Un escriptor@ molt matemàtic

El proper dijous 5 de març de 2009 visita l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès l'escriptora Alegria Julià.

A continuació teniu una introducció a l'autora i la seva obra realitzada per la Biblioteca de l'IES Eugeni.

Lectures

matemàtiques

Alegria

Julià

Escriptora

ies ”eugeni d’ors”

biblioteca

BIOGRAFIA

Alegria Julià

(Barcelona, 1945)

És mestra i té, des de petita, l'afició de llegir i escriure gràcies a la formació que va rebre a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, on hi havia una nodrida biblioteca. Va exercir com a mestra durant molts anys, desprès va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català i, actualment, ha tornat a les aules. Li agrada el contacte amb els alumnes i el que més la motiva és encomanar als nois i noies la il.lusió per la lectura i l'escriptura. Les seves històries s'inspiren en fets reals, i hi barreja un punt d'imaginació, una mica d'humor i un pessic de tendresa. També li agrada molt jugar amb les paraules, amb la seva forma i el seu significat. De vegades escriu contes tot comptant i contant, juga a enfilar monosíl·labs fins a construir una història, escriu contes verticalment i després els completa horitzontalment fins que aconsegueix una història arrodonida.
Està casada, té tres fills i tres néts. Continua vivint al Guinardó, un barri d'artistes i escriptors, i estiueja a Moià. Va començar la seva tasca literària escrivint contes per a la revista Cavall Fort

OBRA LITERÀRIA

Narrativa infantil i juvenil

Contes de Festa Major Barcelona: Alfagura / Grup Promotor, 1995.

Contes numèrics una mica histèrics. Barcelona: Alfaguara / Grup Promotor, 2001+

Contes verticals. Barcelona: Bambú, 2008 *

De cop i volta. Barcelona: Casals, 1996.

Gent de mar. Barcelona: La Galera, 1997. *

Un romà al segle XX. Barcelona: La Galera, 1991 *

Els podeu llegir a ...

Els llibres marcats amb +

els podeu trobar a la

biblioteca de l’ IES Eugeni d’Ors

Dilluns de 13.30h a 15.30h

dimarts i dijous de 10.30h a 12.30h

i de 13.30h a 15.30h

De dilluns a divendres de 17.30h a 21h

Sala d’Estudi Municipal

Els llibres marcats amb *

els podeu trobar a la

biblioteca Torras i Bages

Dimarts a dissabte de 10h a 13.30h

Dilluns a divendres de 15.30h a 20.30h

Concurs de Contes matemàtics Scsjordi 2009

Ja estem aquí amb el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2009 i, aquest any, amb novetats: el concurs s'obre a tots aquells nois i noies d'arreu que vulguin fer-nos arribar el seu conte matemàtic.
L'institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès han arribat a un acord perque tots els nois i noies d'entre 12 i 18 anys, que així ho desitgin, puguin participar amb el seu conte, dotant els premis de les dues categories amb 60€ (30€, en efectiu, donats per l'IES Eugeni i 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea).

Les bases del concurs queden enguany, doncs, establertes de la següent manera.

1. Podeu participar nois i noies d'entre 12 i 18 anys.
2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els comentaris d'aquesta entrada adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i el del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar aquí, en el blog de la scsjordi 2009 de l'Eugeni d'Ors (hi posarem una entrada específica) o donar-los, en format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 1 d’abril.
4. La longitud del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls DIN-4 aprox).
5. Els contes guanyadors es publicaran al blog de Contes Matemàtics i al blog de la Setmana Cultural de l'IES Eugeni d'Ors.
6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).
b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un únic premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ lot llibres) i una il·lustració sobre el conte, realitzada per l'Eduard Barrobés.

7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala d'actes de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.



De vuelta con el concurso de Contes Matemàtics de la scsjordi 2009 y, este año, con novedades: el concurso abre sus puertas a todos aquellos chicos y chicas de entre 12 y 18 años que quieran enviarnos su cuento matemático.
El instituto Eugeni d'Ors y la Libreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès han llegado a un acuerdo para que todos los chicos y chicas de entre 12 y 18 años, que así lo deseen, puedan participar con su cuento, dotando los premios de las dos categorias con 60€ (30€, en efectivo, donados por el IES Eugeni y 30€ en un lote de libros gentileza de la Libreria l'Odissea).

