dilluns, 22 de setembre del 2008

1r d'ESO D Curs 08/09

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquest espai podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO D. Els propers dies anirem creant les entrades dels altres grups de 1r.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi havia una vegada en un món molt diferent del que vivim ara, en una escola molt petita, on hi havia dos grupets d’alumnes.
L’escola estava avandonada, i els alumnes hi tenien que anar per obligació, cosa que ells preferien quedar-se a casa jugant.

Un dia el numero 5 va dir:
- No podem seguir així !!!-
- Tens raó - va dir el numero 3
- Ens hem de divertir!!! – va dir el 8
El 6 el més “empollón”es va inventar un joc ,el del pillapilla i hi van jugar.

El dia següent van descobrir que: tenien una cosa en comú...












“ELS NOMBRES NATURALS”


Institut IES Eugeni D’Ors

Anònim ha dit...

El Joan i les matemàtiques.


Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, deia q les matemàtiques eren un rotllo perquè eren massa complicades. Però un dia el Joan tenia un control de matemàtiques, es va posar a estudiar molt fins que ho va entendre. El control tenia molts 0. Resulta que aquell nen va caure dins de la rodona del 0, o sigui la panxa, el 0 tenia malt de panxa i no saba per què, va fer un esternut i va aparèixer el nen. El 0 ja no li feia mal de panxa, però quant el 0 va esternudar el 3 va agafar aire, i llavors el Joan va anar a parar al panxa del 3.
El 3 el cap d’una setmana va fer una festa i va convidar 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8 i el 9.
I llavors el tres va esternudar i el Joan va anar a parar a dins del got, llavors el 7 va veure del got i el Joan va anar a parar a la panxa del 7. El Joan ja havia entès les matemàtiques i ja tenia la solució del control,i de sobte ja havia tornat a la classe i va posar a l’examen damunt d ela taula de la mestra i li va fer un somriure.
I l’endemà ja tenia l’examen corregit, el Joan es va posar molt content per què va treure un 10, que ell mai havia aprovat.
I qui ho havia de dir que el Joan de gran fos un gran geni am les matemàtiques.

Anònim ha dit...

Els nens que no saben mates.

Havia una vagada un profesor que l’hi agradaban tan les mates que ell sempre que tenia que dir algo sortia amb un numero el 8,9,1 sempre per lo que fos tenia que sortit el numero. Pero ell feia totes les classes de mates de tot el col·legi de Vilobí del Penedès, però la gent deia que explicava tan malament, perquè començava a parlar de coses que ells no entenien el de C.I els i parlava de les arrels quadrades, els de C.S es i parlava de sumar i restar semblava que fossin de C.I.
Però la gent igualment no les culotaven estava tan sonat pobre que ja tan li feina tot, però un dia els nens es van intercanviar les classes i els de C.I es van ficar a la classe de C.S i els de C.S es vam ficar a C.I , llavors la els de C.I i els de C.S no l’entenien. Però el problema ara venia amb els de C.M, perquè en contes de parlar de aprendre a dividir i a multiplicar els i explicava lo des parèntesi que això ja es de C.S tirant cap a l’ESO i tampoc entenien res i els profés de l’escola van decidir que aquell professo no fes mates a C.M i els i feia mates el sup director, ves en sabia pro no molt començava explicar moltes vagades lo mateix i lo mateix fins que els pobres nens ja estaven cansats de lo mateix fins que es van anar a queixar al directora i va decidir que no ferien mates i aquells pobres nens es van cada sense mates i no en van saber de mates, ara pobres quan comencin l’ESO no sabran res de res.

Anònim ha dit...

EL SUEÑO DE LUNA


Bueno me toca a mi, nos os lo vaís a creer chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis esa que se parece tanto a una bruja.
- ¡A si! Bueno no te interrumpo.
Pues vale, allí voy, era un día de clase y justamente nos tocaba mates, como ya sabéis no soy una crac en las mates, bueno, como siempre la profe nos ponía cosas difíciles de hacer y de repente me a señaló con su dedo gordo y me dijo:
- Señorita Luna, si tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿ me sabrías calcular mentalmente la respuesta de 15+18:9 ?.........
-Y que pasó, cuenta, cuenta, le hiciste tres patadas mortales, bueno no sabrías contarlas.

