dimarts, 26 d’abril de 2011

Guanyador@ en la categoria 12 a 14, scsjordi 2011

UNA CARTA AMB UN DESTÍ... de Laia Igual i Maria Florentin, 1ESO C, Institut Eugeni d'Ors

Il·lustració d'Eduard Barrobés
Va un dos i un dos i es transformen en 4, és broma aquí comença la nostre història. Hi havia una vegada un home que es deia Jan era carter a l’oficina de correus nº236. Com cada dia anava a treballar, es posava l’uniforme, anava a buscar les claus de la furgoneta, anava a buscar els paquets i les cartes que havia de repartir i se’n anava a treballar. A ell li agradava molt això de repartir cartes. Aquell dia li va passar una cosa molt estranya. Hi havia una carta amb una adreça molt rara, no l’havia sentida mai, era:010-015-019-005-016-C, ell va pensar que era una broma, però més tard es va adonar què volia dir alguna cosa. Ell tenia una cosina que era desencriptadora que, per si no ho sabeu, és l’ofici d’esbrinar missatges xifrats. Va anar a casa seva, i com a excusa va fer servir que li havia de portar un paquet del seu pare, que estava vivint a Turquia per la feina que li havien donat: ell era un actor de cinema. Quant va arribar a casa de la seva cosina, que es deia Júlia i tenia 30 anys, van estar parlant i van prendre el té. Més tard ell li va preguntar si podia ajudar-lo a desxifrar un missatge i ella, naturalment, li va dir que sí. La Júlia va mirar atentament el nom del carrer,010-015-019-005-016-C, ella era experta i va pensar que podia ser 010= 0+1+0= 1= primera lletra de l’abecedari= A i així va fer amb totes 015=0+1+5= F , 019= 0+1+9=S, 005=0+0+5= 5=E, 016=0+1+6=7=G però no entenia el que significava la lletra C. Aquell missatge tampoc tenia molt de sentit, el que li sortia era: AFSEG. Va pensar que li podia sumar 2 = saltar dos lletres. I després de fer els calcula li va sortir: UGILG però no sortia res. Al cap d’una estona va pensar que tenia que ordenar les lletres i la paraula més normal era gilgu. D’aquella maleïda C no sabien el que era. Molt trista li va dir la mala noticia al seu cosí, li va dir:
- No trobo la fórmula correcta!
Ella el que no entenia era el que perquè d’ aquelles coses tan estranyes a les cartes. El noi decebut se’n va anar a casa seva, ja era fosc i abans d’anar a dormir es va posar a la taula del menjador a mirar que podia ser però res, no va trobar res de res. L’endemà estava fet pols, era la primera carta que no la entregava al seu destinatari. Van passar uns quants dies fins que un dimecres molt assolellat se li va ocorre una idea, era fàcil i no tenia res de complicat. De cop en Jan va dir:
-Ja està, consisteix en que un 001 és la lletra A, els ceros nomes estan aquí per enganyar! I en el cas de dos xifres només hi ha posat un sol cero, és fascinant, increïble! Ho he aconseguit!!!.
En Jan estava molt content i llavors va anar corrent a la taula on era aquella carta i va veure que 010-015-019-005-016-C era el mateix que Josep i la C s’havia de fer el contrari de lletres a números, C=3 Josep III. Era el carrer de la cantonada de l’estació! No s’ho podia creure era una de les coses mes difícils que havia descobert mai.

Aquell matí mateix va anar corrents a deixar la carta, estava molt emocionat pel seu gran descobriment, de camí cap al carrer va trucar a la seva cosina i li va explicar. La Júlia es va quedar sense paraules, es va quedar uns quants segons sense dir res... Quan ja estava arribant la va tirar i va picar a la tercera casa començant des de davant, ho va intuir, o alguna així, però va anar directe cap allà. Va preguntar per un tal Josep i li van dir que no hi vivia cap Josep allà. Ell es va entristir molt i es posar a plorar però al cap d’una estona se li va acudir una idea: va pensar que començant des de la part del final del carrer potser funcionava, tal com ho va dir ho va fer, i entusiasmat va picar al timbre de la casa i va dir:
-Hola...que hi ha un en Josep?
-Sí! Jo mateix. Qui és vostè?
-Sóc el carter, vinc a portar una carta...
-Pugi si us plau! Feia tant de temps que no rebia cap carta! Pffff... però com sap que em dic Josep?
-Miri millor pujo i t’ho explico tot.
-D’acord endavant!
El Jan va pujar i es van presentar. Van estar parlant hores i hores i el Josep es va quedar parat, no s’ho podia ni imaginar els problemes que li devia haver creat aquella carta. Només era una carta de felicitació d’un amic seu. Que ja podeu veure que se les enginyava prou bé. Però el que en Josep no entenia com va encertar que era la tercera casa, ni quin era el seu nom però van passar uns segons i els dos es van posar a riure. El carrer es deia Josep III que coincidia amb el seu nom, Josep, i III la tercera casa! Pura coincidència? No es clar que no! L’amic que va enviar la carta era un as, un crac! No hi havien paraules per descriure el que era i sabeu qui va enviar la carta? El marit de sa cosina!!! La seva cosina si que ho sabia però el va deixar que ell sol descobrís per qui era i a on l’havia de deixar. La Júlia va pensar que els gens d'aquella família seguien funcionant per a tothom. Uns anys desprès: Gràcies a ella es va convertir en un desencriptador conegut arreu del món, tothom el coneix com a Jan III, la carta era una petita broma però va tenir efecte. Ara el Jan i el Josep són veritables amics!