Las bases del concurso quedan este año, pues, establecidas de la seguiente manera.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de esta entrada, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos aquí, en el blog de la scsjordi 2009 del Eugeni d'Ors (pondremos una entrada específica) o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se habrán de presentar, como tarde, el día 1 de abril.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados se publicaran en el blog de Contes Matemàtics y en el blog de la Semana Cultural del IES Eugeni d'Ors.
6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un único premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y una ilustracion sobre el cuento, realizada por Eduard Barrobés.

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.

8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo dia 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Un tresor dins el temari

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 7

L'inspector ja es trobava, amarat de suor i ben remullat, al vell vestíbul d'aquell destarotat edifici que feia molt de temps havia estat un bonic teatre. Més tard també hi havien posat una pantalla de Cinema per al públic més jove.

A cada passa, els records de l'inspector contradeien allò que veia: allà on ell recordava uns colors vius a la paret només quedaven trossos de paper penjant i teranyines al sostre; allà on ell recordava una magnífica catifa vermella, un drap marronós, lleig i ple de forats li tornava la mirada; allà on ell recordava l'olor agradable i el soroll de les crispetes en obrir-se, un aparell trencat i enganxifós ocupava el seu lloc.

Va continuar avançant i va passar per sota l'antic arc que donava accés a la sala plena de butaques, o com a mínim així es com ell se la imaginava, perquè hi va trobar només unes quantes fileres de butaques que encara s'aguantaven dretes , plenes d'un polsim caigut del vell sostre esquerdat. Aquelles velles butaques li recordaven moltes coses, com un vell amor perdut de joventut.

La sala era buida i en aquell silenci sepulcral es va sentir el cruiximent del vell sostre sota les passes d'algú que caminava inquiet. No s'ho va pensar dues vegades i, agafant amb força la pistola, va pujar per les ruïnoses escales del vestíbul que donaven al pis de dalt el més sigilosament que va poder. El pis de dalt era molt fosc, només tenia una petita finestreta que deixava entrar la llum d'un fanal, i una porta lateral gairebé al final d'un llarguíssim passadís que donava accés a una petita sala. El passadís era ple de runes. En mig de les ombres, la porta es va obrir i algú va sortir cridant mentre caminava d'esquena ensopegant amb el que hi havia al terra.

- No, deixa'm!- feia una veu angoixada prou familiar- No em toquis!- va exclamar quasi plorant.

L'inspector va avançar, tan ràpid com li permetien les seves cansades cames, cap aquella silueta.

-Nebot, nebot!- li va cridar.

L'inspector va arribar just a temps d'agafar-lo pel braç abans que caigués a terra. Mentre estirava d'ell amb força intentant arribar a les escales per fugir d'allà, cap dels dos va mirar enrere, però sabien què els seguia perquè l'ombra de la capa i l'olor a sang impregnava l'aire.

Continuarà....

Un tresor dins el temari

Tal com ets

Capítol 7


La 126/84 no s'ho podia creure! El noi que ella tan s'estimava no la podia haver traït d'aquella manera! Els hi demostraria a tots que estaven molt equivocats. Que li estaven dient una gran mentida.
Els va deixar allà i va sortir corrents per buscar-lo. Al cap d'una estona el trobà en un racó d'una classe buida, amb una noia, que era la seva millor amiga de la colla de tercer, i... s'estaven liant!!!

La 126/84 es va quedar glaçada. Era allà palplantada, com si li acabés de caure una galleda d'aigua freda al cap. Tot i que li va semblar que durava una eternitat, el petó es va acabar i va sentir com 155/47 deia en veu alta:

-Aquests dies m'ho estic passant molt bé- somreia d'orella a orella- Primer el vídeo cutre de la 126/84, aquella petarda, que encara pensa que té possibilitats amb un noi com jo. I desprès, que tu vulguis sortir amb mi!!!-va exclamar- Em pot passar alguna cosa millor?

Com contestant a la pregunta, la 126/84 va entrar a la classe. Tenia els ulls plens de llàgrimes i la ràbia li oprimia el pit, però, tota decidida, va començar a dir...

Continuarà

Enhorabuena Juan Cruz

El año pasado, justo poco después de que empezara su andadura el Blog de Contes matemàtics, tuvimos el placer de contar con la colaboración en nuestro blog de un escritor especial: se trata de Juan Cruz Bordoy, un niño argentino de 8 años. (ver Contes matemàtics per a tothom)

Nuestro blog le dedica ahora un espacio para felicitarlo por la publicación de su libro de poemas "Espejos en la noche": estamos muy contentos que todo te vaya tan bien y esperamos que tus éxitos continuen.