¡No!, si no acabaría mal el sueño, acabarían expulsándome. Déjame acabar de contarlo.
-De acuerdo….
Bueno, por donde íbamos…Así, ya me acuerdo, cuando me dijo eso la profe no sabía que responder, me quedé congeladísima, para mi era muy difícil, encima la profe no quería que responda le cerebrito de la clase, es decir, Oscar. La profesora se me quedó mirando fijamente y me dijo:
-¡Venga responde, que no tenemos todo el día !

De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la división y un nueve, y todos me decían:
-¡No sabes calcular esto, pues te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿tú ves uno?
Y les dije que no, después me dijeron si había una potencia o una arrel, bueno te lo digo yo, que no, pero ves alguna multiplicación o una división y yo les dije que nomás había una división, y me dijeron:
- Bueno si has visto una división primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cual divides?
Yo le respondí. Pues me parece que dividiría por 18 : 9 = que son 2 ¿verdad?
Ellos me dijeron:
-Si, exacto, vale, ahora, ¿ves alguna resta o suma?
Si, las veo
-Pues…
Vale, vale, ya lo se, se tiene que sumar, bueno sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= son …17. Que fácil es.
-Ves todo es fácil si te aplicas a ellas. Me dijo el numero 5.
Sabéis le conteste a la profe y me dijo:
-Pensaba que no pensabas. Muy bien te pondré un excelente, espero que sigas así.
Desde ese momento la profe se convirtió en una bonita profesora y no en una bruja. Desde ese sueño adoro las mates, es mi mejor clase de todas.
-Así, a mi, ni un sueño me hace cambiar de opción, para mi las mates sigiran haciendo asco i una clase aburrida.
Bueno nos vamos a dormir chicas.

FIN

Anònim ha dit...

LA DUTXA D’UN NOU MÓN.

Em vaig llevar desprès del meu segon dia de vacances cansat i esgotat, per això em vaig anar a dutxar per desvetllar-me. Just quan m’havia tret la roba i m’havia fica’t dins l’ha dutxa vaig obrir l’aixeta i quan l’aigua em va tocar em va portar cap a un altre món.
Quan vaig arribar allà em vaig preguntar a mi mateix que m’havia passat, però no era moment de pensar en això, era moment de resoldre aquell problema. Aquell lloc era molt gran i ple d’arbres semblava un bosc. Al cap d’una hora vaig veure una persona que era igual que jo amb nas, boca etc. Llavors li vaig preguntar que li havia passat i ell em va dir que l’aigua de la dutxa l’havia xuclat i jo li vaig dir que m’havia passat el mateix que ell. Al final parlant i parlant ens vam fer amics. Ell es deia Francesc. Quan va arribar la nit ens vam estirar al terra per dormir. Llavors al cap de 20 minuts no podia dormir i li vaig dir al Francesc, i ell em va dir que contes rates que hi havia al terra, i li vaig fer cas:
1 rata 2 rates 3 rates … I em vaig adormir.
L’Endemà caminant vam veure una casa i ens vam dirigir cap allà, i al arribar, la casa estava buida i vam entrar. Quan i vam entrar la porta es va tancar, la vam intentar obrir però no vam poder. A dins estava ple de portes i al final del passadís i sortia un càlcul que era:
(232 · 34+8) +614-24· 214+(56·15+24·54). Si falleu us quedareu tancats per sempre.
A mi se’m van ficar els pèls de punta perquè jo no sabia gens de mates.
Però el Francesc va dir que no tenia cap problema perquè quan
anava a l’ institut va guanyar un concurs de matemàtiques. Ell va fer
els seus càlculs que van ser:
1, (529·81+8)+614-24·214+(56·15+24·625)
2, (42849+8)+614-24· 214 +(840 + 15000)
3, 42857+614-24·214+15840
4, 42857+13845841-24·214+15840
5, 42857+13845841-5136+15840
6, 13888698-20976
7 13867722

