Com ja es costum en el blog de contes matemàtics, per aquestes dates, fem un concurs amb els nois i noies de primer d'ESO de l'Eugeni d'Ors. Aquest any, però, tenim una novetat: els protagonistes del conte són Sumo i Resto, i es presenta una única història per classe, en total quatre històries.
Durant aquesta setmana que ve es penjaran les quatre històries, i a la següent es donarà el nom de la classe guanyadora.
Les classes de primer ja poden penjar les seves històries en els comentaris d'aquesta entrada.
Us animem a participar amb els vostres comentaris i dir quina és la que més us agrada.
Que tingueu un bon cap de setmana!
6 comentaris:
Un dissabte a la tarda el Sumo i el Resto estaven en l’únic bar Japonès (al Japó) que obria els dissabtes, al costat de l’estadi del seu equip preferit de soccer: FC Sumandoyrestando.
El propietari del bar, el Barman, va engegar la televisió i va posar el canal Xino-Xano. En aquell canal feien el partit més esperat de l’any i el Barman es va enrecordar que tenia dues entrades i les va donar al Sumo i al Resto. Ells, tan contents, van anar al partit, però quan van arribar es van adonar que encara no havia començat. Estaven molt estranyats i van anar preguntant a la gent fins que ho van veure ells mateixos: al marcador li faltaven les bombetes, i als focus també! Com que ells volien veure el partit, i només volien les bombetes per poder-lo veure, no es van adonar que a part d’aquell camp, també havien robat les bombetes dels camps de tot el món. La gent els va dir que al marcador hi havia una nota i, com que el Sumo era tan alt i fort hi va arribar i la va agafar, llavors el Resto la va llegir: ”Si voleu recuperar les 200 bombetes que hem robat de tots els camps del món, només hi ha una manera de fer-ho, heu de passar el nostre joc. El del Comecocos! El circuit que haureu de seguir, dura fent voltes a tot el món i són 3 nivells. Si els aconseguiu passar tots, us tornarem les bombetes, sinó, ens les menjarem. Si ens voleu desafiar al joc, estem a França”. I així va començar: La volta al món en 200 bombetes!
L’alcalde també estava veient el partit i va demanar al Sumo i al Resto que recuperin les 200 bombetes, i ells van acceptar. Van agafar un avió cap a França, que quasi no s’enfonsa del pes del Sumo i es van trobar a l’aeroport els Comecocos i el seu cap, el Dividendo, esperant-los.
Ells els van dir que ho volien fer per les bones però que si els obligaven ho farien per les males. El Dividendo va dir que havien robat les bombetes perquè eren de l’equip que jugava contra el FC Sumandoyrestando¬ i com que sabien que perdria no ho volien veure.¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬¬ Llavors van anar al primer nivell del joc i, van aconseguir agafar a tots els Comecocos, al segon nivell els va costar una mica més però al final ho van aconseguir. Al tercer, a part que els va costar el doble i estaven cansadíssims, van haver de lluitar contra el Dividendo i al cap de mitja hora que lluitaven, el Sumo es va llufar i el van derrotar. Al final de cada nivell havien de passar un enigma que els deien i si l’encertaven passaven al següent nivell. Els enigmes o endevinalles van ser:
- Primer nivell: si multipliques un nombre per 10 i et dona 3000, quin és aquest nombre? Resposta: 300
- Segon nivell: si sumes 50 a 850, quant et dóna?
Resposta: 900
- Tercer nivell: si divideixes 500 entre 15, quant et dóna?
Resposta: 33’33...
Llavors el Dividendo i els seus Comecocos els van haver de donar les 200 bombetes i aguantar que el seu equip perdés. Quan el Sumo i el Resto van acabar de repartir les bombetes per tot el món, van anar a la seva ciutat, i quan van arribar al camp de futbol i les van col•locar, van veure que tothom havia tornat a casa seva i havien aplaçat el partit per l’endemà. Llavors el Sumo i el Resto es van enfadar molt perquè s’haurien d’aguantar fins l’endemà per veure el partit, i com que estaven tant enfadats van trencar totes les bombetes i se’n van anar a dormir.
Conte matemàtic 1 ESO B
El robatori
Era una nit fosca de setembre. Jo estava a punt de tencar el meu negoci a Vanècia. De cop i volta vaig veure una silueta. No podia veure el rostre bé. S’anava apropant fins que vaig veure que era el “number one” de la mafia italiana.
Em va dir:
- Dona’m els teus diners o et mato.
- Et dono els diners però tinc dos caixes. Per tant, els haurem de sumar.
- Quant tens?
- Mira, en aquesta caixa tinc 358 € i en l’altra 585 €.
- (El lladre calcula amb els dits) 585 + 5 són 590 + 5 són 595.
