_______________________________________________________________
Desde contesmatemàtics os queremos desear... ¡¡unas felices fiestas y un próspero año nuevo 2013 para todos!!
Animación Flash: Eduard Barrobés
dissabte, 22 de desembre del 2012
Bon Nadal! ¡Feliz Navidad!
_______________________________________________________________
Desde contesmatemàtics os queremos desear... ¡¡unas felices fiestas y un próspero año nuevo 2013 para todos!!
dimarts, 18 de desembre del 2012
Microrrelats fotogràfico-matemàtics
Generant literatura a través de la fotografia matemàtica. Avui,
Cuando Roberto y Mari se conocieron, sus frentes eran superficies lisas.
Cuando decidieron compartir sus vidas, hacía poco que había aparecido la primera línea.
Cuando su primer hijo echó a andar, eran ya dos, las líneas paralelas que cruzaban sus frentes.
Cuando el segundo se hizo mayor, las líneas paralelas habían aumentado tanto en número como disminuido las distancias entre ellas.
Cuando se quedaron solos, la perpendicular jugó a marcar ángulos rectos sobre sus predecesoras.
Más vida, más líneas.
Al final de todo, el mapa completo de la vida vivida debe llenarse de caminos: paralelos, perpendiculares y oblicuos; un reflejo de los que se construyen sobre superficies lisas.
Les línies de la vida
Quan el Robert i la Mari
es van conèixer, els seus fronts eren
superfícies llises.
Quan van decidir
compartir les seves vides, feia poc temps que havia aparegut la primera línia.
Quan el seu primer fill
va començar a caminar, eren ja dues, les línies paral · leles que creuaven els seus fronts.
Quan el segon es va fer
gran, les línies paral · leles havien augmentat tant en nombre com hi havien disminuït
les distàncies entre elles.
Quan es van quedar sols,
la perpendicular jugava a fer angles
rectes sobre les seves predecessores.
Més vida, més línies.
A la fi, el mapa complet
de la vida viscuda s’ha d'omplir de camins: paral · lels, perpendiculars i
oblics; un reflex dels que es construeixen sobre superfícies llises.
_____________________________________________________________
Las líneas de la vida
Cuando decidieron compartir sus vidas, hacía poco que había aparecido la primera línea.
Cuando su primer hijo echó a andar, eran ya dos, las líneas paralelas que cruzaban sus frentes.
Cuando el segundo se hizo mayor, las líneas paralelas habían aumentado tanto en número como disminuido las distancias entre ellas.
Cuando se quedaron solos, la perpendicular jugó a marcar ángulos rectos sobre sus predecesoras.
Más vida, más líneas.
Al final de todo, el mapa completo de la vida vivida debe llenarse de caminos: paralelos, perpendiculares y oblicuos; un reflejo de los que se construyen sobre superficies lisas.
dimarts, 13 de novembre del 2012
Recomanant llibres
Les matemàtiques són poc divulgatives, o les matemàtiques costen de divulgar?
Per a mi, el pitjor problema de les matemàtiques és que tothom diu que s'han d'aprendre però només uns quants les aprenen per gust, la resta, o sent indiferència o les odien profundament.
A vegades, quan penso en Carl Sagan, un fantàstic divulgador, sento una profunda enveja, perquè ell ho tenia més fàcil: l'Astronomia mai ha tingut mala premsa.
Avui, un amic, que no és matemàtic, ha passat per una llibreria i ha vist un llibre que li ha cridat l'atenció,
i he pensat, que potser és això el que necessiten les matemàtiques, aquest aire fresc i desenfadat que faci canviar el xip de la gent quan pensa en elles. Les matemàtiques mai haurien de ser una tortura, sinò allò per al que realment han estat construides: per conèixen'ns a nosaltres mateixos i el món que ens envolta a travès del raonament.
Us deixo amb l'enllaç de l'article de Papel en Blanco sobre el llibre de Christoph Drösser i amb un dels altres, per a mi, grans divulgadors de les matemàtiques, Antonio Pérez, amb el seu espai televisiu Más por menos en el programa La aventura del saber.
Per a mi, el pitjor problema de les matemàtiques és que tothom diu que s'han d'aprendre però només uns quants les aprenen per gust, la resta, o sent indiferència o les odien profundament.
A vegades, quan penso en Carl Sagan, un fantàstic divulgador, sento una profunda enveja, perquè ell ho tenia més fàcil: l'Astronomia mai ha tingut mala premsa.