Podéis ver la noticia completa en el siguiente enlace:

Juan Cruz Bordoy publica su libro de poemas "Espejos en la noche".

O en la web de yoescribo.com.

L'Article del mes

Se busca lector de unos 12, 13 años con ganas de pasar un buen rato…

Empezamos este periplo matemático haciendo la primera parada en El país de las mates. 100 problemas de ingenio, 5 volúmenes, de Miquel Capó. Esta excelente selección de problemas de ingenio matemático, clásicos y modernos, suponen un reto para todas las edades. El objetivo de los mismos es hacer pensar, mantener la mente ágil. Se ofrece al lector alguna pista para resolver el reto propuesto y la solución correspondiente al final del libro. El propósito no es únicamente solventar bien el pequeño enigma, sino que el discernimiento lógico hecho ya tiene considerable valor.

La segunda parada son para dos obras que recuerdan al formato de aquellos libros para jóvenes de hace unos años denominados “elige tu propia aventura” pero sin ser exactamente lo mismo. El país de las mates para novatos y su homólogo El país de las mates para expertos, ambos de L. C. Norman, ofrecen al lector un viaje por el país de las mates. En esta ocasión se han de ir resolviendo pequeños problemas que tienen que ver con algún aspecto de la matemática. El hecho de acertar o no con la solución a cada uno de los pequeños enigmas planteados provocará saltos de páginas hacia delante o hacia atrás y seguir numerosas pistas con el objetivo de salir victorioso de este trepidante viaje, pasando, eso sí, un rato entretenido. Su lectura está recomendada a lectores de a partir de 11 y 14 años respectivamente.

Pero si al lector lo que le gusta es el teatro, le invitamos ahora a adentrarse en una obra única: Teatromático. Divertimentos matemáticos para todos los públicos, de Ismael Roldán. Sí, aunque pueda resultar extraño, se pueden relacionar las matemáticas con el teatro. En 11 pequeñas obras de teatro se tratan con humor diferentes aspectos de la matemática. A medida que se avanza en el libro, le entran ganas a uno de representar alguna de estas piezas para que otros puedan disfrutar y reír como uno lo ha hecho. Las matemáticas haciéndonos reír a carcajadas ¿Increíble?

Ahora bien, no puede faltar en toda recomendación que se precie un poco de historia de las matemáticas. Pero que nadie frunza el ceño: será una vez más un placer. Cuentos del cero, de Luis Balbuena nos introduce en nuestro sistema de numeración decimal, a base de cuentos entretenidos y algo misteriosos. El autor consigue captar siempre el interés del que lee. Dirigido a un público de 11 años en adelante, intenta descubrir nuevos mundos perdiendo ese miedo a las matemáticas que algunos arrastran desde su infancia.

Finalmente, en un blog de cuentos matemáticos, sería un sacrilegio acabar este breve recorrido por la literatura juvenil matemática actual sin aludir a alguna obra específica de cuentos (aunque algunas de las anteriores no dejan de serlo). ¡Claro que sí! Sería imperdonable. La última parada la haremos en Matecuentos, cuentamates. Cuentos con problemas, 3 volúmenes, de Joaquín Collantes y Antonio Pérez. Es una colección de cuentos donde los protagonistas pasan algunas peripecias y deben resolver alguna suerte de enigma o problema matemático para poder continuar su aventura.

Casi todos estos títulos son de la Editorial Nívola –excepto los 5 volúmenes de problemas de ingenio, que son de El Rompecabezas. Ambas editoriales, desde su nacimiento, han hecho -y continúan haciendo- una apuesta fuerte por la matemática lúdica y recreativa, sobre todo para los más jóvenes.

Ya lo sabes, si quieres pasar una tarde divertida, emprende este viaje que te hemos propuesto … ¡No te arrepentirás!

