divendres, 3 de maig de 2013

Guanyadora del CMFM2013. Categoria 12 a 14

NOMBRES VS. LLETRES

Alexandra Giron

Hi havia una vegada, en un institut de Vilafranca, una pissarra que era territori dels nombres. Les lletres no s'hi acostaven, ja que temien als nombres i les seves operacions destructores, com la resta i la divisió. Creien que, si podien fer-se desaparèixer entre ells, també podien fer el mateix amb elles. Fins que, un dia, la paraula Valentia va pensar que era de covards no acostar-se a la pissarra i, camuflant-se sota la paraula Invisibilitat, va sortir del llibre on vivia i va apropar-se a la pissarra. Valentia notava com mil ulls l'observaven des d'algun racó de l'aula i, efectivament, el nombre Mil l'observava des d'un projector del sostre. La seva mirada incomodava a Valentia, però la va ignorar i va seguir endavant, ja que si no complia la missió de reconeixement les seves companyes la titllarien de covarda, i no hi ha res més terrible que això per una paraula anomenada Valentia. Al cap de cinc minuts caminant, sempre sota l'atenta mirada del nombre Mil, va arribar al peu de la pissarra. Aquesta bullia d'excitació, ja que avui era un diumenge de la Festa Major de Vilafranca i els nombres estaven fent castells. Valentia observava admirada un 3/8 que estaven fent una colla de nombres dibuixats en guix verd. Sabia que era un 3/8 perquè uns nombres periodistes sobrevolaven el castell tot marcant: 3/8. Amb tot el bullici de la “plaça” ningú va advertir la presència de Valentia, que s'havia camuflat sota la paraula Nombre. Valentia va investigar per tota la pissarra durant unes hores i després va tornar, eufòrica d'haver acomplert la missió. Al arribar a la seva ciutat-estanteria va comunicar a les seves amigues tot el que havia descobert. Aleshores, la paraula més antiga i sàvia, la Saviesa, els va explicar a les seves companyes que, aquella aula antigament havia estat territori de les lletres, però què un dia els nombres les van envair i els cartells de l'abecedari i les conjugacions de les parets van estar substituïts per les taules de multiplicar. Les lletres, indignades en conèixer aquests història, van decidir recuperar el que un cop havia estat seu envaint de nou l'aula. Es van preparar per la guerra camuflant-se sota les paraules Arma, Soldat, Camuflatge, Assalt i Exèrcit, i van començar l'invasió. Va ser una batalla molt igualada ja que, tot i que va ser un assalt per sorpresa, els nombres es van multiplicar entre ells ràpidament i van igualar en forces les lletres. Després de tres hores de batalla aferrissada, seguien empatats i, al veure que això no els portava enlloc, van decidir fer un pacte. Crearien una nova operació, l'equació, on conviurien nombres i lletres en harmonia. I així van viure feliços sense més guerres ni discussions.