dissabte, 7 de novembre de 2009

Contes de 1r d'ESO A. Curs 09/10

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO A.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:


7 comentaris:

Safae Afilad ha dit...

Màgia o Mates.

Hi havia una vegada un poble on hi regnaven les bruixes i bruixots. Una nena que era bruixeta anava a una escola de màgia o, més ben dit, de Mates. La bruixeta, que es deia Luàn, no li agradava anar a l’escola, però ja se sap que la màgia és divertida. A l’escola es practicava més les Mates i per ella les Mates eren un pal. Al poble normalment no es practicava la màgia i sí que és extrany perquè es passaven el dia estudiant Mates.
Luàn es va cansar i va preguntar perquè eren tan important les Mates. Li van respondre que les Mates eren molt importants perquè si no en saps, no pots fer màgia. Luàn una vegada més va preguntar perquè i li van dir que si no sabies dividir, no podries repartir les escombres per la casa perquè escombrin. Per fer un pastís també tens que saber multiplicar per taller les meduixes en màgia i moltes altres coses. Luàn no ho entenia, però va començar a estudiar-ne i al final ja li sortien bé els trucs de màgia, gràcies a les Mates. I sí que és curiós, perquè quan es va fer gran es va dedicar a ensenyar Mates i bruixeria.


Safae Afilad

Noelia Mejía ha dit...

Els tres nois que s’en van de viatge

Un noi, que es deia Manel, de dinou anys, que se li donaven malament les Mates, hi va dir als seus dos amics si volien anar de viatge a París. Els van dir que sí. El viatge a París els hi costava 699,27 eures, però els no sabien quant tenien que pagar cadascú. Un dels va dir que es tenia que fer una divisió (699,27:3=233,09 eures) i cadascú d’ells tenien que pagar 233,09 eures.
Els tres van decidir anar-hi. Va arribar aquell dia i s’en van anar. Van arribar a París i van decidir anar a menjar. Entre els tres tenien cent eures. Un va menjar ratatuille que valia quinze eures i amb una coca cola que valia 1,90 eures. Un altre va menjar una pizza, més una coca cola que valia diset eures. En Manel va menjar una sopa que valia divuit eures, més un aigua que costava 1,80 eures. Van prendre un café i van sumar tot i va donar 64,20 eures i arriba el moment de pagar. Els sobren 35,80 eures.
Al dia següent, van anar a veure una obra de teatre. La entrada costava 5,50 eures. Un dels amics va dir que ell pagaria, però no sabia quant havia de pagar. En Manel li va dir que si no es tenia que fer una multiplicació. El seu amic va dir que sí i va fer la multiplicació (5,50x3 = 16,50 eures) i va pagar 16,50 eures.
L’últim dia van anar a comprar records. En manel tenia tres eures i ell volia comprar una tour Eiffel petita de ceràmica, que valia 8,23 eures i li va dir al seu amic s’hi li podia deixar diners. El seu amic li va dir que sí. Així que van fer una resta, 8,23 – 3 = 5,23 eures. Li va deixar 5,23 eures i s’en van anar a l’aeroport i van tornar a casa.

Noelia Mejía

Rubén Amo i Aldo Sivila ha dit...

EL MÓN DELS Q


No recordava clarament com va arribar fins allà. La seva última imatge era la de la seva mare donant-li un petó i desitjant-li que dormís bé. Però com que el son no arribava, es va entretenir observant en la penombra de la seva habitació la lleixa plena de joguines acumulats al llarg dels seus onze anys de vida.
El moviment ondulatori de les parets no el va impressionar, ni tampoc el gracias ball del seu osset de felpa favorit, ni menys en trobar-se estés sobre un Prat perfumat i multicolor sota un cel que mostrava dos hermosos sois.
Ja el seu avi li havia explicat sobre els seus viatges al món dels Q i per això res del que passava li causava por, però sí molta curiositat. Com ser, el bell i perfecte cor d'aus-Q que treuen foc pels queixals la melodia més bella mai escoltada. Es
trobava en plena meditació quan un gemec li va fer incorporar-sé i va poder observar el moviment agitat i temorós d'una tortuga-Q, la qual al veure-ho, sense sorprendre's, es va dirigir a ell dient: Oh, cel!, Qué podem fer. Això serà el final del nostre inigualable món.
Va sentir curiositat i li va preguntar la causa dels seus lamentsl davant la qual cosa li va relatar:
Fa cinc dies-Q un ésser amb forma i propietats d'una goma, va creuar des d'una dimensió desconeguda a la nostra. La seva missió no era de pau, per contra, aquest ésser maligne va arribar amb intencions d'esborrar per sempre tot signe de
vida-Q i construir el Món de la Res, habitat per tots els éssers goma de l'univers.
La seva història va commoure a Pau i va preguntar de quina manera podia ajudar. Amb un sospir, la tortuga-Q va respondre: Per eliminar éssers malignes d'una altra dimensió, hem de resoldre tres problemes, pero aquests no estan a l'abast del nostre saber.
Com Pau dominava alguns coneixements, apresos en la seva escola, va demanar que li donessin a conéixer aquests problemes per intentar solucionar-los. Aquests són:
1. El Món dels Q, dels seus habitants són aus-Q i són peixos-Q, Quina fracció representen del total d'animals-Q existents?
2. Al passar d'una dimensió a una altra, es perd del pes del coso Si l'ésser goma, abans d'arribar al món dels Q, havia traspassat dues dimensions, qué
fracció representa la pérdua de pes amb la qual va arribar finalment?
3. Dibuixar dues gomes rectangulars iguals i pintar en cadascun d'ells una certa fracció, amb els colors favorits en el món dels Q, de manera que en sumar les…

