dissabte, 13 d’octubre de 2007

1ESOA

Hola classe de 1 ESO A!

Benvinguts al vostre espai matemàtic virtual, on els vostres contes són els protagonistes. Només un click als comentaris i...tot un món de fantasia matemàtica estarà al vostre abast.

No us ho penseu, teniu la porta oberta.

28 comentaris:

Aurora ha dit...

Hola a tots,

estic esperant els vostres interessants contes i relats. Ànims que el 15 de novembre conclou el plaç. Apa! Què sou molt traballadors i això no costa res.

Fins a la propera!

Gabriela Di Vincenzo ha dit...

oh!!
molt bonic, tots els cursoos han ficat alguns comentaris i nosaltres res, molt bonic.

Génesis Ruíz Avila ha dit...

ola!!!!
Que xula la pagina bnu.. men vaig a publicar el conte DEWDEW

Génesis Ruíz Avila ha dit...

ola!

Génesis Ruíz Avila ha dit...

El geni matemàtic

Era un dia normal, tots els nens entraven a classe i estaven tristos i avorrits perque tenien mates a primera hora.
Bon dia nois- va dir la mestra.
Bon dia- van dir els alumnes encara amb son a la cara.
Però ja veig les ganes que teniu de fer mates- va renyar la mestra- ai...ai...ai em sembla que vosaltres no us assebleu gens al Joanet.
Qui era el Joanet mestra?- van dir els alumnes amb curiositat.
Si voleu que us l'expliqui calleu i escolteu.
Am...averam sí ja recordo.
En un poble molt llunyà, allà per Amèrica, hi havia una familia a la que tota la gent del poble coneixia com a la família matemàtica.
Estava la mare matemàtica, el pare matemàtic i el fil Joanet matemàtic.
Els havien anomenat així ja que sempre que parlaven ficaven algun signe de matematiques i a més eren molt bons fent operacions inclòs en la vida quotidiana. Per exemple, la mare quan anava a comprar carn sempre deia:
- Doni'm aquesta suma de carn tant gran dividit per aquell tros de pernil i mutiplicat per el tros de formatge.
El carnisser apenes l'entenia i si s'equivocaba la dona li tornava ficar la operació més difícil que abans.
El pare cada cop que parlava amb el seu amic deia:
-Escolta haveram si comences a sumar les ganes de treballar i les divideixes per les feines de casa, potser et resulti lo gandul que estas sent.
El Joanet era una altre cosa ell era com ho diriem......tonto.
A classe no sabia quan era 2x2 i per aixó li deien zero.
Ara diré el seu apot i aixi ho faré més ràpid, abans de que toqui el timbre- va interrompre la mestra.
Mmm... com deia Zero era un tonto, era tan tonto que es va perdre al tornar cap a casa seva i quan es va adonar on es trobava ja no podia tornar enrere.
Estaba dins d'una cova molt fosca i no tenia escapatoria.
Va començar a caminar i pel camí es va trobar una llantia la va netejar i sense voler derepent va apareixer un geni mot gran que va dir:
-Et conediré tres desitjos si tú em respons al problema que et diré o sinó tú et quedaras per sempre com estàtua de pedra.
Abans de que Zero digués algo el geni va començar:
Els 25 alumnes de 1r d'ESO A han anat d'excursió.L'autocar els va costar 350 euros, si cada alumne va pagar 8 euros i el reste l'escola, quan ha de pagar l'escola?
Zero sense pensar-ho ja sabia la resposta i va dir:
-150 euros
En aquell moment Zero es va adonar de la manya que tenia amb les mates i que si s'esforçaba podria aconseguir-lo.
El primer desig que va demanar al geni va ser que les mates mai deixesin d'existir i si algun cop que algun nen diguès que odiaba les mates seria castigat sense televisió mai més.

marta ha dit...

hola, espero que publiquem molts contes!!!!

marta peinado ha dit...

EL RELLOTGE SENSE NÚMEROS.

Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, quan els números tenien dents, que al poble on vivien els números, numerolandia, tots vivien en pau i harmonia, però un dia va arribar la caçanúmeros, la malvada més malvada del numeroespai, la RESTAA! Era l'esser més terrorífic perque "arrestava" els mininúmeros (els nens), quan ella venia, tothom s'en anava, o es tancava a dintre de casa seva.
Però sempre quedava algun despistat, que acabava a la numeropressó de la Resta, més coneguda pel nom de EL RELLOTGE!
El rellotge era el pitjor lloc del numeroespai, perquè allà els mininúmeros no podien fer res, ni córrer ni moure's,... Els números més grans van fer una estratègia per poder parar-li una trampa a la Resta i salvar els seus fills d'aquell lloc tan horrible.Al cap d'una estona de pensar van arribar a la conclusió que parlant seria la millor manera d'arreglar el problema. Es van trobar amb la Resta i la van convencer perque deixés anar als mininúmeros i que a canvi podria viure amb ells. La Resta va acceptar i tots van viure feliços menjant fraccions.
Però aquí no s'acaba tot perquè per tota aquesta història molts dels rellotges que hi ha ara són sense números.

marta ha dit...

genesis el teu conte es molt interesant!!!!

elena rodriguez olivella ha dit...

La guerra entre els numerus i els signes

Habia una vegada a el món de les matemàtics 2 pobles que es deien: el poble dels numerus i el poble dels signes. Hui perdo no mi presentat hem dic 9 hi era l'antic alcalde del poble dels numerus.
Com us anaba dient el poble dels numerus vivien en pau i contents i el poble dels signes també.....No sabeu que són els signes? pues ara us o dire els signes son el +,-,:,.....
Peró entre mitg dels dos ponbles vivie el numeru 13 el numeru de la mala sort!
El numero 13 va anr el poble dels numerus i els i va dir que el poble dels signes els despresiavan i que els insultaven,el poble dels signes es van enfadar molt i molt. El poble dels signes els i va dir lo mateix peró encar pitgor!
Els 2 pobels van decidir fer una guerra.
Quan els 2 pobles es van trobar per lluitar els
2 sabis de cada poble el 100 i el + van dir que s'esperesin que el culpabele de tot habia estat el numeru 13. Els 2 pobels van romiar i romiar i al final van veure el numeru 13 rienese darrere una pedra. Els 2 pobles es van enfadar molt i van decidir capturar el 13. I aixins va ser quan el 13 va estar distret el van capturar. El van deixar tencat per sempre més amb una torre el mitg de cada poble.
Els 2 pobles van viure feliçus per sempre més.
I aqui s'acaba la meva historia.

Gabriela Di Vincenzo Rodríguez ha dit...

Molen molt els vostres contes!!!
Quina imaginació que teniu jeje.
BYE,BYE

marceL ha dit...

ola aurora sk el marcel spero k tagradi el meu cnte!

EL SEGREST

26 de gener del 1769

Hi havia una vegada un poble on no hi havia escoles i per tant ningu sabia res. Nomes hi havia un home que era savi però era un delinqüent, llavors va segrestar a l'alcalde del poble per demanar un rescat i així aconseguir mes diners demanant un rescat.
Però el segrestador va decidir fer una mala jugada a tothom perquè al cap i a la fi no necesitava diners. Era millonari.
El cas és que si volien recuperar el seu alcalde havien de fer esl següent: havien de dir el resultat de (5+3)x(8+9)-7.
Els habitants del poble com que no sabien res, van començar a pensar en alguna solució, fins que van decidir entre tots a anar a l'escola. Però hi havia un problema, era que l'escola estaba a 50 km del poble on vivien i haurien de marxar 1 o 2 hores abans per arribar a la hora a classe. Però això no els hi afectava el més minim, encara que hi haguessin d'anar a peu. El cas és que hi van anar fins que aprenguessin del tot matemàtiques i de pas unes altres assignatures. Tot aixo els va durar 3 cursos escolars fins quan per fi un dels habitants va aconseguir resoldre l'operació. Llavors van enviar una carta amb un numero ben gran que era el 129. Així doncs el segrestador va alliberar l'alcalde i el segrestador el van detenir uns quans anys. I totom va ser feliç per sempre més!

elisabeth ha dit...

Hola!! q macus els contes! jej

elisabeth valls ha dit...