Avui, un amic, que no és matemàtic, ha passat per una llibreria i ha vist un llibre que li ha cridat l'atenció,
Us deixo amb l'enllaç de l'article de Papel en Blanco sobre el llibre de Christoph Drösser i amb un dels altres, per a mi, grans divulgadors de les matemàtiques, Antonio Pérez, amb el seu espai televisiu Más por menos en el programa La aventura del saber.
dijous, 8 de novembre del 2012
Microrrelats matemàtics i problemes matemàtics sense solució
Once upon a time there were the Sun and the Shadows...
...i, ara... en un carrer de Dunedin, Nova Zelanda, tenim un rècord...
...I us preguntareu, què tenen a veure el Sol, les ombres i els rècords amb els micorrelats matemàtics i els problemes sense solució? Doncs molt.
Si recordeu el microrrelat fotogràfico-matemàtic Ànimes negres, i ho relacionem amb el principi d'aquesta entrada, trobarem un problema matemàtic sense solució.
El microrrelat parla d'una nena que perd l'ànima, devorada per l'ombra d'un sinistre gall de ferro, a l'hora en que la seva alçada i la de la seva ombra són de la mateixa mida. El microrrelat explica que això passa al capvespre. L'Eduard Masana Fresno, Doctor en Física del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, ens ha donat un cop de mà per veure que la situació geomètrica i trigonomètrica que es produeix en el microrrelat no té solució a la Terra (cosa que lliga amb la situació fantàstica que es descriu :-)).
Ajudem-nos del següent dibuix per descriure aquesta situació:
Estem suposant que la nena puja ben dreta pel carrer, formant un angle de 90 graus amb ell. L'alçada de la nena i la seva ombra són de la mateixa mida en el moment de la història, el que ens porta a un triangle isòsceles amb dos angles iguals de 45 graus. L'angle suplementari, amb el raig de sol, farà doncs 135 graus.
I ara ve el que l'Eduard Masana ens ha explicat: l'alçada del Sol, aproximadament una hora abans de pondre's, oscil·la entre els 9 i els 11 graus a les latituds europees, i com a màxim, pot assolir els 15 graus a l'Equador terrestre. Tenint en compte aquestes dades i el fet que els angles d'un triangle sumen 180 graus, obtenim una acotació per a la inclinació del carrer. Fem els càlculs:
Cota màxima: 180 - 9 - 135 = 36 graus
Cota mínima: 180 - 15 - 135 = 30 graus
Així doncs, el carrer que puja la nena podria tenir, segons el lloc de la Terra on es trobés ella, una inclinació mínima de 30 graus i una màxima de 36 graus.
I ara ve quan apareix Dunedin i el seu carrer de rècord Guiness.
...i, ara... en un carrer de Dunedin, Nova Zelanda, tenim un rècord...
...I us preguntareu, què tenen a veure el Sol, les ombres i els rècords amb els micorrelats matemàtics i els problemes sense solució? Doncs molt.
Si recordeu el microrrelat fotogràfico-matemàtic Ànimes negres, i ho relacionem amb el principi d'aquesta entrada, trobarem un problema matemàtic sense solució.
El microrrelat parla d'una nena que perd l'ànima, devorada per l'ombra d'un sinistre gall de ferro, a l'hora en que la seva alçada i la de la seva ombra són de la mateixa mida. El microrrelat explica que això passa al capvespre. L'Eduard Masana Fresno, Doctor en Física del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, ens ha donat un cop de mà per veure que la situació geomètrica i trigonomètrica que es produeix en el microrrelat no té solució a la Terra (cosa que lliga amb la situació fantàstica que es descriu :-)).
Ajudem-nos del següent dibuix per descriure aquesta situació:
Estem suposant que la nena puja ben dreta pel carrer, formant un angle de 90 graus amb ell. L'alçada de la nena i la seva ombra són de la mateixa mida en el moment de la història, el que ens porta a un triangle isòsceles amb dos angles iguals de 45 graus. L'angle suplementari, amb el raig de sol, farà doncs 135 graus.
I ara ve el que l'Eduard Masana ens ha explicat: l'alçada del Sol, aproximadament una hora abans de pondre's, oscil·la entre els 9 i els 11 graus a les latituds europees, i com a màxim, pot assolir els 15 graus a l'Equador terrestre. Tenint en compte aquestes dades i el fet que els angles d'un triangle sumen 180 graus, obtenim una acotació per a la inclinació del carrer. Fem els càlculs:
Cota màxima: 180 - 9 - 135 = 36 graus
Cota mínima: 180 - 15 - 135 = 30 graus
Així doncs, el carrer que puja la nena podria tenir, segons el lloc de la Terra on es trobés ella, una inclinació mínima de 30 graus i una màxima de 36 graus.
