, es van quedar a la classe, li van dir a la Montse que s’havien de quedar per fer... coses, bé, que s’havien de quedar a la classe, i punt. La professora tenia pressa, perquè tenia una entrevista amb els pares del Ramon, i és clar, com que era tan entremaliat, i sempre feia de les seves i la Montse tenia ganes de parlar-ne amb els seus pares, però deixem-ho estar, el cas, és que l’ Ester i la Mònica estaven a la classe, esperant que la Montse marxés i les deixés soles una estona.
Es van ficar a remenar les motxilles. Sabien que hi havien 28 motxilles a la classe però en faltaven 4 persones i llavors volia dir que només hi havien 24 motxilles. Però,els problemes no eren el seu fort (els hi costaven molt) i van agafar un paper i un bolígraf i es van posar a intentar resoldre el problema de les motxilles, de quantes motxilles s’havien de repartir cadascuna.
Després de pensar durant 5 minuts, van saber que per poder resoldre el problema es tenien que repartir les motxilles,llavors,van pensar que el professor de mates els hi va dir que si repartíem volia dir que havíem de fer una divisió.
Per tant, 24:2 ; i sabien que era la meitat, o sigui, 12 cada una i ràpidament s’hi van ficar.
Van trigar 15 minuts en fer-ho fins que van acabar i no havien trobat l’ inspiració. Van mirar el rellotge i van notar que només quedaven 10 minuts de pati.
Van baixar al pati per poder acabar d’esmorzar i van anar a la cantina, com cada dia, i pel que van veure des de fora, hi havia molta cua perquè la gent volia ''maduixes'', xupa-xups, ''kojacks'', crispetes i tot, estava molt ple, però elles volien anar a parlar amb la Dolors, com sempre, sempre parlaven de ximpleries i de les sopes de lletres que fa. Però havien de parlar amb ella d'una cosa més seria, de l' inspiració.
Van anar cap a ella totes dues avergonyides de haver perdut una cosa així, i van començar a conversar:

-Dolors, és que... mira, nosaltres... -va dir l'Ester.
-Que nosaltres hem perdut l' inspiració -tota decidida la Mònica.
-Ah, ja, ja, ja! Doncs... ho sento noies, però no us puc ajudar... -va respondre la Dolors en un to burleta.
-Què? Només ens faltava això! Erets l'única persona que ens podria ajudar, perquè ja fa temps que ens coneixem, i sempre ens has ajudat amb tot... -va dir la Mònica decebuda.
-Ah! I a canvi t' ajudarem a trobar “nòvio”, que com ens vas dir, el Manolo t'havia deixat -va proposar l’Ester.
-Val, noies, val, m'heu convençut! Us ajudaré -va dir la Dolors tota animada per la proposta de l'Ester.
- Què, doncs, per feina? -va dir la Mònica, ja una mica estressada.
-Espereu! Que aquest noi m'ha de pagar el Frankfurt! -va cridar la Dolors-. Ai! Mira, si és el Martí!-li canvià el to de veu de cop, ara en veu baixa.
- QUÈÈÈ? EL MARTÍ?? -cridaren les dues.
-Què passa amb mi? -va dir el Martí.
-Res, res... coses de l'Ester... -va dir la Mònica, traient-se un pes de sobre.
-Si home! Jo? Jo? Si has sigut tu que l'has cridat! -protestà l'Ester.
-Ai, Martí, deixa-les estar, que avui tenen un mal dia -dirigint-se a el Martí, la Dolors.

El Martí se'n va anar sense saber ben bé que passava; la Mònica i L’ester li van explicar el seu gran problema a la Dolors, i la Dolors els hi va explicar que s'havia trobat un sobre de carta a sobre el taulell on hi té les llaminadures, i que semblava que es mogués, però com que li feia una mica d’angúnia, es pensava que deuria ser una aranya, i és clar, com que té fòbia a les aranyes, l'havia llençat.
Què hi devia haver en aquell sobre? On era la seva imaginació? Se'n sortirien d'aquesta?
Cada cop se'ls hi amuntegaven un munt de preguntes més, i cada cop faltava menys per entregar el conte matemàtic. Van decidir que podrien buscar el sobre a la paperera on l'havia deixat, però resulta que justament 5 minuts abans de l'hora del pati el senyor de la brossa, tirava tota la brossa de les papereres de l' institut al contenidor del costat de l' institut. La Dolors ja només els hi podia donar esperances i sort, molta sort.
Les dues noies van pensar allà mateix què podien fer per trobar l' inspiració, van veure entrar la professora de matemàtiques a la Cantina, i feia cara d' enfadada. Es dirigia cap a elles, i amb un to greu, com un sergent va dir-les-hi:

-Noies, dues coses.
-Què? -van dir espantades elles.
-Una, que hi feu aquí? Que només falten 5 minuts i 20 segons per què soni el timbre! I com sempre us dic, heu de ser puntuals!
-Què? 5 minuts? Ai, Mare meva! Ai Santa Maria! -van començar a cridar totes dues desesperades, sense poder estar quietes ni un segon.
-I segona: No haureu pas vist el meu bolígraf vermell, de corregir? No me l'haureu robat per què no us pugui ficar mala nota, oi? -preguntà encara, com una sergent, la professora.
-Nosaltres? El teu boli? No, que n'hem de fer del teu boli? -van contestar, i alhora, una mica més calmades.
-Ah! Potser se t'haurà caigut a la paperera! Com que està al costat de la taula, i és clar, si calculem la distància entre la taula... bla, bla, bla. Bla, bla, bla. -elles només van sentir això que deduïa l'Enric. Ell com sempre, tan ''empollón''.

