dijous, 21 de febrer de 2008

L'Article del mes

Avui estem d’enhorabona els qui no dominem l’anglès (i prou que ens agradaria) perquè ha sortit a la venda l’últim llibre de la sèrie Harry Potter en una llengua intel·ligible. I, aprofitant l’avinentesa, per als qui en sou adeptes, i per als qui no ho sou us recomano que hi feu una petita ullada sense prejudicis, us convido a una barreja prou singular: Harry Potter i matemàtiques. Només cal que seguiu llegint el següent article, que parla de:

CONJURS I ENCANTERIS

PER APRENDRE MATEMÀTIQUES

Ostres! Podríeu dir. I, a part de les paraules “conjurs” i “encanteris” que apareixen en aquest títol, què hi tenen a veure les matemàtiques amb el Harry Potter? Perquè, que tothom sàpiga, els llibres del Harry Potter no tracten pas sobre matemàtiques. I tindríeu tota la raó del món, potser l’Hermione es queixaria i us en posaria exemples en Aritmància i en Runes, però tindríeu només una raó superficial, i ara us explicaré en què consisteix la meva seguretat en afirmar-ho.

Reconec que de ben petita estava predisposada a creure en la màgia (amb la magnifica Campaneta com a exemple i el seu meravellós polvo de hadas, que feia enlairar amb la mateixa facilitat tant un nen petit com un enorme vaixell pirata). I de més gran també vaig estar disposada a creure en les matemàtiques. I la trobada entre l’una i les altres va tenir lloc en una classe a l’institut, quan jo tenia 15 anys i un professor agosarat explicava d’una manera un xic peculiar aquest misteriós i màgic concepte matemàtic que és, per a molts, l’Infinit.

Llavors ho vaig tenir clar: les matemàtiques eren, de ben segur, com la màgia. Si hi creies, si podies dominar els seus conjurs i encanteris, podies aconseguir veritables miracles i una satisfacció i un orgull indescriptibles en haver-los pogut dominar amb el teu cervell i les teves mans, agafant el boli sense tremolar, com el Harry amb la seva vareta; vaja, una experiència m’imagino que similar a la que va experimentar l’aprenent de mag quan va conjurar amb èxit el seu EXPECTO PATRONUM.

Però molts de vosaltres segur que esteu pensant...”sí, veig més clar convocar un patronus que fer alguns problemes de matemàtiques”. I és que hi ha una subtil però important diferència entre una cosa i l’altra i és... el vostre interès per cadascuna d’elles.

És per això que, ja fa un temps, vaig decidir que Harry Potter (o la màgia) entressin dins les meves classes de matemàtiques. Primer va ser tímidament, amb un encanteri senzill:

“L’1 DEL HARRY”

quan, ja defallida d’explicar que el nombre natural 2 era també una fracció (imprescindible per després poder fer operacions de l’estil ) se’m va acudir que, potser, si explicava que existia un 1 que podia fer-se visible i invisible, amb una capa com la del Harry Potter, algú més m’entendria. I, oh meravella! Encara me’n faig creus que la cosa funcionés; molts d’aquells que abans no m’entenien van començar a veure el 2 com , amb aquest 1 del Harry amb la seva capa d’invisibilitat que es treu i que es posa quan vol.

video

Cliqueu per veure com l’1 es treu la capa d’invisibilitat!


I, animada pel resultat, he continuat amb la meva dèria; ara estem amb els alumnes practicant l’encanteri fraccio equivalentum : conjur bàsic per aconseguir dominar les tècniques d’ordenació, suma i resta de fraccions. I, com a les classes de la professora McGonagall, els alumnes intenten transformar les seves fraccions en fraccions equivalents. Molts d’ells, al principi, fan transformacions de l’estil del Ron Weasley quan, amb la seva vareta espatllada, no aconseguia transformar la seva mascota en una copa sinó en una mena de ratacopa; així queden, doncs, les fraccions equivalents d’alguns: a mitges.

video

Cliqueu aquí per veure una transformació fallida!


