dissabte, 26 de desembre de 2009

Guardonats del concurs de primers d'ESO

Abans de donar-vos els noms dels guanyador@s de l'edició d'enguany del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO de l'Eugeni d'Ors, us volíem desitjar unes bones festes i un bon any nou!



El lliurament de premis va tenir lloc el passat dia 22 de desembre. El premi a la finalista (val de 15€) i el premi a les guanyadores (val de 25€), els van lliurar l'Anna García, professora de matemàtiques de l'IES Eugeni d'Ors i la Carme Salvador, Coordinadora pedagògica del mateix centre.

And the winer is.....

La finalista ha estat la Safae Afilad  amb el conte titulat Màgia o Mates. A continuació teniu un breu estracte:

“Luàn es va cansar i va preguntar perquè eren tan important les Mates. Li van respondre que les Mates eren molt importants perquè si no en saps, no pots fer màgia.”

Les guanyadores de l'edició de 2009 del concurs de contes matemàtics per a 1r d'ESO a l'IES Eueni d'Ors han estat l'Aina Trotonda i la Mireia García amb el seu conte La Mònica, l’Ester i la inspiració. A continuació teniu un estracte:

“Ja havien passat 3 setmanes des de que la professora de Matemàtiques els havia dit que fessin un conte de matemàtic, i tothom tenia, almenys, una idea per fer, menys elles, potser els hi havien robat la inspiració?”


Properament publicarem els contes sencers, amb il·lustracions, i un vídeo del lliurament dels premis.


Ens veiem l'any vinent!


Regalar matemàtiques. Per què no?

Quina millor manera per acabar l'any que amb un regal. Creamat ens proposa que aquest regal sigui un llibre i a més de matemàtiques, això és ser agosarat!

A continuació teniu l'enllaç per a que en feu una ullada. És molt recomanable.

Regalar matemàtiques. Per què no?

dissabte, 19 de desembre de 2009

Una historia de amor verdadero

"Romance de la Derivada Enésima y el Arcotangente" va més enllà de l'amor i les matemàtiques, és una "historia de amor verdadero", o també, d'amor matemàtic. La narració magistral de la Cristina Mirinda, ens transporta a un univers on l'idili entre una derivada y un arctangent no només és posible, sinó que també pot ser molt suggerent.

Veieu i escolteu, a continuació, aquesta proposta que en ha fet arribar la nostra col·laboradora Eugenia Torres. No us en penedireu!


dissabte, 21 de novembre de 2009

Una mà de contes, creamat i TV3

Els contes matemàtics estan de moda!

El nostre col·laborador, Pere Martí i Bertran, ens fa arribar la següent notícia:

Una mà de contes, amb la colaboració d'un equip de Creamat i amb una llicència d’estudis del Departament d’Educació portada a terme per Carme Aymerich, ha produït cinc contes on les matemàtiques tenen molt a dir. La fàbrica de rellotges, La caravana de la Júlia, El petit Inuit, Quan es refreda el pastís i El rei i el savi, són els seus títols.

Aquí podeu veure La fàbrica de rellotges.



A continuació us deixem l'enllaç a la pàgina de creamat on podreu veure tots els capítols:


Contes matemàtics: Una mà de contes i creamat


Què us ho passeu bé amb aquestes cinc històries!



dimarts, 17 de novembre de 2009

La literatura matemàtica de l'Odissea

La llibreria l'Odissea us recomana els següents títols d'actualitat relacionats amb les matemàtiques. A continuació teniu ressenyes, de diferents institucions matemàtiques i blogs de ciència, sobre aquests llibres.
Què gaudiu d'una bona lectura matemàtica!

dissabte, 7 de novembre de 2009

Contes de 1r d'ESO A. Curs 09/10

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO A.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:


Contes de 1r d'ESO B. Curs 09/10

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO B.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:


Contes de 1r d'ESO C. Curs 09/10

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO C.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:


Contes de 1r d'ESO D. Curs 09/10

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO D.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:


dissabte, 31 d’octubre de 2009

Halloween: un conte matemàtic terrorífic

Tal com us vàrem prometre, aquí teniu el desenllaç del conte per capítols: Què ha passat a FractionVille? Dels alumnes de 2n d'ESO B, promoció 2007/2009. És un conte terrorífic ideal per a llegir la nit de Halloween.