El nen sabi

Hi habia una vegada un noi que es deia ramon que tenia 11 anys i era molt llest a ell li agradava molt estudiar sempre era molt treballador, estudiava i sempre feia els deures encara que les matematiques no li agradaven.
Va pasar un any i en ramon ja estaba al institut era molt gest en tot en naturals, en castella, en musica, en english, en socials, en catala etc.. Pero no tenia ni idea de mates sempre treia 0 li preguntavas alguna multiplicasió i et respunia malament i les mestres sempre s’extrallaven ¿perque sabia de tot i res de mates?
Buenu va arivar la nit i el nen es va preparar el seu got de llet i es va anar a dormir de repent va apareixer un signe de + i li va preguntar ¿perque quant la profe em pregunta una suma li contestas malament? El nen va respondre no u se desde que tenia 11 anys ja no magradaven les mates ¿perque u tinc que fer bè? Llavors van vindre mes signes el de multiplica el de dividir etc.. i li van dir no u se noi però tu saps lo important que son les mates quant vagis a una tenda i et diguin quantes pomes vols ¿tu que respundras no u se? I quant vagis a treballar ¿que et penses que conseguiras un treball bo sense saber matemáticas? De repent es va despertar i es va dir a ell mateix tenen rao si vull puc ser llest en mates es va preparar la moxila va esmorza i s’enva anar al institut.
I resultava que a primera hora li tucava mates i la profe tenia preparat un examen els va repartir i en Ramon estaba nervios per si u faria malamet quant van acabar tots la profe va recullir el exament del Ramon i va dir avera si abui trellem mes bona nota ramon. bueno va arivar el segon dia i la mestra va dir ¡Ramon tens febre et pasa algo! ¿com pot ser que allis tret un 10 en mates si avans treias un 0? En Ramon va dir content no u se jo avans no comprenia el significat de les mates però ara et prometo que sempre treure 10 i mai fallare i si desde aquell sommni va fer mostrar el que significaven les mates i desde llavors li deien el nen sabi.

Gabriela Di Vincenzo Rodríguez ha dit...

ANÓNIM

1990-1991
Avui comença un nou curs, comencem l’institut i com és normal estem emocionats però nerviosos. A mi i als meu amics ens agraden totes les matèries, excepte les mates; si, és que són un “rotllo”, al menys al cole, potser a l’insti no. però en realitat lo que menys ens agradava de les mates, era la profe, si la profe, perquè no explicava bé i els deures que manava no els enteníem i els nostres pares insistien en que ens havíem de esforçar més i que no pensaven contractar a un profe de reforç per perdre diners. Total, que vam suspendre, els nostres pares ens van prohibir sortir de casa i trucar als amics en tot l’estiu (per estudiar mates) i per això no ens vam poder veure. Quan vam arribar a l’insti ens vam posar molt contents de veure’ns després de tant de temps (tot l’estiu) i, com és normal ens vam asseure junts.
Ui!! Ho sento, no us he presentat als meus amics, són: - Carla, una noia activa i forta, que no deixa que ningú la molesti; -Sara, li encanta estar arreglada, portar complements i tenir el cabell perfecte; Francesc, és un tafaner i sempre s’enterava de tot lo que passa al cole (i ara segurament s’enterara de tot lo que passa a l’insti), però és un bon noi; Pau, és super tranquil, o com diu ell: super ”tranqui”, sempre està dient que respirem profundament, que ens quedem tranquis, que si necessitem més pau, que si nota males vibracions …etc ; i per últim jo, que em dic Mercè, i sóc la “fundadora” del nostre club, (ja sé, no us ho he dit, tenim un club que el vam fundar quan ens vam conèixer, a primer de primària, és sobre la natura; un cap de setmana si i un altre no fem una excursió a l’aire lliure amb els nostres pares, ens apuntem a concursos ecològics, ajudem en alguns projectes, ens assabentem de lo que vol la gent i informem al govern,…etc, i cada cop fem més coses, cada tarda ens reunim per apuntar més coses al llibre, dir les idees, apuntar-nos als concursos o repartir fullets on expliquen els problemes que té la terra; jo sóc la fundadora perquè vaig ser la que vaig tenir la idea, però vam dir que no volíem que ningú manés a ningú, està escrit en el nostre llibre ecològic que vam començar quan vam fundar el club, té totes les aventures que em viscut, tots els nostres secrets o els que ens han explicat, les nostres idees, els nostres records…etc) jo sóc molt tossuda, si se’m fica una idea al cap no paro fins que ho aconsegueixo, em preocupen els problemes de la terra i defenso els drets de les persones, també m’agrada lluitar per lo que vull aconseguir.
—Va nois, assenteu-vos! –Va dir la nostre profe nova.
Tots vam callar immediatament, ja que la profe tenia cara de dura, molt dura. La profe ens va explicar els horaris, on quedaven les classes, quant de temps teníem de pati, els nostres professors, quines matèries tindrem,…etc i llavors se’m va caure el llapis, perquè la professora estava dient tantes coses que no podia apuntar-les totes i amb els nervis se’m va caure. Quan em vaig acotar cap el terra per agafar-lo, vaig veure que hi havia un paperet enganxat a sota la taula, el vaig agafar, i després de vacil•lar una estona vaig decidir llegir-lo a l’hora del pati i ensenya’ls-hi als meus amics. Tota l’estona restant, se’m va fer molt llarga i no m’estranya, perquè: vam anar a la sala d’actes, vam visitar tot l’institut (que per cert és molt gran), vam conèixer els professors…etc. Per fi ha arribat l’hora del pati! Els hi vaig dir als meus amics, i es van quedar sorpresos:
—Mercè, ja sabem que em caminat molt, però tampoc és per tant. –Em va dir el Francesc .
—Ja ho sé però no és per això, és per que us volia ensenyar això. –Els hi vaig dir mentre els hi ensenyava el paperet.
Tots és van quedar sorpresos i Carla va ser la primera en reaccionar i ho va llegir:

Hola, no sé quan de temps ha trigat algú en trobar aquest paper, però això no és lo que conta sinó que estàs/eu apunt de descobrir una cosa que només l’he vist jo. Vaig decidir que com no me la podia quedar jo que se la quedes aquell que resolgués 3 enigmes i dos pistes. Els enigmes et donaran un petita frase que et dirà on està el meu “tresor” i les pistes et serviran per saber on queda el altre paper amb un altre enigma i una altre pista. El primer enigma és:
L’ANY DE NAIXEMENT DE MARINA
Marina va néixer en 17AB. En 17BA va fer A+B anys. En quin any va néixer?
LA PISTA: (com és la primera us ficaré una pista per que us sigui més fàcil, és amb castellà)
1-19-2-16´
Espero que et/us resulti fàcil. Ah per ser la pista de la pista serveix també per l’enigma.
ADEUUU !!!!
ANÓNIM

—Ho fem? –Vaig dir jo amb ganes.
—D’acord!! –Van dir tots a coreu.
—Però vols dir que ho aconseguirem? – Va preguntar la Sara mentre és tocava el cabell.
—Si estem units si. –Vaig dir– Ens reunim a casa meva a la tarda.
Va sonar el timbre, i vam tornar a les classes. Tot el temps que faltava per la tarda ens va semblar una eternitat, però per fi va arribar l’hora i ja estaven tots a casa meva. Ens vam sentar amb unes llibretes i bolis per escriure i el full misteriós.
—A veure el full. –Va dir el Francesc.
—Jo he tingut algunes idees per resoldré l’enigma. –Va dir el Pau.
—Té, – Li vaig donar el full al Francesc – Explica – li vaig dir al Pau.
—Dons que he estat fent càlculs i sé la resposta de l’enigma. - Va dir el Pau.
—Quina és? –Vam dir tots.
—Va néixer a 1745, perquè 4+5 són nou i de 1745 a 1754 hi han 9 anys. –Va dir tot decidit.
—Molt bé. –Vaig dir jo fent càlculs.
—Jo sé la resposta de la pista- Va dir la Carla- És ARBÓ, perquè ell/a diu que hi ha una pista, i és l’accent, llavors a de ser una paraula i si contes les lletres et surt ARBÓ l’A és l’1, la R és el 19…etc. – Va dir molt contenta.
—I ARBÓ és un carrer- Va dir la Carla- i ell/a diu que la pista també serveix per l’enigma o sigui què: 1-2-3… ah! és AIDE, però això no existeix.
—Ja però si sumes els números et dona “P”. –Va dir la Sara.
—Molt bé, –vaig dir– ara anem al carrer Arbó.
—D’acord. –Van dir tots.
Vam anar cap allà i vam trobar un paperet que ficava:

Molt bé, veig que heu pogut resoldre l’enigma i la pista, recordeu que la pista que us he donat per resoldré la pista i l’enigma funciona per aquest també. El 2n problema és:
VI I AIGUA
Tenim dos gots iguals plens fins al mig, un d’aigua i un altre de vi. Agafem una cullerada plena d’aigua i la fiquem al got de vi, i ho remenem molt bé; ara fem lo mateix però amb el vi que té la cullerada d’aigua. Els dos tenen la mateixa quantitat de líquid?
Espero que us resulti igual de fàcil.
LA PISTA:
Com està aquesta operació? BË o MALAMENT ?
14+1994+56+(7+87)-47=2101
Què us ho passeu bé!!
ADEUUU !!!!
ANÒNIM

—Aquesta pista és fàcil, només cal fer els càlculs, –va dir el Francesc¬– però l’enigma costa.
—Si, –Va dir la Carla, mentre escrivia i feia les operacions. –Està bé– Va dir al acabar de fer-les.
—Si. –Vam dir tots que també ens havíem ficat a contar sens volgué, i sense en recordar-nos que no suportàvem les mates.
—I si diu que s’utilitza la mateixa pista però al revés vol dir que en comptes de lletres ens donarà numero. – Vaig dir.
—Si, i ens dona el numero 25, i si sumem les lletres ens dona… –Estava dient el Pau però el vam interrompre.
—7!!- Vam dir tots. –O sigui la lletra G, –va dir el Francesc.
—I l’enigma es que si –Va dir la Carla– els dos tenen la mateixa quantitat de vi i d’aigua, perquè encara de que fiquis una cullerada d’aigua al vi sempre que traspassis les cullerades que vulguis del got de vi al de l’aigua o del de l’aigua al del vi sempre tindran els dos les mateixes quantitats de vi i aigua. –Va continuar.
—Et podries explicar, sisplau –va dir la Sara que s’havia aliat.
—Dons què quan tu agafes una cullerada del got d’aigua, li estàs trient líquid però, quan li fiques una cullerada del got de vi li tornes a donar la quantitat de líquid que havia perdut. –Vaig contestar-li.
—I igual passa a l’inrevés. –Va dir la Sara demostrant que ho havia entès.
—Clar. – Van dir el Pau i el Francesc.
—I això dona, en l’alfabet castellà, 20 i 9 o sigui 29 que és igual a 11 que és la lletra K. – Va dir la Sara.
—I a dalt en la pista ens deia la lletra G de… –Va dir la Carla.
— De el casal GABI – Vam dir mentre corríem cap el casal.
Quan vam arribar, vam veure que en un forat de l’entrada estava el paper de l’enigma que faltava. L’últim paper deia:

Hei!! Felicitats, has/heu arribat bastant lluny i només et/us queda resoldre l’últim problema per obtenir la frase i poder aconseguir la vostra recompensa( en aquest enigma no cal utilitzar la pista). L’últim enigma és:
QUIN NÚMERO HO VA DIR ?

Estaven l’1-2-3-4-5-6-7-8 en fila però desordenats, quan un d’ells va dir:
-Jo sóc la meitat del que sumen els dígits de davant i un terç del que sumen els que tinc darrere. Quin número ho va dir?
Molta sort i disfruteu de la recompensa.
ADEUUU !!!!
ANÓNIM