- És més fàcil calcular-ho amb la calculadora. Mira 585 + 358 són 943 €.
- D’acord, doncs dona’m els diners.
- Ja va, ara te’ls dono.
- Fica’ls al sac i uan acavis, avisa’m!
Estava desesperat i no em venia res al cap. Feia uns dies, dos homes grossos i grassos van aparèixer i em van fer instalar un botó rodó i vermell. Em van explicar que quan tingués un problema, l’apretés.
Llavors vaig pitjar i van aparèixer el Sumo i el Resto en un instant. Pip!
El “number one” es va espantar pel tamany dels dos homes.
Va començar a córrer però el Sumo i el Resto es van tirar sobre seu i no van poder escapar – Gràcies per ajudar-me- els hi vaig dir.
Després el van dur a la presó i el van condemnara mort. El van portar al port i el van tirar a l’aigua. Es va fer mal, però no es va morir.
Tot seguit, va venir el “number zero” i el va treure de l’aigua.
Ells dos junts van anar a buscar a tots els bandits, el 2, el 3... i el 9.
Un dia, els bandits van anar a la Torre de Pisa però el Sumo i en Resto els van seguir. Van pujar tots però com que hi havia excés de pes, la Torre de Pisa es vaq ensorrar. Tots els bandits van quedar mig morts.
Per sort, el Sumo i el Resto van quedar protegits per la seva capa de greix. I van portar tots els bandits a la presó. I els van condemnar a uns quants anys de presó.
Aleshores es va sentir un crit des de l’altra banda de la ciutat.
- L’1 s’ha escapat!- Va dir el Sumo.
- L’1 vol tornar a atacarel venedor!- Va dir el Resto.
Van anar cap on s’havia sentit el crit i, amb tanta mala sort que ja s’havia comès el robatori.
El Sumo i el Resto el vans eguir.
- No m’atrapareu mai! Jajajaja...- va die el “number one”. Tota la patrulla de policies el van seguir.
Al final el van acorralar i el van dur a la presó més vigilada del món, i van tornar els diners al venedor.
- Gràcies.- Va dir el venedor al Sumo i el Resto.
Aleshores va mirar a dins de la botiga, i el botó ja no hi era! El Sumo i el Resto se l’havien endut per què ja no hi havia perill a la ciutat.
La pedra màgica.
Fa temps, en un poble de Japó vivien en Sumo i en Resto, que eren uns grans sumadors i sempre feien missions.
Un matí d’estiu el seu representant Jackie Chan Multipluci els va informar que tenien que fer una missió que era anar a la muntanya de “Beijing” i buscar una pedra semipreciosa, blava, amb el poder de no envellir mai que es trobava a un institut.
Un noi guapo i dolent es va enterar del poder que tenia la pedra, però que no obtenir-la sense l’ajuda de l’Agnès.
El Sumo i el Resto van arribar a l’institut i van començar a buscar la pedra. Al cap d’una estona van arribar el Jan, el noi, i l’Agnès. El Jan va veure en Sumo i en Resto i els va preguntar què feien allà. El Sumo i el Resto le van dir que estaven buscant una pedra semipreciosa amb un poder especial. El Jan li va dir:
-Si, és una pedra blava: Sé on està.
El Sumo i el Resto el van seguir. El Jan els va portar a una sala on hi havia una clau al pany de la porta, els va fer entrar i els va tancar i es va quedar la clan.
L’Agnès sabia on era la pedra, per què quan anava a primer ESO D amb la seva tutora Aurora, que els hi va explicar que havia una llegenda on deia que hi havia una pedra semipreciosa que estava a les golfes de l’institut, però ningú s’havia atrevit a buscar-la per què només apareixia cada vint anys amb un fantasma anomenta Henry Hudson.
El Jackie Chan Multipluci els va trucar i els hi va avisar que hi havia dos nois que també buscaven la pedra i que no es deixessin enganyar. En Sumo i en Resto van dir:
-“Oh my god”, no em diguis, saps jefe que estem tancats a una sala sense llum, sense menjar ni aigua i sense aire acondicionat i ara ens dius que hi ha dos nois buscant la pedra.
Mentres anaven parlant el Resto va tocar un botó d’alarma d’incendis, llavors el Jan i l’Agnès van fugir de l’institut abandonat pensant que vindria la poli. Amb aquella alarma no tan sols es trucava als bombers, sinó que s’obrien totes les portes de l’institut automàticament. El Sumo i el Resto van explicar als bombers el que havia passat i els hi van dir si els podien ajudar a trobar la pedra. Els bombers van dir que sí i van anar pel camí cap a les golfes de l’institut abandonat. Mentrestant, la policia anava buscant el Jan i l’Agnès. Al cap de poca estona, un dels bombers va trobar la pedra i se la va donar al Sumo.