Per a no perdre el fil de la història, tornem a publicar els capítols previs, conjuntament amb el capítol final, en el petit llibre digital que apareix a continuació.




Les il·lustracions del conte les han realitzades les alumnes: Joana Pujol, Joana Sadurní, Anna Sánchez i Mireia Montaner.

Què passeu un espantós Halloween! JA, JA, JAAA!

divendres, 4 de setembre de 2009

Un nou curs

Estem a punt de començar un nou curs, què portarà com a novetat la publicació dels contes en format book en l'adreça http://issuu.com/.
Durant aquest primer trimestre sortiran publicats els capítols finals de Tal com ets i Què ha passat a FractionVille? dels alumnes que han cursat primer cicle durant el període 2007/2009. Podreu veure tots els capítols recopilats al portal del issuu en format book.

Què tingueu un bon curs 2009/2010!

divendres, 3 de juliol de 2009

Entrevista amb els alumnes de 1er d'ESO D a Com ràdio

Hola a tots i totes,

ara fa uns dies vam tenir el plaer de visitar, amb els alumnes de 1er d'ESO D de l'IES Eugeni d'Ors, Com ràdio. Vam passar una estona entretinguda participant en el seu programa Digues com, presentat pel Miquel Jiménez. Un programa dedicat a les escoles i Instituts i a parlar sobre l'educació. Podeu escoltar el programa en el següent enllaç i sentir, en la veu de nois i noies de 1er d'ESO, alguns dels contes matemàtics que han preparat durant aquest any.




Esperem que us agradi.

dimecres, 10 de juny de 2009

Un escriptor@ molt matemàtic



Ja fa uns dies, vàrem tenir el plaer que ens visités l'escriptora Alegria Julià.



A continuació teniu la entrevista que li vam fer.


ENTREVISTA A L'ESCRIPTORA ALEGRIA JULIÀ

Entrevisten: Teresa Jiménez, Marina Gargallo, Gemma Sala, Ainoa Winter i Foix Soler.


Com que hem vist que t’agraden molt els nombres, la nostra primera pregunta és numèrica:Quin dia vas néixer?

16/04/1945

(Amb les dades que ens ha donat, nosaltres us oferim una curiositat matemàtica: 1+6+4+1+9+4+5 = 30)

El 30 és un nombre que utilitzes sovint, és el teu preferit?

No és el meu preferit. El vaig utilitzar perquè vaig veure el meu nebot empipat per fer 30 anys !

Quina era la teva assignatura preferida quan anaves a l’escola?

Eren les matemàtiques, m’agraden els problemes i el càlcul mental. La llengua també m’agradava, però no tenia bona ortografia. Jo des d’aquí animo a tothom que no deixi d’escriure només perquè no tingui bona ortografia.

Pel que fa a les matemàtiques, com les has viscudes per tenir tantes idees i escriure contes numèrics?

Com a alumna m’han agradat molt, i com a mestra intento que les matemàtiques agradin als alumnes. Faig que les matemàtiques siguin divertides per aquells que els costa entendre-les.

Tu relaciones molt el món de les paraules amb el de les matemàtiques, per què penses que hi ha tants quatres en les dites catalanes?

Hi ha quatres, però també hi ha d’altres nombres a les dites catalanes. Em va sortir espontàniament perquè de petita ho havia sentir a dir a la meva àvia. És una herència cultural.

Una altra expressió que ens ha “xocat” és fer més voltes que el 29. Què significa, d’on surt?

A Barcelona hi havia un tramvia que es deia 29 i feia la circumval·lació a la ciutat. Començava i acabava al mateix lloc, per això si algú volia passejar per Barcelona agafava aquest tramvia.

Volíem també saber si, com els nens del conte de missatges numèrics, havies jugat alguna vegada al joc de la calculadora ?