—Buff! l’últim tenia que ser difícil. –Va dir la Sara.
—Tranquis nois, què estic notant males vibracions. –Va dir el Pau.
—Si, –vam dir tots– però ho podem aconseguir, ja em arribat molt lluny. –Vaig dir.
Tots vam vacil•lar un estona i vam fer càlculs.
—Ja ho tinc, –Va dir el Francesc– és 6.
—Clar, perquè de… – Vaig dir.
—Totes les… – Va dir la Carla.
—Maneres donarà… –Va dir el Pau.
—El mateix. –Va dir la Sara.
—És clar, perquè al davant només pot averi els números 1-2-4-5 (que sumen 12, que és la meitat de sis) i darrere del número només pot averi el números 3-7-8 (que sumen 18, que és un terç de sis) i per tant el número que falta és el 6.-Vam dir entre tots
—Per fi ho he entès. – Va dir la Sara
—I jo. – Vam dir tots.
—I com diu que no cal utilitzar la pista ens queda la frase… –Va dir el Francesc.
—PK6, –Va dir el Pau– ens dona PK6.
Mmmm… vam vacil•lar tots una estona mentre pensàvem.
–Clar!, P de plaça, K de Kelly que és la única plaça que tenim que comenci per k, i 6 d’un pis. –Vam dir entre les tres noies.
—Dons a què esperem? –Van dir els nois.
—Anem-hi! – Vam dir tots.
Vam anar corrent a la plaça Kelly. Quan vam arribar ens vam trobar amb una decepció: no hi havia cap pis amb el número 6. Vam mirar al costat dels senars i al costat dels parells i passava de 4 a 8.
—Hei!! Mireu aquí, hi ha un sis petitó escrit. –Va dir la Sara.
—Ja, però no hi ha cap pis. –va dir el Francesc, que per primer cop no tenia ganes de xafardejar (impressionant).
—Tranquis “tios”, relaxem-nos. – Va dir el Pau.
—Però en realitat al paper no ficava que tingues que averi un pis per lo tant… –Vaig dir, però vaig tenir que parar perquè la Carla s’havia repenjat sobre la paret i havia tocat el número sense voler i de sobte, s’obri una espècie de porta.
Nosaltres vam mirar si hi havia algú que ho havia vist, i per sort no. Vam entrar i vam veure que hi havia una carteta que deia:

Molt bé!!!, heu trobat el meu “tresor”, jeje . Espero que us divertíssiu molt descobrint els enigmes i les pistes. També espero que si pensàveu que les mates eren un “rotllo” ja no ho penseu i que si seus presenta algun problema no us fiqueu nerviosos i intenteu trobar el fons del problema. Espero que utilitzeu aquest lloc per algo especial i el cuideu molt.
DISFRUTEU DE LA SALETA I DE LES MATES!!!!!!!!!
ADEUUU !!!!
ANÓNIM

—Que guay aquesta sala. –Va dir el Francesc.
—Qui serà la persona que ens a ficat tots aquets enigmes? –Va dir la Carla.
—No ho sé, però a mi les mates ja no em semblen tant rotllo. –Va dir la Sara.
—A mi tampoc; i estic totalment d’acord amb lo que diu de que ens quedem tranquis i no ens fiquem nervioses. –Va dir el Pau.
—Tinc una idea, podem fer que aquesta saleta sigui el nostre punt de trobada del club, i el podem decorar amb plantes, cartells…etc. –Vaig dir jo super emocionada.
—I podem fer un espai dedicat a les mates decorat amb números, problemes, enigmes…etc. –Van dir els nois.
—Si, i podem estudiar-hi mates i enganxar-hi els paperets que em tingut que anar trobant per aconseguir aquesta saleta. –Vam dir les noies.
–Quina bona idea. –Van dir els nois.
Des de llavors em anat ficant més coses a la saleta, vam ficar coses del club ecològic i com teníem tantes idees per el apart de mates vam decidir fer un club matemàtic. A nosaltres ens semblaven molt avorrits els clubs de matemàtiques, però quan vam veure totes les idees guays que se’ns acudien vam decidir fer-lo, i la veritat va ser una molt bona idea. Vam decidir ficar-li de nom al club de mates ANÒNIM i al nostre club ecològic vam ficar-li 5 AMICS.
Ara ja no ens semblaven les classes de mates tant avorrides, no se si era perquè teníem una altre profe o per la experiència que vam viure, no ho se, però va ser molt emocionant viure-la i a més, no vam passar cap més estiu sense veure’ns.


ESPERO QUE US AGRADI MOLT!!!

bye,bye

elisabeth valls ha dit...

k maku el teu gabri! ;)

gabriela ha dit...

que guais els contes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gabriela ha dit...

Com és fa per votar un conte ?

Conchi Hito ha dit...

Hola Gabriela,

molt bé la teva participació!

Per votar un conte ho hauràs de fer en els comentaris d'una entrada que es crearà el dilluns 17 de novembre. A l'entrada hi haurà totes les explicacions de com fer-ho.

Fins aviat.

Génesis Ruíz Avila ha dit...

ola conchi!
Quan vas dir que es podria votar els contes?