I ara ve quan apareix Dunedin i el seu carrer de rècord Guiness.
Aquest carrer és el més inclinat de la Terra, amb un pendent del 35%. Vosaltres podríeu pensar que el problema té solució, 35 està entre 30 i 36, però això no es cert: 35 és un percentatge (indica que de cada 100 metres que es caminen en horitzontal, 35 es pujen en vertical), no és un angle. Per a calcular l'angle que fa el carrer amb la horitzontal es necessita una raó trigonomètrica anomenada tangent. La tangent de l'angle és 35/100 = 0,35, per trobar l'angle cal fer l'arc tangent de 0,35. El resultat que se n'obté és de 19 graus. Aleshores, el carrer amb més pendent de la Terra té 19 graus d'inclinació, ergo, la situació geomètrica que descriu el microrrelat Ànimes negres és tan irreal com la fantàstica història que narra.
Esperem que us hagi agradat aquesta petita classe de trigonometria!
Nota: Si la nena estigués inclinada cap al davant, l'inclinació del carrer encara sortiria més gran.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Microrrelats fotografico-matemàtics. Microrrelatos fotográfico-matemáticos
L'estiu ha quedat força enrrere (tot i que de calor encara en patim), les classes ja fa estona que van començar, i el blog de contes matemàtics? Doncs mandrejava una mica, pensant, després del seu cinquè aniversari, noves maneres d'apropar les matemàtiques i la literatura a joves i grans.
I se'ns ha acudit una cosa ;)...
Aquest curs tindrem un concurs de contes matemàtics una mica diferent, el concurs estarà dedicat als microrrelats; a uns microrrelats especials, no només perquè hauran de tenir contingut matemàtic, sinó perquè hauran de ser...
I se'ns ha acudit una cosa ;)...
Aquest curs tindrem un concurs de contes matemàtics una mica diferent, el concurs estarà dedicat als microrrelats; a uns microrrelats especials, no només perquè hauran de tenir contingut matemàtic, sinó perquè hauran de ser...
Microrrelats fotografico-matemàtics
I us preguntareu, això què vol dir? Doncs, res millor que un exemple (com fem sempre desprès d'explicar un nou concepte matemàtic ;)), per veure de què va la cosa!
Ànimes negres
El gall de ferro encadenat al balcó mira el carrer mentre les últimes llums del dia van desapareixent. Projectada contra la persiana i la paret, la seva ànima tèrbola espera. Negra i paral·lela espera, desitjant que es decideixi. "Encara no és el moment", pensa el gall de ferro. La tarda acaba. La gent circula cap a les seves cases. El silenci s'imposa quan es perden de vista. "Quasi és l'hora, ja no trigarà gaire...", pensa ara el gall de ferro.
Una nena enfila el carrer; acaba de deixar els seus amics després de jugar i riure amb ells tota la tarda. L'ombra es deleix. Mentre s'acosta, l'ànima tendra de la nena es projecta al terra de l'inclinat carrer en l'hora que ambdues es podrien confondre, en l'hora en què podrien ser una. Tot succeeix molt ràpid: la negra i paral·lela ànima del gall es llença sobre l'ànima jove i tendra de la nena. La pica, com si es tractés del menjar més suculent, mentre ella es defensa cobrint-se el cap amb les mans i retorçant-se; l'engoleix poc a poc, gaudint de l'àpat, deixant el cap rinxolat per al final.
La nena es recolza contra la paret, està marejada. Aixeca el cap i veu el gall de ferro; el gall que mira cada dia quan baixa a jugar amb els amics. La nena riu, mentre els seus ulls clars s'enfosqueixen amb una mirada tèrbola.
Bona Castanyada, o terrorífic Halloween!!!
_________________________________________________________________________
El verano ya quedó atrás (aunque el calor aún no se ha ido), las clases hace rato que comenzaron, ¿y el blog de cuentos matemáticos? Pues holgazaneaba un poco, pensando, después de su quinto aniversario, nuevas maneras de acercar las matemáticas y la literatura a jóvenes y mayores.
Y se nos ha ocurrido algo ;) ...
Este curso tendremos un concurso de cuentos matemáticos un tanto diferente, el concurso estará dedicado a los microrrelatos, a unos microrrelatos especiales, no sólo porque deberán tener contenido matemático, sino porque deberán ser ...