Em van ensenyar a jugar-hi els alumnes. Un dia em van dir: “Saps com es diu en Jordi Pujol de segon cognom ?” i amb una sèrie de dades que anaven introduint a la calculadora va sortir: SOLEI.També vaig jugar al joc d’un noi i una noia que s’enamoren ...

Et va costar molt escriure aquest conte, donant tants tombs als nombres?

No recordo quant de temps he estat per escriure’l. Normalment escric a l’estiu, un estiu el vaig escriure i l’altre el vaig corregir.

A més dels Contes numèrics ... , tens els Contes verticals i Contes de Festa major. D’on treus les idees per als contes?

Moltes vegades són coses del dia a dia. Per exemple, en els Contes verticals n’hi ha dos que es basen en notícies reals, una d’un telèfon mòbil i l’altra d’un elefant. A vegades són coses que m’expliquen o que em passen a mi. Una vegada esperant el tren en una estació el vent va fer volar un full de diari que em va quedar enganxat a la cama. Quan el vaig agafar, la vista em va jugar una mala passada i em va semblar veure el meu nom en una esquela. Quin ensurt vaig tenir ! Doncs això em va servir per a un conte.

Explicaves contes als teus fills, i ara ho fas als teus néts?

Més que explicar-los, els llegia contes. Ara, amb els meus néts, a mida que vaig llegint el conte em pregunten què hi diu.

A l’escola, quins cursos tenies o tens?

Els cursos de Cicle superior, 5è i 6è de primària. Parvulari hi vaig estar només un any.

A la biblioteca escolar quina feina hi fas?

Intento dinamitzar la biblioteca i animar als nens a llegir, que gaudeixin de la lectura.

No sabem si fer-te la pregunta com a escriptora o com a mestra, què en penses de les lectures obligatòries i el nivell lector dels joves?

Penso que les lectures obligatòries són importants perquè als nois i noies que no llegeixen els ajuden a iniciar-se en la lectura. Aquestes lectures s’han de saber triar i després comentar-les per enriquir la lectura amb les visions diferents de cada lector.

A l’institut un grup d’alumnes publiquem una revista, s’anomena Esquerda d’or. Podries donar algun consell als redactors de la revista?

Tenir sempre a punt llapis i paper perquè no s’escapin les idees que en qualsevol moment et poden venir al cap o pots veure pel carrer.


Per acabar, i continuant amb la revista, la secció rosa et voldria preguntar:

- quin és el teu color preferit: el color blau, encara que quan m’haig de comprar roba em decanto pels colors torrats.

- quin és el teu número preferit: el número 7, és un número màgic.

- quin és el teu llibre de capçalera: sempre tinc una novel·la i també poesia.

- quina música t’agrada: m’agrada la música clàssica i les cançons amb contingut, amb missatge.

- a part de la lectura i l’escriptura, tens alguna afició més?

Viatjar i caminar, gaudir de la natura. En els Contes numèrics, el conte del compte enrere està inspirat en un desig que tenia d’anar en globus que fa uns dies he pogut fer realitat.


En acabar la entrevista, Alegria Julià ens ha volgut fer unes recomanacions de lectures matemàtiques que són aquestes:

-Alsina, Claudi. Del número 0 al 99. Editorial Guix. Col·lecció 10 instruments.

-Anno, Mitsumasa i Masaidriro. El gerro màgic: una aventura matemàtica. Editorial Joventut.

-Tahan, Malba. L’home que calculava. Editorial Empúries.



Desitgem que us hagi agradat i que seguiu les recomanacions literàries d'aquesta autora entusiasta de la literatura i les matemàtiques.


dimarts, 2 de juny de 2009

Primer premi, categoria 12 a 14 anys, del concurs de Contes matemàtics 2009


Judith Manero, Thaís Campamà i Anna Fortuny de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès
Guardonades amb el primer premi del Concurs de contes matemàtics 2009, patrocinat per la Llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en la categoria 12 a 14 anys.

