Contes matemàtics

Conte Guanyador del II Concurs de relats Sumo i Resto

2011-12-20T22:49:00.000+01:00

Doncs la cosa estava renyida, però, finalment el jurat ja té un veredicte:

El relat guanyador i la classe guanyadora del II Concurs de relats Sumo i Resto és,

1r d'ESO D amb Sumo i Resto en busca dels cosins Multiplicació i Divisió

Enhorabona a la classe guanyadora i felicitats a tots pels vostres relats.
Us desitgem unes molt bones festes a tots.

Aquí us deixem un vídeo nadalenc perquè us ho passeu bé escoltant-lo i cantant-lo!!

Relats del II concurs de Sumo i Resto

2011-12-16T10:25:00.002+01:00

I no oblideu comentar-nos quin us ha agradat més. La setmana que ve, sabreu quina és la classe guanyadora!!!

II Concurs de relats Sumo i Resto

2011-11-28T08:58:00.001+01:00

S'acosta Nadal i, amb ell, el II Concurs de relats Sumo i Resto, els dos super herois de Tokio creats per Juanolo. Aquest és un concurs pensat per als alumnes de 1r de l'ESO de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en el que han de treballar per grups classe, i presentar un únic relat per classe on les matemàtiques i el Sumo i el Resto siguin els protagonistes.

A continuació us deixem les bases del concurs.

El relat i la classe guanyadora s'anunciaran la última setmana de curs abans de les vacances de Nadal. A veure quins interesants relats ens presenten enguany!!!

Sant Tornem-hi

2011-09-19T06:30:00.000+02:00

Un nou curs escolar comença i, amb ell, el blog de contesmatematics es posa novament en marxa. I quina millor manera de posar-se en moviment que amb un bon conte matemàtic? El conte que a continuació teniu es diu Sumando con el arlequín i volem agrair a l'escriptor i poeta Txus Iglesias que ens hagi dedicat uns moments del seu temps per a crear aquesta història plena de fantasia i matemàtiques. Moltes gràcies, Txus, per la teva amable col·laboració.

Ja no us entretenim més, llegiu i gaudiu de Sumando con el arlequín:

Un escriptor molt matemàtic

2011-07-03T11:56:00.006+02:00

Ximo Cerdà, escriptor, investigador i professor titular de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València ha estat entrevistat per a contesmatemàtics per alumnes de primer d'ESO de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca. (llegir + sobre la seva biografía)

En Ximo ha compartit la seva aventura literària i el seu bon humor amb tots nosaltres desde València, a través d'una vídeo conferència.

Muntatge del vídeo: Toni González

A continuació, teniu l'entrevista que van fer-li els alumnes Laia Igual, Queralt Jové, Emilio Moreno i Sultana Razia durant la vídeo conferència. El resum de l'entrevista va anar a càrrec de l'alumna María Florentin.

· Com és un dia qualsevol a la vida d’en Ximo Cerdà?

Per ell és un dia normal com per a tothom. Treballa de 9-13h i després de dinar torna a treballar fins a les 6h. Diu que, això sí, té coses frikis a la pissarra. Fa diferents activitats després de la feina, segons el dia, esport, etc...

· T’agrada ser professor d’universitat?
Sí, moltíssim. S’ha de tenir passió pel que t’agrada i passió per ensenyar-ho.

· Què t’agrada a part d'escriure i les matemàtiques?

“Mogollon” de coses: veure pelis, el teatre, el cine, la música, fer esport, etc...

· Per què i quan vas començar a escriure, de petit ja volies ser escriptor o professor?

De petit volia ser professor, escriptor, estrella del rock, astronauta, etc.

Va començar a escriure com tots els escriptors: a l’escola, escrivint contes i narracions.

· Pots passar sense escriure?

Si que pot, no té cap problema. Escriure, per ell, és un treball vocacional, depèn del dia escrius i depèn del dia no.

· T'agrada més llegir o escriure?

Depèn del moment.

· Quants llibres has escrit?

Per la nostra edat i una mica més petits, la sèrie Les aventures d'en Bredford Bannings:

L'incomparable Bredford Bannings (2006, Barcanova) i
En Bredford Bannings i els diamants de Bontawa (2008, Barcanova).

També ha escrit per adults:

La mà de Déu (novel·la) (2006, Barcanova), La mirada de l'àngel (2007, Brosquil), premio de Narrativa Juvenil Vila de La Vall d'Uixó 2006, Tremolaran les ones (2011, Barcanova)
i Llibres de Jocs,
El llibre dels enigmes (2009, Barcanova), obra que il·lustra amb Albert Alforcea,
i, fins i tot, teatre, Coda (2010, Barcanova), premio Nacional de Teatro Castellón a Escena 2009.

· Quin es el llibre, dels teus, que t’agrada més?

El que està escrivint ara.

· Quin es el teu llibre preferit que no sigui uns dels teus?

1r: La historia interminable, de Michael Ende

2n: It, de Stephen King

3r: El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien

· Quin va ser el teu primer llibre?

L’incomparable Bredford Bannings.

· Personalment, amb quin t’has sentit més orgullós?

Es sent molt orgullós dels tots els seus llibres.

· Tens algun tema preferit a l’hora d’escriure?

No, li agraden molts temes.

· Què va ser el que et va inspirar per escriure contes matemàtics?
Que li agraden les matemàtiques. El que escriu té molt d'inspiració personal, encara que també pensa en els lectors.

· Tots els llibres que has escrit estan relacionats amb números?

No conscientment.

· Quines diferències trobes entre la literatura amb números i l’altre literatura?

S'hi fixa no tant en les diferències com en què la ciència està entrant en la literatura.

· T’agraden més els contes matemàtics o la literatura sense matemàtiques?

Li és igual ja que li agrada escriure de tot. Està llegint contes amb una mica de matemàtiques o sense.

· Quant acostumes a trigar en escriure un llibre de literatura matemàtica? I de l'altra literatura?

No sap que contestar. Això és molt irregular. Hi ha escriptors que comencen a escriure en un full en blanc però n’hi ha d’altres que primer pensen una història i després l’escriuen. Pot ser que tinguis una història i que el final no la acabis escrivint, també pot ser que tinguis una història durant X temps i que l’escriguis X anys més tard.

· Dels llibres del Bredfrod Bannings quin record et queda?
Sobretot del primer, com era al començament, va ser un “subidon” quan el va publicar. La primera vegada que va obrir la caixa on hi van els exemplars del seu primer llibre del Bredford Bannings va ser molt feliç.

· Tornaràs a escriure algun llibre del Bredfrod Bannings?
Ja hi ha dos llibres més. Barcanova és l’editorial dels Bredford Bannings. Pot trigar una mica, treballa amb més gent per fer els llibres, i col·labora anb més persones.

· Quins consells ens donaries per escriure millor?
Diu que és molt bona pregunta. S’ha de ser sincer per escriure. Escriure de nosaltres mateixos i després canviar alguns detalls. Aixío serà més personal. Ha de ser original.

· Què et semblen les noves tecnologies i com estan afectant a la transformació del llibre actualment?
Les noves tecnologies són fascinants i genials.

· Has publicat, o penses publicar, en format digital?

La mà de Déu ho està. Potser ho fan amb el Bredford Bannings.

· Estàs treballant en algun nou projecte?

Si, i surt un informàtic.

·T'agraden els jocs d'enginy?

Sí, li agraden els jocs de pensar, a l’ordinador, a la consola, etc.(escacs, damas, DS)

· Quin és el teu equip de futbol preferit? Quin és l’esport que t’agrada més?
No li agrada el futbol. No és de cap equip i mai ha vist cap partit sencer.

· Una última cosa: explica’ns que significa per a tu la frase: “Hola, soy Iñigo Montoya. Tu mataste a mi padre, prepárate a morir.”

És una frase mítica, que va lligada a tota una generació d'amants del gènere d'aventures i fantasia.

Per acabar, en Ximo us proposa, als de 1r d'ESO, un enigma clàssic per a que el resoleu aquest estiu. Si trobeu la solució, poseu-la en els comentaris d'aquesta entrada!

Dos matemàtics, antics amics de la facultat, es troben al carrer després de molts anys sense veure’s. Conversen animadament i es posen al dia de les seves vides. Un explica a l’altre que es va casar amb l’amor de la seva vida i que ara viu feliçment i és pare de tres encantadores jovenetes. «I quants anys tenen?», pregunta l’altre matemàtic. El primer reflexiona uns instants fins que, finalment, diu: «El producte de les seves edats és 36, mentre que la suma d’aquestes és igual al nombre del portal en què ens trobem». El matemàtic mira el nombre del portal davant del qual són, pensa uns instants i, finalment, diu: «Això no em serveix. Amb les dades que m’has donat, no puc conèixer quina edat tenen. Em falta informació». El primer matemàtic, el pare de les tres noies, afegeix finalment: «La gran toca el piano», amb la qual cosa el segon pot, per fi, resoldre el problema.

Quants anys tenen les tres filles del matemàtic?

Moltes gràcies a tots els alumnes que hi heu participat!

Enric Casasses i un poema matemàtic

2011-05-09T10:29:00.003+02:00

El poeta Enric Casasses va visitar fa pocs dies l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès. Amb la seva fantàstica oratòria, ens va fer viure els seus poemes.

En acabar, ens va dedicar un poema matemàtic que forma part del seu llibre Coltells.
Aquí us deixem tant el poema com la seva dedicatòria i la demostració que n'hem fet amb els alumnes de 1r d'ESO C de l'Eugeni.

Donem les gràcies a l'Enric Casasses per dedicar-nos una estoneta i el seu poema matemàtic, i als alumnes de 1r d'ESO C de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès per la seva col·laboració.

Finalista en la categoria 14 a 18, scsjordi 2011

2011-05-09T00:18:00.001+02:00

AMOR EN PARAL•LEL
de l'Aina Martí i Nerea Gil, 1BATX B, Institut Eugeni d'Ors

Il·lustració d'Eduard Barrobés

Feia bon dia, era un d’aquells dies d’abril on el sol brilla amb força però de tant en tant deixa que un bri d’aire el refresqui. Degut al bon dia que feia havia decidit anar al parc. Un cop estirat a l’herba pensava en les seves coses , en una en particular: el seu amor. Per molt que sabia que era impossible, no podia deixar de pensar en ella. I és que no tries mai de qui t’enamores, i el destí havia fet que s’enamorés d’una recta paral•lela.

Mai pensava que li pogués passar una cosa així, perquè ell era una recta molt racional que no desvariava amb impossibles. Ell no creia amb aixó de trobar la teva recta perpendicular, trobar una recta que està destinada a estar amb tu. Per ell era un assumpte del qual en parlava tothom però que gairebé ningú l’havia trobat. Fins que es va fixar en la seva recta paral•lela.

La veia passar de lluny, sempre a la mateixa distància. Una distància insalvable perquè, com bé sabia, dues rectes paral•leles estan condemnades a veure’s sempre però no poder acostar-se. El que donaria per ser rectes secants...

De vegades desitjava oblidar-la, no pensar més en ella per poder aulleujar el seu patiment. Però era innevitable, l’havia capitvat en tots els seus punts i segments. I és que, sense adonar-se’n, s’havia enamorat d’ella. Se l’havia guanyat dia a dia. Sempre l’havia tingut al costat però no s’hi havia fixat. Al principi era una recta normal, parlaven desde la distància de temes sense importància. Però cada cop li tenia més apreci. Es va adonar que n’estava enamorat quan una recta secant veïna i ella van creuar els seus punts. Va tenir un sentiment de gelosia al qual no estava acostumat.

I així fins ara, els dies que feia bon temps s’estiraven a l’herba a la mateixa distància insalvable i ell la mirava sospirant i preguntant-se si algun dia podria estar amb ella.

Bé, no ha perdut del tot l’esperança: algun dia potser es trobaran, quan arribin a l’infinit...

Guanyador@ en la categoria 14 a 18, scsjordi 2011

2011-05-08T23:43:00.004+02:00

LES COSES DE LES QUE NO ET DONES COMPTE
de María Rodriguez, 3ESO D, Institut Eugeni d'Ors

Il·lustració d'Eduard Barrobés

L'àvia d'en Martí és una persona llesta. Ha viscut una vida llarga i plena d'on n'ha après moltes coses. Potser podrà traspassar una mica del que ha aprés al seu net. Ara mateix,en Martí s'ha presentat a casa seva,com de costum,per berenar amb ella. La mare treballa fins les 8 i el pare fins les 9. És un moment del dia que agrada molt a tots dos, per que ells s'entenen. Passen molt de temps junts. Xerren estona i estona,ell li explica com li ha anat el dia a l'escola i ella escolta. A vegades li explica receptes,o coses que ha vist en telenovel•les. Però aquella tarda en Martí venia enfurrunyat.

-Fill,què et passa?
-Les mates.
-Explica-li a la teva àvia,vinga -li va dir en to amistós.
-Es que no m'agraden gens i em fan estudiar coses que mai faré servir!
La dona se'l va quedar mirant, pensant un pla que ajudés el seu estimat net sense que ell ho notés.
-Però això no és veritat, Martí. Les matemàtiques són molt importants, serveixen per a tot.
-A si? I digues, per què serveix una fracció? N'estic fart d'elles. I a més, segur que quan passen uns anys ja no te'n recordes de res.
-Ei -va tallar l´àvia-, creus realment que no recordo res del que vaig estudiar de nena?
El noi li va començar a dir petites operacions ràpides, encara que trigava més en corregir mentalment que no pas en preguntar-les:
-dos més dos
-quatre
-sis més set
-tretze
-cent per cent
-deu-mil
-cinquanta dividit entre vint-i-cinc.
-dos,fill,dos.
El nen de 3r de primària, se la va quedar mirant i va dir:
-Ostres àvia! Es que fas el Brain Training?
-El què?
-Deixa-ho.

AL CAP DE DOS DÍES:
-Àvia, com hi fico les espelmes?
-De manera que quedin bé, però això sí, totes, eh?
-Sí, àvia, totes. A l' avi li agradarà molt el pastís que li hem fet!
La dona anava preparant coses per la petita festa mentre xerrava amb el net. L' avi feia 65 anys i en Martí estava tan content...la mare i el pare no podien venir, però ell els ho explicaria tot.
-Però com les fico? En ser-ne tantes quedarà malament si les fico desordenades.
L'àvia ja sabia el que havia de fer. No diria res.
-Pensa.
-Però, àvia, com?
Més silenci.
-Àvia!
I llavors l'àvia es va tancar al lavabo,on ell no podia seguir preguntant-li. En Martí es va quedar palplantat. Per què no li volia contestar? Es feia tard,i en Martí havia de posar les espelmes o no donaria temps. Pensant-hi molt,va arribar a la conclusió que hauria de dividir el nombre 65 entre algun número, i no podien quedar espelmes soles. Fins hi tot semblava com un d'aquells problemes que els hi ficava la Carmeta a classe. ''Si acaba en 5, dividiré entre 5''-va pensar. I això va fer,el resultat era 13 i va pensar que quedarien molt bé 5 files de 13 espelmes en aquell gran pastís.

PASSATS UNS DÍES...
-Martí, anem a comprar, vinga.
-Vale - va dir content
Al supermercat van comprar llet, ous, pa, mantega, tomàquets i una bossa de llaminadures. Al sortir amb el carret, pel passadís del supermercat en Martí es mirava la llista mentre l'àvia ficava la compra al carretó de tela. S'ho va mirar i alguna cosa no li quadrava:

LLET:    2,57€
OUS:                           2,30€
TOMÀQUETS:               1,00€
PÀ:                              1,00€
LLAMINADURES:          3,50€
Total:                    ____________
                                  10,45

-Àvia,t'han contat malament els preus.
-Cóm?-diu l'avia amb certa perspicàcia, ja sabent-ho.
-Aquí fica deu amb quaranta-cinc i no pot acabar en cinc.
-ARA PARLO AMB LA DEPENDENTA MACO, QUEDA'T AQUÍ.

