divendres, 31 de maig de 2013

Finalista del CMFM2013. Categoria 14 a 18

PUNTS ALINEATS A LES COORDENADES DE L’UNIVERS

Núria Pérez




Encara no és estiu, fa fred. No puc fer bivac, hauré d’entrar a la tenda. I tampoc no sóc als Pirineus. Amb l’esquena contra l’herba freda, miro el cel estrellat . Poc estrellat, però no és pot demanar gaire més des d’un turó com Sant Pau, i a prop d’una població amb tanta contaminació lumínica com Vilafranca. Tot i això, les veig, i sóc feliç.

Allà està Orió El Caçador, amb l’espasa i el seu cinturó característic. A Mallorca en diuen Les tres Maries, del cinturó. Realment, són els tres punts alineats que l’altre dia la profe de mates va dibuixar a la pissarra, tot i que veure’ls brillant entre les coordenades de l’univers els fa ser molt més atractius. Em pregunto si realment estan alineats, o si només ho sembla. Suposo que no, és massa difícil que coincideixin en la mateixa recta, i també és relatiu al punt de referència. De totes maneres, tampoc no em posaré a calcular punts, vectors, coordenades i equacions de la recta, amb el fred que fa. És més bonic si queda en el misteri.

També veig les Plèiades, aquell grupet d’estrelles que sempre barallant-se per quedar-se amb la posició dels eixos, tot i que sempre n’hi ha una disposada a usurpar el lloc de la que ho havia aconseguit, robant-li les coordenades. Per culpa d’aquesta baralla, és difícil distingir-les.

I l’Óssa Menor s’ha desplaçat bastant des que va començar l’hivern. Tenia entès que no es poden modificar els punts amb cap mena d’operació. Per tant, deu estar formada per vectors lliures, que depenent de l’època de l’any van cap una banda o l’altra, tot i que sempre mantenint-se a l’hemisferi nord. Li deuen agradar les nostres temperatures, a l’Óssa. Potser fins i tot té una taula de valors en funció dels mesos i les temperatures, per saber el lloc més adequat a cada instant.

I finalment, l’estrella de l’espectacle, la meva preferida, Cassiopea. Sembla com si Cith, Caph i Schedar formessin un triangle equilàter. En canvi, aquestes dues últimes amb Achird, en fan un casi isòsceles. I l’altre meitat de la “W” sempre és escalè. També es veuen les estrelles dobles que, juntament amb Schedar, fan una recta quasi perpendicular a la recta de Schedar i Caph. Sembla com si Shedar fos la projecció ortogonal de Caph sobre la recta dels estels dobles.

Bufa! Amb totes aquestes divagacions matemàtiques, espero treure bona nota a l’examen de la setmana que ve. Mai m’hagués imaginat que trobaria tantes matemàtiques mirant el cel. Però fa massa fred i és tard, millor que entri a la tenda i dormi. Espero que aquest macro-univers infinit no se m’empassi mentre dormo.