Un somni de veritat

Aquell matí em vaig despertar amb una sensació que alguna cosa anava malament, era un dia diferent, sempre era la primera de despertar-me,i el primer que vaig fer va ser comprovar si els meus pares i el meu germà encara dormien.
Em vaig desanimar una mica, perquè no hi havia ningú al seu llit, i la casa semblava buida.
Vaig baixar al menjador i vaig veure l'esmorzar amb una nota que deia:
(Il·lustració d'Eduard Barrobés)

"He hagut de marxar pitant si hi ha algun problema truca'm al mòbil. Recorda que el número és 665477923. Vés amb compte i porta el teu mòbil engegat. MAMA."

De cop i volta va sonar el meu mòbil, era el pare,com sempre controlant el que jo feia. Em va dir que li havia sortit un imprevist a la feina, i que havia hagut de marxar.
També em va dir que aquell dia no anés a comprar a la botiga del carrer del costat...
En aquell moment es va tallar la combersa i em vaig quedar amb un milió de dubtes al cap.

Quan vaig començar a esmorzar, vaig notar que algú m'estava observant, cada cop s'apropava més, vaig sentir el seu alè al meu clatell...
Em vaig girar, i vaig fer un enorme xiscle, de gairebé de 400 decibels ( segons la meva imaginació), era un personatge lleig, pudent i despentinat. Amb aquelles característiques, vaig deduir que potser podria ser el meu germà Oriol, que sortia del lavabo, i efectivament, era així. (Vaja, no se'm havia acudit mirar al bany, com que no se sentia cap soroll... )

-Que estàs boja !? - va exclamar l'Oriol.
-El que està boig ets tu! Tu creus que m'has de clavar aquests ensurts, en aquestes hores del matí?- vaig contestar.
-Tinc dret a fer el que vulgui, tinc 16 anys, i tu ets una marreca de 13 anys.-va contestar l'Oriol-.
-Oriol, no vull discutir més, saps perquè han marxat els pares?-vaig preguntar jo-.
-No ho sé, quan m'he llevat ja no hi eren. Per cert, dorms amb la boca oberta i et cau la baba.-va dir l'Oriol-.
-Que m'has espiat mentre dormia?-vaig preguntar indignada-.
-Mmmm...Es podria dir que...Ssíí...-va contestar ell-.
-Oriol, la venjança serà terrible!-vaig contestar jo-.
-Ja ho veurem.-va contestar ell-.
La discussió va continuar, però millor que canviem de tema...
Per cert ja us havia dit que justament aquell dia era el meu aniversari ? Doncs si, aquell dia feia 14 anys. Per aquest motiu estava molt desconcertada, decebuda i trista,perquè encara no m'havia felicitat ningú.
En aquell moment, però, encara en tenia 13, perquè vaig néixer a les cinc de la tarda.
De cop i volta el meu germà va obrir la boca i va fer una expressió que només ell sap fer, d' haver recordat alguna cosa,(només la sap fer ell bàsicament perquè sempre s'oblida de les coses i les recorda a l'últim moment).
Seguidament va dir:
-Me n'he recordat que...he de marxar, perquè...perquè tinc el cotxe mal aparcat, sí això, tinc el cotxe molt mal aparcat!
-Però si tu no tens cotxe!-vaig dir jo-
Quan me'n vaig adonar, l'Oriol ja havia marxat. Què estava passant? M'estava començant a espantar.
Vaig trucar la Carla, la meva millor amiga, però em va contestar la seva mare i em va dir que la Carla havia quedat amb les altres noies. Com és que no m'havien trucat per anar amb elles?
El meu cervell, en aquell moment no tenia capacitat per pensar, perquè estava massa ple de preguntes.
En aquell moment va arribar el carter, va portar propaganda, una revista americana per un tal “Mr. Josep Puig Rivera” (el meu pare), una carta d'uns amics d'Austràlia, i entre tot aquell paperam, vaig veure una carta que posava el meu nom. Em va estranyar molt, perquè normalment jo em comunico o parlant o pel Messenger o per SMS, però mai per carta. Em vaig disposar a obrir-la tota intrigada...
Hi deia:
Ves al lavabo.
Està desendreçat oi?
Compta les peces de roba que ha deixat l'Oriol escampades per terra.
Aprofita per recollir-les!
Has de multiplicar el nombre de peces de roba per 10, després cal que divideixis el resultat per la xifra de l'edat que té el teu germà però, compte, li has de treure les desenes. La solució que obtindràs és l'hora que t'has de presentar al lloc que hem quedat.
En aquell moment, vaig anar tan de pressa com vaig poder al lavabo. Un cop allà, vaig contar les peces de roba que havia deixat el desendreçat de l'Oriol, i n'hi havia 3.
La carta deia que havia de multiplicar les peces de roba per 10... 3 x 10 com tothom sap fan 30. Després deia que havia de dividir el resultat entre la xifra de l'edat d l'Oriol...16, però també deia que li havia de treure les desenes... 30:6 fan 5.
Havia de ser a algun lloc a les 5 de la tarda!
Vaig continuar llegint intrigada:
Vols saber a quin lloc ha d'anar?
Doncs hauràs de pensar una mica més...
El número de la casa que has d'anar multiplicat per 2 és igual a l'edat que téns ara menys l'edat que tindràs a les 5 de la tarda. A tot això li has de sumar les dues últimes xifres del número de telèfon de la mama, multiplicades per 5.
Vaig pensar que era molt difícil, però em vaig esforçar i vaig començar a pensar:
-Això és un problema d'equacions! Vaig fer l'examen fa poc.
A veure, el número de la casa que he d'anar és igual a x, però dues vegades x, és igual a 2x, la carta diu que això és igual a l'edat que tinc ara menys l'edat que tindré, o sigui
2x=13-14. Després diu que a tot això li he de sumar les dues últimes xifres del número de telèfon de la mama multiplicades per 5, o sigui 2x=13-14+5(23).
Ja està, ara només ho he de resoldre!
2x=13-14+5(23)=>
=> x=[13-14+5(23)]:2 =>
=>x= 114:2 = 57
He d'anar al número 57 del carrer... un moment, i el carrer?
Vaig continuar llegint:
Per últim, el carrer que has d'anar té el nom del teu germà.
Esperem que vinguis!