Quan va tenir els seus càlculs fets els va dir amb veu alta i la porta
correcta és va il·luminar.
Vam entrar en la porta il·luminada i la vam encertar. Dins d’aquella
porta hi havia 4 portes més i al final una suma que era:

58378329535
+ 78054156 Teniu 2 intents per resoldreu
____________


El Francesc va dir que estava molt fàcil i va tornar a fer els seus càlculs que van ser:
58378329535
+ 78054156
___________
58356383691
Quan va tenir els càlculs fets els va dir amb veu alta i les portes és
van il·luminar totes de color vermell, per tant havia fallat.
En aquell moment em vaig morir de por, però el Francesc va dir que la
tornaria a fer i li sortiria bé. Però jo veia que ell també estava tremolant.
I va tornar a fer els seus càlculs que van ser:
58378329535
+ 78054156
___________
58456383691
Desprès de tenir un altre cop els càlculs fets els va dir amb veu alta i una
porta és va obrir, vam entrar-hi, i vam aparèixer en un món que era
totalment diferent al que estàvem. Era un lloc molt bonic, amb cascades
rius, llacs … Mentre caminàvem vam veure un arbre ple de cocos. En
aquell moment vam començar a córrer cap a l’arbre perquè feia molta
estona que no menjàvem res. Al arribar al costat de l’arbre era una
imaginació que vam tenir, teníem molta gana(aquestes coses passen).
Vam anar cap a un riu a buscar peixos i pel camí vam trobar un grup de
persones que també eren com nosaltres. En aquell moment ens vam
dirigir cap a ells i també parlant ens vam fer amics. Aquell grup reconec
que era una mica estrany perquè al parlar tots tenien un tic. Per exemple,
m’entres un parlava es ficava el dit a l’orella, un altre tancava i obria els
molt ràpid … Ells eren estranys però eren unes persones molt simpàtiques,
i tenien una cosa que no em va agradar. Que era: que els hi vam demanar
menjar i ens van dir que primer teníem que resoldre un problema de
matemàtiques. Jo per dins em vaig enfadar molt, però les coses eren així.
El problema era:
Si en una botiga tenen 50.001 jocs de taula i en una altre en tenen 3.764
quants jocs entre les dues botigues tenen en total?Aquest problema és mental.
i teniu 2 intents, per resoldre’l teniu 15 segons en cada intent.

El Francesc va fer els seus càlculs mentals i va dir 53.765 i el va encertar.
Jo el primer cop vaig dir que eren 53.862 i vaig fallar i en el segon intent
em vaig posar les piles i vaig dir 53.765 i el vaig endevinar. Llavors em vaig
ficar molt content i quan em van donar el menjar el vaig saborejar amb un
somriure ben gran a la cara. Quan me’l vaig acabar el Francesc i jo vam
marxar perquè no estàvem gaire agust amb ells, i caminant vam veure una
dutxa i vam anar cap a ella. A la dutxa hi havia un càlcul que era:
564+681+9.075-751, aquesta és la dutxa que os tornarà al lloc on estàveu.
Llavors el Francesc i jo ens vam despedir plorant i vam fer els càlculs:
564+681=1.245+9.075=10.320-751=9.569
Mentre encara ploràvem vam dir el resultat del càlcul, la dutxa és va obrir
I quan ens va tocar una gota d’aigua vam tornar als llocs que estàvem. De
moment encara no ens hem tornat a veure.

FI

Anònim ha dit...

COMPRANDO

un dia el 2 i el 4 estaven donant una volta i el 2 volia entrar a una botiga a comprar el material per a l'institut que comenava dintre de 2 dies i va agafar a la botiga 3 bolígrafs 4 llibretes 1 goma 1 maquineta i tot junt costava 25 € i ell només tenia 18 € i el numero 4 tenia 10 € i li va deixar 7 €, per a que així li arribar per comprar tot el material. I després ja va poder comprar tot el material.

Anònim ha dit...