Tornant a casa, l' àvia anava pensant-hi. El nen no se n'estava donant conte, però acabaria donant-se conte que les matemàtiques són més importants del que creu. Ell les veu com una assignatura, però aconseguirà que les acabi veient com el que són: el que es necessita per que mai t'enganyin.

Finalista en la categoria 12 a 14, scsjordi 2011

2011-05-08T23:33:00.004+02:00

EL CONCURS DE TV3 de Ferran Pavón, 1ESO C, Institut Eugeni d'Ors.

Il·lustració d'Eduard Barrobés

El Víctor era un nen que des de sempre li havien agradat les mates. A la escola sempre treia deus i més deus, fins que un dia el seu professor de mates li va dir:
-Per què no participes en el concurs de mates que fan a TV3 el dissabte de la setmana que ve?
- A mi m’encantaria, però jo sóc un nen molt nerviós i si hi participo estaré molt nerviós!
- Mira Víctor, jo si fos tu m’ho pensaria molt bé.
-Ja...
-Mira farem una cosa, per demà, de deures, tens que portar-ho ben pensat, val?
- Molt bé.
En Víctor en arribar a casa, després de la escola, els hi va comentar als seus pares i ells, no gaire satisfets, li van dir alhora:
-A nosaltres ens sembla molt bé, però, és casi impossible que et toqui.
-Mira, el teu pare, quan devia tenir la teva edat, com ja saps, era un gran matemàtic, i un dia, un amic seu, li va proposar anar a TV3 a fer aquest concurs matemàtic. Però, saps que li va passar, que a Catalunya hi ha tants nens que a ell no li va tocar!
-Però es pot provar, no mare?
- O i tant! Jo no t'ho nego. Ara, amb una condició, si no et toca, no t’enfadis!
- Val.
-A mi també em sembla una gran idea. Si vols, demà escrivim una carta al director de TV3 i a veure si ens toca.
El Víctor s’ho va acabar de pensar molt bé, i finalment va decidir que ho faria, tan si li toqués com si no li toqués. El dia següent li va comentar al seu mestre i ell li va contestar:
-Sabia que diries que sí! Però ara falta que et toqui. Ah, però una cosa, si et toca em deixaràs que vingui a veure’t, no?
- Es clar que sí!
Al cap de sis dies:
-Em sembla que no et tocarà –deia la seva mare.
- Vaig a mirar a la bústia, val mare? –deia en Víctor mort de ràbia.
- Val, ves a veure-ho. –deia la seva mare.
-Però mare, aquí hi ha una carta de TV3!!! Sí, m’ha toca’t!!! Això és impossible! Que bé!!!
El primer que va fer va fer va ser trucar al pare, que estava treballant, perquè anul·lés el dia següent de treball. -Pare, tinc una gran notícia! Saps que...
El seu pare ja s’ho va imaginar i ràpidament li va dir:
-No em diguis que t’ha tocat?
-Doncs la veritat és que... Sí!!!
-Molt bé, ara mateix els ho vaig a dir als de la feina, que demà no estaré i que agafin algun suplent dels que hi ha per allà!
Doncs ja al dia següent, ja ben preparats, van anant tirant cap a Barcelona, a on hi havia TV3.
Quan van arribar, els seus pares juntament amb el professor de mates d’en Víctor van anar a la sala principal i en Víctor va anar a la sala d'espera, a on hi havia els seus tres rivals, la Júlia, el Marc i el Josep.
-Com et dius tu?- preguntava la Júlia.
-Em dic Víctor i tu?
-Em dic Júlia, encantada.
El Guillem i el Josep estaven molt callats i molt concentrats, mentrestant el Víctor i la Júlia seguien parlant. El presentador els va avisar:
-Nens, ja podeu entrar a la sala principal. Els quatre estaven molt nerviosos. Quan tots estaven asseguts al seu lloc el presentador va donar l'inici:
-Vinga, explico com funciona: Us faré tres preguntes a cadascun i vosaltres me les teniu que contestar bé, teniu deu segons per contestar-les. Guanya el que al final de tot tingui més punts. La primera pregunta va dirigida al Guillem: -30x99:20 quan és?
Havien passat set segons i ell va dir:
-Són 148’5.
-Correcte! Tens un punt. La següent pregunta va dirigida al Víctor: 20:1’5x77 quan és?
-Són 1026’6 període.
-Correcte, no ha passat ni un segon i ja m’he la has dit! Tens un punt.
Tant la Júlia com el Marc no n’havien fet cap de bé, o sigui arribava la última ronda entre el Víctor i el Guillem. Les últimes sempre eren més difícils.
-La última ronda, només el Guillem i el Víctor, la Júlia i el Marc ja poden marxar perquè ja no esteu a temps de remuntar això. Vinga, em sap molt de greu però... adéu! Vinga ,doncs, qui serà el guanyador, el Guillem o el Víctor, aviat ho sabrem. La primera pregunta va dirigida al Guillem! 20.000:10.000x1030x2.2x1.1:3.3 quan és?
- És 1510,59
-No és correcte! Tot i que casi ho fas bé és 1510,6 període i no 1510,59. Ara tot depèn d'en Víctor. Vinga, doncs aquesta pot ser la última ronda: Víctor: quan és 29:3x3x2x4x5:99?
-És 11’71 període!
-Doncs, és correcte o no és correcte?
-Diria que sí que és correcte!!! -deia amb veu fluixa el professor d’en Víctor.
-Sí!!!!!!!!!!!!!!!! És correctíssim!!! Vina aquí Víctor, has guanyat 50.000 euros!
-No m’ho puc creure!!! Que bé!!!
Com que tant la família com la escola d’en Víctor eren pobres, ell va decidir repartir 20.000 euros per pagar les hipoteques de la casa i uns altres 20.000 euros per les reformes que volien fer a l'escola. Ell es va quedar uns 10.000 euros, més que merescuts, i es va poder comprar tots els jocs que li agradaven.
I conte contat i aquest conte s’ha acabat.

Guanyador@ en la categoria 12 a 14, scsjordi 2011

2011-04-26T09:30:00.008+02:00

UNA CARTA AMB UN DESTÍ... de Laia Igual i Maria Florentin, 1ESO C, Institut Eugeni d'Ors

Il·lustració d'Eduard Barrobés

Va un dos i un dos i es transformen en 4, és broma aquí comença la nostre història. Hi havia una vegada un home que es deia Jan era carter a l’oficina de correus nº236. Com cada dia anava a treballar, es posava l’uniforme, anava a buscar les claus de la furgoneta, anava a buscar els paquets i les cartes que havia de repartir i se’n anava a treballar. A ell li agradava molt això de repartir cartes. Aquell dia li va passar una cosa molt estranya. Hi havia una carta amb una adreça molt rara, no l’havia sentida mai, era:010-015-019-005-016-C, ell va pensar que era una broma, però més tard es va adonar què volia dir alguna cosa. Ell tenia una cosina que era desencriptadora que, per si no ho sabeu, és l’ofici d’esbrinar missatges xifrats. Va anar a casa seva, i com a excusa va fer servir que li havia de portar un paquet del seu pare, que estava vivint a Turquia per la feina que li havien donat: ell era un actor de cinema. Quant va arribar a casa de la seva cosina, que es deia Júlia i tenia 30 anys, van estar parlant i van prendre el té. Més tard ell li va preguntar si podia ajudar-lo a desxifrar un missatge i ella, naturalment, li va dir que sí. La Júlia va mirar atentament el nom del carrer,010-015-019-005-016-C, ella era experta i va pensar que podia ser 010= 0+1+0= 1= primera lletra de l’abecedari= A i així va fer amb totes 015=0+1+5= F , 019= 0+1+9=S, 005=0+0+5= 5=E, 016=0+1+6=7=G però no entenia el que significava la lletra C. Aquell missatge tampoc tenia molt de sentit, el que li sortia era: AFSEG. Va pensar que li podia sumar 2 = saltar dos lletres. I després de fer els calcula li va sortir: UGILG però no sortia res. Al cap d’una estona va pensar que tenia que ordenar les lletres i la paraula més normal era gilgu. D’aquella maleïda C no sabien el que era. Molt trista li va dir la mala noticia al seu cosí, li va dir:
- No trobo la fórmula correcta!
Ella el que no entenia era el que perquè d’ aquelles coses tan estranyes a les cartes. El noi decebut se’n va anar a casa seva, ja era fosc i abans d’anar a dormir es va posar a la taula del menjador a mirar que podia ser però res, no va trobar res de res. L’endemà estava fet pols, era la primera carta que no la entregava al seu destinatari. Van passar uns quants dies fins que un dimecres molt assolellat se li va ocorre una idea, era fàcil i no tenia res de complicat. De cop en Jan va dir:
-Ja està, consisteix en que un 001 és la lletra A, els ceros nomes estan aquí per enganyar! I en el cas de dos xifres només hi ha posat un sol cero, és fascinant, increïble! Ho he aconseguit!!!.
En Jan estava molt content i llavors va anar corrent a la taula on era aquella carta i va veure que 010-015-019-005-016-C era el mateix que Josep i la C s’havia de fer el contrari de lletres a números, C=3 Josep III. Era el carrer de la cantonada de l’estació! No s’ho podia creure era una de les coses mes difícils que havia descobert mai.

Aquell matí mateix va anar corrents a deixar la carta, estava molt emocionat pel seu gran descobriment, de camí cap al carrer va trucar a la seva cosina i li va explicar. La Júlia es va quedar sense paraules, es va quedar uns quants segons sense dir res... Quan ja estava arribant la va tirar i va picar a la tercera casa començant des de davant, ho va intuir, o alguna així, però va anar directe cap allà. Va preguntar per un tal Josep i li van dir que no hi vivia cap Josep allà. Ell es va entristir molt i es posar a plorar però al cap d’una estona se li va acudir una idea: va pensar que començant des de la part del final del carrer potser funcionava, tal com ho va dir ho va fer, i entusiasmat va picar al timbre de la casa i va dir:
-Hola...que hi ha un en Josep?
-Sí! Jo mateix. Qui és vostè?
-Sóc el carter, vinc a portar una carta...
-Pugi si us plau! Feia tant de temps que no rebia cap carta! Pffff... però com sap que em dic Josep?
-Miri millor pujo i t’ho explico tot.
-D’acord endavant!
El Jan va pujar i es van presentar. Van estar parlant hores i hores i el Josep es va quedar parat, no s’ho podia ni imaginar els problemes que li devia haver creat aquella carta. Només era una carta de felicitació d’un amic seu. Que ja podeu veure que se les enginyava prou bé. Però el que en Josep no entenia com va encertar que era la tercera casa, ni quin era el seu nom però van passar uns segons i els dos es van posar a riure. El carrer es deia Josep III que coincidia amb el seu nom, Josep, i III la tercera casa! Pura coincidència? No es clar que no! L’amic que va enviar la carta era un as, un crac! No hi havien paraules per descriure el que era i sabeu qui va enviar la carta? El marit de sa cosina!!! La seva cosina si que ho sabia però el va deixar que ell sol descobrís per qui era i a on l’havia de deixar. La Júlia va pensar que els gens d'aquella família seguien funcionant per a tothom. Uns anys desprès: Gràcies a ella es va convertir en un desencriptador conegut arreu del món, tothom el coneix com a Jan III, la carta era una petita broma però va tenir efecte. Ara el Jan i el Josep són veritables amics!

Guardonats del concurs de contes matemàtics de la scsjordi 2011

2011-04-16T11:33:00.000+02:00

And the winner is....

Categoría 12 a 14: Guanyadores : Laia Igual i María Florentín amb el conte Una carta amb un destí...
Finalista: Ferrán Pavón amb el conte El concurs de TV3
Categoría 14 a 18: Guanyadora: María Rodriguez amb el conte Les coses de les que no et dones compte.
Finalistes: Aina Martí i Nerea Gil amb el conte Amor en paral·lel.

Després de setmana santa penjarem els contes guardonats amb una il·lustració.

Bones vacances!

Sumo i Resto de dol

2011-04-16T11:10:00.001+02:00

Ja fa dies que el Sumo i el Resto estan de dol pels seus compatriotes japonesos,

Des d'aquí, envien un missatge de suport i molts ànims, en aquests moments tan difícils, a tot el poble japonès.

我々は改善したいあなた

Penja aquí el teu conte per al concurs

2011-03-17T00:47:00.000+01:00

Disseny del cartell: Carles Forès

Deixa, al comentari d'aquesta entrada, el teu conte matemàtic per al concurs. Llegeix bé les bases. Tens fins a l'1 d'abril!

Bases del concurs de Contes matemàtics 2011

2011-02-28T23:44:00.003+01:00

Ja estem aquí amb el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2011. Com l'any passat, l'institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinen el Concurs de contes matemàtics per a nois i noies d'entre 12 i 18 anys, dotant el primer premi, en les dues categories del concurs, amb 60€ (30€, en efectiu, donats per l'INS Eugeni i 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea).

També hi haurà un premi per al finalista, en cada categoria, de 30 €.

Les bases del concurs són les següents.

1. Podeu participar nois i noies d'entre 12 i 18 anys.

2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics , que es prepararà per aquest efecte, adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i curs, i el nom del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.

3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 1 d’abril.

4. La longitud del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls DIN-4 aprox).

5. Els contes guanyadors es podran publicar al blog de Contes Matemàtics, al blog de la Setmana Cultural de l'INS Eugeni d'Ors, o en mitjans digitales o en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.

6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).

b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ lot llibres) i un finalista amb 30€ de premi, i una il·lustració sobre el conte per a tots, realitzada per l'Eduard Barrobés.

7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 15 d'abril, Sant Jordi, a la sala d'actes de l'INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

9. Els participants del concurs accepten que la seva obra pugui ser difosa tan en mitjans digitals com en format paper, relacionats amb el blog de contes matemàtics.

___________________________________________________

De vuelta con el concurso de Contes Matemàtics de la scsjordi 2011.

Como el año pasado, el instituto Eugeni d'Ors y la Libreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinan el Concurso de cuentos matemáticos para chicos y chicas de entre 12 y 18 años, dotando al primer premio de las dos categorias con 60€ (30€, en efectivo, donados por el INS Eugeni y 30€ en un lote de libros gentileza de la Libreria l'Odissea).

También se otorgará un premio para el finalista, en cada categoria, de 30€.

Las bases del concurso son las siguientes.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.

2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics que se habilitará para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi 2011 del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.

3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 1 de abril.

4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).

5. Los cuentos premiados podrán publicarse en el blog de Contes Matemàtics, en el blog de la Semana Cultural del INS Eugeni d'Ors, o en medios digitales o en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.

6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).

b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y un finalista con 30€ de premio, y una ilustracion sobre el cuento para todos, realizada por Eduard Barrobés.

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.

8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo dia 15 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

9. Los participantes del concurso aceptan que su obra pueda ser difundida tanto en medios digitales como en formato papel, relacionados con el blog de contes matemàtics.

Proper lliuramet del premi del I concurs de Sumo i Resto

2011-01-24T22:17:00.001+01:00

El proper dijous, 27 de gener, a les 10.30 tindrà lloc el lliurament, a la classe de 1r d'ESO B de l'INS Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, del premi del I Concurs de contes matemàtics de Sumo i Resto que ha guanyat aquesta classe amb el seu conte "El robatori". El premi consisteix en un esmorçar que atorga el propi centre als guanyadors i uns diplomes individuals i un de col·lectiu per a deixar-lo a l'aula.

Durant l'acte de lliurament es realitzarà una gravació que podreu veure després al blog.

