diumenge, 19 d’octubre de 2008

1r d'ESO C Curs 08/09

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO C.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

7 comentaris:

Ariadna Roman i Silvia Romero ha dit...

Quan anava a 1er em van passar a 2n.
Quan tocava fer les activitats jo sempre acabava el 1er, als exàmens treia 1’ i a les preguntes que fa la profe les contesto totes.
Quan vaig acabar la primària vaig anar a l’institut Eugeni d’Ors, tenia un profe que es deia Enrique. L’Enrique té la seva manera d’explicar les coses que 1er no l’entens gaire bé però al segon cop les entens perfecte.
L’Enrique es va posar malalt i va venir una substituta que es diu Diana. La Diana és una bona professora, cada dilluns té que discutir amb els de 4rt d’ESO perquè just ocupem la seva classe i tenen que agafar els entrepans.
Quan vaig acabar l’ESO era el número 1de l’insti, el celebrito de l’insti.
Em van dir si volia anar a un concurs amb el meu amic que també era empollón el “Maro”. Vam anar al concurs.
La presentadora ens va dir:
- Ara teniu que resoldre les operacions següents:

1) 238:2x18009-200x3-2:5x3-7=
2) 900:4-0x80000:230-10-8x1000x90:5=
3) 4000:2938x9876910:56879-1893:2x1:0=

Just la última ne ens sortia i l’Enrique i la Diana van aparèixer en les nostres ments dient-nos:
- Relaxeu-vos, seu bé, mira el paper, pensa i tu només tu POTS !!!!

Entre els dos ho vam fer i per una mil·lèsima vam guanyar .
Va ser el dia més feliç de la nostra vida.

Óscar Feced Ferre ha dit...

Feia molt de temps hi havia un nen que es deia Leonhard Euler que no li agradaven gens les matemàtiques, però el seu problema no era que no les entengués, era que en la seva escola li ensenyaven de forma tant avorrida que feia fins i tot campana per no tindré d’escoltar el rotllo que explicava la mestre. Quant va passar a l’institut la seva mestre de matemàtiques li feia les matemàtiques una mica més divertides però encara s’avorria. Quant va passar a batxillerat el seu professo de matemàtiques era el més avorrit i estricte dels que havia tingut en tota la seva la seva escola i institut. A la universitat va agafar la carrera de Física perquè era la única que quedaven places. El seu professor de Física era més enrotllat que tots els demés que havia tingut, aquell professor el va motivar i li va ensenyar que les matemàtiques i la Física es podien fer-se avorrides si no t’agradaven, però si t’agraden són molt divertides.
Amb el temps aquest noi va seguir estudiant Física i al fer-se gran Leonhard Euler va ser un matemàtic i Físic molt famós per els seus descobriments com el càlcul o la teoria de les gràfiques. També va introduir gran part de la moderna terminologia i notació matemàtica, particularment per a l'àrea de l'anàlisi matemàtic, com per exemple la noció de funció matemàticaº1. També se'l coneix pels seus treballs en els camps de la mecànica, òptica i astronomia. Per això te un asteroide amb el nom Euler, i també hi ha bitllets amb la seva foto.

Mireia _Perez Sanchez ha dit...

EL CONCURS DE LES MATES

Faltaven tres dies perquè la Laura anés al concurs anual de matemàtiques de 1 d’ESO dels nens i nenes de la comarca de l’Alt Penedès. La Laura estava molt nerviosa, perquè l’havien escollit els seus companys com a representant del seu institut Eugeni d’Ors, perquè la nota més baixa que li coneixien en matemàtiques des de 1er de primària havia sigut 8,7 en un examen sorpresa que per cert només van aprovar tres nens d’aquell curs.

Quina responsabilitat !

No dormia, gairebé no menjava, només valia estudiar, estudiar i estudiar...

La seva mare va començar a preocupar-se.

- Laura si no menges et posaràs malalta i no podràs representar al institut en el concurs.
- Laura si no dorms, et posaràs malalta i no podràs representar en el concurs.
- Laura, Laura i Laura.
- Mare si et plau només em faltes tu, que ja estic prou nerviosa, si no m’has d’ajudar millor deixa’m.

La mare de la Laura patia i va anar a parlar amb el tutor de3 la seva filla, quan li va explicar com estava la nena, el tutor va entendre que havia de fer alguna cosa.

- No es preocupi senyora Martí que demà parlaré amb la Laura.

A l’endemà a classe de matemàtiques no van haver números, ni llibres ni professor. Va ser una classe especial va fer TAI.TXI, IOGA, RELAXACIÓ, tot per tranqulitzar la nena més llesta en matemàtiques que hi havia al 1er d’eso de l’ies Eugeni d’Ors.