Les sabates de números


Havia una vegada un nen que es deia Pere, que era molt pobre els seus pares no tenien diners per a comprar menjar ni roba, un dia, després de sortir de l’escola va anar al bosc a buscar menjar, i e va trobar unes sabates molt estranyes que tenien números, i va anar a casa corrent a ensenyar-li al seu pare i li va dir.
- provateles fill.
Se les va provar i es va posar el numero 11 que eren Els anys que tenia Pere.
L’endemà Pere va anar a l’escola i els i va ensenyar les sabates, al sortir de l’escola va anar cap a casa i just va trobar a el seu pare que volia anar a pescar, el va acompanyar i al camí es van trobar una carta molt la va agafar Pere i la va guardar,al arribar Pere es va treure les sabates perquè no es mullin iva ficar la carta que havia trobat a les sabates, quan havien acabat Pere va venir a agafar les sabates i va veure que posava 311 que era els anys que tenia la carta, el seu pare al veure això va anar corrent al museu per vendre la carta i li van donar tants diners que la famila de Pere es va tornar rica.
fi

Anònim ha dit...

EL VIRUS INFORMÀTIC: S.O.S


Hi havia una vegada una ciutat tota controlada per un ordinador central. Un dia, a la matinada, un virus anomenat S.O.S va entrar en cada ordinador de cada casa. Aquell virus emetia un sorolls insuportables i forts que va despertar a tota la ciutat.
L’ajuntament va fer tot el possible per resoldre-ho, però no es podia fer res. Van provar d’apagar l’ordinador, van prémer tots els botons possibles però l’ordinador estava completament bloquejat. Van cridar a uns especialistes d’informàtica però ni ells ho van poder resoldre, però van accedir en una carpeta on hi havia una operació matemàtica. Van intentar resoldre-ho però no van poder, i van cridar una professora de matemàtiques però ni ella ho va poder resoldre, van cridar un especialista en matemàtiques que ho va intentar resoldre:

1•5:9+15(55•59:1009)-[400:5+30134+340.001(987•502:14)]=???

Però no ho va poder resoldre, era massa complicat. Els ciutadans ja estaven farts d’aquell soroll tan horripilant. Així que van decidir evacuar la ciutat per deslliurar els habitants d’aquella contaminació acústica. La ciutat va quedar deshabitada, només quedava l’alcalde i la seva família que no volien abandonar la seva ciutat. El fill de l’alcalde es va escapolir i va anar a parar a la cambra on hi havia l’ordinador central. Se li va caure un got de llet sobre l’ordinador i es va espatllar el disc dur, de sobte aquell soroll tan horripilant, va parar. L’alcalde va correr a veure que havia passat i va veure el seu fill, allà. Aquell temor havia acabat, la ciutat estava salvada, gràcies a un marrec despistat.

Els problemes que et poden sorgir en la vida, sempre seran difícils, però si hi penses les solucions surten soles, no cal que ens hi trenquem el cap pensant en operacions i solucions difícils, les matemàtiques no serveixen si no tens seny.

FI

Anònim ha dit...

Tami i macu.

En JC i les matemàtiques.

En JC era un nen que sempre treia zeros. Un dia en JC va tenir un examen de matemàtiques. Va treure un 3 i la professora li va dir que havia millorat una mica però que igualment estava suspès. Però a en JC li va donar igual.
Quan va arribar a casa li va dir a la seva mare:
- Mare!
- Què!
- Saps què? Doncs la profe de mates m’ha dit que he millorat en l’examen.
- Ah, sí?
- Sí!
- I què has tret?
- Un treeesss!!!
- Amb això no en tens ni per començar, marrec!
- Doncs ella m’ha dit que he millorat!
- Sí,sí....Au! Passa cap a la teva habitació i ficat a estudiar!!
- Joper!
-Però, ja! I res de joper!!

Quan va arribar el pare, la mare li va donar aquella notícia, llavors el pare es va posar tant i tant nerviós que va agafar una corda i va anar cap a la seva habitació i va lligar en JC a la cadira i li va dir:

- Fins que no ho aprenguis tot no et mouràs de la cadira!!
- Però papa...Això no m’ho puc aprendre, no em surt!!- va dir, tot plorant, en JC.