Microrrelatos fotografico-matemáticos
Y os preguntaréis, ¿eso qué quiere decir? Pues, nada mejor que un ejemplo (como los que utilizamos siempre después de explicar un nuevo concepto matemático;)), ¡para ver de qué va la cosa!
Almas negras
El gallo de hierro encadenado al balcón mira la calle mientras las últimas luces del día van desapareciendo. Proyectada contra la persiana y la pared, su alma perversa espera. Negra y paralela espera, deseando que él se decida. "Todavía no es el momento", piensa el gallo de hierro. La tarde termina. La gente circula hacia sus casas. El silencio se impone cuando se pierden de vista. "Casi es la hora, ya no tardará mucho ...", piensa ahora el gallo de hierro.
Una niña enfila la calle; acaba de dejar a sus amigos después de jugar y reír con ellos toda la tarde. La sombra se deleita. Mientras se acerca, el alma tierna de la niña se proyecta en el suelo de la inclinada calle en la hora en que ambas podrían confundirse, en la hora en que podrían ser una. Todo sucede muy rápido: la negra y paralela alma del gallo cae en picado sobre el alma joven y tierna de la niña. La pica, como si se tratara de la comida más suculenta, mientras ella se defiende cubriéndose la cabeza con las manos y retorciéndose, la engulle poco a poco, disfrutando de la comida, dejando la rizada cabeza para el final.
La niña se apoya contra la pared, está mareada. Levanta la cabeza y ve el gallo de hierro, el gallo al que mira cada día cuando va a jugar con sus amigos. La niña ríe, mientras en sus ojos claros aparece una mirada perversa.
¡¡¡Que paséis un buen día de todos los santos, o un terrorífico Halloween!!!
diumenge, 22 de juliol del 2012
Leyendo en verano. Llegint a l'estiu
Ya hace días que cayeron en mis manos dos libros especiales relacionados con las matemáticas. Uno es una novela gráfica, el otro una novela que podríamos catalogar, entre otras muchas posibilidades, de ciencia ficción.
Los dos han sido escritos por excelentes autores: uno por Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou (Alecos Papadatos y Annie di Donna se encargan de la parte gráfica) y el otro por Kobo Abe.
Desde Grecia y Japón nos proponen dos lecturas inteligentes que provocan la activación de las neuronas del lector y que lo fuerzan a utilizar algo que los seres humanos, a veces, parecemos haber perdido: la lógica y la razón.
Pero "Logicomix" e "Idéntico al ser humano" son muchísimo más: una historia de desvaríos, un juego de palabras, un reto para el pensamiento, filosofía pura, la búsqueda de una seguridad que, muy a menudo, no existe, el enfrentamiento de la intuición y la lógica que nos pone contra las cuerdas.
Leedlos y os daréis cuenta de que, aunque parezcan en principio muy diferentes, destilan la misma esencia.
Solo me queda despedirme utilizando sus propias palabras.
"El síndrome marciano...
Después de varios tanteos, se le ocurrió finalmente el método de la metamorfosis sin transformación, es decir, la transposición homóloga. Un ser no humano, pero idéntico al ser humano... por ejemplo -susurró- un marciano... Así el loco terrícola consumó el proceso de la transformación topológica".
Kobo Abe. "Idéntico al ser humano". Editorial Candaya.
"Según ella, para lograr sensatez hay que contar con mucho de lo que se descarta como insensato...
¡Si los principios no existen! -dijo Bazarov-. Me agrada la refutación. Mi cerebro está constituido de ese modo".
Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou . "Logicomix". Editorial Sins entido. Ver vídeo.
Que tengáis un feliz verano.
______________________________________________________________
Ja fa uns dies que van caure a les meves mans dos llibres especials relacionats amb les matemàtiques. Un és una novel · la gràfica, l'altre una novel · la que podríem catalogar, entre moltes d'altres possibilitats, de ciència ficció.
Tots dos han estat escrits per excel · lents autors: un per Apostolos Doxiadis i Christos H. Papadimitrou (Alecos Papadatos i Annie di Donna se n'encarreguen de la part gràfica) i l'altre per Kobo Abe.
Des de Grècia i Japó ens proposen dues lectures intel · ligents que provoquen l'activació de les neurones del lector i que el forcen a utilitzar una cosa que els éssers humans, de vegades, semblem haver perdut: la lògica i la raó.
Però "Logicomix" i "Idéntico al ser humano" són molt més: una història de deliris, un joc de paraules, un repte per al pensament, filosofia pura, la recerca d'una seguretat que, molt sovint, no existeix, l'enfrontament de la intuïció i de la lògica que ens posa contra les cordes.