ANÒNIM

O sigui, que a les 5 de la tarda havia d’estar al número 57 del carrer Oriol!
- Ara que hi penso!- vaig dir en veu baixa.
- Precisament aquest es el carrer que el pare m’ha dit que no hi anés a comprar en tot el dia.

Les hores anaven passant, i va arribar l’hora de dinar, els meus pares encara no eren a casa, i l’Oriol, encara no havia tornat “ d’aparcar el seu cotxe imaginari”.
Així que vaig decidir començar a dinar tota sola, abans de morir-me de gana.
Quan vaig acabar de dinar, em vaig apalancar una estona al sofà per mirar la tele, i abans de que me n’adonés de res ja eren les cinc menys cinc minuts. Vaig calçar-me, vaig agafar el bolso i vaig sortir volant de casa, tancant la porta de cop.
Quan vaig arribar al número 57 del carrer Oriol, vaig trucar el timbre i...
Sorpresa!! Hi havia la meva família i tots els meus amics!
En aquell moment vaig ser la persona més feliç del món.
En el moment més divertit de tots i el més emocionant, em vaig despertar.
De cop i volta vaig veure el sostre de la meva habitació, quina llàstima!
Vaig mirar a totes les habitacions a veure si tothom dormia, però a les habitacions no hi havia ningú, vaig escorcollar tota la casa i definitivament, estava sola!
Justament, aquell dia era el dia del meu aniversari, i estava una mica decebuda, perquè ningú no m’havia felicitat.
Vaig baixar al pis de baix, i vaig veure l’esmorzar amb una nota de la mare...

dissabte, 16 de maig de 2009

Primer premi, categoria 14 a 18 anys, del concurs de Contes matemàtics 2009


Meritxell Parera Tort de l'IES Alt Penedès de Vilafranca del Penedès
Guardonada amb el primer premi del Concurs de contes matemàtics 2009, patrocinat per la Llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en la categoria 14 a 18 anys.