Al dia següent en JC va a tornar a fer l’examen de reforç. La profe quasi es desmaia. La mestra va cridar en JC i li va dir:

- JC, vine aquí!

Ell es pensava que havia tornat a suspendre i la mestra li va dir tota sorpresa:

- Molt bé, has tret un 9,75!

Quan va arribar a casa, la mare estava esperant-lo a la porta. Va entrar i la mare li va dir:

- Què, com ha anat l’examen?
- Bé. He tret un 9,75!!
- Molt bé- va dir la mare.

I des d’aquell moment sempre que tenia un examen es lligava a la cadira.

FI

Anònim ha dit...

CARLOS Y LAS MATEMÁTICAS

-No,no...esa no, la de la derecha. Ves aquella que brilla más?..
-¡Sí, sí la veo!
-Pues sigue hacia la derecha en línea recta. Ves tres seguidas? Casi alineadas..
-¡Ahora sí! Ya las veo. ¿Cómo dices que se llama?..
-Casiopea.
-Casiopea..., Casiopea... ¡me gusta ese nombre!
El abuelo le explicó a Carlos cómo hacen los científicos para bautizar las constelaciones.
A Carlos le fascinaba mirar las estrellas con el abuelo.

-Carlos estoy en la cocina,ven te he preparado un bocata de jamón, con pan y tomate, como a tí te gusta.
-Mamá, he suspendido las mates...
-Estaba derrotado...
-Con las palabras me resulta muy divertido.¡Dichosos números!... no sé qué hacer con ellos... no hay manera de relacionarlos con nada.Y me esfuerzo, mamá, tú sabes que me esfuerzo.
La madre, escuchando lo que su hijo le estaba explicando, se fué a su cuarto y volvió con un libro en las manos.

-Cuando yo era pequeña me pasaba lo mismo y la abuela me regaló este libro,
me enseñó que para no suspender un exámen hacia falta tres cosas escenciales.
-Y cuáles són?
-No te las diré, si te lees el libro las descubrirás.
La madre lo dió y Carlos se la quedó mirando.
-Empezaré hoy por la noche.
-Estaba impaciente por leer el libro, cuándo acabó de cenar lo cogió y se fue a la cama. Lo abrió i leyó...
Página 1:
1 x 8 + 1 = 9.
12 x 8 + 2 = 98.
123 x 8 + 3 = 987.
1234 x 8 + 4 = 9876.
12345 x 8 + 5 = 98765.
123456 x 8 + 6 = 987654.
1234567 x 8 + 7 = 9876543.
12345678 x 8 + 8 = 98765432.
123456789 x 8 + 9 = 987654321.

Página 2:
1 x 8 + 1 = 9
12 x 8 + 2 = 98
123 x 8 + 3 = 987
1234 x 8 + 4 = 9876
12345 x 8 + 5 = 98765
123456 x 8 + 6 = 987654
1234567 x 8 + 7 = 9876543
12345678 x 8 + 8 = 98765432
123456789 x 8 + 9 = 987654321


Página 3:
98 x 9 + 6 = 888
987 x 9 + 5 = 8888
9876 x 9 + 4 = 88888
98765 x 9 + 3 = 888888
987654 x 9 + 2 = 8888888
9876543 x 9 + 1 = 88888888
98765432 x 9 + 0 = 888888888

Página 4:

1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111=12345678987654321

Página 5:

Todos hemos estado en situaciones donde alguien quiere que DEMOS MÁS DEL 100%.
¿Qué equivale al 100% en la vida?

Aquí hay una pequeña fórmula matemática que puede ayudar a responder estas preguntas:


Página 6:
Si:
A B C D E F G H I J K L M
N O P Q R S T U V W X Y Z

Es representado como:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26



Página 7:
Entonces:

H-A-R-D-W-O-R-K (TRABAJO DURO)

8+1+18+4+23+15+18+11 = 98%



Página 8:
Y:

K-N-O-W-L-E-D-G-E  (Conocimiento)

11+14+15+23+12+5+4+7+5 = 96%


Página 9:
Pero:

A-T-T-I-T-U-D-E (Actitud)

1+20+20+9+20+21+4+5 = 100%


Página 10:
Así pues, uno puede concluir con seguridad matemática que:
Mientras que el Trabajo Duro y el Conocimiento te acercan es la Actitud la que te lleva a la perfección.
Al día siguiente Carlos se levantó y le dijo a su madre,
-mamá,ayer me leí todo el libro y aprendí que hay que trabajar duro para tener el conocimiento necesario, pero lo más importante es la actitud. Muchas gracias mamá.