Llegiu-los i us en adonareu que, tot i que semblen en un principi molt diferents, destil · len la mateixa essència.
Només em queda acomiadar-me utilitzant les seves pròpies paraules.
"El síndrome marciano...
Después de varios tanteos, se le ocurrió finalmente el método de la metamorfosis sin transformación, es decir, la transposición homóloga. Un ser no humano, pero idéntico al ser humano... por ejemplo -susurró- un marciano... Así el loco terrícola consumó el proceso de la transformación topológica".
Kobo Abe. "Idéntico al ser humano". Editorial Candaya.
"Según ella, para lograr sensatez hay que contar con mucho de lo que se descarta como insensato...
¡Si los principios no existen! -dijo Bazarov-. Me agrada la refutación. Mi cerebro está constituido de ese modo".
Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou . "Logicomix". Editorial Sins entido. Veure vídeo.
Que tingueu un bon estiu.
Los dos han sido escritos por excelentes autores: uno por Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou (Alecos Papadatos y Annie di Donna se encargan de la parte gráfica) y el otro por Kobo Abe.
Desde Grecia y Japón nos proponen dos lecturas inteligentes que provocan la activación de las neuronas del lector y que lo fuerzan a utilizar algo que los seres humanos, a veces, parecemos haber perdido: la lógica y la razón.
Pero "Logicomix" e "Idéntico al ser humano" son muchísimo más: una historia de desvaríos, un juego de palabras, un reto para el pensamiento, filosofía pura, la búsqueda de una seguridad que, muy a menudo, no existe, el enfrentamiento de la intuición y la lógica que nos pone contra las cuerdas.
Leedlos y os daréis cuenta de que, aunque parezcan en principio muy diferentes, destilan la misma esencia.
Solo me queda despedirme utilizando sus propias palabras.
"El síndrome marciano...
Después de varios tanteos, se le ocurrió finalmente el método de la metamorfosis sin transformación, es decir, la transposición homóloga. Un ser no humano, pero idéntico al ser humano... por ejemplo -susurró- un marciano... Así el loco terrícola consumó el proceso de la transformación topológica".
Kobo Abe. "Idéntico al ser humano". Editorial Candaya.
¡Si los principios no existen! -dijo Bazarov-. Me agrada la refutación. Mi cerebro está constituido de ese modo".
Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou . "Logicomix". Editorial Sins entido. Ver vídeo.
Que tengáis un feliz verano.
______________________________________________________________
Ja fa uns dies que van caure a les meves mans dos llibres especials relacionats amb les matemàtiques. Un és una novel · la gràfica, l'altre una novel · la que podríem catalogar, entre moltes d'altres possibilitats, de ciència ficció.
Tots dos han estat escrits per excel · lents autors: un per Apostolos Doxiadis i Christos H. Papadimitrou (Alecos Papadatos i Annie di Donna se n'encarreguen de la part gràfica) i l'altre per Kobo Abe.
Des de Grècia i Japó ens proposen dues lectures intel · ligents que provoquen l'activació de les neurones del lector i que el forcen a utilitzar una cosa que els éssers humans, de vegades, semblem haver perdut: la lògica i la raó.
Però "Logicomix" i "Idéntico al ser humano" són molt més: una història de deliris, un joc de paraules, un repte per al pensament, filosofia pura, la recerca d'una seguretat que, molt sovint, no existeix, l'enfrontament de la intuïció i de la lògica que ens posa contra les cordes.
Llegiu-los i us en adonareu que, tot i que semblen en un principi molt diferents, destil · len la mateixa essència.
Només em queda acomiadar-me utilitzant les seves pròpies paraules.
"El síndrome marciano...
Después de varios tanteos, se le ocurrió finalmente el método de la metamorfosis sin transformación, es decir, la transposición homóloga. Un ser no humano, pero idéntico al ser humano... por ejemplo -susurró- un marciano... Así el loco terrícola consumó el proceso de la transformación topológica".
Kobo Abe. "Idéntico al ser humano". Editorial Candaya.
¡Si los principios no existen! -dijo Bazarov-. Me agrada la refutación. Mi cerebro está constituido de ese modo".
Apostolos Doxiadis y Christos H. Papadimitrou . "Logicomix". Editorial Sins entido. Veure vídeo.
Que tingueu un bon estiu.
dissabte, 19 de maig del 2012
Internet no hay más que una
El dia 17, com ja sabeu, va ser el dia mundial d'Internet i se'm va ocòrrer fer a alumnes de primer cicle de l'ESO tres innocents preguntes:
1.- Què està significant Internet a la teva vida.
