diumenge, 3 de juliol del 2011

Un escriptor molt matemàtic

Ximo Cerdà, escriptor, investigador i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València ha estat entrevistat per a contesmatemàtics per alumnes de primer d'ESO de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca. (llegir + sobre la seva biografía)

En Ximo ha compartit la seva aventura literària i el seu bon humor amb tots nosaltres desde València, a través d'una vídeo conferència.



       Muntatge del vídeo: Toni González

A continuació, teniu l'entrevista que van fer-li els alumnes Laia Igual, Queralt Jové, Emilio Moreno i Sultana Razia durant la vídeo conferència. El resum de l'entrevista va anar a càrrec de l'alumna María Florentin.

· Com és un dia qualsevol a la vida d’en Ximo Cerdà?
Per ell és un dia normal com per a tothom. Treballa de 9-13h i després de dinar torna a treballar fins a les 6h. Diu que, això sí, té coses frikis a la pissarra. Fa diferents activitats després de la feina, segons el dia, esport, etc...

· T’agrada ser professor d’universitat?
Sí, moltíssim. S’ha de tenir passió pel que t’agrada i passió per ensenyar-ho.

· Què t’agrada a part d'escriure i les matemàtiques? 
“Mogollon” de coses: veure pelis, el teatre, el cine, la música, fer esport, etc...

· Per què i quan vas començar a escriure, de petit ja volies ser escriptor o professor? 
De petit volia ser professor, escriptor, estrella del rock, astronauta, etc.
Va començar a escriure com tots els escriptors: a l’escola, escrivint contes i narracions.

· Pots passar sense escriure? 
Si que pot, no té cap problema. Escriure, per ell, és un treball vocacional, depèn del dia escrius i depèn del dia no.

· T'agrada més llegir o escriure? 
Depèn del moment.

· Quants llibres has escrit? 
Per la nostra edat i una mica més petits, la sèrie Les aventures d'en Bredford Bannings
L'incomparable Bredford Bannings (2006Barcanova) i
En Bredford Bannings i els diamants de Bontawa (2008Barcanova).
També ha escrit per adults:
La mà de Déu (novel·la) (2006, Barcanova), La mirada de l'àngel (2007, Brosquil), premio de Narrativa Juvenil Vila de La Vall d'Uixó 2006, Tremolaran les ones (2011, Barcanova)
i Llibres de Jocs,
El llibre dels enigmes (2009, Barcanova), obra que il·lustra amb Albert Alforcea,
i, fins i tot, teatre, Coda (2010, Barcanova), premio Nacional de Teatro Castellón a Escena 2009. 

· Quin es el llibre, dels teus, que t’agrada més? 
El que està escrivint ara.

· Quin es el teu llibre preferit que no sigui uns dels teus? 
L’incomparable Bredford Bannings.

· Personalment, amb quin t’has sentit més orgullós? 
Es sent molt orgullós dels tots els seus llibres.

· Tens algun tema preferit a l’hora d’escriure? 
No, li agraden molts temes.

· Què va ser el que et va inspirar per escriure contes matemàtics?
Que li agraden les matemàtiques. El que escriu té molt d'inspiració personal, encara que també pensa en els lectors.

· Tots els llibres que has escrit estan relacionats amb números? 
No conscientment.

· Quines diferències trobes entre la literatura amb números i l’altre literatura? 
S'hi fixa no tant en les diferències com en què la ciència està entrant en la literatura.

· T’agraden més els contes matemàtics o la literatura sense matemàtiques? 
Li és igual ja que li agrada escriure de tot. Està llegint contes amb una mica de matemàtiques o sense. 

· Quant acostumes a trigar en escriure un llibre de literatura matemàtica? I de l'altra literatura?
No sap que contestar. Això és molt irregular. Hi ha escriptors que comencen a escriure en un full en blanc però n’hi ha d’altres que primer pensen una història i després l’escriuen. Pot ser que tinguis una història i que el final no la acabis escrivint, també pot ser que tinguis una història durant X temps i que l’escriguis X anys més tard.

· Dels llibres del Bredfrod Bannings quin record et queda?
Sobretot del primer, com era al començament, va ser un “subidon” quan el va publicar. La primera vegada que va obrir la caixa on hi van els exemplars del seu primer llibre del Bredford Bannings va ser molt feliç.

· Tornaràs a escriure algun llibre del Bredfrod Bannings?
Ja hi ha dos llibres més. Barcanova és l’editorial dels Bredford Bannings. Pot trigar una mica, treballa amb més gent per fer els llibres, i col·labora anb més persones.

· Quins consells ens donaries per escriure millor?
Diu que és molt bona pregunta. S’ha de ser sincer per escriure. Escriure de nosaltres mateixos i després canviar alguns detalls. Aixío serà més personal. Ha de ser original.

· Què et semblen les noves tecnologies i com estan afectant a la transformació del llibre actualment?
Les noves tecnologies són fascinants i genials.

· Has publicat, o penses publicar, en format digital? 
La mà de Déu ho està.  Potser ho fan amb el Bredford Bannings.

· Estàs treballant en algun nou projecte? 
Si, i surt un informàtic.

·T'agraden els jocs d'enginy?
Sí, li agraden els jocs de pensar, a l’ordinador, a la consola, etc.(escacs, damas, DS)

· Quin és el teu equip de futbol preferit? Quin és l’esport que t’agrada més?
No li agrada el futbol. No és de cap equip i mai ha vist cap partit sencer.

· Una última cosa: explica’ns que significa per a tu la frase: “Hola, soy Iñigo Montoya. Tu mataste a mi padre, prepárate a morir.”
És una frase mítica, que va lligada a tota una generació d'amants del gènere d'aventures i fantasia.


Per acabar, en Ximo us proposa, als de 1r d'ESO, un enigma clàssic per a que el resoleu aquest estiu. Si trobeu la solució, poseu-la en els comentaris d'aquesta entrada!

Dos matemàtics, antics amics de la facultat, es troben al carrer després de molts anys sense veure’s. Conversen animadament i es posen al dia de les seves vides. Un explica a l’altre que es va casar amb l’amor de la seva vida i que ara viu feliçment i és pare de tres encantadores jovenetes. «I quants anys tenen?», pregunta l’altre matemàtic. El primer reflexiona uns instants fins que, finalment, diu: «El producte de les seves edats és 36, mentre que la suma d’aquestes és igual al nombre del portal en què ens trobem». El matemàtic mira el nombre del portal davant del qual són, pensa uns instants i, finalment, diu: «Això no em serveix. Amb les dades que m’has donat, no puc conèixer quina edat tenen. Em falta informació». El primer matemàtic, el pare de les tres noies, afegeix finalment: «La gran toca el piano», amb la qual cosa el segon pot, per fi, resoldre el problema.

Quants anys tenen les tres filles del matemàtic?


Moltes gràcies a tots els alumnes que hi heu participat!