dimarts, 21 d’octubre del 2008

Un tresor dins el temari

Tal com ets






Quan va acabar el vídeo no sabia si riure o plorar, però el que si que va tenir clar era que l'endemà no suportaria anar a classe. De sobte es va obrir la porta de l'habitació i va entrar la seva mare; tot just va tenir temps de fer Alt F4 per tancar la finestra del vídeo, i eixugant-se les poques llàgrimes que encara li queien galta avall es va girar cap a la mare.

-Què et passa?- va dir ella amb veu amoïnada.
-Res- va contestar la 126/84.

La mare va insistir,

- Normalment em saludes quan arribes...
- Havia de mirar un correu d'un amic i era molt urgent.

La mare només va afegir un:

-Doncs...baixa a menjar alguna cosa; el teu pare ha comprat aquelles pastes que t'agraden tant.

Aquella nit va tenir malsons, anés on anés sentia que algú la observava però, si es girava, no hi havia ningú.

L'endemà al matí va intentar convèncer la seva mare que tenia molt mal de panxa. Però la seva mare no s'ho va empassar perquè es pensava que només era una excusa per no fer l'examen de mates.

Així que no va tenir més remei que aguantar-se i anar a l'institut. En arribar es va trobar amb una...


Continuarà...

1 comentari:

Conchi Hito ha dit...

La Foix ha enviat un comentari perquè es rectifiqués la doble publicació de l'ultim capítol de Tal com ets. Moltes gràcies Foix per adonar-te; ja està rectificat.