2.- Com t'imagines Internet en el món de finals del segle XXI.
3.- Digues algunes pàgines d'Internet que siguin importants per a tu.
1.- Què està significant Internet a la teva vida.
2.- Com t'imagines Internet en el món de finals del segle XXI.
3.- Digues algunes pàgines d'Internet que siguin importants per a tu.
Les respostes, interessants. Aquí n'hi ha una mostra:
"Internet ara, és un lloc, on hi
trobes de tot, que per la nostra generació una part del nostre dia a dia. Per a
nosaltres és com una cosa senzilla i normal, però dins internet hi ha certs
perills, però si en tens cura, i en fas un bon us, les coses en són diferents.
Però que a internet, és un lloc on hi ha de tot i hi trobes de tot."
"En el futur Internet afectarà molt perquè tot serà tàctil i a més els nens que tindran la nostra edat ja no faran servir el boli i full perquè desapareixeran. Només hi hauran ordinadors. A més els deures els apuntaran al mòbil i els profes enviaran els examens als mòbils i als ordinadors i els podran fer a casa."
"Jo veig internet com un lloc on em puc comunicar o preguntar els deures als amics quan estic malalta.També el veig com una gran eina de treball inventada per trobar respostes que necesito, per fer treballs o deures però també per escoltar musica i relaxar-me quan estic enfadada, trista es com un lloc on em puc estar sense que ningu em molesti, ni em diguin el que puc o no puc deixar de fer."
Si voleu, podeu llegir + respostes
"En el futur Internet afectarà molt perquè tot serà tàctil i a més els nens que tindran la nostra edat ja no faran servir el boli i full perquè desapareixeran. Només hi hauran ordinadors. A més els deures els apuntaran al mòbil i els profes enviaran els examens als mòbils i als ordinadors i els podran fer a casa."
"Jo veig internet com un lloc on em puc comunicar o preguntar els deures als amics quan estic malalta.També el veig com una gran eina de treball inventada per trobar respostes que necesito, per fer treballs o deures però també per escoltar musica i relaxar-me quan estic enfadada, trista es com un lloc on em puc estar sense que ningu em molesti, ni em diguin el que puc o no puc deixar de fer."
Si voleu, podeu llegir + respostes
dimarts, 8 de maig del 2012
La regle dels signes amb el Sumo i el Resto
Tornem a obrir els espais ANIMA'T i ACTIVA'T matemàtiques del blog amb una divertida activitat Flash sobre la Regla dels signes en els enters protagonitzada per dos superherois que coneixeu prou bé, el Sumo i el Resto. L'activitat l'han realitzada l'Eduard Barrobés, la Conchi Hito i amb la col·laboració del Juanolo, que ens ha prestat el Sumo i el Resto perquè practiqueu aquesta... temible regla dels enters!
Esperem que us agradi i us sigui útil!
dijous, 3 de maig del 2012
Els astronautes Suma i Resta
del Marc Martin Solé. 1r ESO D. INS Eugeni d’Ors.
En una galàxia, molt, molt llunyana...
Il·lustració: Eduard Barrobés
En una galàxia, molt, molt llunyana...
Il·lustració: Eduard Barrobés
Les matemàtiques, una religió?
de l'Andrea Rodriguez Palo. 1r ESO D. INS Eugeni d’Ors.
Il·lustració: Eduard Barrobés
I tot va començar així...
dimecres, 2 de maig del 2012
+ sobre els guardonats del concurs 2012
A continuació les fotografies del lliurament de premis, a la sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors.
Els guanyadors: Marc Martin i Andrea Rodríguez.
Els guanyadors: Marc Martin i Andrea Rodríguez.
Els finalistes: Munir El Oualkadi i Miquel Martos
dilluns, 23 d’abril del 2012
Guardonats dels concurs de contes matemàtics 2012
Diuen que "al mal tiempo, buena cara". Jo encara diria més: en temps difícils no només ens cal una bona cara, és quan més necessitem il·lusionar-nos i fer anar la imaginació. I això ho fa molt bé el nostre dibuixant, l'Eduard Barrobés, amb aquesta divertida il·lustració per a la diada de Sant Jordi 2012 que us dediquem.
També saben fer servir molt bé la seva imaginació i el seu talent els nois i noies que han participat aquest any en la cinquena edició del Concurs de contes matemàtics del nostre blog , que realitzem gràcies a la col·laboració de la llibreria L'Odissea i l'Institut Eugeni d'Ors, de Vilafranca del Penedès.