Conte: X i Y -equacions.

X: Saps y? Des de el primer moment en que et vaig veure vaig saber que en cap moment acabaríem les dos juntes. Ja diuen que si no ets part del problema, ho ets de la solució. Nosaltres varem ser inventades per ser part del problema, però els problemes sempre acaben per resoldre’s.

La X sempre s’havia sentit tan sola, ella sempre ella en una equació de primer grau, sense cap altre finalitat que ser aïllada per trobar una solució a aquella barreja de números i de lletres. Per posar un exemple, per entendre-la:
(Il·lustració d'Eduard Barrobés)

2x=7+1

2x=8

Em sentia buida, sola. Era una lletra només per substituir un número. La meva existència entre tan simple i efímera...

Les x a un costat i els números a un altre. Sumem, i com sempre la x s’aïlla, i el número que m’acompanyava sempre m’abandona per anar a fer de divisor dels números sumats de l’altre costat. I ja està, deixo d’existir.
En veritat era una vida simple, sense preocupacions, només em matava el remordiment de que sempre era part del problema, encara que era la part important per resoldre. Viure en una equació és entretingut, vas coneixent gent, més que gent, números. Números que venen, es presenten, algun t’acompanya, d’altres són els teus veïns. Els números són infinits, mai coneixeràs l’últim. Les desenes són companyes, les centenes són una festa. Però un dia vaig conèixer un número que se sentia igual que jo, sol. El 1, el número més solitari que mai veuràs.
Em va fer veure de que era molt egoista, que només pensava en mi i en les meves penes. Jo, que sempre havia pensat que era la cosa més desgraciada del món vaig veure de que estava totalment equivocat. El 1 em va explicar que se sentia sol, que només era un, que se sentia impotent.
1: Sóc el primer d’una llarga i infinita llista de números, i ser el primer vol dir ser l’últim.
X: Jo sempre havia pensar que aquesta sensació de impotència només la sentia jo i només jo, sempre m’he sentit el centre del món, un món aïllat.
1: Algun dia, arribarà algú que et farà companyia, i t’ho dic jo que mai m’equivoco, encara que sigui només un 1, que tingui un significat de soledat, acostumo a encertar les coses.
Em vaig quedar pensant en les seves paraules, des de llavors el 1 sempre m’acompanya, sempre el tinc present encara que no es vegi. Sempre que veieu una x en una equació conteu que té un 1 al costat.
Però aquest no és el final del meu relat, jo, una lletra que s’il·lusiona de seguida, em vaig aferrar a les paraules d’aquell gran amic que havia fet. Esperava aquella cosa que m’acompanyés. Encara que va passar temps, jo vaig continuar confiant en les paraules del meu amic, perquè si no tens confiança en un amic no crec que es sigui capaç de tenir-ne mai. Vaig continuar durant temps amb la meva rutina de conèixer números més números que només duraven instants en la meva vida, que no es quedaven mai. Vaig continuar durant molt de temps amb la meva rutina de ser una simple lletra que significa un número amagat. Em vaig plantejar la meva existència. De veritat només servia per substituir un número? Tan poca importància tenia? Era la meva funció a la vida? Sortir en mig d’un problema i ja està, era l’encarregat de ser la màscara d’un número ocult, em sentia tan estúpid. Què tenia el número amagat que no tingués jo que sempre em canviàvem? Eren les meves reflexions de sempre, les que em feia entre equació i equació, fins que un dia una bona lletra va canviar els meus pensaments. Però per fi, algú em va treure d’aquest espirall de lamentacions i reflexions. Sí, els sistemes d’equacions, em van portar una gran amiga i el compliment de la paraula del 1. No estava sol. Allà al meu costat vaig trobar el meu gran recolzament. La Y. Al principi vaig pensar que era perfecte mai més estaria sol, que havia trobat la tan famosa mitja taronja. Que enganyat i equivocat estava. Ella i jo estàvem fets amb la mateixa finalitat, amb la mateixa que m’havia estat torturant tan de temps.