Però a l'Ester se li va acudir una idea de cop! Potser podrien recuperar el bolígraf de la Professora de matemàtiques, i també el sobre que havia vist la Dolors!

-Ja ho tinc! -va saltar l'Ester amb un somriure a la cara.
-Què? Què? Corre, digues! -insistia la Mònica.
-Mira, si el senyor de la brossa tira totes les papereres al contenidor a les 11 menys 5, i hi deuen haver... 60 papereres en tot l' institut... potser si féssim alguna operació matemàtica podríem aconseguir el bolígraf i el sobre! -contestà amb un to de ''sabelo todo'' l'Ester.
-Quina gran idea! -va dir la Mònica-. Però és clar, quina operació hauríem de fer? Per què, vols dir que hem de sumar, o restar, o fer alguna cosa d'aquestes, per trobar això? -va dir la Mònica estranyada.

Llavors van anar a preguntar-li al conserge de la brossa si ja havia tirat la brossa de tot primer i la paperera del departament de mates. i el conserge els va dir:

-Ui! Hi ha moltes papereres aquí al institut! Però... les de primer encara no.

Totes dues alhora van dir:

-Oh! Quina sort! Gràcies!, però... i la del departament de matemàtiques?
-Ui.. aquesta... espereu, que ho miro -va dir amb cara estranyada per les dues nenes.
-Si us plau, que no l'hagi buidat, si us plau! -no paraven de repetir-se entre elles.
-Doncs... l'acabo de llençar ara, ho sento noies...
-Què? Què? Quèèèèè??-van dir elles dues a la vegada tot espantades.

Ja ho tenien perdut, tot perdut, la tutora els hi podria ficar un parte, per estar fora del recinte escolar... i la professora de matemàtiques... i el conte..., quin horror!
A més, pensar que només faltava 1 minut i mig... estaven totalment desesperades, ara si que no sabien què fer.

-Però... que necessiteu? -va preguntar el de la brossa.
-Em... un boli... d’una profe.. i un sobre amb... amb una cosa molt i molt important dins! -va contestar la Mònica.
-Ah, doncs, jo em sembla que no he vist tirar cap sobre encara... i de bolis... uns quants!

Uff... però no tan uff... el sobre seguia en una de les papereres que tenien al costat, i el boli... això ja no el podrien recuperar, van pensar.
La veritat és que, estaven a la cera del carrer, davant de la porta de l' institut, que estava oberta, amb les claus de la Dolors, que els hi havia deixat. Estava tot ple de papereres pel terra, en un cantó unes quantes de buides, i en l'altre de plenes. Al seu davant i tenien un contenidor de paper, on tota la brossa de les papereres buides estava allà.
L'Ester buscava per les papereres plenes el sobre de color blanc, mentre la Mònica intentava buscar el bolígraf vermell dins del contenidor de paper i cartró.

-Espera, ja ho sé, em sembla que... -va dir remenant-se la butxaca el senyor de la brossa.
-Què passa ara? -va dir la Mònica cansada.
-Té - El senyor de la brossa va treure de la seva butxaca un bolígraf vermell, igual que el que tenia la professora de matemàtiques, semblava nou. No era el de la professora però almenys tenien un bolígraf vermell...

Van anar corrents a donar-lo a la professora de mates. Llavors, l’Ester va dir:

-Una cosa menys! Ara només falta el sobre.. corre Mònica anem a buscar-lo!

Va sonar el timbre,just quan estaven remenant l’última paperera,sense haver tingut gaire èxit amb totes les altres. Fins que,amb l’última esperança,van ficar la mà i l’ull a la paperera estava allà!Havien trobat el sobre! Volant i volant sense parar ni res, van tornar a la cantina amb la Dolors.
El van obrir i....
Van trobar l' inspiració!!! De cop, els van venir tot d'idees per fer el conte matemàtic!
Però, per mala sort, no van guanyar. És igual, el que compta és l' intenció , i l'esforç... molt d'esforç!

Conte finalista 1r d'ESO 2009

Conte finalista del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO a l'IES Eugeni d'Ors:

Màgia o Mates de Safae Afilad (1r ESO A)

Hi havia una vegada un poble on hi regnaven les bruixes i bruixots. Una nena que era bruixeta anava a una escola de màgia o, més ben dit, de Mates. A la bruixeta, que es deia Luàn, no li agradava anar a l’escola, però ja se sap que la màgia és divertida. A l’escola es practicaven més les Mates i per ella les Mates eren un pal. A l'escola, normalment, no es practicava la màgia, i sí que era estrany perquè es passaven el dia estudiant Mates.

La Luàn es va cansar i va preguntar perquè eren tan important les Mates. Li van respondre que les Mates eren molt importants perquè si no en saps, no pots fer màgia. La Luàn una vegada més va preguntar el perquè, i li van dir que si no sabies dividir, no podries repartir les escombres per la casa perque escombressin. Per fer un pastís també has de saber multiplicar per tallar les maduixes amb màgia i moltes altres coses. La Luàn no ho entenia, però va començar a estudiar-ne i al final ja li sortien bé els trucs de màgia, gràcies a les Mates. I sí que és curiós, perquè quan es va fer gran es va dedicar a ensenyar Mates i bruixeria.