Els noms i les històries dels guardonats són els següents:
Primers premis:
Andrea Rodríguez de 1r d'ESO D de l'Institut Eugeni d'Ors amb La matemàtica, una religió?
Marc Martin de 1r d'ESO D de l'Institut Eugeni d'Ors amb Els astronautes Suma i Resta.
Finalistes:
Miquel Martos de 2n d'ESO C de l'Institut Eugeni d'Ors amb El menys busca parella.
Munir El Oualkadi de 2n d'ESO C de l'Institut Eugeni d'Ors amb El Pi.
Podeu llegir-les en el següent enllaç.
Les fotos del lliurament de premis, així com la il·lustració regal de l'Eduard Barrobés als primers premis, les podreu veure al blog a partir de dimecres que ve.
Tots els contes participants apareixeran penjats o enllaçats als comentaris de l'entrada del concurs.
Que el dia de Sant Jordi us hagi portat un munt de llibres i bona literatura (si n'hi ha alguna de matemàtica, doncs millor que millor!!!).
També saben fer servir molt bé la seva imaginació i el seu talent els nois i noies que han participat aquest any en la cinquena edició del Concurs de contes matemàtics del nostre blog , que realitzem gràcies a la col·laboració de la llibreria L'Odissea i l'Institut Eugeni d'Ors, de Vilafranca del Penedès.
Els noms i les històries dels guardonats són els següents:
Primers premis:
Andrea Rodríguez de 1r d'ESO D de l'Institut Eugeni d'Ors amb La matemàtica, una religió?
Marc Martin de 1r d'ESO D de l'Institut Eugeni d'Ors amb Els astronautes Suma i Resta.
Finalistes:
Miquel Martos de 2n d'ESO C de l'Institut Eugeni d'Ors amb El menys busca parella.
Munir El Oualkadi de 2n d'ESO C de l'Institut Eugeni d'Ors amb El Pi.
Podeu llegir-les en el següent enllaç.
Les fotos del lliurament de premis, així com la il·lustració regal de l'Eduard Barrobés als primers premis, les podreu veure al blog a partir de dimecres que ve.
Tots els contes participants apareixeran penjats o enllaçats als comentaris de l'entrada del concurs.
Que el dia de Sant Jordi us hagi portat un munt de llibres i bona literatura (si n'hi ha alguna de matemàtica, doncs millor que millor!!!).
dimarts, 20 de març del 2012
Penja aquí el teu conte per al concurs de contes matemàtics
Ja has pensat el teu conte matemàtic? Ja el tens escric? Doncs... ja el pots penjar en els comentaris d'aquesta entrada!
No oblidis posar el teu nom, curs i el teu institut, a l'espai del qui publica el comentari. Ah! I no t'oblidis tampoc de posar-hi títol, al teu conte!
Aquí pots repassar les bases del concurs.
Bona sort!!!!!
No oblidis posar el teu nom, curs i el teu institut, a l'espai del qui publica el comentari. Ah! I no t'oblidis tampoc de posar-hi títol, al teu conte!
Aquí pots repassar les bases del concurs.
Bona sort!!!!!
dimarts, 6 de març del 2012
Concurs de contes matemàtics 2012
I aquest any... hem fet el cinc!
Doncs sí, ja portem cinc anys amb el concurs de contes matemàtics amb el recolzament de l'Institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.
Sembla que va ser ahir... Però, ja ho veieu, el temps passa...
Així que ja tenim aquí de nou el concurs amb les seves bases. Ànims i participeu, teniu fins al 2 d'abril!
Concurs de Contes Matemàtics
Les bases del concurs són les següents.
1. Podeu participar-hi nois i noies d'entre 12 i 18 anys.
2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els
comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics , que es prepararà per
aquest efecte, adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i curs, i el nom
del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de
Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en
format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 2 d’abril de 2012.
4. L'extensió del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls
DIN-A4).
5. Els contes guanyadors es podran publicar al blog de Contes Matemàtics, al
blog de la Setmana Cultural de l'Institut Eugeni d'Ors, o en mitjans digitals o
en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.
6. Hi haurà dues categories:
a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).
b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).
Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ en un lot
de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea ) i una il·lustració sobre el conte
realitzada per l'Eduard Barrobés. També hi haurà un finalista amb 30€ de premi.
7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres,
Aurora Aurensanz i Conchi Hito.
8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala
d'actes de l'INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Els participants del concurs accepten que la seva obra pugui ser difosa tant en
mitjans digitals com en format paper, relacionats amb el blog de contes
matemàtics.