Ens varem trobar les dues en un sistema d’equacions resolt per igualació. Els sistemes són molt complets i tenen tres maneres de resoldre’s. Encara que en les tres el resultat és el mateix. Per entendre’ns un sistema d’equacions són dos equacions, una sota de l’altre. En cada equació hi ha dues lletres, que només oculten un número que has de trobar. Dues lletres que semblen no importar a ningú. Jo, present en les dues equacions, abans de que s’utilitzés el mètode de la igualació, que consisteix a aïllar les X, com sempre, soles a un costat amb totes els números a l’altra banda de l’igual. La Y era com la meva altre part que sempre m’havia faltat, la part positiva. Em va explicar que hi havia lletres que ni tan sols tenien funció. Que nosaltres dues érem unes afortunades, que teníem algun motiu per el qual existir, que teníem on estar, encara que fos al costat dret d’un igual o al costat esquerra, em va obrir els ulls. La Y era la meva font de respostes al meu oceà de preguntes.
X: Mai t’has sentit sola?
Y: Mai estàs sol del tot, sempre t’acompanya algú i sempre tens alguna cosa per fer a la vida, encara que sigui, com en aquest cas, en un sistema d’equacions, sigui per igualació, substitució o reducció. Sempre tenim un principi i un final i podem dir que som allò necessari per resoldre un problema o simplement podem dir que estem de pas, que la vida no s’acaba quan resolem una equació, de primer o segon grau.
X: Coneixes el sentiment de tristesa?
Y: Encara no t’has donat compte? Els sentiments són teus, i tot lo que sigui teu ho pots controlar. Si tu no vols, no estiguis mai trista.
X: Em puc quedar al teu costat? Vull aprendre aquesta filosofia, aquest pensament lliure.
Y: Tu i jo no podem estar junts. No veus que tenim coses que fer? Acompanyar números que han de dividir. Substituir números que s’han perdut pel camí. Representar alguna cosa important. Pensa-hi, que la vida és molt curta, hi ha molta gent, números, moltes lletres que mai surten, no pots estar pendent de una altre persona, tu tens la teva vida, i has de viure-la, per això anem sempre endavant. Per això la gent quan amb nosaltres s’equivoca tornen a començar fins que troben el número que busquen i no ens necessiten.
I aquestes van ser les seves últimes paraules, després de ser igualada i aïllada i canviada per un 7, em va donar el millor consell que ningú m’havia plantejat mai. Viure la meva vida com si fos una equació. Jo l’havia de viure, a la meva manera, havia de substituir les lletres o el que calgués per trobar la clau de la felicitat, i com una equació, i com tothom, si m’equivoco tornar a començar, tornar-ho a intentar. Vull viure, sigui sola o acompanyada, és la gràcia de la vida, o això és el que jo vaig entendre d’aquelles paraules.
Al llarg de la meva vida, vaig conèixer més números i sempre m’aferrava a les paraules d’una bona amiga que em va fer veure que la soledat no existeix, ni la tristesa ni l’angoixa, existeix tot allò que tu vulguis. Ara per ara, a la meva vida, on jo mano, només existeixen tres coses essencials:
El 1, la primera persona que va confiar en mi, que sempre m’acompanya, que sempre em fa companyia físicament.
La Y, aquella gran amiga que mai oblidaré, algú que realitzava la mateixa funció que jo però amb diferent perspectiva, aquella que em va fer veure que la vida és curta per molt llarga que sigui l’equació.
I els meus sentiments, la meva vida, les meves decisions i sobretot, la meva alegria i les ganes de viure-ho tot. De ser una lletra que amaga un número, que qui sap, potser algun dia serà important, potser amago la vacuna matemàtica de la SIDA, o la fórmula de la veritat. Suposo que tots naixem amb un destí marcat, i amb alguna cosa per fer a la vida, siguem números, lletres o humans.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Lliurament de premis del Concurs de contes matemàtics durant la setmana cultural


Dijous passat, diada de Sant Jordi, va tenir lloc el lliurament de premis del concurs de Contes matemàtics, patrocinat per la llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, a la sala d'actes de l'institut i durant la celebració de la Setmana Cultural.


