dimarts, 18 de desembre de 2012

Microrrelats fotogràfico-matemàtics

Generant literatura a través de la fotografia matemàtica. Avui,


Les línies de la vida


Quan el Robert i la Mari es van conèixer,  els seus fronts eren superfícies llises.
Quan van decidir compartir les seves vides, feia poc temps que havia aparegut la primera línia.
Quan el seu primer fill va començar a caminar, eren ja dues, les línies paral · leles que creuaven  els seus fronts.
Quan el segon es va fer gran, les línies paral · leles havien augmentat tant en nombre com hi havien disminuït les distàncies entre elles.
Quan es van quedar sols, la perpendicular jugava  a fer angles rectes sobre les seves predecessores.

Més vida, més línies.

A la fi, el mapa complet de la vida viscuda s’ha d'omplir de camins: paral · lels, perpendiculars i oblics; un reflex dels que es construeixen sobre superfícies llises.

_____________________________________________________________

Las líneas de la vida


Cuando Roberto y Mari se conocieron, sus frentes eran superficies lisas.
Cuando decidieron compartir sus vidas, hacía poco que había aparecido la primera línea.
Cuando su primer hijo echó a andar, eran ya dos, las líneas paralelas que cruzaban sus frentes.
Cuando el segundo se hizo mayor, las líneas paralelas habían aumentado tanto en número como disminuido las distancias entre ellas.
Cuando se quedaron solos, la perpendicular jugó a marcar ángulos rectos sobre sus predecesoras.

Más vida, más líneas.

Al final de todo, el mapa completo de la vida vivida debe llenarse de caminos: paralelos, perpendiculares y oblicuos; un reflejo de los que se construyen sobre superficies lisas.