Bon Nadal amb la classe guanyadora del concurs de Sumo y Resto

2010-12-25T13:12:00.090+01:00

Us desitgem unes Bones festes i un Bon any 2011 amb el conte guanyador del Concurs de Sumo i Resto de la classe de 1r d'ESO B de l'Eugeni d'Ors.

Però abans que torneu a gaudir amb la seva lectura, si encara no heu escrit la carta als reis, recordeu fer un petit racó als contes matemàtics. Per a què no us faltin idees, sobre el que podeu demanar, aquí us en deixem algunes, com les que ens va proposar l'escriptora matemàtica que ens va visitar el curs passat, l'Alegria Julià:

1) Claudi Alsina. Del número 0 al 99. Edit. Guix. Col.lec. 10 instruments.

2) Mitsumasa i Masaichiro Anno. El gerro màgic: una aventura matemàtica. Edit. Joventut.

3) Malba Tahan. L'home que calculava. Edit. Empúries.

I si voleu riure una estona amb una història esbojarrada, no us perdeu ¡Mira que eres apestoso Señor Pringoso! d'Andy Stanton, Ediciones SM.

I, ara sí, us deixem amb el...

Conte guanyador, de la classe de 1r d'ESO B: EL ROBATORI

Era una nit fosca de setembre. Jo estava a punt de tancar el meu negoci a Venècia. De cop i volta vaig veure una silueta. No podia veure el rostre bé. S’anava apropant fins que vaig veure que era el “number one” de la mafia italiana.

Em va dir:

- Dona’m els teus diners o et mato.

- Et dono els diners però tinc dos caixes. Per tant, els haurem de sumar.

- Quant tens?

- Mira, en aquesta caixa tinc 358 € i en l’altra 585 €.

- (El lladre calcula amb els dits) 585 + 5 són 590 + 5 són 595.

- És més fàcil calcular-ho amb la calculadora. Mira 585 + 358 són 943 €.

- D’acord, doncs dona’m els diners.

- Ja va, ara te’ls dono.

- Fica’ls al sac i quan acabis, avisa’m!

Estava desesperat i no em venia res al cap. Feia uns dies, dos homes grossos i grassos van aparèixer i em van fer instalar un botó rodó i vermell. Em van explicar que quan tingués un problema, l’apretés.

Llavors vaig pitjar i van aparèixer el Sumo i el Resto en un instant. Pip!

El “number one” es va espantar pel tamany dels dos homes.

Va començar a córrer però el Sumo i el Resto es van tirar sobre seu i no va poder escapar-se'n.

–Gràcies per ajudar-me- els hi vaig dir.

Després el van dur a la presó i el van condemnar a mort. El van portar al port i el van tirar a l’aigua. Es va fer mal, però no es va morir.

Tot seguit, va venir el “number zero” i el va treure de l’aigua.

Ells dos junts van anar a buscar a tots els bandits, el 2, el 3... i el 9.

Un dia, els bandits van anar a la Torre de Pisa però el Sumo i en Resto els van seguir. Van pujar tots però com que hi havia excés de pes, la Torre de Pisa es ensorrar. Tots els bandits van quedar mig morts.

Per sort, el Sumo i el Resto van quedar protegits per la seva capa de greix. I van portar tots els bandits a la presó. I els van condemnar a uns quants anys de presó.

Aleshores es va sentir un crit des de l’altra banda de la ciutat.

- L’1 s’ha escapat!- Va dir el Sumo.

- L’1 vol tornar a atacar el venedor!- Va dir el Resto.

Van anar cap on s’havia sentit el crit i, amb tanta mala sort que ja s’havia comès el robatori.

El Sumo i el Resto el van seguir.

- No m’atrapareu mai! Jajajaja...- va dir el “number one”. Tota la patrulla de policies el va seguir.

Al final el van acorralar i el van dur a la presó més vigilada del món, i van tornar els diners al venedor.

- Gràcies.- Va dir el venedor al Sumo i el Resto.

Aleshores va mirar a dins de la botiga, i el botó ja no hi era! El Sumo i el Resto se l’havien endut per què ja no hi havia perill a la ciutat.

Fins l'any que ve!

Concurs de contes matemàtics de primer d'ESO

2010-12-10T15:54:00.000+01:00

Com ja es costum en el blog de contes matemàtics, per aquestes dates, fem un concurs amb els nois i noies de primer d'ESO de l'Eugeni d'Ors. Aquest any, però, tenim una novetat: els protagonistes del conte són Sumo i Resto, i es presenta una única història per classe, en total quatre històries.

Durant aquesta setmana que ve es penjaran les quatre històries, i a la següent es donarà el nom de la classe guanyadora.

Les classes de primer ja poden penjar les seves històries en els comentaris d'aquesta entrada.

Us animem a participar amb els vostres comentaris i dir quina és la que més us agrada.

Que tingueu un bon cap de setmana!

Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto

2010-09-17T20:37:00.000+02:00

Us presentem els protagonistas de la nova secció de contes matemàtics Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto.

Il·lustració de JuanolO

Us deixem amb la seva primera història.

Historias de dos superhéroes de Tokyo: Sumo y Resto.

Sumo y Resto y un señor de Murcia (ó Colaborando con la tercera edad)

Es lunes y, en un callejón oscuro, un anciano grita angustiado pidiendo socorro.

-¡Ayuda! ¡Ayuda! ¡No llego! ¡No llego! –repite una y otra vez, desesperado.

El grito del anciano, murciano por cierto, es tan alto y tan fuerte que cruza continentes, mares y océanos, hasta llegar a los oídos de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto. Dos superhéroes nada convencionales: no son ni raudos ni veloces (se toman su tiempo para realizar cualquier movimiento), ni tienen capas voladoras (ni falta que les hace; con sus taparrabos tienen de sobra), ni superpoderes (que dan muchos problemas, y te acaban llamando mutante). Entonces, ¿por qué llamarlos superhéroes? Hombre, porque inteligencia no les falta (y ya se sabe que en los tiempos que corren es un bien escaso) y la usan para hacer el bien (o algo que se le parece) – ¡Benditos superhéroes!-. También tienen un oído muy fino, ¿cómo si no podrían haber escuchado el grito de auxilio?

Con la pachorra que les caracteriza, con billete de clase turista en un vuelo low cost (que no están los tiempos para despilfarrar), se dirigen a cumplir su misión.

En el callejón ya clarea el miércoles – Tokyo-Murcia no tiene vuelo directo (aprovechamos para reivindicarlo desde aquí) -, cuando hacen acto de presencia. Y el anciano sigue gritando a intervalos regulares, los que le permite la paellita murciana que se está metiendo entre pecho y espalda para no caer desfallecido.

Con aire cansino, debido al jet-lag de los…piiip…, Sumo le pregunta:

-A ver, abuelete, ¿a qué se debe tanto alboroto?

A lo que el abuelo contesta, con la boca llena y perdigonazos de arroz:

-¡Poz que va a zer! ¡Que no llego a fin de mez! ¡Que m’han zubio la hipoteca un taitantos por ciento y m’han congelao la penzión!

Y ahora es cuando el atento lector se pregunta: “¿Cómo se entienden dos japoneses de Tokyo con un murciano?” Pues la respuesta es sencilla: ¡Con subtítulos!
Y aclarado este asunto, sigamos adelante.

-¡Acabáramos! El típico problema económico de fácil solución –responde Resto-. Si quieres fruta a la fruteria, si quieres pan a la panadería, si quieres dinero…

-¡A la dinerería! – grita un avispado Sumo (con los subtítulos ya se sabe, no siempre se corresponden con la realidad).

El anciano, que tendrá poca pensión pero no tiene un pelo de tonto, ya ha pillado por donde van los tiros. Así que en fila de a uno, porque ninguno quiere hacer el indio, se dirigen hacia el banco más cercano.
Se cruzan con uno, dos, tres, cuatro…, bien, con no menos de 15 personas (hasta les saluda un municipal), pero ninguno alza ni una ceja al ver pasar la extraña comitiva, que en Murcia ya no se sorprenden de nada.
Al llegar a la sucursal bancaria la suerte les sonríe: un extraño personaje, con una media en la cabeza, una pistola de mentirijillas en la mano y un saco al hombro está poniendo pies en polvorosa. Así que sólo necesitan una zancadilla bien puesta para dar al traste con las intenciones del pobre infeliz. Acto seguido, arramblan con el saco, pero antes de poder hacer mutis por el foro, el barrigudo director del susodicho banco aparece en escena.

-¡Gracias Dios mío! ¡Tanto rezarle a la virgen y han aparecido dos santos en taparrabos!

Que traducido en subtítulos queda algo así como: “¡Benditos superhéroes!”.

En resumidas cuentas, la justicia ha vuelto a triunfar: un ladrón recibe su merecido, un abuelete murciano pilla unos eurillos de recompensa para llegar a fin de mes y dos superhéroes japoneses de Tokyo vuelven a casa con la satisfacción del deber cumplido.

PS: Encontraréis nuevas y excitantes aventuras de nuestros superhéroes favoritos en próximas entregas.

PS2: Próxima entrega: Sumo y Resto en el País de los maños.

Escrit per Rafael Agustín i Conchi Hito

Esperem que us hagi agradat! Fins la propera y ¡no olviden vitaminarse y supermineralizarse!

Novetats

2010-09-13T15:52:00.006+02:00

Us donem la benvinguda a un nou curs per a contes matemàtics.

Aquest any inaugurem secció amb la col·laboració de JuanolO: Historias de dos superhéroes de Tokyo, Sumo y Resto.

Perquè pogueu conèixer millor el juanolO, abans de publicar la primera història, cliqueu a la imatge i visiteu el seu blog. Ah! I a veure qui descobreix on són el Sumo i el Resto. (No donem cap regal per trobar-los, però passareu una estona entretinguda).

Que tingueu un bon curs!

Bones vacances

2010-08-09T12:48:00.002+02:00

Book dels contes guardonats al concurs de Sant Jordi 2010

2010-06-11T16:25:00.004+02:00

Em sembla que ja us hem felicitat prou el Sant Jordi, jeje. És hora de tornar a posar-se les piles i deixar-vos amb el que vam prometre: els contes guardonats en el concurs de contes matemàtics d'enguany. Els teniu, a continuació, en format book gràcies al portal http://www.issuu.com, il·lustrats per l'Eduard Barrobés.

Què us ho passeu bé llegint-los!

Guardonats del concurs contes matemàtics de Sant Jordi 2010

2010-04-23T15:31:00.003+02:00

Avui, us volem felicitar el dia de Sant Jordi i fer-vos saber el nom dels guanyadors i guanyadores del concurs.

Il·lustració de Razz (Ediciona)

1r cicle d'ESO:

Guanyadors: Dennis Añazco y Anthony Cuevas (1r ESO C), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Carlitos y su amiga la potencia.

Finalista: Anna Jiménez (1r ESO A), de l’Institut Intermunicipal de San Sadurní, pel seu conte EL zero un numero? Una unitat?

2n cicle i Batxillerat:

Guanyadores: Mireia Martínez y Cristina López (2n Batx C), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte La línia de la vida.

Accèsit 1: Ferran Soler, Martí Pérez i Toni Torner (2n Batx C i A), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Història de la matemàtica.

Accèsit 2: Marc Téllez i Eloi Sendrós (2n Batx C i A), de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel conte Hipercube city.

Properament publicarem en el blog els contes guardonats amb una il·lustració.

Bona diada de Sant Jordi!

Nou període de lliurament de contes pel concurs de Contes matemàtics

2010-04-06T09:27:00.000+02:00

Us informem que encara teniu temps per lliurar el vostre conte matemàtic per al concurs. El nou termini és fins el dia 9 d'abril de 2010.

Os informamos que aún estáis a tiempo de participar en el concurso. El nuevo plazo de entrega de los cuentos es hasta el 9 de abril de 2010.

Animeu-vos i participeu! ¡Animaos y participad!

Penja aquí el teu conte pel concurs de Contes matemàtics/ Deja aquí tu cuento

2010-02-10T16:44:00.003+01:00

Dins dels comentaris d'aquesta entrada pots deixar el teu conte matemàtic.

En los comentarios de esta entrada puedes dejar tu cuento matemático.

Bases del concurs de Contes matemàtics

2010-02-10T16:13:00.004+01:00

Mentre es refreda el pastís
Conte matemàtic d'Una mà de contes sobre la partició i mesura del temps
Durada: 7:54

De vuelta con el concurso de Contes Matemàtics de la scsjordi 2010.
Como el año pasado, el instituto Eugeni d'Ors y la Libreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinan el Concurso de cuentos matemáticos para chicos y chicas de entre 12 y 18 años, dotando al primer premio de las dos categorias con 60€ (30€, en efectivo, donados por el IES Eugeni y 30€ en un lote de libros gentileza de la Libreria l'Odissea).

También se otorgará un premio para el finalista, en cada categoria, de 30€.

Las bases del concurso son las siguientes.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.

2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de la entrada del blog de Contes matemàtics habilitada para tal uso, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos en el blog de Contes matemàtics, junto con los alumnos que no son del Eugeni, en el blog de la scsjordi 2010 del Eugeni d'Ors o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.

3. Todos los cuentos se podrán presentar, en castellano o en catalán, hasta el día 6 de abril.

4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).

5. Los cuentos premiados se publicaran en el blog de Contes Matemàtics y en el blog de la Semana Cultural del IES Eugeni d'Ors.

6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).

b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un primer premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y un finalista con 30€ de premio, y una ilustracion sobre el cuento para todos, realizada por Eduard Barrobés.

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.

8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo dia 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Ja estem aquí amb el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2010.

Com l'any passat, l'institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès patrocinen el Concurs de contes matemàtics per a nois i noies d'entre 12 i 18 anys, dotant el primer premi ,en les dues categories del concurs, amb 60€ (30€, en efectiu, donats per l'IES Eugeni i 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea).

També hi haurà un premi per al finalista, en cada categoria, de 30 €.

Les bases del concurs són les següents.

1. Podeu participar nois i noies d'entre 12 i 18 anys.

2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els comentaris de l'entrada del blog de Contes matemàtics habilitada per aquest efecte adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i el del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar en el blog de Contes matemàtics, en el blog de la scsjordi 2010 de l'Eugeni d'Ors o donar-los, en format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.

3. Tots els contes es podran presentar, en català o castellà, fins el dia 6 d’abril.

4. La longitud del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls DIN-4 aprox).

5. Els contes guanyadors es publicaran al blog de Contes Matemàtics i al blog de la Setmana Cultural de l'IES Eugeni d'Ors.

6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).

b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un primer premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ lot llibres) i un finalista amb 30€ de premi, i una il·lustració sobre el conte per a tots, realitzada per l'Eduard Barrobés.

7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala d'actes de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Conte guanyador 1r d'ESO 2009

2010-01-13T20:20:00.002+01:00

Conte guanyador del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO a l'IES Eugeni d'Ors:

La Mònica, l’Ester i la inspiració d'Aina Trotonda i Mireia García (1r d'ESO C)

La Mònica i l’ Ester estaven molt preocupades, perquè no tenien inspiració, des de que les dues van veure el Martí estaven molt despistades, a més, la Noèlia li tenia robat el cor al Martí, i elles estaven molt enrabiades per culpa d'ella, era molt... com ho diríem... sempre anava a la última moda, mai podia tenir el serrell obert, o no es podia mossegar les ungles, era un delicte per a ella! Però elles eren diferents, elles eren normals, però ara estaven enamorades, només tenien el cap en el Martí. Per això no tenien ni idees, ni imaginació, ni res, perquè és que és clar, l’amor, et fa perdre les coses, doncs elles van perdre l’ inspiració. Ja havien passat 3 setmanes des de que la professora de Matemàtiques els havia dit que fessin un conte de matemàtic, i tothom tenia almenys una idea per fer, menys elles. Potser els hi havia robat l’ inspiració? Però... qui podia ser? Qui podia fer una cosa així?A l’hora del pati, es van quedar a la classe, li van dir a la Montse que s’havien de quedar per fer... coses, bé, que s’havien de quedar a la classe, i punt. La professora tenia pressa, perquè tenia una entrevista amb els pares del Ramon, i és clar, com que era tan entremaliat, i sempre feia de les seves i la Montse tenia ganes de parlar-ne amb els seus pares, però deixem-ho estar, el cas, és que l’ Ester i la Mònica estaven a la classe, esperant que la Montse marxés i les deixés soles una estona.