Eugenia Torres

El concurs de les mates

Faltaven tres dies perquè la Laura anés al concurs anual de matemàtiques de 1 d'ESO dels nens i nenes de la comarca de l'Alt Penedès. La Laura estava molt nerviosa, perquè l'havien escollit els seus companys com a representant del seu institut Eugeni d'Ors, perquè la nota més baixa que li coneixien en matemàtiques des de 1r de primària havia estat 8,7 en un examen sorpresa on, per cert, només van aprovar tres nens d'aquell curs. Quina responsabilitat ! No dormia, gairebé no menjava, només volia estudiar, estudiar i estudiar... La seva mare va començar a preocupar-se. - Laura, si no menges et posaràs malalta i no podràs representar l’institut en el concurs. - Laura, si no dorms, et posaràs malalta i no podràs representar el teu centre en el concurs. - Laura, Laura i Laura. - Mare, si et plau, només em faltes tu, que ja estic prou nerviosa, si no m'has d'ajudar millor deixa'm. La mare de la Laura patia i va anar a parlar amb el tutor de3r de la seva filla; quan li va explicar com estava la nena, el tutor va entendre que havia de fer alguna cosa. - No es preocupi, senyora Martí, que demà parlaré amb la Laura. L’'endemà a classe de matemàtiques no hi van haver números, ni llibres ni professor. Va ser una classe especial: va fer TAITXI, IOGA, RELAXACIÓ, tot per tranqul·litzar la nena més llesta en matemàtiques que hi havia al 1r d'eso de l'ies Eugeni d'Ors. Va ser tan genial i relaxant que la Laura es va adonar que estava preparada per al concurs, que no li calien nervis, que el que havia de fer era un bon àpat, una bona dormida, i apa! A contestar el que millor sabia fer: LES MATES. Això va fer, sopar bé, dormir millor i ja ha arribat el dia. Mare meva, quina sala més gran, quin jurat més seriós, ai, ai, ai que tornen els nervis.... La Laura era la quarta en la llista de concursants. - Bé, així donarà més temps a fer uns exercicis de relaxació. OOHHMMMMMM!!!! - Laura Vaixell Martí. Es va sentir pels altaveus. La Laura estava preparada, tenia tot l'Eugeni d'Ors animant-la. - Ho faré el millor que pugui- va dir abans d'entrar. Al cap de 20 minuts va sortir amb un gran somriure. Tot li havia anat molt bé. Estava molt contenta. Les preguntes van ser senzilles, (per a la Laura, clar). Dues hores després van entrar tots els concursants a la sala d'exàmens, era l'hora, ja tenien els resultats. La Laura va sortir plorant, no sabíem què passava. - Laura, què et passa, per què plores? No podia ni parlar; estava tan emocionada que no li sortien les paraules, només li quedaven forces per ensenyar un paper que tenia a la mà. Era un diploma que deia: “A la Laura Vaixell Martí representant del 1r curs d'eso de l'institut Eugeni d'Ors. Reconeixem la teva vàlua i dedicació i t'atorguem el 1er.PREMI DE MATEMÀTIQUES DEL CONCURS COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS DEL 2208-09”. Imagineu, tot l'Eugeni d'Ors aplaudint com bojos.

Mireia Pérez (1r ESO C)
FINALISTA DEL JURAT

El sueño de Luna

Bueno, me toca a mí, nos os lo vais a creer; chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis, ésa que se parece tanto a una bruja.
- ¿Estás hablando en serio? Bueno, no te interrumpo.
- Vale, allí voy: era un día de clase , nos tocaba mates y, como ya sabéis que no soy una crac en las mates y la profe nos ponía cosas difíciles ... pues, de repente me señaló con el dedo y me dijo:”¡Señorita Luna, sí, tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿ Sabrías calcular mentalmente 15+18:9 ?
-¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste?
-Vale ¿ Por dónde íbamos? Ah sí, ya me acuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabía qué responder, me quedé helada, para mí era muy difícil, si se lo hubiera preguntado al cerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería... Pues bien, la profesora se me quedó mirando fijamente y me dijo:” ¡Venga responde, que no tenemos todo el día! ”
De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la división y un nueve, y todos me decían: “¿No sabes calcular esto? ¡Nosotros te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿ves alguno?”Yo les dije que no, después me preguntaron si había una potencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeron que no, ¿ves alguna multiplicación o división? Yo les dije que sólo había una división.
- Bueno -me dijeron- si has visto una división, primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cuál divides?
Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2
-Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿ves alguna resta o suma?
-Sí, las veo -respondí-
-Pues…
-Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar; bueno, sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= 17.¿No? ¡Qué fácil es!
-¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y te esfuerzas- me dijo el número 5.
La profe me dijo:“Pensaba que no pensabas. Muy bien, te pondré un excelente, espero que sigas así”
Desde ese momento dejé de ver a la profesora como a una bruja y, desde que tuve ese sueño, las matemáticas se han convertido en mi asignatura favorita.