Rubén Amo i Aldo Sivila

Laia Garcia ha dit...

Els pars i els impars

Els impars, una família molt peculiar, esta formada per el 9 (el pare), el 7 (la mare) , el 5 (la filla) i l'1(el fill) . Avui han quedat amb els pars, els seus veins, per anar a collir bolets :
(7) –Vinga, anem , que si no arribarem tard.
(9) -Tens raó i a més hem quedat amb els pars al turó que hi ha més amunt.
(5) –Vinga, t'aposto 6 € a que no culls més bolets que jo .
(1) -Això ja ho veurem .
(7) –Va, no us esbarelleu més i sortiu de casa que ja marxem •
La família dels pars formada per el 8 (el pare), el 6 (la mare) i el 4 (el fill) encara no està preparada per marxar ja que s'acaben de llevar:
(S) –Va, som-hi que sempre som últims en arribar.
(6) -Però que estás fent 4 ? Si et quedes parat, tardarem molt.
(4) -És que m'he trobat uns bolets amb molt bona pinta davant la porta.
(6) –Va, agafa'ls i marxem, que ja arribem tard.
Al turó la família deis impars ja fa estona que espera •••
(9) –Què estrany, tarden molt , i si els hi ha passat alguna cosa..•
(7) –Tranqui, segur que ja estan venint •
(9) -Tens raó, és el més probable ...
Al cap d'una bona estona, els pars ja arriben:
Pars : Bona tarda, sentim l'espera .•.
(9) –Tranquils, segur que és per una bona causa.
(7). –Què, començem ?
(S) : D'acord .
Al cap de dues hores, tots fars de buscar decideixen tornar a casa sense ni un bolet …
(4) –Escolteu, sortint de casa he trobat uns quants bolets. Ens els podríem menjar.
Tots: D'acord •
El dia seguent estan tots al llit amb cagarrines ja que els bolets que es van menjar eren verinosos •


Laia Garcia

Clàudia Vallverdú ha dit...

El aventurer


Historia matemàtica.
-Hola, sóc un aventurer que vull aconseguir el tresor del faraó Hafang. El tresor està a una piràmide d'Egipte i el meu poblat està a 16.248 metres de la piramide i ja he recorregut tres quartes parts del camí. Quan em falta per arribar-hi?
Resposta: Em falten 4.062 metres per arribar-hi. (162481 m : 4 = 4.062 metros).

Ara ja he recorregut els metres que em faltaven, estic cansat, però ha valgut la pena perquè ja estic davant de la piràmide. Ha valgut la pena ja estic davant de la piràmide. A veure, què haig de fer per entrar-hi dins.
Hi fica quan és 4X8+16:4-15=
4X8+16:4-15=
32+16:4-15=
32+4-15=
36-15= 21 Resposta: 21

Ja està, ja hi sóc a dins. Està tot molt fosc, sort que he portat la llanterna i el mapa. Ja m'ho suposava que ho necessitaria. El mapa me l'ha donat el savi del meu poblat. Que ell, per cert, ja havia intentat trobar el tresor, però
no ho va aconseguir. Les trampes de la piràmide el van matar. Però a mi no em passarà això, jo ho aconseguiré. Bé, ja he arribat a la primera porta, i perquè s'obri haig de dir les cinc primeres potències de dos.
21=2 22=4 23=8 24=16 25=32
Ja està, prova superada. Cada cop estic més a prop del tresor. Em queden dues portes més i ja està. Però encara no em puc refiar.
Ara haig de tirar cap a la dreta, després cap a l'esquerra i aleshores recte. Quan hagi arribat, estaré a la segona porta.
Ja hi sóc! i hi fica: Quina és l'arrel quadrada de 10.000?