Conchi Hito ha dit...

Hola Génesis,

es podrà votar a partir de dilluns. Tot i que avui intentaré posar l'entrada de les votacions al blog. Allà s'explicarà tot el procés.

Moltes gràcies pel teu interés!

génesis ruíz avila ha dit...

moltes gracies conchi

Pere Martí ha dit...

A continuació podreu veure les correccions als vostres contes:

Génesis, cal que cliquis aquí .

Marta Peinado, aquí la tens.

Elena Rodríguez, la pots pots veure aquí .

maria_esteve ha dit...

Maria Esteve Albero 1r ESO A


En Jordi i les matemàtiques


En Jordi era un nen que tenia 11 anys i que vivia a Manresa.
No li agradava gaire estudiar per això la seva assignatura preferida era E.F i la que odiava més matemàtiques.
Els seus amics eren: la Laura, el Sergi, l’Anna i el Xavier. Tots eren molt bons amics però a ells en canvi si que els hi agradava estudiar i els hi agradaven molt les matemàtiques perquè les trobaven molt interessants i que eren molt importants per això sempre animaven al Jordi perquè estudies mes les matemàtiques.
En aquell mes estaven treballant les divisions, les multiplicacions, les operacions combinades i les potències, a el Jordi aquests temes no els i sortia gaire bé.
Un dia el Jordi li van posar una divisió a la pissarra i la tenia que fer i era aquesta: 273:6 per a molta gent era molt fàcil però per a ell era molt difícil, la va fer malament i tothom de la classe es va posar a riure i ell es va sentir molt avergonyit. Després la professora el va fer tornar a sortir i li va dir que fes una operació combinada que era aquesta: 12-(13-6)x2 també la va fer malament i també tots es van posar a riure altre vegada en aquell moment el Jordi es va sentir molt malament, per això va pensar que aquella tarda tenia que estudiar molt perquè demà tenia un examen de matemàtiques, sobre els temes i ell va decidir a estudiar, però no ho va fer, es va passar tota la tarda jugant a l’ordinador.

Aquella nit va somiar que a l’examen no va respondre res i que va treure un 0 i que va suspendre el trimestre de matemàtiques, també va somiar que ja era gran i els seus fills li preguntaven una operació molt fàcil i ell no la s’avia respondre i que els seus fills el miraven en cara de estranyats perquè el seu pare no sabia matemàtiques i es va llevar de cop.
Va anar a la cuina i va veure un got d’aigua després va anar a la habitació i va mirar al rellotge eren les 6 i mitja del matí, es va posar al llit per tornar-se a adormir i aleshores va reflexionar sobre lo important que son les matemàtiques es va aixecar del llit i es va posar a estudiar tenia 2 hores i mitja per fer-ho i així ho va fer.
Va treure un 5,2 a l’examen per a ell aquesta nota era molt bona perquè casi mai l’havia tret.
Des de aquell dia es va interessar mes per les matemàtiques i els mesos següents va estudiar molt els temes i eren aquests: nombres decimals, múltiples i divisors i els cossos geomètrics. Al final va aprovar el trimestre amb un 7,1 i aleshores es va alegrar de tot aquell esforç que va fer per aprovar i es va alegrar perquè es va adonar que les matemàtiques eren molt importants.











Espero que us agradi!
No le pogut posar avans de que s'acavesin les votacions perquè no vaig poguer, però igualment el posu ara.


adéu!



maria

Anònim ha dit...

mbb

Montse ha dit...

Marta Peinado
penso que el teu conte em servirà per explicar a la classe de 1r. i seguir treballant els rellotges.
Moltes gràcies.
L'he posat als llibres digitals de La prestatgeria, a la col.lecció "Experiències d'aula", a la pàgina 4 Diari de classe del Ceip Sant jordi.
http://phobos.xtec.cat/llibres/llibre/

Anònim ha dit...

molt be a tots per currarvus-hu tant. a mi ma agradat especialment el de la maria, pero els altres tambe estan molt be.
adw

Anònim ha dit...

hola em dic nayade m'encanten els contes
quins records de quan anavem a primer :)
att: Nayade

Conchi Hito ha dit...

Hola Nayade,

és fantàstic que els contes et portin bons records! Només per això ja ha valgut la pena escriure'ls.