Karen Solórzano (1r ESO D)
PREMI DEL JURAT

El problema dels números

Hi havia una vegada una escola que estava en el cim d'una muntanya, i tots els nens del poble anaven a aquella escola. I, com en cada escola, hi ha el típic nen que mai escolta els professors, el que sempre està despistat, i el que sempre estudia molt i treu molt bones notes. Doncs aquest nen que estudia tant es diu Jaume. La seva assignatura preferida són les matemàtiques. En cap examen no ha tret menys d'un 9'99. A tota la classe li feia enveja, perquè la professora mai s'enfadava amb ell, ni el castigava. A classe de matemàtiques sempre era el primer d’ acabar els treballs, i sempre feia els números perfectes, sobretot el número 9, que era el seu número preferit.
Un dia els seus companys es van cansar d'ell i a l'hora de pati es van reunir en una habitació per fer un encanteri de mates contra en Jaume. Al principi pensaven que era una ximpleria i que no funcionaria, perquè era de bojos fer un encanteri. Però al dia següent, a l'hora de matemàtiques, el van fer sortir a la pissarra per fer un problema molt senzill, en Jaume el va fer bé, però quan es va girar la professora per mirar què feien els altres alumnes el 9 d'en Jaume es va convertir en un 6. I llavors aquesta és la part en què la professora veu que en Jaume s'ha equivocat en el problema. Primer tots pensaven que havia estat perquè havia fet malament els càlculs. Però com que es repetia el mateix cada dia, els nens es van adonar que era l'efecte que havia causat l'encanteri. Com que la professora no sabia res del que estava passant, pensava que li havia afectat massa ser el més llest de la classe i per això el va fer anar a la classe de repàs.
En Jaume no sabia per què li passava això. Per això va intentar investigar aquest misteri. Però abans va practicar d'escriure bé els números, per si les mosques... Quan va acabar de practicar, va anar al pati de l'escola. Li va agafar molta por perquè estava molt fosc, va anar corrents al lavabo, i es va amagar allà... Llavors va sentir com una cosa que bullia, va sortir del lavabo i va mirar en una habitació, i va veure un llibre d'encanteris de mates, amb una cassola al costat,; de seguida va saber que era cosa dels nens de la classe, però encara no n’estava segur del tot. Perquè podia ser de qualsevol nen que hagués jugat a màgia durant l'hora de pati. Encara que pensar allò fos una mica estúpid.
Al dia següent a l'hora de matemàtiques, es va escapar de l'aula de repàs, i va anar a la seva classe per dir-li a la professora el que havia vist l'altra nit.Van baixar al pati amb tota la classe, per veure la cosa tan misteriosa que havia vist en Jaume. Però quan van arribar no van veure res. Quan van pujar a la classe, la professora es va enfadar molt amb en Jaume, perquè havia mentit, interromput la classe, i s'havia escapat de la seva. Al matí següent, el van fer sortir a la pissarra per fer una divisió, i la va fer bé. Llavors va començar a pensar, i va entendre que l'encanteri se n'havia anat perquè ja l'havien renyat i castigat.

Tania Paliakova (1r ESO A)
PREMI DEL PÚBLIC

Recomanacions per l'any que comença

En aquest any nou que encetem, quina millor manera de començar-lo que recomanant-vos alguna cosa que ens agrada perquè tots en pogueu gaudir-la també?

Seguint els consells d'un dels nostres col·laborador, en Pere Martí, hem realitzat, aquestes festes, dues lectures molt interessants, i ben diferents, de les quals ara us fem cinc cèntims.

La primera és un llibre d'aventures, astronomia i matemàtiques -pot existir una millor combinació? (com es nota qui escriu...)- i vol trobar La clau secreta de l'univers.


Aquesta és la primera novel·la escrita pel Stephen Hawking (una eminència dins el món de la Física i l'Astronomia) i la seva filla Lucy (escriptora de professió).

Explica les aventures del protagonista, en George, fill d'uns pares massa ecologistes, en clau astronòmica: amb la seva amiga Annie, el pare d'ella (un científic eminent) -quina coincidència, oi?- i un ordinador una mica esbojarrat viuran una aventura difícil d'oblidar.

Molt apta per tots aquells intrèpids aventurers de la ciència, encara que caldria més posar en el títol Les claus secretes i no La clau, ja ens ho explicareu quan la llegiu.


La segona té a veure amb el món de les revistes i els còmics: l'Exquitx (de les illes Balears).


En particular, ens ha interessat el seu "El billet fals", un còmic molt matemàtic. El podeu començar a llegir a la pàgina 20 de la seva revista número 34 hivern. Molt adequat pels temps de crisi que corren.
La seva pàgina web és www.esquitx.cat.