Va ser tan genial i relaxant que la Laura es va adonar que estava preparada pel concurs, que no li calien nervis, que el que havia de fer era un bon àpat, una bona dormida i apa! A contestar el que millor sabia fer: LES MATES.

Això va fer, sopar bé, dormir millor i ja ha arribat el dia. Mare meva quina sala més gran, quin jurat més seriós, ai, ai, ai que tornen els nervis....

La Laura era la quarta en la llista de concursamts.

- Bé així donarà més temps a fer uns exercicis de relaxació. OOHHMMMMMM!!!!
- Laura Vaixell Martí. Es va sentir pels altaveus. La Laura estava preparada, tenía tot l’Eugeni d’Ors animant-la.
- Ho faré el millor que pugui. (Va dir abans d’entrar)

Al cap de 20 minuts va sortir amb un gran somriure. Tot li havia anat molt bé. Estava molt contenta. Les preguntes van ser senzilles, (per la Laura, clar).

Dues hores després van entrar tots els concursants a la sala d’exàmens, era l’hora, ja tenien els resultats.
La Laura va sortir plorant, no sabíem que passava.

- Laura que et passa, perquè plores?

No podia ni parlar estava tan emocionada que no li sortien les paraules només li quedaven forces per ensenyar un paper que tenia a la mà. Era un diploma que deia:

A la Laura Vaixell Martí representant del 1er curs d’eso de l’institut Eugeni d’Ors.
Reconeixem la teva vàlua i dedicació i t’atorguem el 1er.PREMI DE MATEMÀTIQUES DEL CONCURS COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS DEL 2208-9.

Imagineu, tot l’Eugeni d’Ors aplaudint com boixos.

Júlen Palomo. ha dit...

LA FAMILÍA DEL 6 I DEL 9

Hi havia una vegada en el país multiplica i suma una noia 6 i un noi 9. La noia era presumida i li encantava sumar. Però el noi era gran, fort i musculós però li agradava més multiplicar. Un dia la noia 6 li va dir al noi 9; portem sortint 3 anys, ja ens hem casat però ara vull tenir un fill/a. El noi li va contestar deixa-m’ho pensar primer, demà t’ho diré. Després per la nit el noi li va contestar, val si tindrem un fill. Al cap d’un mes la noia 6 va dir ja fa quasi un mes que ho vam fer, llavors el noi li va dir; ves al metge a veure si et diuen si estàs embarassada. La noia 6 va anar i ....si! Estava embarassada de 8 mesos. Al cap de 8 mesos va néixer el (era nen) i el ara pare i ara mare li van ficar de nom al nen 69. 6 de la mar ei 9 del pare.
Aquesta família va estar després sempre unida
El nen 69 va créixer fins fer-se un gran home com el seu pare.

Anònim ha dit...

el del oscar es el millor

Josep i Júlio ha dit...

Matemàtiques

Hi havia un nen que es deia Miquel, tenia 12 anys i feia 1r d’ESO, totes les assignatures li anaven molt bé, totes menys les matemàtiques, li eren molt difícils.
Un dia va fer un examen, en Miquel el va fer tant malament, que la mestra li va dir:
- Miquel, si continues traient tanta mala nota en els exàmens de matemàtiques, suspendràs l’assignatura i no aprovaràs el curs.
Després del discurs de la professora, el nen va anar cap a la biblioteca buscant un llibre sobre matemàtiques.
En va trobar un de molt vell que es deia “un viatge al país de les matemàtiques”. Ell se’l emportà a casa, va estar tot el dia llegint-se’l, intentant entendre com fer aquelles operacions tan complicades.
Quan va anar a dormir ja s’havia llegit el llibre de dalt a baix.
Es va estirar al llit i quan va aconseguir adormir-se, somià amb tot el que havia llegit en aquell llibre.
Veia números i signes de sumar, dividir, multiplicar, restar... per tots els racons.
Quan un signe tocava a dos números, aquest feia una operació segons sigues el signe.
En Miquel cada nit tenia el mateix somni fins que al final se l’hi va quedar gravat al cap.
Ara en Miquel ja sabia fer totes les operacions de matemàtiques. Per ell, l’assignatura de matemàtiques va passar de la més desastrosa a ser la més divertida, en vegada de treure 0 als exàmens, treia 10!

technology ha dit...

A friend told me this place I have been looking for, I come, it turned out, I have not disappointed, good Blog!
runescape money