FIN

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

El món de la jerarquia.


Hi havia una vegada un nen que es deia Àlex que no li agradaven les mates. A classe sempre estava distret i mai estudiava. Un dia la professora va dir que hi havia un examen dels nombres naturals. Va arribar el dia i el nen sense haver estudiat va començar a fer l’examen, els primers exercissis eren fàcils però quan va començar a fer la jerarquia li resultava t’han difícil que es va quedar adormit.
Va somiar que estava en un nou món on només existia la jerarquia dels nombres naturals. Una de les operacions era : 64•7- 47+(9•30:9)=.
Aquell món era molt avorrit per ell perquè l’únic mètode de sortir d’aquell món era fer les operacions correctes i sense saltar-se la jerarquia.
L’Àlex va fer totes les operacions però li faltava la més difícil.
Amb l’última operació es va liar perquè comparada amb les altres operacions era la més difícil. Era t’han tonto que va començar fen la resta. Cada vegada que s’equivocava l’operació es feia més llarga, i cada vegada que l’acertava l’operació tornava a la normalitat. Va anar provant número per número fins que va desxifrar el resultat. La cosa es va complicar més i per sortir havia de dir el resultat. Ell va escriure 430 i la màquina li va dir acceso denegado. Ell va pensar: - Ostres i ara com sortiré ?
- La tornaré a fer i miraré en que me pogut equivocar. Després de molts intents li donava el mateix resultat. Va pensar: - Vinga que aquesta es la definitiva. Llavors li va donar un altre resultat era 431. Ell va pensar: - A veure si aquesta es la correcta, va posar dintre la màquina 431 i la màquina li va dir acceso permitido es va obrir la porta va sortir d’aquell món i al cap d’uns segons es va despertar. Va mirar l’examen i va veure que sortia la mateixa operació que la del somni.
La professora va dir: - s’acabat el temps.
L’Àlex no havia fet l’última operació però com era l’últim li va donar temps de fer-la.
Al cap de 3 dies la professora va donar els exàmens, quan va cridar l’Àlex es va aixecar molt espantat; la professora li va donar l’examen, ell va agafar l’examen i va veure un 6. Aguantant-se i sense dir res es va anar al seu lloc, ell estava més content de el que es podia pensar la professora perquè havia APROVAT!!! .

Anònim ha dit...

El llapis màgic.

Hi avia una vegaqda un nen que es deia Deymar, el Deymar era un nen que no savia les matematiques. Un dia el seu pare li va dir si savia fer les matematiques i el Deymar li va dir que no llavors el seu pare li va dir que fasi dos problemas, el Deymar li va dir que no savia fer-les el seu pare va anar a la habitació i va agafar un llapis i li va posar una mica de pólvora, i li va donar al Deymar llavors el Deymar va posar la ma al full i el llapis va començar a escriure i el Deymar es va posar content, i quan la profesora li posava deures els fella i la profesora li felicitaba i es posava mes content. Un dia la mare va anar a parlar amb la profesora del Deymar, quan la mare va tornar a casa va anar a parlar amb el pare i la mare li va dir:
-li has posat pólvora al llapis del Deymar?
I el pare li va respondre:
-nomes li he posat una mica de pólvora
Llavors la mare li va dir que anes a cambiar-li el llapis, llavors el pare va anar a la habitació del Deymar i li va cambiar el llapis i quan el Deymar va tornar va agafar el llapis i va fer els deures i el pare va mirar-los i nestaven ven fets i el pare es va posar molt content i quan el Deymar va ser gran va ser profesor de matematiques i va ser feliç per sempre.

Anònim ha dit...

El problema d'en Joan.

