divendres, 16 de gener de 2009

El concurs de les mates

























Faltaven tres dies perquè la Laura anés al concurs anual de matemàtiques de 1 d'ESO dels nens i nenes de la comarca de l'Alt Penedès. La Laura estava molt nerviosa, perquè l'havien escollit els seus companys com a representant del seu institut Eugeni d'Ors, perquè la nota més baixa que li coneixien en matemàtiques des de 1r de primària havia estat 8,7 en un examen sorpresa on, per cert, només van aprovar tres nens d'aquell curs. Quina responsabilitat ! No dormia, gairebé no menjava, només volia estudiar, estudiar i estudiar... La seva mare va començar a preocupar-se. - Laura, si no menges et posaràs malalta i no podràs representar l’institut en el concurs. - Laura, si no dorms, et posaràs malalta i no podràs representar el teu centre en el concurs. - Laura, Laura i Laura. - Mare, si et plau, només em faltes tu, que ja estic prou nerviosa, si no m'has d'ajudar millor deixa'm. La mare de la Laura patia i va anar a parlar amb el tutor de3r de la seva filla; quan li va explicar com estava la nena, el tutor va entendre que havia de fer alguna cosa. - No es preocupi, senyora Martí, que demà parlaré amb la Laura. L’'endemà a classe de matemàtiques no hi van haver números, ni llibres ni professor. Va ser una classe especial: va fer TAITXI, IOGA, RELAXACIÓ, tot per tranqul·litzar la nena més llesta en matemàtiques que hi havia al 1r d'eso de l'ies Eugeni d'Ors. Va ser tan genial i relaxant que la Laura es va adonar que estava preparada per al concurs, que no li calien nervis, que el que havia de fer era un bon àpat, una bona dormida, i apa! A contestar el que millor sabia fer: LES MATES. Això va fer, sopar bé, dormir millor i ja ha arribat el dia. Mare meva, quina sala més gran, quin jurat més seriós, ai, ai, ai que tornen els nervis.... La Laura era la quarta en la llista de concursants. - Bé, així donarà més temps a fer uns exercicis de relaxació. OOHHMMMMMM!!!! - Laura Vaixell Martí. Es va sentir pels altaveus. La Laura estava preparada, tenia tot l'Eugeni d'Ors animant-la. - Ho faré el millor que pugui- va dir abans d'entrar. Al cap de 20 minuts va sortir amb un gran somriure. Tot li havia anat molt bé. Estava molt contenta. Les preguntes van ser senzilles, (per a la Laura, clar). Dues hores després van entrar tots els concursants a la sala d'exàmens, era l'hora, ja tenien els resultats. La Laura va sortir plorant, no sabíem què passava. - Laura, què et passa, per què plores? No podia ni parlar; estava tan emocionada que no li sortien les paraules, només li quedaven forces per ensenyar un paper que tenia a la mà. Era un diploma que deia: “A la Laura Vaixell Martí representant del 1r curs d'eso de l'institut Eugeni d'Ors. Reconeixem la teva vàlua i dedicació i t'atorguem el 1er.PREMI DE MATEMÀTIQUES DEL CONCURS COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS DEL 2208-09”. Imagineu, tot l'Eugeni d'Ors aplaudint com bojos.

Mireia Pérez (1r ESO C)
FINALISTA DEL JURAT