Es van ficar a remenar les motxilles. Sabien que hi havien 28 motxilles a la classe però en faltaven 4 persones i llavors volia dir que només hi havien 24 motxilles. Però,els problemes no eren el seu fort (els hi costaven molt) i van agafar un paper i un bolígraf i es van posar a intentar resoldre el problema de les motxilles, de quantes motxilles s’havien de repartir cadascuna.

Després de pensar durant 5 minuts, van saber que per poder resoldre el problema es tenien que repartir les motxilles,llavors,van pensar que el professor de mates els hi va dir que si repartíem volia dir que havíem de fer una divisió.

Per tant, 24:2 ; i sabien que era la meitat, o sigui, 12 cada una i ràpidament s’hi van ficar.

Van trigar 15 minuts en fer-ho fins que van acabar i no havien trobat l’ inspiració. Van mirar el rellotge i van notar que només quedaven 10 minuts de pati.

Van baixar al pati per poder acabar d’esmorzar i van anar a la cantina, com cada dia, i pel que van veure des de fora, hi havia molta cua perquè la gent volia ''maduixes'', xupa-xups, ''kojacks'', crispetes i tot, estava molt ple, però elles volien anar a parlar amb la Dolors, com sempre, sempre parlaven de ximpleries i de les sopes de lletres que fa. Però havien de parlar amb ella d'una cosa més seria, de l' inspiració.

Van anar cap a ella totes dues avergonyides de haver perdut una cosa així, i van començar a conversar:

-Dolors, és que... mira, nosaltres... -va dir l'Ester.

-Que nosaltres hem perdut l' inspiració -tota decidida la Mònica.

-Ah, ja, ja, ja! Doncs... ho sento noies, però no us puc ajudar... -va respondre la Dolors en un to burleta.

-Què? Només ens faltava això! Erets l'única persona que ens podria ajudar, perquè ja fa temps que ens coneixem, i sempre ens has ajudat amb tot... -va dir la Mònica decebuda.

-Ah! I a canvi t' ajudarem a trobar “nòvio”, que com ens vas dir, el Manolo t'havia deixat -va proposar l’Ester.

-Val, noies, val, m'heu convençut! Us ajudaré -va dir la Dolors tota animada per la proposta de l'Ester.

- Què, doncs, per feina? -va dir la Mònica, ja una mica estressada.

-Espereu! Que aquest noi m'ha de pagar el Frankfurt! -va cridar la Dolors-. Ai! Mira, si és el Martí!-li canvià el to de veu de cop, ara en veu baixa.

- QUÈÈÈ? EL MARTÍ?? -cridaren les dues.

-Què passa amb mi? -va dir el Martí.

-Res, res... coses de l'Ester... -va dir la Mònica, traient-se un pes de sobre.

-Si home! Jo? Jo? Si has sigut tu que l'has cridat! -protestà l'Ester.

-Ai, Martí, deixa-les estar, que avui tenen un mal dia -dirigint-se a el Martí, la Dolors.

El Martí se'n va anar sense saber ben bé que passava; la Mònica i L’ester li van explicar el seu gran problema a la Dolors, i la Dolors els hi va explicar que s'havia trobat un sobre de carta a sobre el taulell on hi té les llaminadures, i que semblava que es mogués, però com que li feia una mica d’angúnia, es pensava que deuria ser una aranya, i és clar, com que té fòbia a les aranyes, l'havia llençat.

Què hi devia haver en aquell sobre? On era la seva imaginació? Se'n sortirien d'aquesta?

Cada cop se'ls hi amuntegaven un munt de preguntes més, i cada cop faltava menys per entregar el conte matemàtic. Van decidir que podrien buscar el sobre a la paperera on l'havia deixat, però resulta que justament 5 minuts abans de l'hora del pati el senyor de la brossa, tirava tota la brossa de les papereres de l' institut al contenidor del costat de l' institut. La Dolors ja només els hi podia donar esperances i sort, molta sort.

Les dues noies van pensar allà mateix què podien fer per trobar l' inspiració, van veure entrar la professora de matemàtiques a la Cantina, i feia cara d' enfadada. Es dirigia cap a elles, i amb un to greu, com un sergent va dir-les-hi:

-Noies, dues coses.

-Què? -van dir espantades elles.

-Una, que hi feu aquí? Que només falten 5 minuts i 20 segons per què soni el timbre! I com sempre us dic, heu de ser puntuals!

-Què? 5 minuts? Ai, Mare meva! Ai Santa Maria! -van començar a cridar totes dues desesperades, sense poder estar quietes ni un segon.

-I segona: No haureu pas vist el meu bolígraf vermell, de corregir? No me l'haureu robat per què no us pugui ficar mala nota, oi? -preguntà encara, com una sergent, la professora.

-Nosaltres? El teu boli? No, que n'hem de fer del teu boli? -van contestar, i alhora, una mica més calmades.

-Ah! Potser se t'haurà caigut a la paperera! Com que està al costat de la taula, i és clar, si calculem la distància entre la taula... bla, bla, bla. Bla, bla, bla. -elles només van sentir això que deduïa l'Enric. Ell com sempre, tan ''empollón''.

Però a l'Ester se li va acudir una idea de cop! Potser podrien recuperar el bolígraf de la Professora de matemàtiques, i també el sobre que havia vist la Dolors!

-Ja ho tinc! -va saltar l'Ester amb un somriure a la cara.

-Què? Què? Corre, digues! -insistia la Mònica.

-Mira, si el senyor de la brossa tira totes les papereres al contenidor a les 11 menys 5, i hi deuen haver... 60 papereres en tot l' institut... potser si féssim alguna operació matemàtica podríem aconseguir el bolígraf i el sobre! -contestà amb un to de ''sabelo todo'' l'Ester.

-Quina gran idea! -va dir la Mònica-. Però és clar, quina operació hauríem de fer? Per què, vols dir que hem de sumar, o restar, o fer alguna cosa d'aquestes, per trobar això? -va dir la Mònica estranyada.

Llavors van anar a preguntar-li al conserge de la brossa si ja havia tirat la brossa de tot primer i la paperera del departament de mates. i el conserge els va dir:

-Ui! Hi ha moltes papereres aquí al institut! Però... les de primer encara no.

Totes dues alhora van dir:

-Oh! Quina sort! Gràcies!, però... i la del departament de matemàtiques?

-Ui.. aquesta... espereu, que ho miro -va dir amb cara estranyada per les dues nenes.

-Si us plau, que no l'hagi buidat, si us plau! -no paraven de repetir-se entre elles.

-Doncs... l'acabo de llençar ara, ho sento noies...

-Què? Què? Quèèèèè??-van dir elles dues a la vegada tot espantades.

Ja ho tenien perdut, tot perdut, la tutora els hi podria ficar un parte, per estar fora del recinte escolar... i la professora de matemàtiques... i el conte..., quin horror!

A més, pensar que només faltava 1 minut i mig... estaven totalment desesperades, ara si que no sabien què fer.

-Però... que necessiteu? -va preguntar el de la brossa.

-Em... un boli... d’una profe.. i un sobre amb... amb una cosa molt i molt important dins! -va contestar la Mònica.

-Ah, doncs, jo em sembla que no he vist tirar cap sobre encara... i de bolis... uns quants!

Uff... però no tan uff... el sobre seguia en una de les papereres que tenien al costat, i el boli... això ja no el podrien recuperar, van pensar.

La veritat és que, estaven a la cera del carrer, davant de la porta de l' institut, que estava oberta, amb les claus de la Dolors, que els hi havia deixat. Estava tot ple de papereres pel terra, en un cantó unes quantes de buides, i en l'altre de plenes. Al seu davant i tenien un contenidor de paper, on tota la brossa de les papereres buides estava allà.

L'Ester buscava per les papereres plenes el sobre de color blanc, mentre la Mònica intentava buscar el bolígraf vermell dins del contenidor de paper i cartró.

-Espera, ja ho sé, em sembla que... -va dir remenant-se la butxaca el senyor de la brossa.

-Què passa ara? -va dir la Mònica cansada.

-Té - El senyor de la brossa va treure de la seva butxaca un bolígraf vermell, igual que el que tenia la professora de matemàtiques, semblava nou. No era el de la professora però almenys tenien un bolígraf vermell...

Van anar corrents a donar-lo a la professora de mates. Llavors, l’Ester va dir:

-Una cosa menys! Ara només falta el sobre.. corre Mònica anem a buscar-lo!

Va sonar el timbre,just quan estaven remenant l’última paperera,sense haver tingut gaire èxit amb totes les altres. Fins que,amb l’última esperança,van ficar la mà i l’ull a la paperera estava allà!Havien trobat el sobre! Volant i volant sense parar ni res, van tornar a la cantina amb la Dolors.

El van obrir i....

Van trobar l' inspiració!!! De cop, els van venir tot d'idees per fer el conte matemàtic!

Però, per mala sort, no van guanyar. És igual, el que compta és l' intenció , i l'esforç... molt d'esforç!

Conte finalista 1r d'ESO 2009

2010-01-13T19:26:00.005+01:00

Conte finalista del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO a l'IES Eugeni d'Ors:

Màgia o Mates de Safae Afilad (1r ESO A)

Hi havia una vegada un poble on hi regnaven les bruixes i bruixots. Una nena que era bruixeta anava a una escola de màgia o, més ben dit, de Mates. A la bruixeta, que es deia Luàn, no li agradava anar a l’escola, però ja se sap que la màgia és divertida. A l’escola es practicaven més les Mates i per ella les Mates eren un pal. A l'escola, normalment, no es practicava la màgia, i sí que era estrany perquè es passaven el dia estudiant Mates.

La Luàn es va cansar i va preguntar perquè eren tan important les Mates. Li van respondre que les Mates eren molt importants perquè si no en saps, no pots fer màgia. La Luàn una vegada més va preguntar el perquè, i li van dir que si no sabies dividir, no podries repartir les escombres per la casa perque escombressin. Per fer un pastís també has de saber multiplicar per tallar les maduixes amb màgia i moltes altres coses. La Luàn no ho entenia, però va començar a estudiar-ne i al final ja li sortien bé els trucs de màgia, gràcies a les Mates. I sí que és curiós, perquè quan es va fer gran es va dedicar a ensenyar Mates i bruixeria.

Guardonats del concurs de primers d'ESO

2009-12-26T21:44:00.001+01:00

Abans de donar-vos els noms dels guanyador@s de l'edició d'enguany del concurs de contes matemàtics per a primer d'ESO de l'Eugeni d'Ors, us volíem desitjar unes bones festes i un bon any nou!

El lliurament de premis va tenir lloc el passat dia 22 de desembre. El premi a la finalista (val de 15€) i el premi a les guanyadores (val de 25€), els van lliurar l'Anna García, professora de matemàtiques de l'IES Eugeni d'Ors i la Carme Salvador, Coordinadora pedagògica del mateix centre.

And the winer is.....

La finalista ha estat la Safae Afilad amb el conte titulat Màgia o Mates. A continuació teniu un breu estracte:

“Luàn es va cansar i va preguntar perquè eren tan important les Mates. Li van respondre que les Mates eren molt importants perquè si no en saps, no pots fer màgia.”

Les guanyadores de l'edició de 2009 del concurs de contes matemàtics per a 1r d'ESO a l'IES Eueni d'Ors han estat l'Aina Trotonda i la Mireia García amb el seu conte La Mònica, l’Ester i la inspiració. A continuació teniu un estracte:

“Ja havien passat 3 setmanes des de que la professora de Matemàtiques els havia dit que fessin un conte de matemàtic, i tothom tenia, almenys, una idea per fer, menys elles, potser els hi havien robat la inspiració?”

Properament publicarem els contes sencers, amb il·lustracions, i un vídeo del lliurament dels premis.

Ens veiem l'any vinent!

Regalar matemàtiques. Per què no?

2009-12-26T20:48:00.004+01:00

Quina millor manera per acabar l'any que amb un regal. Creamat ens proposa que aquest regal sigui un llibre i a més de matemàtiques, això és ser agosarat!

A continuació teniu l'enllaç per a que en feu una ullada. És molt recomanable.

Regalar matemàtiques. Per què no?

Una historia de amor verdadero

2009-12-19T19:02:00.003+01:00

"Romance de la Derivada Enésima y el Arcotangente" va més enllà de l'amor i les matemàtiques, és una "historia de amor verdadero", o també, d'amor matemàtic. La narració magistral de la Cristina Mirinda, ens transporta a un univers on l'idili entre una derivada y un arctangent no només és posible, sinó que també pot ser molt suggerent.

Veieu i escolteu, a continuació, aquesta proposta que en ha fet arribar la nostra col·laboradora Eugenia Torres. No us en penedireu!

Una mà de contes, creamat i TV3

2009-11-21T16:34:00.007+01:00

Els contes matemàtics estan de moda!

El nostre col·laborador, Pere Martí i Bertran, ens fa arribar la següent notícia:

Una mà de contes, amb la colaboració d'un equip de Creamat i amb una llicència d’estudis del Departament d’Educació portada a terme per Carme Aymerich, ha produït cinc contes on les matemàtiques tenen molt a dir. La fàbrica de rellotges, La caravana de la Júlia, El petit Inuit, Quan es refreda el pastís i El rei i el savi, són els seus títols.

Aquí podeu veure La fàbrica de rellotges.

A continuació us deixem l'enllaç a la pàgina de creamat on podreu veure tots els capítols:

Contes matemàtics: Una mà de contes i creamat

Què us ho passeu bé amb aquestes cinc històries!

La literatura matemàtica de l'Odissea

2009-11-17T11:44:00.005+01:00

La llibreria l'Odissea us recomana els següents títols d'actualitat relacionats amb les matemàtiques. A continuació teniu ressenyes, de diferents institucions matemàtiques i blogs de ciència, sobre aquests llibres.

El periodista matemático. Fernando Blasco. Temas de hoy, 2009.
La banda de Möbius. Cliffort A. Pickover. Almuzara, 2009.
Simetria. Marcus du Sautoy. Acantilado, 2009.
Pasiones, piojos, dioses... Antonio J. Durán. Destino, 2009.
El gran libro de las paradojas. Michael Clark. Gredos, 2009.

Què gaudiu d'una bona lectura matemàtica!

Contes de 1r d'ESO A. Curs 09/10

2009-11-07T19:14:00.004+01:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO A.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

Contes de 1r d'ESO B. Curs 09/10

2009-11-07T19:08:00.011+01:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO B.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

Contes de 1r d'ESO C. Curs 09/10

2009-11-07T19:07:00.004+01:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO C.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

Contes de 1r d'ESO D. Curs 09/10

2009-11-07T18:43:00.015+01:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 16 de novembre (és dilluns). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO D.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a i el títol del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

Halloween: un conte matemàtic terrorífic

2009-10-31T09:41:00.008+01:00

Tal com us vàrem prometre, aquí teniu el desenllaç del conte per capítols: Què ha passat a FractionVille? Dels alumnes de 2n d'ESO B, promoció 2007/2009. És un conte terrorífic ideal per a llegir la nit de Halloween.

Per a no perdre el fil de la història, tornem a publicar els capítols previs, conjuntament amb el capítol final, en el petit llibre digital que apareix a continuació.

Les il·lustracions del conte les han realitzades les alumnes: Joana Pujol, Joana Sadurní, Anna Sánchez i Mireia Montaner.

