dimarts, 6 de març del 2012

Concurs de contes matemàtics 2012

I aquest any... hem fet el cinc!

Doncs sí, ja portem cinc anys amb el concurs de contes matemàtics amb el recolzament de l'Institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.

Sembla que va ser ahir... Però, ja ho veieu, el temps passa...

Així que ja tenim aquí de nou el concurs amb les seves bases. Ànims i participeu, teniu fins al 2 d'abril!


Concurs de Contes Matemàtics

Les bases del concurs són les següents.

1. Podeu participar-hi nois i noies d'entre 12 i 18 anys.
2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els
comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics , que es prepararà per
aquest efecte, adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i curs, i el nom
del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de
Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en
format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 2 d’abril de 2012.
4. L'extensió del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls
DIN-A4).
5. Els contes guanyadors es podran publicar al blog de Contes Matemàtics, al
blog de la Setmana Cultural de l'Institut Eugeni d'Ors, o en mitjans digitals o
en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.


6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).
b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ en un lot
de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea ) i una il·lustració sobre el conte
realitzada per l'Eduard Barrobés. També hi haurà un finalista amb 30€ de premi.


7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres,
Aurora Aurensanz i Conchi Hito.
8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala
d'actes de l'INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Els participants del concurs accepten que la seva obra pugui ser difosa tant en
mitjans digitals com en format paper, relacionats amb el blog de contes
matemàtics.
____________________________________________________________________


Y este año... ¡ya van cinco!

Pues sí, ya llevamos cinco años con el concurso de cuentos matemáticos con el apoyo de el Instituto Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.

Parece que fuera ayer... Pero, ya lo véis, el tiempo pasa...

Así que ya lo tenemos aquí de nuevo con sus bases. Ánimo y participad, ¡tenéis hasta el 2 de abril!

Concurso de Cuentos Matemáticos

Las bases del concurso son las siguientes.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics que se habilitará para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 2 de abril de 2012.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados podrán publicarse en el blog de Contes Matemàtics, en el blog de la Semana Cultural del INS Eugeni d'Ors, o en medios digitales o en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.
6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y una ilustración sobre el cuento realizada por Eduard Barrobés. También habrá un finalista con 30€ de premio.

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.
8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo día 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Los participantes del concurso aceptan que su obra pueda ser difundida tanto en medios digitales como en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot va començar un dia de pluja a la tarda. Tots els alumnes de l’Eugeni d’Ors estaven fent classe. Però realment els que s’interessaven no eren tots, si no concretament la classe de 1r ESO D, allà, és on va començar tot. A primera hora d’aquella tarda, a què no sabeu el que els tocava, dons just el que esteu pensant, matemàtiques.
En aquella classe hi havia tot tipus de gent, des del que es posava en molts problemes fins el que només l’interessaven els llibres i escoltar la lliçó. Però la qüestió no era aquesta, sinó el que passava quan es tancava la porta i començava la classe. Aquell dia però no va passar el que normalment passava, aquella tarda va ser especial, i per els alumnes, inoblidable.
Quan va tocar el timbre la professora va començar la classe, va obrir el llibre digital i de cop, es va apagar l’ordinador i van començar a sortir números de la pantalla. El primer en sortir va ser el 0, després l’1, a continuació el 2 i així successivament fins arribar al 100. Cada un tenia una mida de més o menys de 5 cm. Al haver sortit el 100 es van posar tots en fila índia al davant de la pissarra i el líder, el numero 50, va fer un petit discurs:
-Hola, com podeu contemplar sóc el numero 50. M’agradaria demanar-vos un favor.
I el típic alumne que es vol fer veure, va respondre:
- Si home, no faig cas del professor, te’n faré a tu!
-Doncs sincerament la teva ajuda no la necessitem, ja que la resta de la classe segur que vol perquè mentres que tu estiguis fent classe ells estaran ajudant-nos.
-Ah!, doncs si ens hem de perdre classe, vinc!
Bé, doncs així va ser, els números van explicar el perquè estaven allà i el perquè havien escollit aquella classe. Estaven allà perquè els nombres del 101 al 200 els havien envaït el poble anomenat Numèric i, havien triat aquella classe perquè era la primera que hi havia connectada a l’ordinador.
Doncs dit això, tots els alumnes es van posar a la càpsula del temps i van anar cap el poble. Tots ells estaven desitjant arribar, però a la vegada també tenien molts nervis.
Al arribar van anar cap a casa del número 50, que recordeu, era el líder, i allà es van posar a pensar en un pla. Van pensar de fer una festa perquè

(segueix al seguent comentari, ja que no m'hi cavia en un de sol)
Mar Lloret Lezcano
1 ESO D

Anònim ha dit...

(2a part)

d’aquesta manera podrien convocar-los a tots. I dit tot això, es van posar a fer els cartells amb un títol que deia:
SI VOLEU PASSAR UNA BONA ESTONA NO DUBTEU EN VENIR!! LA FESTA COMENÇARÀ A LES 17:30!! US HI ESPEREM!!
Van acabar de fer els cartells i tots nerviosos se’n van anar a dormir.
Al dia següent es van despertar, i es van posar a fer tots els preparatius de la festa. Al acabar,van esperar neguitosos a que arribés l’hora de començar.
L’hora va arribar i tots aquells nombres que havien envaït Numèric del Penedès van entrar, i els alumnes i la resta de números van començar a elaborar el pla.
Els números de l’1 al 100 i els alumnes no ho volien fer amb mala intenció, l’única finalitat que volien que tingués era, que tots aquells que havien envaït les seves propietats, intimitats... aprenguessin que el que avui havien fet, d’aquí a unes setmanes, els podia passar el mateix a ells. Quan el número 50, que recordo de nou, és el líder, va acabar de transmetre el que pensava, tot el poble en forma de paraules van alliberar els números del 101 al 200 per veure si els havia servit d’alguna cosa tat allò que havien fet.
Efectivament tots aquells que havien envaït el poble, van aprendre a posar-se a la pell de la resta i d’aquesta manera, van aconseguir que no fessin malifetes i ajudessin a tots aquells números que ho necessitaven. Per cert, també van aconseguir transmetre als números més grans, el missatge que els havien fet entendre els alumnes i els números més petits.
En definitiva, tots els números, del més petit al més gran que estaven separats en grups de 100 van aconseguir formar un sol grup, anomenat MATES i aquells que havien après la lliçó, no només ajudaven a números que ho necessitaven, sinó que també ajudaven a nens/es a l’escola, a l’institut, als joves a la universitat i als adults a la feina.
Com que el grup de Mates es portaven molt bé entre ells, van organitzar una festa, aquest cop de debò, aquesta vegada era per passar-s’ho bé, ballar i conèixer a nous números.
D’aquesta manera la bona relació i el bon ambient garantien la continuïtat de cada centenar de números perquè no s’aturés mai el comptatge i, les mates, poguessin resoldre tots aquells problemes que qualsevol persona es pogués plantejar.

Mar Lloret Lezcano
1 ESO D