____________________________________________________________________
Y este año... ¡ya van cinco!
Pues sí, ya llevamos cinco años con el concurso de cuentos matemáticos con el apoyo de el Instituto Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.
Parece que fuera ayer... Pero, ya lo véis, el tiempo pasa...
Así que ya lo tenemos aquí de nuevo con sus bases. Ánimo y participad, ¡tenéis hasta el 2 de abril!
Concurso de Cuentos Matemáticos
Las bases del concurso son las siguientes.
1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics que se habilitará para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 2 de abril de 2012.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados podrán publicarse en el blog de Contes Matemàtics, en el blog de la Semana Cultural del INS Eugeni d'Ors, o en medios digitales o en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.
6. Se podrá optar en dos categorias:
a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).
Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y una ilustración sobre el cuento realizada por Eduard Barrobés. También habrá un finalista con 30€ de premio.
7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.
8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo día 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Los participantes del concurso aceptan que su obra pueda ser difundida tanto en medios digitales como en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.
Doncs sí, ja portem cinc anys amb el concurs de contes matemàtics amb el recolzament de l'Institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.
Sembla que va ser ahir... Però, ja ho veieu, el temps passa...
Així que ja tenim aquí de nou el concurs amb les seves bases. Ànims i participeu, teniu fins al 2 d'abril!
Concurs de Contes Matemàtics
Les bases del concurs són les següents.
1. Podeu participar-hi nois i noies d'entre 12 i 18 anys.
2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els
comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics , que es prepararà per
aquest efecte, adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i curs, i el nom
del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de
Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en
format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 2 d’abril de 2012.
4. L'extensió del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls
DIN-A4).
5. Els contes guanyadors es podran publicar al blog de Contes Matemàtics, al
blog de la Setmana Cultural de l'Institut Eugeni d'Ors, o en mitjans digitals o
en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.
6. Hi haurà dues categories:
a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).
b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).
Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ en un lot
de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea ) i una il·lustració sobre el conte
realitzada per l'Eduard Barrobés. També hi haurà un finalista amb 30€ de premi.
7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres,
Aurora Aurensanz i Conchi Hito.
8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala
d'actes de l'INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Els participants del concurs accepten que la seva obra pugui ser difosa tant en
mitjans digitals com en format paper, relacionats amb el blog de contes
matemàtics.
____________________________________________________________________
Y este año... ¡ya van cinco!
Pues sí, ya llevamos cinco años con el concurso de cuentos matemáticos con el apoyo de el Instituto Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea, de Vilafranca del Penedès.
Parece que fuera ayer... Pero, ya lo véis, el tiempo pasa...
Así que ya lo tenemos aquí de nuevo con sus bases. Ánimo y participad, ¡tenéis hasta el 2 de abril!
Concurso de Cuentos Matemáticos
Las bases del concurso son las siguientes.
1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics que se habilitará para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 2 de abril de 2012.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados podrán publicarse en el blog de Contes Matemàtics, en el blog de la Semana Cultural del INS Eugeni d'Ors, o en medios digitales o en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.
6. Se podrá optar en dos categorias:
a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).
Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y una ilustración sobre el cuento realizada por Eduard Barrobés. También habrá un finalista con 30€ de premio.
7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.
8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo día 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.
9. Los participantes del concurso aceptan que su obra pueda ser difundida tanto en medios digitales como en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.
dissabte, 18 de febrer del 2012
Poesia matemàtica
En Pere Martí i Bertran, amb el bon gust literari que el caracteritza, ens obsequia aquesta vegada amb un poema matemàtic de Roberto Piumini, pedagog i escriptor italià nascut a Edolo (+). Sobre l'autor parlava Miquel Desclot en un interessant article publicat a L'aiguadolç ( núm 39 (tardor 2011)), titulat Poetes i infants.
Batalla espacial
Això era un àngel
que tenia
tres costats i tres angles:
era un triàngel.
Volava per l'espai
de pressa de pressa
i tot d'una
es va topar amb un drac
que tenia quatre costats iguals
i quatre angles:
era un quadrac.
Van discutir
i es van barallar
a mig aire
a cops d'angle
contra els costats:
el quadrac tenia més angles,
però el triàngel els tenia més aguts.
A l'últim,
el triàngle va ferir el quadrac
i, estarrufat de la victòria,
va arrencar a volar
seguint una línia d'or
que era infinita.
Esplèndid poema matemàtic! Esperem que us hagi agradat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)