Halloween: un conte matemàtic terrorífic

Tal com us vàrem prometre, aquí teniu el desenllaç del conte per capítols: Què ha passat a FractionVille? Dels alumnes de 2n d'ESO B, promoció 2007/2009. És un conte terrorífic ideal per a llegir la nit de Halloween.

Per a no perdre el fil de la història, tornem a publicar els capítols previs, conjuntament amb el capítol final, en el petit llibre digital que apareix a continuació.




Les il·lustracions del conte les han realitzades les alumnes: Joana Pujol, Joana Sadurní, Anna Sánchez i Mireia Montaner.

Què passeu un espantós Halloween! JA, JA, JAAA!

Un tresor dins el temari

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 7

L'inspector ja es trobava, amarat de suor i ben remullat, al vell vestíbul d'aquell destarotat edifici que feia molt de temps havia estat un bonic teatre. Més tard també hi havien posat una pantalla de Cinema per al públic més jove.

A cada passa, els records de l'inspector contradeien allò que veia: allà on ell recordava uns colors vius a la paret només quedaven trossos de paper penjant i teranyines al sostre; allà on ell recordava una magnífica catifa vermella, un drap marronós, lleig i ple de forats li tornava la mirada; allà on ell recordava l'olor agradable i el soroll de les crispetes en obrir-se, un aparell trencat i enganxifós ocupava el seu lloc.

Va continuar avançant i va passar per sota l'antic arc que donava accés a la sala plena de butaques, o com a mínim així es com ell se la imaginava, perquè hi va trobar només unes quantes fileres de butaques que encara s'aguantaven dretes , plenes d'un polsim caigut del vell sostre esquerdat. Aquelles velles butaques li recordaven moltes coses, com un vell amor perdut de joventut.

La sala era buida i en aquell silenci sepulcral es va sentir el cruiximent del vell sostre sota les passes d'algú que caminava inquiet. No s'ho va pensar dues vegades i, agafant amb força la pistola, va pujar per les ruïnoses escales del vestíbul que donaven al pis de dalt el més sigilosament que va poder. El pis de dalt era molt fosc, només tenia una petita finestreta que deixava entrar la llum d'un fanal, i una porta lateral gairebé al final d'un llarguíssim passadís que donava accés a una petita sala. El passadís era ple de runes. En mig de les ombres, la porta es va obrir i algú va sortir cridant mentre caminava d'esquena ensopegant amb el que hi havia al terra.

- No, deixa'm!- feia una veu angoixada prou familiar- No em toquis!- va exclamar quasi plorant.

L'inspector va avançar, tan ràpid com li permetien les seves cansades cames, cap aquella silueta.

-Nebot, nebot!- li va cridar.

L'inspector va arribar just a temps d'agafar-lo pel braç abans que caigués a terra. Mentre estirava d'ell amb força intentant arribar a les escales per fugir d'allà, cap dels dos va mirar enrere, però sabien què els seguia perquè l'ombra de la capa i l'olor a sang impregnava l'aire.

Continuarà....

Un tresor dins el temari

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 6

L’inspector es va desvetllar de cop i va dir:

- Quèee!! Qui ets? Què vols dir amb això? – l’inspector preguntava desorientat.

La veu va contestar en un to encara més sinistre:

- El tinc i, si el vols viu, vine sol al vell cinema de MatriuFraction. No triguis gaire, potser em penediré de mantenir-lo amb vida; tinc molta gana...

I ja no es va sentir res més; havien penjat.

El cap de l’inspector bullia; no podia ser, el seu nebot segur que estava dormint tranquil·lament a la seva habitació. Els nervis i les presses per comprovar-ho van fer que anés ensopegant amb tot el que es trobava fins arribar a l’habitació. L’habitació estava glaçada, la finestra era oberta de bat a bat i el llit era...buit!!

Va tornar a la seva habitació i tot just es va posar l’abric i les sabates. Va agafar la pistola i va sortir disparat cap al carrer. Plovia a bots i barrals i va quedar ben xop abans d’aconseguir entrar al cotxe.

El MatriuFraction era un vell cinema abandonat i estava una mica lluny de casa seva; durant l’estona que va durar el viatge va tenir prou temps per pensar què podria estar fent aquell caníbal boig amb el seu nebot.

En arribar davant la façana de l’edifici va aparcar el cotxe sense mirar-s’hi gaire. Va aixecar el cap i va veure una ombra passant per davant d’una finestra del segon pis. Va entrar a l’edifici pistola en mà sense adonar-se que més ombres es movien a les finestres.

Continuarà...

Un tresor dins el temari

Que ha passat a FractionVille?

Capítol 5

El telèfon sonava desesperadament en la foscor. La mà de l'inspector va fer un primer intent d'agafar-lo mentre la resta del seu cos es resistia a despertar-se: eren les quatre de la matinada.

- Digui?- va fer amb la veu més adormida que mai.

- Hi, darling! I love you so much!

L'inspector es va quedar flipat, perquè a més del discurs es va sentir seguidament un "tut, tuuuuuuu....". Això dels enamorats era un veritable fàstic.

Va intentar tornar-se a dormir però el telèfon tenia ganes de gresca aquella fosca nit.
Una veu ronca i molt profunda va ressonar a l'altra banda de l'aparell:

- Tinc el teu nebot...

CONTINUARÀ

Un tresor dins el temari

Els alumnes de 1r d'ESO B us presenten el nou capítol de:

Que ha passat a FractionVille?

Capítol 4

L'Inspector va avançar cap al menjador on, asseguda a la butaca, al costat de la finestra, l'esperava la seva germana. Només mirar-la ja va veure que alguna cosa no anava bé.