En Joan era un nen molt llest, sobretot en les matemàtiques fins que un dia es va aborrir d'apendre matemàtiques. Ell ja no tenia el mateix comportament a classe i ja no li donava importancia a fer els deueres de classe.
Un dia la seva professora va dir als alumnes que hi hauría un examen. quan va arribar l'hora en joan estava nerviós perquè no sabia fer tot l'examen. Va treure un 3 en l'examen i va compendre que les matemàtiques ademés de saber com fer-les tenies que practicar-les fins que no tinguis ningun dubte.


Ángeles Méndez ha dit...

Corrección del cuento

EL SUEÑO DE LUNA de Karen Solorzano.

Bueno, me toca a mí, nos os lo vais a creer; chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis, ésa que se parece tanto a una bruja.
- ¿Estás hablando en serio? Bueno, no te interrumpo.
- Vale, allí voy: era un día de clase , nos tocaba mates y, como ya sabéis que no soy una crac en las mates y la profe nos ponía cosas difíciles ... pues, de repente me señaló con el dedo y me dijo:”¡Señorita Luna, sí, tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿ Sabrías calcular mentalmente 15+18:9 ?
-¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste?
-Vale ¿ Por dónde íbamos? Ah sí, ya me acuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabía qué responder, me quedé helada, para mí era muy difícil, si se lo hubiera preguntado al cerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería... Pues bien, la profesora se me quedó mirando fijamente y me dijo:” ¡Venga responde, que no tenemos todo el día! ”
De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la división y un nueve, y todos me decían: “¿No sabes calcular esto? ¡Nosotros te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿ves alguno?”Yo les dije que no, después me preguntaron si había una potencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeron que no, ¿ves alguna multiplicación o división? Yo les dije que sólo había una división.
- Bueno -me dijeron- si has visto una división, primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cuál divides?
Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2
-Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿ves alguna resta o suma?
-Sí, las veo -respondí-
-Pues…
-Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar; bueno, sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= 17.¿No? ¡Qué fácil es!
-¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y te esfuerzas- me dijo el número 5.
La profe me dijo:“Pensaba que no pensabas. Muy bien, te pondré un excelente, espero que sigas así”
Desde ese momento dejé de ver a la profesora como a una bruja y, desde que tuve ese sueño, las matemáticas se han convertido en mi asignatura favorita.

Ángeles Méndez ha dit...

Corrección del cuento de D. Silva.
Me ha gustado la relación que haces entre el mensaje y las cifras. muy interesante.

CARLOS Y LAS MATEMÁTICAS

-No, no... Ésa no, la de la derecha. ¿Ves aquella que brilla más?
-¡Sí, sí la veo!
-Pues sigue hacia la derecha en línea recta. ¿Ves tres seguidas, casi alineadas?
-¡Ahora sí! Ya las veo. ¿Cómo dices que se llama?
-¡Casiopea!
-Casiopea, Casiopea, ¡me gusta ese nombre!
El abuelo le explicó a Carlos cómo hacen los científicos para bautizar las constelaciones.
A Carlos le fascinaba mirar las estrellas con su abuelo.
-¡Carlos!, estoy en la cocina; ven, te he preparado un bocata de jamón, con pan y tomate, como a ti te gusta.
-Mamá, he suspendido las mates.
Estaba derrotado.
-Con las palabras me resulta muy divertido. ¡Dichosos números!... no sé qué hacer con ellos... no hay manera de relacionarlos con nada .Y me esfuerzo, mamá, tú sabes que me esfuerzo. La madre, al oír lo que su hijo le estaba explicando se fue a su cuarto y volvió con un libro.
-Cuando yo era pequeña me pasaba lo mismo y la abuela me regaló este libro, me enseñó que para no suspender un examen hacía falta tres cosas esenciales.
-¿Y qué cosas son?
-No te las diré, si te lees el libro las descubrirás.
La madre se lo dio y Carlos se la quedó mirando.
-Empezaré hoy, por la noche.
Estaba impaciente por leer el libro, cuando acabó de cenar lo cogió y se fue a la cama. Lo abrió y leyó...