Però, com deia el Harry a les seves classes de l’ED, tot és qüestió de:”tornar-ho a intentar”; així que, de mica en mica, aquests aprenents de matemàtics han anat dominant el conjur fraccio equivalentum i ja es poden enfrontar, amb una certa seguretat, a Lord Voldemort (també conegut com: l’examen de matemàtiques).

video

Cliqueu aquí per veure una bona transformació!


Per acabar diré que el professor és una espècie rara (espero que sense perill d’extinció) que, per molt que alguns s’entestin a fer-ho creure, no té com a màxima il·lusió fer el paper de Lord Voldemort, sinó que la seva la tasca és la de Dumbledore, McGonagall i, perquè no, la del mateix Harry Potter, lluitar contra el costat fosc que representa la ignorància.


Que les matemàtiques (i la màgia) us acompanyin!


Autora de l'article: Conchi Hito (Professora de matemàtiques de l'IES Eugeni d'Ors).
Efectes audiovisuals: Eduard Barrobés.
Correcció lingüística: Pere Martí.


2 comentaris:

Jordi Bausa Leon ha dit...

molt bons els videos es millor que escriural

Anónimo ha dit...

Florencio anónimo dice desde Vilafranca : me agrada el “article” que ha escrito nuestra cap de blog CONCHI HITO, sobre HARRYPOTTERYELÚLTIMODELASERIEYLESFRACCIONES. Que ya está bien de tanta magia POTTERIANA. Pero como la magia de los números y de las letras si no existe la hacemos existir pues ahí va este cuento de números y letras que, cuando pasé por la “ESCUELADEMAGIAPOTTERIANA•, me contaron para que no fuera “influjado” por el terrible “VALDEAMOR”. Demonio que habita los espejos de 2 capas. Donde tiene retenidos a los padres de POTTER: “¡dolent més que dolent!”. Suerte de la hada HARMONY, que todo lo soluciona. Dice, con su varita mágica, 1, 2, 3 y los divide por 3, 2, 1 y la fracción resultante equivale al CONJUROCLAROOSCURO. Temible y terrible “Conjuro ClaroOscuro” que aniquila, al menos por una película, al terrible “VAALLDDEEMMOOORRR”, ¡¡¡quina por!!! ¡THANKIUHARMONY!.
Si os aprendéis este cuento que a mí me explicaron en la ESCUELA DE MAGIA de Potter and Friends, jamás de los jamases ningún “mal demonio podrá haceros mal. Es un cuento conjuro de números que son letras y si tenéis habilidad matemática los podéis convertir todos en números fraccionarios, que para eso vuestra matemática profesora os ha explicado las técnicas. “AHORA SIN MÁS DILACIÓN EL CUENTO EN CUESTIÓN, JA, JA, JA…!!!
Mira dijo el 1 al 2 tengo 3 y el 4 dijo al 5 que tenía 6 y el 7 se refirió a salomón para que tuviera 8 reinas de saba con columnas de catedral y el 9 dijo yo quiero un 10 en el examen pues yo un cum laudem 11 espero y me gusta la geometría que me interesa según leonardo da vince el 12 de las 12 tribus quieres decir no de las 12 narices de quevedo, a quevedo si que no le gustaba el 13 que preferia el 14 porque jugaba a las quinielas y el 15 ¿qué quiere? pues 16 cosas, gulafra, caramelos. No, 17 comidas de Macdonals o 18 calabazas de suspenso o 19 aspirinas dejémoslo en 20 y cierro sí porque yo no vengo. Yo 20 me voy. Si le decís todo esto, y en fracciones de pastís,.. Y ELSUPERCONJURO”FRACCIONUmPATRONIUs”, ¡ZAS! Les enviáis a los DEMONIOSVALDEMORIANOS. Seguro que os dejan tranquilos y descansados.

Apa deu.