Què passeu un espantós Halloween! JA, JA, JAAA!

Un nou curs

2009-09-04T17:36:00.006+02:00

Estem a punt de començar un nou curs, què portarà com a novetat la publicació dels contes en format book en l'adreça http://issuu.com/.
Durant aquest primer trimestre sortiran publicats els capítols finals de Tal com ets i Què ha passat a FractionVille? dels alumnes que han cursat primer cicle durant el període 2007/2009. Podreu veure tots els capítols recopilats al portal del issuu en format book.

Què tingueu un bon curs 2009/2010!

Entrevista amb els alumnes de 1er d'ESO D a Com ràdio

2009-07-03T16:57:00.005+02:00

Hola a tots i totes,

ara fa uns dies vam tenir el plaer de visitar, amb els alumnes de 1er d'ESO D de l'IES Eugeni d'Ors, Com ràdio. Vam passar una estona entretinguda participant en el seu programa Digues com, presentat pel Miquel Jiménez. Un programa dedicat a les escoles i Instituts i a parlar sobre l'educació. Podeu escoltar el programa en el següent enllaç i sentir, en la veu de nois i noies de 1er d'ESO, alguns dels contes matemàtics que han preparat durant aquest any.

Esperem que us agradi.

Un escriptor@ molt matemàtic

2009-06-10T10:59:00.020+02:00

Ja fa uns dies, vàrem tenir el plaer que ens visités l'escriptora Alegria Julià.

A continuació teniu la entrevista que li vam fer.

ENTREVISTA A L'ESCRIPTORA ALEGRIA JULIÀ

Entrevisten: Teresa Jiménez, Marina Gargallo, Gemma Sala, Ainoa Winter i Foix Soler.

Com que hem vist que t’agraden molt els nombres, la nostra primera pregunta és numèrica:Quin dia vas néixer?

16/04/1945

(Amb les dades que ens ha donat, nosaltres us oferim una curiositat matemàtica: 1+6+4+1+9+4+5 = 30)

El 30 és un nombre que utilitzes sovint, és el teu preferit?

No és el meu preferit. El vaig utilitzar perquè vaig veure el meu nebot empipat per fer 30 anys !

Quina era la teva assignatura preferida quan anaves a l’escola?

Eren les matemàtiques, m’agraden els problemes i el càlcul mental. La llengua també m’agradava, però no tenia bona ortografia. Jo des d’aquí animo a tothom que no deixi d’escriure només perquè no tingui bona ortografia.

Pel que fa a les matemàtiques, com les has viscudes per tenir tantes idees i escriure contes numèrics?

Com a alumna m’han agradat molt, i com a mestra intento que les matemàtiques agradin als alumnes. Faig que les matemàtiques siguin divertides per aquells que els costa entendre-les.

Tu relaciones molt el món de les paraules amb el de les matemàtiques, per què penses que hi ha tants quatres en les dites catalanes?

Hi ha quatres, però també hi ha d’altres nombres a les dites catalanes. Em va sortir espontàniament perquè de petita ho havia sentir a dir a la meva àvia. És una herència cultural.

Una altra expressió que ens ha “xocat” és fer més voltes que el 29. Què significa, d’on surt?

A Barcelona hi havia un tramvia que es deia 29 i feia la circumval·lació a la ciutat. Començava i acabava al mateix lloc, per això si algú volia passejar per Barcelona agafava aquest tramvia.

Volíem també saber si, com els nens del conte de missatges numèrics, havies jugat alguna vegada al joc de la calculadora ?

Em van ensenyar a jugar-hi els alumnes. Un dia em van dir: “Saps com es diu en Jordi Pujol de segon cognom ?” i amb una sèrie de dades que anaven introduint a la calculadora va sortir: SOLEI.També vaig jugar al joc d’un noi i una noia que s’enamoren ...

Et va costar molt escriure aquest conte, donant tants tombs als nombres?

No recordo quant de temps he estat per escriure’l. Normalment escric a l’estiu, un estiu el vaig escriure i l’altre el vaig corregir.

A més dels Contes numèrics ... , tens els Contes verticals i Contes de Festa major. D’on treus les idees per als contes?

Moltes vegades són coses del dia a dia. Per exemple, en els Contes verticals n’hi ha dos que es basen en notícies reals, una d’un telèfon mòbil i l’altra d’un elefant. A vegades són coses que m’expliquen o que em passen a mi. Una vegada esperant el tren en una estació el vent va fer volar un full de diari que em va quedar enganxat a la cama. Quan el vaig agafar, la vista em va jugar una mala passada i em va semblar veure el meu nom en una esquela. Quin ensurt vaig tenir ! Doncs això em va servir per a un conte.

Explicaves contes als teus fills, i ara ho fas als teus néts?

Més que explicar-los, els llegia contes. Ara, amb els meus néts, a mida que vaig llegint el conte em pregunten què hi diu.

A l’escola, quins cursos tenies o tens?

Els cursos de Cicle superior, 5è i 6è de primària. Parvulari hi vaig estar només un any.

A la biblioteca escolar quina feina hi fas?

Intento dinamitzar la biblioteca i animar als nens a llegir, que gaudeixin de la lectura.

No sabem si fer-te la pregunta com a escriptora o com a mestra, què en penses de les lectures obligatòries i el nivell lector dels joves?

Penso que les lectures obligatòries són importants perquè als nois i noies que no llegeixen els ajuden a iniciar-se en la lectura. Aquestes lectures s’han de saber triar i després comentar-les per enriquir la lectura amb les visions diferents de cada lector.

A l’institut un grup d’alumnes publiquem una revista, s’anomena Esquerda d’or. Podries donar algun consell als redactors de la revista?

Tenir sempre a punt llapis i paper perquè no s’escapin les idees que en qualsevol moment et poden venir al cap o pots veure pel carrer.

Per acabar, i continuant amb la revista, la secció rosa et voldria preguntar:

- quin és el teu color preferit: el color blau, encara que quan m’haig de comprar roba em decanto pels colors torrats.

- quin és el teu número preferit: el número 7, és un número màgic.

- quin és el teu llibre de capçalera: sempre tinc una novel·la i també poesia.

- quina música t’agrada: m’agrada la música clàssica i les cançons amb contingut, amb missatge.

- a part de la lectura i l’escriptura, tens alguna afició més?

Viatjar i caminar, gaudir de la natura. En els Contes numèrics, el conte del compte enrere està inspirat en un desig que tenia d’anar en globus que fa uns dies he pogut fer realitat.

En acabar la entrevista, Alegria Julià ens ha volgut fer unes recomanacions de lectures matemàtiques que són aquestes:

-Alsina, Claudi. Del número 0 al 99. Editorial Guix. Col·lecció 10 instruments.

-Anno, Mitsumasa i Masaidriro. El gerro màgic: una aventura matemàtica. Editorial Joventut.

-Tahan, Malba. L’home que calculava. Editorial Empúries.

Desitgem que us hagi agradat i que seguiu les recomanacions literàries d'aquesta autora entusiasta de la literatura i les matemàtiques.

Primer premi, categoria 12 a 14 anys, del concurs de Contes matemàtics 2009

2009-06-02T17:21:00.008+02:00

Judith Manero, Thaís Campamà i Anna Fortuny de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès
Guardonades amb el primer premi del Concurs de contes matemàtics 2009, patrocinat per la Llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en la categoria 12 a 14 anys.

Un somni de veritat

Aquell matí em vaig despertar amb una sensació que alguna cosa anava malament, era un dia diferent, sempre era la primera de despertar-me,i el primer que vaig fer va ser comprovar si els meus pares i el meu germà encara dormien.
Em vaig desanimar una mica, perquè no hi havia ningú al seu llit, i la casa semblava buida.
Vaig baixar al menjador i vaig veure l'esmorzar amb una nota que deia:

(Il·lustració d'Eduard Barrobés)

"He hagut de marxar pitant si hi ha algun problema truca'm al mòbil. Recorda que el número és 665477923. Vés amb compte i porta el teu mòbil engegat. MAMA."

De cop i volta va sonar el meu mòbil, era el pare,com sempre controlant el que jo feia. Em va dir que li havia sortit un imprevist a la feina, i que havia hagut de marxar.
També em va dir que aquell dia no anés a comprar a la botiga del carrer del costat...
En aquell moment es va tallar la combersa i em vaig quedar amb un milió de dubtes al cap.

Quan vaig començar a esmorzar, vaig notar que algú m'estava observant, cada cop s'apropava més, vaig sentir el seu alè al meu clatell...
Em vaig girar, i vaig fer un enorme xiscle, de gairebé de 400 decibels ( segons la meva imaginació), era un personatge lleig, pudent i despentinat. Amb aquelles característiques, vaig deduir que potser podria ser el meu germà Oriol, que sortia del lavabo, i efectivament, era així. (Vaja, no se'm havia acudit mirar al bany, com que no se sentia cap soroll... )

-Que estàs boja !? - va exclamar l'Oriol.
-El que està boig ets tu! Tu creus que m'has de clavar aquests ensurts, en aquestes hores del matí?- vaig contestar.
-Tinc dret a fer el que vulgui, tinc 16 anys, i tu ets una marreca de 13 anys.-va contestar l'Oriol-.
-Oriol, no vull discutir més, saps perquè han marxat els pares?-vaig preguntar jo-.
-No ho sé, quan m'he llevat ja no hi eren. Per cert, dorms amb la boca oberta i et cau la baba.-va dir l'Oriol-.
-Que m'has espiat mentre dormia?-vaig preguntar indignada-.
-Mmmm...Es podria dir que...Ssíí...-va contestar ell-.
-Oriol, la venjança serà terrible!-vaig contestar jo-.
-Ja ho veurem.-va contestar ell-.
La discussió va continuar, però millor que canviem de tema...
Per cert ja us havia dit que justament aquell dia era el meu aniversari ? Doncs si, aquell dia feia 14 anys. Per aquest motiu estava molt desconcertada, decebuda i trista,perquè encara no m'havia felicitat ningú.
En aquell moment, però, encara en tenia 13, perquè vaig néixer a les cinc de la tarda.
De cop i volta el meu germà va obrir la boca i va fer una expressió que només ell sap fer, d' haver recordat alguna cosa,(només la sap fer ell bàsicament perquè sempre s'oblida de les coses i les recorda a l'últim moment).
Seguidament va dir:
-Me n'he recordat que...he de marxar, perquè...perquè tinc el cotxe mal aparcat, sí això, tinc el cotxe molt mal aparcat!
-Però si tu no tens cotxe!-vaig dir jo-
Quan me'n vaig adonar, l'Oriol ja havia marxat. Què estava passant? M'estava començant a espantar.
Vaig trucar la Carla, la meva millor amiga, però em va contestar la seva mare i em va dir que la Carla havia quedat amb les altres noies. Com és que no m'havien trucat per anar amb elles?
El meu cervell, en aquell moment no tenia capacitat per pensar, perquè estava massa ple de preguntes.
En aquell moment va arribar el carter, va portar propaganda, una revista americana per un tal “Mr. Josep Puig Rivera” (el meu pare), una carta d'uns amics d'Austràlia, i entre tot aquell paperam, vaig veure una carta que posava el meu nom. Em va estranyar molt, perquè normalment jo em comunico o parlant o pel Messenger o per SMS, però mai per carta. Em vaig disposar a obrir-la tota intrigada...
Hi deia:
Ves al lavabo.
Està desendreçat oi?
Compta les peces de roba que ha deixat l'Oriol escampades per terra.
Aprofita per recollir-les!
Has de multiplicar el nombre de peces de roba per 10, després cal que divideixis el resultat per la xifra de l'edat que té el teu germà però, compte, li has de treure les desenes. La solució que obtindràs és l'hora que t'has de presentar al lloc que hem quedat.
En aquell moment, vaig anar tan de pressa com vaig poder al lavabo. Un cop allà, vaig contar les peces de roba que havia deixat el desendreçat de l'Oriol, i n'hi havia 3.
La carta deia que havia de multiplicar les peces de roba per 10... 3 x 10 com tothom sap fan 30. Després deia que havia de dividir el resultat entre la xifra de l'edat d l'Oriol...16, però també deia que li havia de treure les desenes... 30:6 fan 5.
Havia de ser a algun lloc a les 5 de la tarda!
Vaig continuar llegint intrigada:
Vols saber a quin lloc ha d'anar?
Doncs hauràs de pensar una mica més...
El número de la casa que has d'anar multiplicat per 2 és igual a l'edat que téns ara menys l'edat que tindràs a les 5 de la tarda. A tot això li has de sumar les dues últimes xifres del número de telèfon de la mama, multiplicades per 5.
Vaig pensar que era molt difícil, però em vaig esforçar i vaig començar a pensar:
-Això és un problema d'equacions! Vaig fer l'examen fa poc.
A veure, el número de la casa que he d'anar és igual a x, però dues vegades x, és igual a 2x, la carta diu que això és igual a l'edat que tinc ara menys l'edat que tindré, o sigui
2x=13-14. Després diu que a tot això li he de sumar les dues últimes xifres del número de telèfon de la mama multiplicades per 5, o sigui 2x=13-14+5(23).
Ja està, ara només ho he de resoldre!
2x=13-14+5(23)=>
=> x=[13-14+5(23)]:2 =>
=>x= 114:2 = 57
He d'anar al número 57 del carrer... un moment, i el carrer?
Vaig continuar llegint:
Per últim, el carrer que has d'anar té el nom del teu germà.
Esperem que vinguis!

ANÒNIM

O sigui, que a les 5 de la tarda havia d’estar al número 57 del carrer Oriol!
- Ara que hi penso!- vaig dir en veu baixa.
- Precisament aquest es el carrer que el pare m’ha dit que no hi anés a comprar en tot el dia.

Les hores anaven passant, i va arribar l’hora de dinar, els meus pares encara no eren a casa, i l’Oriol, encara no havia tornat “ d’aparcar el seu cotxe imaginari”.
Així que vaig decidir començar a dinar tota sola, abans de morir-me de gana.
Quan vaig acabar de dinar, em vaig apalancar una estona al sofà per mirar la tele, i abans de que me n’adonés de res ja eren les cinc menys cinc minuts. Vaig calçar-me, vaig agafar el bolso i vaig sortir volant de casa, tancant la porta de cop.
Quan vaig arribar al número 57 del carrer Oriol, vaig trucar el timbre i...
Sorpresa!! Hi havia la meva família i tots els meus amics!
En aquell moment vaig ser la persona més feliç del món.
En el moment més divertit de tots i el més emocionant, em vaig despertar.
De cop i volta vaig veure el sostre de la meva habitació, quina llàstima!
Vaig mirar a totes les habitacions a veure si tothom dormia, però a les habitacions no hi havia ningú, vaig escorcollar tota la casa i definitivament, estava sola!
Justament, aquell dia era el dia del meu aniversari, i estava una mica decebuda, perquè ningú no m’havia felicitat.
Vaig baixar al pis de baix, i vaig veure l’esmorzar amb una nota de la mare...

Primer premi, categoria 14 a 18 anys, del concurs de Contes matemàtics 2009

2009-05-16T22:36:00.011+02:00

Meritxell Parera Tort de l'IES Alt Penedès de Vilafranca del Penedès
Guardonada amb el primer premi del Concurs de contes matemàtics 2009, patrocinat per la Llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, en la categoria 14 a 18 anys.

Conte: X i Y -equacions.

X: Saps y? Des de el primer moment en que et vaig veure vaig saber que en cap moment acabaríem les dos juntes. Ja diuen que si no ets part del problema, ho ets de la solució. Nosaltres varem ser inventades per ser part del problema, però els problemes sempre acaben per resoldre’s.