Página 1:
1 x 8 + 1 = 9.
12 x 8 + 2 = 98.
123 x 8 + 3 = 987.
1234 x 8 + 4 = 9876.
12345 x 8 + 5 = 98765.
123456 x 8 + 6 = 987654.
1234567 x 8 + 7 = 9876543.
12345678 x 8 + 8 = 98765432.
123456789 x 8 + 9 = 987654321.
Página 2:
1 x 8 + 1 = 9
12 x 8 + 2 = 98
123 x 8 + 3 = 987
1234 x 8 + 4 = 9876
12345 x 8 + 5 = 98765
123456 x 8 + 6 = 987654
1234567 x 8 + 7 = 9876543
12345678 x 8 + 8 = 98765432
123456789 x 8 + 9 = 987654321
Página 3:
98 x 9 + 6 = 888
987 x 9 + 5 = 8888
9876 x 9 + 4 = 88888
98765 x 9 + 3 = 888888
987654 x 9 + 2 = 8888888
9876543 x 9 + 1 = 88888888
98765432 x 9 + 0 = 888888888
Página 4:
1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111=12345678987654321

Página 5:
Todos hemos estado en situaciones donde alguien quiere que DEMOS MÁS DEL 100%.
¿Qué equivale al 100% en la vida?
Aquí hay una pequeña fórmula matemática que puede ayudar a responder estas preguntas:
Página 6:
Si:
A B C D E F G H I J K L M
N O P Q R S T U V W X Y Z
Es representado como:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26
Página 7:
Entonces:
H-A-R-D-W-O-R-K (TRABAJO DURO)
8+1+18+4+23+15+18+11 = 98%
Página 8:
Y:
K-N-O-W-L-E-D-G-E (Conocimiento)
11+14+15+23+12+5+4+7+5 = 96%
Página 9:
Pero:
A-T-T-I-T-U-D-E (Actitud)
1+20+20+9+20+21+4+5 = 100%
Página 10:
Así pues, uno puede concluir con seguridad matemática que:
Mientras que el Trabajo Duro y el Conocimiento te acercan es la Actitud la que te lleva a la perfección.
Al día siguiente Carlos se levantó y le dijo a su madre:
“-Mamá, ayer me leí todo el libro y aprendí que hay que trabajar duro para tener el conocimiento necesario, pero lo más importante es la actitud.” Muchas gracias, mamá.

Conchi Hito ha dit...

Enhorabona als alumnes de 1r d'ESO D per la seva participació en els contes matemàtics.

Anònim ha dit...

molt be totos man agradat molt !!!
os falicito

Anònim ha dit...

Quan tindreu les correccions dels contes matemàtics en català? gracies

Conchi Hito ha dit...

Hola Dani,

les correccions s'aniran penjant de mica en mica, afortunadament, hi ha molts contes per mirar, però dóna molta feina corregir-los.

Anònim ha dit...

vale gracies

Anònim ha dit...

La clase de números

Era una clase de alumnos pero no eran unos alumnos normales: eran números. En la clase todos traían los deberes menos el 0, y su excusa era que era el CERO. El profesor, que era un +, les enseñaba la suma y era el que más gritaba al 0, porque en lugar de suma él hacía resta.
Un día el 0 conoció al 1 y se hicieron muy amigos. El UNO tampoco era muy estudioso que digamos, por eso decidieron unirse para hacer juntos las tareas. Y el CERO y el UNO desde entonces fueron los más inteligentes de la clase, y nunca más dejaron de hacer las tareas porque ahora eran el número 10 en la clase y en todos los cursos.

Anònim ha dit...

El sergi voto a el conte de el món de la jerarquia de Andres vela i daniel torreño.

Anònim ha dit...

El conte de l'Araceli conta com a bo?

Ho dic perquè no l'ha entregat abans del dia 14 de novembre.Gracies.

Conchi Hito ha dit...

Hola Dani,

el conte de l'Araceli és dintre de termini perque ja havía quedat amb mi, abans de la data final, de donar-me'l.

Anònim ha dit...

Jo voto al Pol Arnan

Anònim ha dit...

jo araceli sandoval de 1D voto per el conte de la marina i la foix