- Què tens, ?

La seva germana se'l va mirar; es podria dir que gairebé feia tant mala cara com l'inspector.

- Estic malalta. T'has de fer càrrec del nano.

L'Inspector es va quedar paralitzat, aquell no era el moment...

- Però... es que no puc!
- Ets la única persona en qui puc confiar: ets el seu padrí -va contestar amb els ulls negats en llàgrimes-. Aquí no es pot quedar, la malaltia no és greu però és contagiosa.

va amagar un somriure, estava trist per la seva mare però aquella notícia li feia molta il·lusió.
L'inspector sabia que no tenia cap sortida, així que va fer bona cara per no amoïnar-la més i la resta de la tarda la van passar xerrant i organitzant el trasllat del nano. Després de sopar van decidir marxar. Mentre tots dos pujaven al cotxe, va sentir un pes molt gran al pit. Va posar el cotxe en marxa. La negror de la nit no era tant negre com els seus pensaments, el cap li bullia, "Com m'ho faré per estar per ell? No el puc deixar sol; FractionVille no és un lloc segur", va pensar.
El camí es va fer llarg; no van parlar gens, fins que la ciutat va aparèixer, sota una llum irreal, davant seu.

Un tresor dins el temari

Que ha passat a FractionVille?

Capítol 3

... però aquest cop, en entrar a l'apartament, aquest estava tot potes enlaire: la cuina tenia la taula i les cadires tombades; tot el menjar era per terra i una fortor que li resultava familiar, a dinars de casa l'àvia, planava a l'aire. En canvi, la finestra tornava a estar completament oberta, com a casa de la senyoreta , i l'inspector tornava a sentir aquella brisa suau i tenebrosa.
La recerca de pistes es va allargar bona part de la nit, però, finalment, van trobar un petit detall que havien passat per alt: una taca fosca, de la mida d'un cigró, sobre la catifa de flors grogues de l'entrada de la cuina. L'inspector va demanar l'ajuda d'un metge forense per l'anàlisi de la taca en qüestió que, quan va arribar, va agafar una mostra i va sortir corrents cap al laboratori.
Ja eren les cinc de la matinada quan, cansats i abatuts, es van retirar cap a casa.
L'endemà era diumenge i l'Ispector anava al camp, a casa de la seva germana que feia poc havia perdut el marit i estava força trista.
Es va llevar com els darrers dies, havent dormit poc. Va pujar al cotxe i va conduir sense fixar-s'hi gaire. En arribar el va rebre el seu nebot, en , un noi força eixerit, que com sempre li va dir:

- Tiet...porta'm amb tu a FractionVille! - la seva cara reflectia l'admiració que sentia pel seu tiet- Ja saps que la vida del camp no està feta per a mi; jo vull ser poli, com tu.

L'inspector el va mirar fixament, amb aquells ulls plens de cansament,

- Ara no és el moment - va contestar-li molt seriosament.


Continuarà...

Un tresor dins el temari

Seguint amb la possibilitat de trobar tresors dins el temari de matemàtiques, avui els alumnes de 1r d'ESO B ens explicaran una nova història sobre fraccions.

Què ha passat a FractionVille?

Aquell matí tothom en parlava, absolutament tothom. Aquella notícia havia corregut de boca en boca fins arribar als diaris, a la televisió, a la ràdio, a qualsevol mitjà de comunicació:” la senyoreta havia desaparegut sense deixar ni rastre”.

Moltes eren les hipòtesis que tenia la policia de FractionVille, però el cert és que tot era ben estrany perquè el sopar d’ella era a taula amb la cullera encara dins la sopa; la finestra entreoberta i el llit sense desfer. Quan va entrar la policia una brisa suau i tenebrosa va fer moure les cortines, i fins i tot l’inspector s’estremí. Amb els seus anys fraccionaris d’experiència, l’inspector va notar que en aquell aire hi havia alguna cosa totalment anormal...

Continuarà...

(Podreu aguantar l’espera?)

segon capítol

A dos quarts d'onze l'Inspector va anar a esmorzar com cada matí. La cafeteria era la de tota la vida, Ca l'Equivalent, on els policies es sentien com a casa gràcies a les atencions del seu propietari, i gran amic, . Aquell dia la cafeteria era plena però a Ca l'Equivalent sempre hi havia un lloc per l'inspector. Es va apropar a la barra i se li acostà:

- Bon dia senyor inspector. Com ho tenim aquest matí?

- Malament - va contestar ell. No havia aclucat l'ull en tota la nit - Aquella habitació...

- va dir com si parlés sol.

El propietari se'l mirava fixament, estava clar que l'inspector estava molt preocupat.

- Segui, segui - li va dir, amablement- , que ara li porto el seu tallat.

va anar lentament cap a la seva taula de sempre, a prop de la finestra, i el propietari no es va fer esperar. Li portava el tallat i el diari; a primera plana estava la fatídica desaparició. Tot plegat havia tingut un gran ressò a FractionVille, doncs la senyoreta era força coneguda i això encara havia afectat més als veïns.

- Quin misteri aquesta desaparició, no? - va preguntar a l'inspector.

- No només és un misteri, alguna cosa horrible devia passar allà dins.

El propietari no el va molestar més i el dia de l'inspector va continuar sense que cap pista donés explicació a aquell cas.

Però aquella nit un nou sotrac va tornar a trasbalsar FractionVille i l'inspector va haver d'abandonar, de nou, precipitadament el seu despatx:

havia desaparegut però, aquest cop...

Continuarà...