Van ser guardonats amb el primer premi, en les seves respectives categories:

-Anna Fortuny, Judith Manero i Thaís Campamà de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel seu conte "Un somni de veritat" en la categoria de 12 a 14 anys.

- Meritxell Parera Tort de l'IES Alt Penedès de Vilafranca del Penedès, pel seu conte "x-y equacions" en la categoria de 14 a 18 anys.

Properament publicarem els dos contes il·lustrats (les il·lustracions són un obsequi del nostre col·laborador Eduard Barrobés).

Agraïm la participació de tots els nois i noies en el concurs i els animem a continuar escrivint contes matemàtics!

dijous, 26 de març de 2009

Fins dimecres 1 d'Abril

Us recordem que el termini per a participar al concurs de Contes matemàtics és fins dimecres de la setmana que bé, 1 d'abril.

Podeu anar llegint i penjant els contes a http://contesmatematics.blogspot.com/2009/03/publiqueu-aqui-el-vostre-conte.html

dijous, 5 de març de 2009

Publiqueu aquí el vostre conte matemàtic pel concurs


En els comentaris d'aquesta entrada podeu publicar el vostre conte matemàtic per al concurs. Bona sort a tot@s!


En los comentarios de esta entrada podéis publicar vuestro cuento matemático para el concurso. ¡Buena suerte a tod@s!

dissabte, 28 de febrer de 2009

Un escriptor@ molt matemàtic



El proper dijous 5 de març de 2009 visita l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès l'escriptora Alegria Julià.





A continuació teniu una introducció a l'autora i la seva obra realitzada per la Biblioteca de l'IES Eugeni.

Lectures

matemàtiques

Alegria

Julià

Escriptora




ies ”eugeni d’ors”

biblioteca


BIOGRAFIA

Alegria Julià

(Barcelona, 1945)

És mestra i té, des de petita, l'afició de llegir i escriure gràcies a la formació que va rebre a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, on hi havia una nodrida biblioteca. Va exercir com a mestra durant molts anys, desprès va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català i, actualment, ha tornat a les aules. Li agrada el contacte amb els alumnes i el que més la motiva és encomanar als nois i noies la il.lusió per la lectura i l'escriptura. Les seves històries s'inspiren en fets reals, i hi barreja un punt d'imaginació, una mica d'humor i un pessic de tendresa. També li agrada molt jugar amb les paraules, amb la seva forma i el seu significat. De vegades escriu contes tot comptant i contant, juga a enfilar monosíl·labs fins a construir una història, escriu contes verticalment i després els completa horitzontalment fins que aconsegueix una història arrodonida.
Està casada, té tres fills i tres néts. Continua vivint al Guinardó, un barri d'artistes i escriptors, i estiueja a Moià. Va començar la seva tasca literària escrivint contes per a la revista Cavall Fort


OBRA LITERÀRIA

Narrativa infantil i juvenil

Contes de Festa Major Barcelona: Alfagura / Grup Promotor, 1995.

Contes numèrics una mica histèrics. Barcelona: Alfaguara / Grup Promotor, 2001+

Contes verticals. Barcelona: Bambú, 2008 *

De cop i volta. Barcelona: Casals, 1996.

Gent de mar. Barcelona: La Galera, 1997. *

Un romà al segle XX. Barcelona: La Galera, 1991 *



Els podeu llegir a ...

Els llibres marcats amb +

els podeu trobar a la

biblioteca de l’ IES Eugeni d’Ors

Dilluns de 13.30h a 15.30h

dimarts i dijous de 10.30h a 12.30h

i de 13.30h a 15.30h

De dilluns a divendres de 17.30h a 21h

Sala d’Estudi Municipal

Els llibres marcats amb *

els podeu trobar a la

biblioteca Torras i Bages

Dimarts a dissabte de 10h a 13.30h

Dilluns a divendres de 15.30h a 20.30h