Resto va trucar en Jackie Chan Multiplici i el va informar que ja tenien la pedra i en Jackie va dir-los que ja podien tornar cap a la seva base i que els bombers ja podien marchar. Sumo i Resto es van despedir dels bombers i els hi van donar les gràcies per tot.
Ja s’estava fent fosc a Beijing, quan Sumo i Resto van ser avisats per la policia que ja havien capturat en Jan i l’Agnès en un McDonald’s de Xina.
I aquí s’acaba la història de Sumo i Resto, uns grans sumadors.
2a part
L’Agnès sabia on era la pedra, per què quan anava a primer ESO D amb la seva tutora Aurora, que els hi va explicar que havia una llegenda on deia que hi havia una pedra semipreciosa que estava a les golfes de l’institut, però ningú s’havia atrevit a buscar-la per què només apareixia cada vint anys amb un fantasma anomenta Henry Hudson.
El Jackie Chan Multipluci els va trucar i els hi va avisar que hi havia dos nois que també buscaven la pedra i que no es deixessin enganyar. En Sumo i en Resto van dir:
-“Oh my god”, no em diguis, saps jefe que estem tancats a una sala sense llum, sense menjar ni aigua i sense aire acondicionat i ara ens dius que hi ha dos nois buscant la pedra.
Mentres anaven parlant el Resto va tocar un botó d’alarma d’incendis, llavors el Jan i l’Agnès van fugir de l’institut abandonat pensant que vindria la poli. Amb aquella alarma no tan sols es trucava als bombers, sinó que s’obrien totes les portes de l’institut automàticament. El Sumo i el Resto van explicar als bombers el que havia passat i els hi van dir si els podien ajudar a trobar la pedra. Els bombers van dir que sí i van anar pel camí cap a les golfes de l’institut abandonat. Mentrestant, la policia anava buscant el Jan i l’Agnès. Al cap de poca estona, un dels bombers va trobar la pedra i se la va donar al Sumo.
Resto va trucar en Jackie Chan Multiplici i el va informar que ja tenien la pedra i en Jackie va dir-los que ja podien tornar cap a la seva base i que els bombers ja podien marchar. Sumo i Resto es van despedir dels bombers i els hi van donar les gràcies per tot.
Ja s’estava fent fosc a Beijing, quan Sumo i Resto van ser avisats per la policia que ja havien capturat en Jan i l’Agnès en un McDonald’s de Xina.
I aquí s’acaba la història de Sumo i Resto, uns grans sumadors.
El Bernard i la Piràmide Misteriosa
El Bernard era un noi que vivia a Mongòlia. El pobre noi va tenir un accident i això va fer que li costessin molt les matemàtiques.
El Bernard era geòleg i per treball havia d’anar a Egipte, quan va arribar a allà, va agafar el cotxe 4x4. Quan estava arribant a la piràmide de les lletres el va sorprendre una tempesta de números. Al despertar va passar una cosa terrible va acabar on no volia, a la piràmide dels números!!!, i ell va dir:
-No pots ser!!!, volia anar a la piràmide de les lletres, que les mates se’m donen fatal!
Ell al veure’s allà igualment va voler explorar-la. Per fora la piràmide es veia tota feta de números. A sota hi havien els números 100, 99, 98....i dalt de tot hi havia el número 1, aquest era el més alt i el més ample de tots els números de la piràmide. Aquella piràmide media aproximadament uns 10000 centímetres o 100 metres.
Al entrar es podia veure que tot el que havia allà era fet de números, les parets i els sostres estaven fets de fraccions matemàtiques les entorxes eren els números 5 i a dalt flamarades.
En Bernard es va passar hores observant tots els números curiosament. Al final d’explorar totes les sales plenes de pissarres plenes de operacions i resums matemàtics. Va veure en una paret un sospitós missatge: “o fas bé aquesta operació o aquesta piràmide s’autodestruirà quan tu estiguis a dintre, si la resols bé tindràs la immortalitat”. La operació era: 202x43+21-12. De cop i volta el temple va dir: “tens 37 segons i 28 centèsimes per resoldre l’operació”. El Bernard als 37 segons i 27,9 centèsimes va resoldre la operació, tot i que les matemàtiques no se li donaven bé, i va poder sortir de la piràmide.
Als pocs anys Bernard va morir per electrocutar-se amb una calculadora i caure a sobre d’un destral, tot i que tenia la immortalitat. Només es podia morir si el cap es separava del cos, i això es el que li va passar a en Bernard quan va caure sobre la destral.
Aquesta no es una historia real.
Publica un comentari a l'entrada