La X sempre s’havia sentit tan sola, ella sempre ella en una equació de primer grau, sense cap altre finalitat que ser aïllada per trobar una solució a aquella barreja de números i de lletres. Per posar un exemple, per entendre-la:
(Il·lustració d'Eduard Barrobés)

2x=7+1
2x=8

Em sentia buida, sola. Era una lletra només per substituir un número. La meva existència entre tan simple i efímera...
Les x a un costat i els números a un altre. Sumem, i com sempre la x s’aïlla, i el número que m’acompanyava sempre m’abandona per anar a fer de divisor dels números sumats de l’altre costat. I ja està, deixo d’existir.
En veritat era una vida simple, sense preocupacions, només em matava el remordiment de que sempre era part del problema, encara que era la part important per resoldre. Viure en una equació és entretingut, vas coneixent gent, més que gent, números. Números que venen, es presenten, algun t’acompanya, d’altres són els teus veïns. Els números són infinits, mai coneixeràs l’últim. Les desenes són companyes, les centenes són una festa. Però un dia vaig conèixer un número que se sentia igual que jo, sol. El 1, el número més solitari que mai veuràs.
Em va fer veure de que era molt egoista, que només pensava en mi i en les meves penes. Jo, que sempre havia pensat que era la cosa més desgraciada del món vaig veure de que estava totalment equivocat. El 1 em va explicar que se sentia sol, que només era un, que se sentia impotent.
1: Sóc el primer d’una llarga i infinita llista de números, i ser el primer vol dir ser l’últim.
X: Jo sempre havia pensar que aquesta sensació de impotència només la sentia jo i només jo, sempre m’he sentit el centre del món, un món aïllat.
1: Algun dia, arribarà algú que et farà companyia, i t’ho dic jo que mai m’equivoco, encara que sigui només un 1, que tingui un significat de soledat, acostumo a encertar les coses.
Em vaig quedar pensant en les seves paraules, des de llavors el 1 sempre m’acompanya, sempre el tinc present encara que no es vegi. Sempre que veieu una x en una equació conteu que té un 1 al costat.
Però aquest no és el final del meu relat, jo, una lletra que s’il·lusiona de seguida, em vaig aferrar a les paraules d’aquell gran amic que havia fet. Esperava aquella cosa que m’acompanyés. Encara que va passar temps, jo vaig continuar confiant en les paraules del meu amic, perquè si no tens confiança en un amic no crec que es sigui capaç de tenir-ne mai. Vaig continuar durant temps amb la meva rutina de conèixer números més números que només duraven instants en la meva vida, que no es quedaven mai. Vaig continuar durant molt de temps amb la meva rutina de ser una simple lletra que significa un número amagat. Em vaig plantejar la meva existència. De veritat només servia per substituir un número? Tan poca importància tenia? Era la meva funció a la vida? Sortir en mig d’un problema i ja està, era l’encarregat de ser la màscara d’un número ocult, em sentia tan estúpid. Què tenia el número amagat que no tingués jo que sempre em canviàvem? Eren les meves reflexions de sempre, les que em feia entre equació i equació, fins que un dia una bona lletra va canviar els meus pensaments. Però per fi, algú em va treure d’aquest espirall de lamentacions i reflexions. Sí, els sistemes d’equacions, em van portar una gran amiga i el compliment de la paraula del 1. No estava sol. Allà al meu costat vaig trobar el meu gran recolzament. La Y. Al principi vaig pensar que era perfecte mai més estaria sol, que havia trobat la tan famosa mitja taronja. Que enganyat i equivocat estava. Ella i jo estàvem fets amb la mateixa finalitat, amb la mateixa que m’havia estat torturant tan de temps.
Ens varem trobar les dues en un sistema d’equacions resolt per igualació. Els sistemes són molt complets i tenen tres maneres de resoldre’s. Encara que en les tres el resultat és el mateix. Per entendre’ns un sistema d’equacions són dos equacions, una sota de l’altre. En cada equació hi ha dues lletres, que només oculten un número que has de trobar. Dues lletres que semblen no importar a ningú. Jo, present en les dues equacions, abans de que s’utilitzés el mètode de la igualació, que consisteix a aïllar les X, com sempre, soles a un costat amb totes els números a l’altra banda de l’igual. La Y era com la meva altre part que sempre m’havia faltat, la part positiva. Em va explicar que hi havia lletres que ni tan sols tenien funció. Que nosaltres dues érem unes afortunades, que teníem algun motiu per el qual existir, que teníem on estar, encara que fos al costat dret d’un igual o al costat esquerra, em va obrir els ulls. La Y era la meva font de respostes al meu oceà de preguntes.
X: Mai t’has sentit sola?
Y: Mai estàs sol del tot, sempre t’acompanya algú i sempre tens alguna cosa per fer a la vida, encara que sigui, com en aquest cas, en un sistema d’equacions, sigui per igualació, substitució o reducció. Sempre tenim un principi i un final i podem dir que som allò necessari per resoldre un problema o simplement podem dir que estem de pas, que la vida no s’acaba quan resolem una equació, de primer o segon grau.
X: Coneixes el sentiment de tristesa?
Y: Encara no t’has donat compte? Els sentiments són teus, i tot lo que sigui teu ho pots controlar. Si tu no vols, no estiguis mai trista.
X: Em puc quedar al teu costat? Vull aprendre aquesta filosofia, aquest pensament lliure.
Y: Tu i jo no podem estar junts. No veus que tenim coses que fer? Acompanyar números que han de dividir. Substituir números que s’han perdut pel camí. Representar alguna cosa important. Pensa-hi, que la vida és molt curta, hi ha molta gent, números, moltes lletres que mai surten, no pots estar pendent de una altre persona, tu tens la teva vida, i has de viure-la, per això anem sempre endavant. Per això la gent quan amb nosaltres s’equivoca tornen a començar fins que troben el número que busquen i no ens necessiten.
I aquestes van ser les seves últimes paraules, després de ser igualada i aïllada i canviada per un 7, em va donar el millor consell que ningú m’havia plantejat mai. Viure la meva vida com si fos una equació. Jo l’havia de viure, a la meva manera, havia de substituir les lletres o el que calgués per trobar la clau de la felicitat, i com una equació, i com tothom, si m’equivoco tornar a començar, tornar-ho a intentar. Vull viure, sigui sola o acompanyada, és la gràcia de la vida, o això és el que jo vaig entendre d’aquelles paraules.
Al llarg de la meva vida, vaig conèixer més números i sempre m’aferrava a les paraules d’una bona amiga que em va fer veure que la soledat no existeix, ni la tristesa ni l’angoixa, existeix tot allò que tu vulguis. Ara per ara, a la meva vida, on jo mano, només existeixen tres coses essencials:
El 1, la primera persona que va confiar en mi, que sempre m’acompanya, que sempre em fa companyia físicament.
La Y, aquella gran amiga que mai oblidaré, algú que realitzava la mateixa funció que jo però amb diferent perspectiva, aquella que em va fer veure que la vida és curta per molt llarga que sigui l’equació.
I els meus sentiments, la meva vida, les meves decisions i sobretot, la meva alegria i les ganes de viure-ho tot. De ser una lletra que amaga un número, que qui sap, potser algun dia serà important, potser amago la vacuna matemàtica de la SIDA, o la fórmula de la veritat. Suposo que tots naixem amb un destí marcat, i amb alguna cosa per fer a la vida, siguem números, lletres o humans.

Lliurament de premis del Concurs de contes matemàtics durant la setmana cultural

2009-04-28T14:46:00.006+02:00

Dijous passat, diada de Sant Jordi, va tenir lloc el lliurament de premis del concurs de Contes matemàtics, patrocinat per la llibreria l'Odissea i l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, a la sala d'actes de l'institut i durant la celebració de la Setmana Cultural.

Van ser guardonats amb el primer premi, en les seves respectives categories:

-Anna Fortuny, Judith Manero i Thaís Campamà de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, pel seu conte "Un somni de veritat" en la categoria de 12 a 14 anys.

- Meritxell Parera Tort de l'IES Alt Penedès de Vilafranca del Penedès, pel seu conte "x-y equacions" en la categoria de 14 a 18 anys.

Properament publicarem els dos contes il·lustrats (les il·lustracions són un obsequi del nostre col·laborador Eduard Barrobés).

Agraïm la participació de tots els nois i noies en el concurs i els animem a continuar escrivint contes matemàtics!

Fins dimecres 1 d'Abril

2009-03-26T15:03:00.002+01:00

Us recordem que el termini per a participar al concurs de Contes matemàtics és fins dimecres de la setmana que bé, 1 d'abril.

Podeu anar llegint i penjant els contes a http://contesmatematics.blogspot.com/2009/03/publiqueu-aqui-el-vostre-conte.html

Rtv de Vilafranca i el butlleTIC amb Contes matemàtics

2009-03-08T11:07:00.005+01:00

I el butlleTIC del departament d'educació també se'n fa ressó del concurs.

Publiqueu aquí el vostre conte matemàtic pel concurs

2009-03-05T22:39:00.002+01:00

En els comentaris d'aquesta entrada podeu publicar el vostre conte matemàtic per al concurs. Bona sort a tot@s!

En los comentarios de esta entrada podéis publicar vuestro cuento matemático para el concurso. ¡Buena suerte a tod@s!

Un escriptor@ molt matemàtic

2009-02-28T17:28:00.016+01:00

El proper dijous 5 de març de 2009 visita l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès l'escriptora Alegria Julià.

A continuació teniu una introducció a l'autora i la seva obra realitzada per la Biblioteca de l'IES Eugeni.

Lectures

matemàtiques

Alegria

Julià

Escriptora

ies ”eugeni d’ors”
biblioteca

BIOGRAFIA

Alegria Julià

(Barcelona, 1945)

És mestra i té, des de petita, l'afició de llegir i escriure gràcies a la formació que va rebre a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, on hi havia una nodrida biblioteca. Va exercir com a mestra durant molts anys, desprès va fer d'assessora didàctica al Servei d'Ensenyament del Català i, actualment, ha tornat a les aules. Li agrada el contacte amb els alumnes i el que més la motiva és encomanar als nois i noies la il.lusió per la lectura i l'escriptura. Les seves històries s'inspiren en fets reals, i hi barreja un punt d'imaginació, una mica d'humor i un pessic de tendresa. També li agrada molt jugar amb les paraules, amb la seva forma i el seu significat. De vegades escriu contes tot comptant i contant, juga a enfilar monosíl·labs fins a construir una història, escriu contes verticalment i després els completa horitzontalment fins que aconsegueix una història arrodonida.
Està casada, té tres fills i tres néts. Continua vivint al Guinardó, un barri d'artistes i escriptors, i estiueja a Moià. Va començar la seva tasca literària escrivint contes per a la revista Cavall Fort

OBRA LITERÀRIA

Narrativa infantil i juvenil

Contes de Festa Major Barcelona: Alfagura / Grup Promotor, 1995.

Contes numèrics una mica histèrics. Barcelona: Alfaguara / Grup Promotor, 2001+

Contes verticals. Barcelona: Bambú, 2008 *

De cop i volta. Barcelona: Casals, 1996.

Gent de mar. Barcelona: La Galera, 1997. *

Un romà al segle XX. Barcelona: La Galera, 1991 *

Els podeu llegir a ...

Els llibres marcats amb +

els podeu trobar a la

biblioteca de l’ IES Eugeni d’Ors

Dilluns de 13.30h a 15.30h

dimarts i dijous de 10.30h a 12.30h

i de 13.30h a 15.30h

De dilluns a divendres de 17.30h a 21h

Sala d’Estudi Municipal

Els llibres marcats amb *

els podeu trobar a la

biblioteca Torras i Bages

Dimarts a dissabte de 10h a 13.30h

Dilluns a divendres de 15.30h a 20.30h

Concurs de Contes matemàtics Scsjordi 2009

2009-02-22T19:08:00.004+01:00

Ja estem aquí amb el concurs de Contes Matemàtics de la scsjordi 2009 i, aquest any, amb novetats: el concurs s'obre a tots aquells nois i noies d'arreu que vulguin fer-nos arribar el seu conte matemàtic.
L'institut Eugeni d'Ors i la Llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès han arribat a un acord perque tots els nois i noies d'entre 12 i 18 anys, que així ho desitgin, puguin participar amb el seu conte, dotant els premis de les dues categories amb 60€ (30€, en efectiu, donats per l'IES Eugeni i 30€ en un lot de llibres gentilesa de la Llibreria l'Odissea).

Les bases del concurs queden enguany, doncs, establertes de la següent manera.

1. Podeu participar nois i noies d'entre 12 i 18 anys.
2. Pels que no sou alumnes de l'Eugeni, els contes els podeu penjar en els comentaris d'aquesta entrada adjuntant també el títol del conte, el vostre nom i el del vostre institut. Els alumnes de l'Eugeni els podeu penjar aquí, en el blog de la scsjordi 2009 de l'Eugeni d'Ors (hi posarem una entrada específica) o donar-los, en format digital o en paper, al professor/a de matemàtiques del vostre grup.
3. Tots els contes s'hauran de presentar, com a molt tard, el dia 1 d’abril.
4. La longitud del conte haurà de ser d'unes 1400 paraules com a màxim (3 fulls DIN-4 aprox).
5. Els contes guanyadors es publicaran al blog de Contes Matemàtics i al blog de la Setmana Cultural de l'IES Eugeni d'Ors.
6. Hi haurà dues categories:

a) De 12 a 14 anys (primer cicle ESO ).
b) De 14 a 18 anys (segon cicle ESO i post obligatori).

Cada categoria tindrà un únic premi dotat de 60€ (30€ efectiu + 30€ lot llibres) i una il·lustració sobre el conte, realitzada per l'Eduard Barrobés.

7. El jurat estarà format per les professores de matemàtiques Eugenia Torres, Aurora Aurensanz i Conchi Hito.

8. El lliurament de premis tindrà lloc el proper dia 23 d'abril, Sant Jordi, a la sala d'actes de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

De vuelta con el concurso de Contes Matemàtics de la scsjordi 2009 y, este año, con novedades: el concurso abre sus puertas a todos aquellos chicos y chicas de entre 12 y 18 años que quieran enviarnos su cuento matemático.
El instituto Eugeni d'Ors y la Libreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès han llegado a un acuerdo para que todos los chicos y chicas de entre 12 y 18 años, que así lo deseen, puedan participar con su cuento, dotando los premios de las dos categorias con 60€ (30€, en efectivo, donados por el IES Eugeni y 30€ en un lote de libros gentileza de la Libreria l'Odissea).

Las bases del concurso quedan este año, pues, establecidas de la seguiente manera.

1. Podéis participar chicos y chicas de entre 12 y 18 años.
2.Para los que no sois alumnos del Eugeni, podéis colgar los cuentos en los comentarios de esta entrada, adjuntando también el título del cuento, vuestro nombre y el de vuestro instituto. Los alumnos del Eugeni podéis colgarlos aquí, en el blog de la scsjordi 2009 del Eugeni d'Ors (pondremos una entrada específica) o darlos, en formato digital o en papel, al profesor/a de matemáticas de vuestro grupo.
3. Todos los cuentos se habrán de presentar, como tarde, el día 1 de abril.
4. La longitud del cuento no excederá las 1400 paraules (3 hojas DIN-4 aprox).
5. Los cuentos premiados se publicaran en el blog de Contes Matemàtics y en el blog de la Semana Cultural del IES Eugeni d'Ors.
6. Se podrá optar en dos categorias:

a) De 12 a 14 años (primer ciclo ESO ).
b) De 14 a 18 años (segundo ciclo ESO y post obligatorio).

Cada categoria tendrá un único premio dotado de 60€ (30€ efectivo + 30€ lote libros) y una ilustracion sobre el cuento, realizada por Eduard Barrobés.

7. El jurado estará formado por las profesoras de matemáticas Eugenia Torres, Aurora Aurensanz y Conchi Hito.

8. La entrega de premios tendrá lugar el próximo dia 23 de abril, Sant Jordi, en la sala de actos del IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès.