V 10.000=100

Resposta: L'arrel quadrada de 10.000 és 100.
(100x100 = 10.000)
Una altre porta oberta. Ara tiro recte, vaig cap a l'esquerre i torno a tirar recte. La tercera i última porta diu: Quants anys va viure el faraó Hafang si els anys que va viure és el 12é número primer.
Dones el dotze número primer és el 31. Resposta: Va viure 31 anys.
Visca, és correcte!
I el tresor és... el tresor són 100.000 kg. d'or.
- I així va ser. L'increïble aventurer va guanyar 100.000kg. d'or.


Clàudia Vallverdú

Raúl i Roger Fernàndez ha dit...

Conte matemàtic


Era un 28 de maig del 2.009. Era el dia dels números, quan no més es podia parlar i en cada frase s’hi havia de dir com a mínim un número.
En Joseph va anar a casa del seu cosí Marc perquè feia el seu decè aniversari. Hi van anar quinze nens i vuit nenes. Li van donar més de vint regals. Quan va acabar l’aniversari en Joseph li va dir:
-Marc, felicitats. Jo et faré un regal de més de cent trenta eures.
-Gràcies, cosí. Quan tu facis vint anys, ja et donaré un bon regal.
L’endemà, en Joseph quan va sortir al carrer, va veure un tou de números. El cap li rodava, només veia números. Ell va anar al metge. El metge li va dir que això passava amb la gent que no sabia fer matemàtiques; llavors els números es manifestaven i li feien la maledicció dels números- El número vuit li estava dient així en el seu interior:
-Estudia matemàtiques…
En Joseph va dir:
-No, n’hi pensar-ne!
El número six li va dir:
-Si no estudies matemàtiques, et faré la maledicció del diable: 6666.
En Joseph va fer cas i Va començar a estudiar matemàtiques. Al principi no l’hi anava gaire bé, però va acabar sent el millor d’Espagna.


Raúl i Roger Fernàndez

Agustí PaunéFont ha dit...

La cova de les cinc portes


Hi havia una vegada un nen que es deia Agustí i que el seu objectiu era ser explorador i matemàtic. Els estudis li anaven molt bé i quan va estar prou preparat, va decidir anar a recórrer món. A ell li agradava molt fer problemes per solucionar misteris, quasi impossibles. Per entrenar-se, contava totes les rajoles de casa i mesurava cada metre quadrat: 16 x 12 m. I cada tres rajoles, un metre. Això vol dir que hi ha:
16 x 3 = 48 rajoles de IIarg
12 x 3 = 36 rajoles d'amplada
I així cada dia.
En fer 18 anys, Ii van regalar un viatge a la selva Amazònica.
EII estava molt content perquè allà podria resoldre nous problemes.

En arribar a la selva Amazònica es va allotjar en un petit poblet que no hi havia escola i per això no sabien matemàtiques.
En només una setmana, ja coneixia a tota la gent del poble i cada dia anava a parlar amb el savi del poble que era el més entès en matemàtiques. Li explicava moltes aventures i fets que Ii havien passat.
Un dia de vent i pluja, el savi li va dir que en el punt més alt de la selva hi havia una cova que tenia 5 portes i una operació per resoldre. La persona que la resolgués sabria la porta que conduia a la riquesa i a la felicitat. L'Agustí, tot decidit, va anar fins a la cova i es va trobar l'operació marcada a la pedra i va lIegir:

I es va posar a fer ,..
3 . 5 + ( 3 + 17) + 9-5 + ( 3 + 17 )
3 . 5 + 20 + 9 - 5 + 20
15 + 20 + 9 +~ J\5
35 + 11=46
I, al final de tant esfor, va pronunciar en veu alta:- JA TINC LA
RESPOST A!!!!! 46.
Va mirar les cinc portes i a la tercera hi havia el número 46. La va obrir i va trobar una gran riquesa que va compartir amb tota la gent del poble i van viure, contents i rics per sempre.
I vet aquí l’Agustí, i vet aquí un savi, fa que aquest conte s'acabi.

Agustí PaunéFont