Que gaudiu d'una bona lectura!

Lliurament dels premis del II Concurs de contes matemàtics per a 1er d'ESO (2008).

El 19 de desembre es van lliurar els premis del II Concurs de contes matemàtics per a 1er d'ESO de l'Eugeni 2008.

Aquests són els guardonats:

- Premi del jurat: El sueño de Luna de Karen Solorzano (1er ESO D)

Va lliurar-li el val de 25€ la professora Àngels Méndez, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.


- Finalista del jurat: El concurs de les mates de Mireia Pérez (1er ESO C)

Va lliurar-li el val de 15€ la professora Sílvia Gisbert, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.


- Premi del públic: El problema del números de Tania Paliakova(1er ESO A)

Va lliurar-li el val de 25€ la professora Conchi Hito, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.


A continuació teniu un enllaç amb la versió digital de la revista Esquerda d'Or, on podreu llegir els contes premiats, i el vídeo del lliurament dels premis (Premi del públic, finalista i premi del jurat).

http://issuu.com/esquerdador/docs/esquerdadorn6des08

Què vagi bé!

Contes matemàtics a la revista Esquerda d'Or

Aquest divendres 19 de desembre, la revista Esquerda d'Or us mostrarà els/les guanyadors/es del concurs "Contes matemàtics".

Us fem arribar la portada del número de desembre que inclourà els contes guanyadors, a més de moltes altres seccions.

Un tresor dins el temari

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 6

L’inspector es va desvetllar de cop i va dir:

- Quèee!! Qui ets? Què vols dir amb això? – l’inspector preguntava desorientat.

La veu va contestar en un to encara més sinistre:

- El tinc i, si el vols viu, vine sol al vell cinema de MatriuFraction. No triguis gaire, potser em penediré de mantenir-lo amb vida; tinc molta gana...

I ja no es va sentir res més; havien penjat.

El cap de l’inspector bullia; no podia ser, el seu nebot segur que estava dormint tranquil·lament a la seva habitació. Els nervis i les presses per comprovar-ho van fer que anés ensopegant amb tot el que es trobava fins arribar a l’habitació. L’habitació estava glaçada, la finestra era oberta de bat a bat i el llit era...buit!!

Va tornar a la seva habitació i tot just es va posar l’abric i les sabates. Va agafar la pistola i va sortir disparat cap al carrer. Plovia a bots i barrals i va quedar ben xop abans d’aconseguir entrar al cotxe.

El MatriuFraction era un vell cinema abandonat i estava una mica lluny de casa seva; durant l’estona que va durar el viatge va tenir prou temps per pensar què podria estar fent aquell caníbal boig amb el seu nebot.

En arribar davant la façana de l’edifici va aparcar el cotxe sense mirar-s’hi gaire. Va aixecar el cap i va veure una ombra passant per davant d’una finestra del segon pis. Va entrar a l’edifici pistola en mà sense adonar-se que més ombres es movien a les finestres.

Continuarà...

Un tresor dins el temari

Tal com ets.

Sisè capítol

... nova sorpresa desagradable.

Havien penjat una foto del vídeo, on sortia amb aquella pinta de petitona que tant la feria. Només veure-ho va voler marxar per on havia vingut, però 128/36 i 38/36 es van acostar a ella amb altres fraccions. El 128/36 era un noi de tercer d’ESO i 38/36 era la seva germana petita, que feia primer a la classe de la 126/84. La resta de fraccions també eren de la seva classe. La 126/84 es va pensar que s’acostaven per acabar d’humil·liar-la i va dir:

- Què, us ho esteu passant bé? Deixeu-me en pau d’una vegada! – va cridar-los.

La 38/36 no posava cara d’estar-s’ho passant bé.

- Nosaltres no tenim res a veure amb això.

- I vols que m’ho cregui? A primer tothom em té enveja.

La 38/36 era una fracció molt senzilla i agradable i aquell comentari no li va agradar gens. Ella volia ajudar-la, perquè la coneixia des de que feien P3, però no estava segura que s’ho mereixes. Tot i així va contestar:

- Les coses, a vegades, no són el que semblen. El meu germà vol dir-te una cosa. Però no sé si, realment, vols la nostra ajuda.

La 126/84, tot i que no se’n refiava, va voler escoltar-lo.

- Que sàpigues que el vídeo el va fer un de tercer que tu coneixes prou bé: 155/47...El que tan t’agrada se’n riu de tu...