Un tresor dins el temari

2009-02-13T10:00:00.011+01:00

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 7

L'inspector ja es trobava, amarat de suor i ben remullat, al vell vestíbul d'aquell destarotat edifici que feia molt de temps havia estat un bonic teatre. Més tard també hi havien posat una pantalla de Cinema per al públic més jove.

A cada passa, els records de l'inspector contradeien allò que veia: allà on ell recordava uns colors vius a la paret només quedaven trossos de paper penjant i teranyines al sostre; allà on ell recordava una magnífica catifa vermella, un drap marronós, lleig i ple de forats li tornava la mirada; allà on ell recordava l'olor agradable i el soroll de les crispetes en obrir-se, un aparell trencat i enganxifós ocupava el seu lloc.

Va continuar avançant i va passar per sota l'antic arc que donava accés a la sala plena de butaques, o com a mínim així es com ell se la imaginava, perquè hi va trobar només unes quantes fileres de butaques que encara s'aguantaven dretes , plenes d'un polsim caigut del vell sostre esquerdat. Aquelles velles butaques li recordaven moltes coses, com un vell amor perdut de joventut.

La sala era buida i en aquell silenci sepulcral es va sentir el cruiximent del vell sostre sota les passes d'algú que caminava inquiet. No s'ho va pensar dues vegades i, agafant amb força la pistola, va pujar per les ruïnoses escales del vestíbul que donaven al pis de dalt el més sigilosament que va poder. El pis de dalt era molt fosc, només tenia una petita finestreta que deixava entrar la llum d'un fanal, i una porta lateral gairebé al final d'un llarguíssim passadís que donava accés a una petita sala. El passadís era ple de runes. En mig de les ombres, la porta es va obrir i algú va sortir cridant mentre caminava d'esquena ensopegant amb el que hi havia al terra.

- No, deixa'm!- feia una veu angoixada prou familiar- No em toquis!- va exclamar quasi plorant.

L'inspector va avançar, tan ràpid com li permetien les seves cansades cames, cap aquella silueta.

-Nebot, nebot!- li va cridar.

L'inspector va arribar just a temps d'agafar-lo pel braç abans que caigués a terra. Mentre estirava d'ell amb força intentant arribar a les escales per fugir d'allà, cap dels dos va mirar enrere, però sabien què els seguia perquè l'ombra de la capa i l'olor a sang impregnava l'aire.

Continuarà....

Un tresor dins el temari

2009-02-11T13:20:00.007+01:00

Tal com ets

Capítol 7

La 126/84 no s'ho podia creure! El noi que ella tan s'estimava no la podia haver traït d'aquella manera! Els hi demostraria a tots que estaven molt equivocats. Que li estaven dient una gran mentida.
Els va deixar allà i va sortir corrents per buscar-lo. Al cap d'una estona el trobà en un racó d'una classe buida, amb una noia, que era la seva millor amiga de la colla de tercer, i... s'estaven liant!!!

La 126/84 es va quedar glaçada. Era allà palplantada, com si li acabés de caure una galleda d'aigua freda al cap. Tot i que li va semblar que durava una eternitat, el petó es va acabar i va sentir com 155/47 deia en veu alta:

-Aquests dies m'ho estic passant molt bé- somreia d'orella a orella- Primer el vídeo cutre de la 126/84, aquella petarda, que encara pensa que té possibilitats amb un noi com jo. I desprès, que tu vulguis sortir amb mi!!!-va exclamar- Em pot passar alguna cosa millor?

Com contestant a la pregunta, la 126/84 va entrar a la classe. Tenia els ulls plens de llàgrimes i la ràbia li oprimia el pit, però, tota decidida, va començar a dir...

Continuarà

Enhorabuena Juan Cruz

2009-02-07T11:12:00.008+01:00

El año pasado, justo poco después de que empezara su andadura el Blog de Contes matemàtics, tuvimos el placer de contar con la colaboración en nuestro blog de un escritor especial: se trata de Juan Cruz Bordoy, un niño argentino de 8 años. (ver Contes matemàtics per a tothom)

Nuestro blog le dedica ahora un espacio para felicitarlo por la publicación de su libro de poemas "Espejos en la noche": estamos muy contentos que todo te vaya tan bien y esperamos que tus éxitos continuen.

Podéis ver la noticia completa en el siguiente enlace:

Juan Cruz Bordoy publica su libro de poemas "Espejos en la noche".

O en la web de yoescribo.com.

L'Article del mes

2009-01-28T10:59:00.004+01:00

Se busca lector de unos 12, 13 años con ganas de pasar un buen rato…

Empezamos este periplo matemático haciendo la primera parada en El país de las mates. 100 problemas de ingenio, 5 volúmenes, de Miquel Capó. Esta excelente selección de problemas de ingenio matemático, clásicos y modernos, suponen un reto para todas las edades. El objetivo de los mismos es hacer pensar, mantener la mente ágil. Se ofrece al lector alguna pista para resolver el reto propuesto y la solución correspondiente al final del libro. El propósito no es únicamente solventar bien el pequeño enigma, sino que el discernimiento lógico hecho ya tiene considerable valor.

La segunda parada son para dos obras que recuerdan al formato de aquellos libros para jóvenes de hace unos años denominados “elige tu propia aventura” pero sin ser exactamente lo mismo. El país de las mates para novatos y su homólogo El país de las mates para expertos, ambos de L. C. Norman, ofrecen al lector un viaje por el país de las mates. En esta ocasión se han de ir resolviendo pequeños problemas que tienen que ver con algún aspecto de la matemática. El hecho de acertar o no con la solución a cada uno de los pequeños enigmas planteados provocará saltos de páginas hacia delante o hacia atrás y seguir numerosas pistas con el objetivo de salir victorioso de este trepidante viaje, pasando, eso sí, un rato entretenido. Su lectura está recomendada a lectores de a partir de 11 y 14 años respectivamente.

Pero si al lector lo que le gusta es el teatro, le invitamos ahora a adentrarse en una obra única: Teatromático. Divertimentos matemáticos para todos los públicos, de Ismael Roldán. Sí, aunque pueda resultar extraño, se pueden relacionar las matemáticas con el teatro. En 11 pequeñas obras de teatro se tratan con humor diferentes aspectos de la matemática. A medida que se avanza en el libro, le entran ganas a uno de representar alguna de estas piezas para que otros puedan disfrutar y reír como uno lo ha hecho. Las matemáticas haciéndonos reír a carcajadas ¿Increíble?

Ahora bien, no puede faltar en toda recomendación que se precie un poco de historia de las matemáticas. Pero que nadie frunza el ceño: será una vez más un placer. Cuentos del cero, de Luis Balbuena nos introduce en nuestro sistema de numeración decimal, a base de cuentos entretenidos y algo misteriosos. El autor consigue captar siempre el interés del que lee. Dirigido a un público de 11 años en adelante, intenta descubrir nuevos mundos perdiendo ese miedo a las matemáticas que algunos arrastran desde su infancia.

Finalmente, en un blog de cuentos matemáticos, sería un sacrilegio acabar este breve recorrido por la literatura juvenil matemática actual sin aludir a alguna obra específica de cuentos (aunque algunas de las anteriores no dejan de serlo). ¡Claro que sí! Sería imperdonable. La última parada la haremos en Matecuentos, cuentamates. Cuentos con problemas, 3 volúmenes, de Joaquín Collantes y Antonio Pérez. Es una colección de cuentos donde los protagonistas pasan algunas peripecias y deben resolver alguna suerte de enigma o problema matemático para poder continuar su aventura.

Casi todos estos títulos son de la Editorial Nívola –excepto los 5 volúmenes de problemas de ingenio, que son de El Rompecabezas. Ambas editoriales, desde su nacimiento, han hecho -y continúan haciendo- una apuesta fuerte por la matemática lúdica y recreativa, sobre todo para los más jóvenes.

Ya lo sabes, si quieres pasar una tarde divertida, emprende este viaje que te hemos propuesto … ¡No te arrepentirás!

Eugenia Torres

El concurs de les mates

2009-01-16T09:38:00.005+01:00

Faltaven tres dies perquè la Laura anés al concurs anual de matemàtiques de 1 d'ESO dels nens i nenes de la comarca de l'Alt Penedès. La Laura estava molt nerviosa, perquè l'havien escollit els seus companys com a representant del seu institut Eugeni d'Ors, perquè la nota més baixa que li coneixien en matemàtiques des de 1r de primària havia estat 8,7 en un examen sorpresa on, per cert, només van aprovar tres nens d'aquell curs. Quina responsabilitat ! No dormia, gairebé no menjava, només volia estudiar, estudiar i estudiar... La seva mare va començar a preocupar-se. - Laura, si no menges et posaràs malalta i no podràs representar l’institut en el concurs. - Laura, si no dorms, et posaràs malalta i no podràs representar el teu centre en el concurs. - Laura, Laura i Laura. - Mare, si et plau, només em faltes tu, que ja estic prou nerviosa, si no m'has d'ajudar millor deixa'm. La mare de la Laura patia i va anar a parlar amb el tutor de3r de la seva filla; quan li va explicar com estava la nena, el tutor va entendre que havia de fer alguna cosa. - No es preocupi, senyora Martí, que demà parlaré amb la Laura. L’'endemà a classe de matemàtiques no hi van haver números, ni llibres ni professor. Va ser una classe especial: va fer TAITXI, IOGA, RELAXACIÓ, tot per tranqul·litzar la nena més llesta en matemàtiques que hi havia al 1r d'eso de l'ies Eugeni d'Ors. Va ser tan genial i relaxant que la Laura es va adonar que estava preparada per al concurs, que no li calien nervis, que el que havia de fer era un bon àpat, una bona dormida, i apa! A contestar el que millor sabia fer: LES MATES. Això va fer, sopar bé, dormir millor i ja ha arribat el dia. Mare meva, quina sala més gran, quin jurat més seriós, ai, ai, ai que tornen els nervis.... La Laura era la quarta en la llista de concursants. - Bé, així donarà més temps a fer uns exercicis de relaxació. OOHHMMMMMM!!!! - Laura Vaixell Martí. Es va sentir pels altaveus. La Laura estava preparada, tenia tot l'Eugeni d'Ors animant-la. - Ho faré el millor que pugui- va dir abans d'entrar. Al cap de 20 minuts va sortir amb un gran somriure. Tot li havia anat molt bé. Estava molt contenta. Les preguntes van ser senzilles, (per a la Laura, clar). Dues hores després van entrar tots els concursants a la sala d'exàmens, era l'hora, ja tenien els resultats. La Laura va sortir plorant, no sabíem què passava. - Laura, què et passa, per què plores? No podia ni parlar; estava tan emocionada que no li sortien les paraules, només li quedaven forces per ensenyar un paper que tenia a la mà. Era un diploma que deia: “A la Laura Vaixell Martí representant del 1r curs d'eso de l'institut Eugeni d'Ors. Reconeixem la teva vàlua i dedicació i t'atorguem el 1er.PREMI DE MATEMÀTIQUES DEL CONCURS COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS DEL 2208-09”. Imagineu, tot l'Eugeni d'Ors aplaudint com bojos.

Mireia Pérez (1r ESO C)
FINALISTA DEL JURAT

El sueño de Luna

2009-01-14T13:25:00.003+01:00

Bueno, me toca a mí, nos os lo vais a creer; chicas, he soñado con la profe de mates, ya sabéis, ésa que se parece tanto a una bruja.
- ¿Estás hablando en serio? Bueno, no te interrumpo.
- Vale, allí voy: era un día de clase , nos tocaba mates y, como ya sabéis que no soy una crac en las mates y la profe nos ponía cosas difíciles ... pues, de repente me señaló con el dedo y me dijo:”¡Señorita Luna, sí, tú, la que nunca presta atención a las clases de matemáticas, ¿ Sabrías calcular mentalmente 15+18:9 ?
-¿Qué pasó? Cuenta, cuenta, ¿qué hiciste?
-Vale ¿ Por dónde íbamos? Ah sí, ya me acuerdo; cuando me dijo eso la profe no sabía qué responder, me quedé helada, para mí era muy difícil, si se lo hubiera preguntado al cerebrito de la clase, a Óscar, otra cosa sería... Pues bien, la profesora se me quedó mirando fijamente y me dijo:” ¡Venga responde, que no tenemos todo el día! ”
De repente vi en la ventana, un uno, un cinco, un más, otro uno, un ocho, los puntitos de la división y un nueve, y todos me decían: “¿No sabes calcular esto? ¡Nosotros te enseñaremos! Mira, primero tienes que ver si hay un paréntesis, ¿ves alguno?”Yo les dije que no, después me preguntaron si había una potencia o una raíz cuadrada, ellos me dijeron que no, ¿ves alguna multiplicación o división? Yo les dije que sólo había una división.
- Bueno -me dijeron- si has visto una división, primero tienes que dividir, ¿me podrías decir por cuál divides?
Yo les respondí que dividiría 18 : 9 = 2
-Sí, exacto -me respondieron- vale, ¿ves alguna resta o suma?
-Sí, las veo -respondí-
-Pues…
-Vale, vale, ya lo sé -dije- se tiene que sumar; bueno, sumar el resultado de la división con el 15, a ver… 15+2= 17.¿No? ¡Qué fácil es!
-¿Lo ves? Todo es fácil si te aplicas y te esfuerzas- me dijo el número 5.
La profe me dijo:“Pensaba que no pensabas. Muy bien, te pondré un excelente, espero que sigas así”
Desde ese momento dejé de ver a la profesora como a una bruja y, desde que tuve ese sueño, las matemáticas se han convertido en mi asignatura favorita.

Karen Solórzano (1r ESO D)
PREMI DEL JURAT

El problema dels números

2009-01-09T16:58:00.009+01:00

Hi havia una vegada una escola que estava en el cim d'una muntanya, i tots els nens del poble anaven a aquella escola. I, com en cada escola, hi ha el típic nen que mai escolta els professors, el que sempre està despistat, i el que sempre estudia molt i treu molt bones notes. Doncs aquest nen que estudia tant es diu Jaume. La seva assignatura preferida són les matemàtiques. En cap examen no ha tret menys d'un 9'99. A tota la classe li feia enveja, perquè la professora mai s'enfadava amb ell, ni el castigava. A classe de matemàtiques sempre era el primer d’ acabar els treballs, i sempre feia els números perfectes, sobretot el número 9, que era el seu número preferit.
Un dia els seus companys es van cansar d'ell i a l'hora de pati es van reunir en una habitació per fer un encanteri de mates contra en Jaume. Al principi pensaven que era una ximpleria i que no funcionaria, perquè era de bojos fer un encanteri. Però al dia següent, a l'hora de matemàtiques, el van fer sortir a la pissarra per fer un problema molt senzill, en Jaume el va fer bé, però quan es va girar la professora per mirar què feien els altres alumnes el 9 d'en Jaume es va convertir en un 6. I llavors aquesta és la part en què la professora veu que en Jaume s'ha equivocat en el problema. Primer tots pensaven que havia estat perquè havia fet malament els càlculs. Però com que es repetia el mateix cada dia, els nens es van adonar que era l'efecte que havia causat l'encanteri. Com que la professora no sabia res del que estava passant, pensava que li havia afectat massa ser el més llest de la classe i per això el va fer anar a la classe de repàs.
En Jaume no sabia per què li passava això. Per això va intentar investigar aquest misteri. Però abans va practicar d'escriure bé els números, per si les mosques... Quan va acabar de practicar, va anar al pati de l'escola. Li va agafar molta por perquè estava molt fosc, va anar corrents al lavabo, i es va amagar allà... Llavors va sentir com una cosa que bullia, va sortir del lavabo i va mirar en una habitació, i va veure un llibre d'encanteris de mates, amb una cassola al costat,; de seguida va saber que era cosa dels nens de la classe, però encara no n’estava segur del tot. Perquè podia ser de qualsevol nen que hagués jugat a màgia durant l'hora de pati. Encara que pensar allò fos una mica estúpid.
Al dia següent a l'hora de matemàtiques, es va escapar de l'aula de repàs, i va anar a la seva classe per dir-li a la professora el que havia vist l'altra nit.Van baixar al pati amb tota la classe, per veure la cosa tan misteriosa que havia vist en Jaume. Però quan van arribar no van veure res. Quan van pujar a la classe, la professora es va enfadar molt amb en Jaume, perquè havia mentit, interromput la classe, i s'havia escapat de la seva. Al matí següent, el van fer sortir a la pissarra per fer una divisió, i la va fer bé. Llavors va començar a pensar, i va entendre que l'encanteri se n'havia anat perquè ja l'havien renyat i castigat.

Tania Paliakova (1r ESO A)
PREMI DEL PÚBLIC

Recomanacions per l'any que comença

2009-01-07T15:46:00.008+01:00

En aquest any nou que encetem, quina millor manera de començar-lo que recomanant-vos alguna cosa que ens agrada perquè tots en pogueu gaudir-la també?

Seguint els consells d'un dels nostres col·laborador, en Pere Martí, hem realitzat, aquestes festes, dues lectures molt interessants, i ben diferents, de les quals ara us fem cinc cèntims.

La primera és un llibre d'aventures, astronomia i matemàtiques -pot existir una millor combinació? (com es nota qui escriu...)- i vol trobar La clau secreta de l'univers.

Aquesta és la primera novel·la escrita pel Stephen Hawking (una eminència dins el món de la Física i l'Astronomia) i la seva filla Lucy (escriptora de professió).

Explica les aventures del protagonista, en George, fill d'uns pares massa ecologistes, en clau astronòmica: amb la seva amiga Annie, el pare d'ella (un científic eminent) -quina coincidència, oi?- i un ordinador una mica esbojarrat viuran una aventura difícil d'oblidar.

Molt apta per tots aquells intrèpids aventurers de la ciència, encara que caldria més posar en el títol Les claus secretes i no La clau, ja ens ho explicareu quan la llegiu.

La segona té a veure amb el món de les revistes i els còmics: l'Exquitx (de les illes Balears).

En particular, ens ha interessat el seu "El billet fals", un còmic molt matemàtic. El podeu començar a llegir a la pàgina 20 de la seva revista número 34 hivern. Molt adequat pels temps de crisi que corren.
La seva pàgina web és www.esquitx.cat.

Que gaudiu d'una bona lectura!

Lliurament dels premis del II Concurs de contes matemàtics per a 1er d'ESO (2008).

2008-12-22T16:55:00.008+01:00

El 19 de desembre es van lliurar els premis del II Concurs de contes matemàtics per a 1er d'ESO de l'Eugeni 2008.

Aquests són els guardonats:

- Premi del jurat: El sueño de Luna de Karen Solorzano (1er ESO D)

Va lliurar-li el val de 25€ la professora Àngels Méndez, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.

- Finalista del jurat: El concurs de les mates de Mireia Pérez (1er ESO C)

Va lliurar-li el val de 15€ la professora Sílvia Gisbert, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.

- Premi del públic: El problema del números de Tania Paliakova(1er ESO A)

Va lliurar-li el val de 25€ la professora Conchi Hito, l'il·lustració del conte el professor Eduard Barrobés i els 5 exemplars de la revista Esquerda d'Or (on hi ha publicat el conte) les biblionautes Tania Ramos i Lídia Gómez.

A continuació teniu un enllaç amb la versió digital de la revista Esquerda d'Or, on podreu llegir els contes premiats, i el vídeo del lliurament dels premis (Premi del públic, finalista i premi del jurat).

http://issuu.com/esquerdador/docs/esquerdadorn6des08

Què vagi bé!

Contes matemàtics a la revista Esquerda d'Or

2008-12-15T18:00:00.005+01:00

Aquest divendres 19 de desembre, la revista Esquerda d'Or us mostrarà els/les guanyadors/es del concurs "Contes matemàtics".

Us fem arribar la portada del número de desembre que inclourà els contes guanyadors, a més de moltes altres seccions.

Un tresor dins el temari

2008-12-12T09:55:00.008+01:00

Què ha passat a FractionVille?

Capítol 6

L’inspector es va desvetllar de cop i va dir:

- Quèee!! Qui ets? Què vols dir amb això? – l’inspector preguntava desorientat.

La veu va contestar en un to encara més sinistre:

- El tinc i, si el vols viu, vine sol al vell cinema de MatriuFraction. No triguis gaire, potser em penediré de mantenir-lo amb vida; tinc molta gana...

I ja no es va sentir res més; havien penjat.

El cap de l’inspector bullia; no podia ser, el seu nebot segur que estava dormint tranquil·lament a la seva habitació. Els nervis i les presses per comprovar-ho van fer que anés ensopegant amb tot el que es trobava fins arribar a l’habitació. L’habitació estava glaçada, la finestra era oberta de bat a bat i el llit era...buit!!

Va tornar a la seva habitació i tot just es va posar l’abric i les sabates. Va agafar la pistola i va sortir disparat cap al carrer. Plovia a bots i barrals i va quedar ben xop abans d’aconseguir entrar al cotxe.

El MatriuFraction era un vell cinema abandonat i estava una mica lluny de casa seva; durant l’estona que va durar el viatge va tenir prou temps per pensar què podria estar fent aquell caníbal boig amb el seu nebot.

En arribar davant la façana de l’edifici va aparcar el cotxe sense mirar-s’hi gaire. Va aixecar el cap i va veure una ombra passant per davant d’una finestra del segon pis. Va entrar a l’edifici pistola en mà sense adonar-se que més ombres es movien a les finestres.

Continuarà...

Un tresor dins el temari

2008-12-10T17:30:00.003+01:00

Tal com ets.

Sisè capítol

... nova sorpresa desagradable.

Havien penjat una foto del vídeo, on sortia amb aquella pinta de petitona que tant la feria. Només veure-ho va voler marxar per on havia vingut, però 128/36 i 38/36 es van acostar a ella amb altres fraccions. El 128/36 era un noi de tercer d’ESO i 38/36 era la seva germana petita, que feia primer a la classe de la 126/84. La resta de fraccions també eren de la seva classe. La 126/84 es va pensar que s’acostaven per acabar d’humil·liar-la i va dir:

- Què, us ho esteu passant bé? Deixeu-me en pau d’una vegada! – va cridar-los.

La 38/36 no posava cara d’estar-s’ho passant bé.

- Nosaltres no tenim res a veure amb això.

- I vols que m’ho cregui? A primer tothom em té enveja.

La 38/36 era una fracció molt senzilla i agradable i aquell comentari no li va agradar gens. Ella volia ajudar-la, perquè la coneixia des de que feien P3, però no estava segura que s’ho mereixes. Tot i així va contestar:

- Les coses, a vegades, no són el que semblen. El meu germà vol dir-te una cosa. Però no sé si, realment, vols la nostra ajuda.

La 126/84, tot i que no se’n refiava, va voler escoltar-lo.

- Que sàpigues que el vídeo el va fer un de tercer que tu coneixes prou bé: 155/47...El que tan t’agrada se’n riu de tu...

Fins a final d'any

2008-12-09T19:40:00.002+01:00

Els exàmens ens han fet parar una estoneta però ja tornem a ser aquí per a explicar-vos el que penjarem els propers dies: les continuacions dels contes per capítols de Tal com ets i Què ha passat a FractionVille? (Pel proper any, que està aquí mateix, prepararem una recopilació en versió digital que esperem que us agradi, amb il·lustracions, i tot, fetes pels propis alumnes); també donarem a conèixer els guardonats de l'actual edició del concurs de Contes matemàtics per a 1r d'ESO de l'Eugeni, i publicarem els seus contes amb una il·lustració gentilesa de l'Eduard Barrobés, i penjarem els vídeos del lliurament de premis del concurs que tindrà lloc el dia 19 de desembre a les 10h a la sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors.

I l'any nou també ens portarà un nou (nova) escriptor@ matemàtic@ i ... (tenim tot un any per gaudir de la literatura i les matemàtiques).

Premi del públic del concurs de 1er d’ESO de Contes matemàtics 08/09

2008-11-28T16:10:00.002+01:00

Acaba el termini de votacions del públic.

Ahir va acabar el termini per realitzar les votacions per escollir el guanyador@ del premi del públic de 08/09. Lamentem comentar-vos que no s'han acceptat els vots posteriors al tancament del termini. Un cop fet el recompte i un cop, també, es reuneixi el jurat per decidir el guanyador@ i el finalista del premi del jurat, es donaran a conèixer els guardonats a la festa de Nadal del 19 de desembre, conjuntament amb la publicació dels textos a la revista l'Esquerda d'Or i al propi blog.

Moltes gràcies per la vostra participació.

Premi del públic de Contes matemàtics 08/09

2008-11-19T10:11:00.003+01:00

Participa i fes de jurat!!!

Ara que ja heu participat com a escriptors i escriptores en el Concurs de contes matemàtics, també podeu participar com a jurat i votar pel conte matemàtic que més us agradi. És tan fàcil com deixar el vostre vot en els comentaris d'aquesta entrada (cal posar el vostre nom - si voleu fer servir un pseudònim cal que envieu el nom real a novesticmates@hotmail.com- i el títol del conte i l'autor@ pel qual voteu).
Si us estimeu més fer un vot més clàssic podeu deixar-lo, en format paper, a l'urna que tindrà habilitada la Isabel de la biblioteca a la mateixa biblioteca.

El termini per votar s'obre avui dimecres i es tancarà dijous de la setmana que ve (26 de novembre) .

Apa, animeu-vos i voteu el vostre conte preferit!

La literatura matemàtica de l'Odissea

2008-11-14T19:14:00.004+01:00

Novetats editorials en matemàtiques.

La llibreria l'Odissea de Vilafranca del Penedès us proposa una sèrie de novetats editorials en matemàtiques per aquests mesos de fred, per llegir i pensar tranquil·lament a casa.

-La sorpresa de los números. (Anna Cerasoli. Ed Maeva)
-Matemática ¿dónde estás? (Adrián Paenza. Ed RBA)
Seqüela de l'èxit editorial del mateix autor: Matemática, ¿estás ahí?
-El club de la Hipotenusa. (Claudi Alsina. Ed Ariel)
-La conjetura de Poincaré (Donald O'Shea. Ed Tusquets)
-Actividades matemáticas (Brian Bolt. Ed RBA bolsillo)

L'Odissea us desitja una bona lectura.

Concurs de Contes matemàtics de 1r 08/09

2008-11-03T11:40:00.005+01:00

Atenció alumnes de 1r ESO de l’Eugeni d’Ors.

Us recordem que fins al 14 de novembre podeu presentar els vostres contes al II Concurs de Contes matemàtics de l’Eugeni (edició 08/09) penjant-los en el blog, en els comentaris de l’entrada del vostre grup o lliurant-los als vostres profes de mates.

El conte matemàtic ha de tenir un mínim d’1 pàgina i un màxim de 10 i ser una creació de l'autor/a que el presenta.

S’atorgarà, per Nadal, un Primer premi del Jurat, un finalista i un Premi del públic (per votació popular en el blog durant el més de novembre).

Els guardonats veuran publicada la seva obra en la revista de l’Eugeni: L’esquerda d’or, juntament amb una il·lustració del seu conte i la següent dotació econòmica en vals de compra:

a) 25€ Primer premi del jurat.
b) 25€ Premi del públic.
c) 15€ Finalista.

Un tresor dins el temari

2008-10-21T16:30:00.001+02:00

Tal com ets

Quan va acabar el vídeo no sabia si riure o plorar, però el que si que va tenir clar era que l'endemà no suportaria anar a classe. De sobte es va obrir la porta de l'habitació i va entrar la seva mare; tot just va tenir temps de fer Alt F4 per tancar la finestra del vídeo, i eixugant-se les poques llàgrimes que encara li queien galta avall es va girar cap a la mare.

-Què et passa?- va dir ella amb veu amoïnada.
-Res- va contestar la 126/84.

La mare va insistir,

- Normalment em saludes quan arribes...
- Havia de mirar un correu d'un amic i era molt urgent.

La mare només va afegir un:

-Doncs...baixa a menjar alguna cosa; el teu pare ha comprat aquelles pastes que t'agraden tant.

Aquella nit va tenir malsons, anés on anés sentia que algú la observava però, si es girava, no hi havia ningú.

L'endemà al matí va intentar convèncer la seva mare que tenia molt mal de panxa. Però la seva mare no s'ho va empassar perquè es pensava que només era una excusa per no fer l'examen de mates.

Així que no va tenir més remei que aguantar-se i anar a l'institut. En arribar es va trobar amb una...

Continuarà...

1r d'ESO A Curs 08/09

2008-10-19T11:41:00.000+02:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO A.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

1r d'ESO B Curs 08/09

2008-10-19T11:40:00.000+02:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO B.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

1r d'ESO C Curs 08/09

2008-10-19T11:36:00.001+02:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquesta entrada podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO C.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

Actualitzant el blog

2008-10-12T23:06:00.002+02:00

Com podreu observar, hem fet una mica de reorganitzazió del blog (tot i que ja estava prou endreçat, jeje). Ho hem fet per desar la informació dels concursos d'altres anys en un lloc de fàcil accés i poder dedicar un millor espai als d'aquest any. També hem inserit la opció de subscriure's al blog.

Esperem que aquests canvis us hagin agradat i si algú té algun suggeriment de millora que no dubti en fer-nos-el arribar.

Un tresor dins el temari

2008-10-06T10:29:00.002+02:00

Que ha passat a FractionVille?

Capítol 5

El telèfon sonava desesperadament en la foscor. La mà de l'inspector va fer un primer intent d'agafar-lo mentre la resta del seu cos es resistia a despertar-se: eren les quatre de la matinada.

- Digui?- va fer amb la veu més adormida que mai.

- Hi, darling! I love you so much!

L'inspector es va quedar flipat, perquè a més del discurs es va sentir seguidament un "tut, tuuuuuuu....". Això dels enamorats era un veritable fàstic.

Va intentar tornar-se a dormir però el telèfon tenia ganes de gresca aquella fosca nit.
Una veu ronca i molt profunda va ressonar a l'altra banda de l'aparell:

- Tinc el teu nebot...

CONTINUARÀ

1r d'ESO D Curs 08/09

2008-09-22T17:20:00.004+02:00

Com cada any, els alumnes de 1r d'ESO podran presentar els seus contes matemàtics al concurs de Contes Matemàtics de 1r d'ESO de l'Eugeni d'Ors. El plaç per presentar-los serà fins al 14 de novembre (és un divendres). El resultat es donarà a conèixer a la festa de Nadal.

En els comentaris d'aquest espai podeu deixar els vostres contes els alumnes de 1r d'ESO D. Els propers dies anirem creant les entrades dels altres grups de 1r.

Recordeu que cal indicar el nom de l'autor/a del conte quan el pengeu. Si voleu publicar amb un pseudònim cal que l'envieu prèviament a la següent adreça de correu electrònic:

novesticmates@hotmail.com

L'Article del mes

2008-09-08T13:43:00.012+02:00

Indiana Jones y el templo de las malditas matemáticas.

¿Qué tendrá el género de aventuras que ha enganchado, engancha y enganchará a generaciones y generaciones de seres humanos? ¿Y qué tendrán las matemáticas que han frustado, exasperado y deprimido a infinidad de esos mismos seres humanos? ¿Cómo será posible que dos elementos tan dispares, aventuras y matemáticas, puedan llegar a reunirse en perfecta armonía?

Éstas y otras muchas preguntas puede uno formularse si disfruta convirtiéndose en algún tipo de Indiana Jones, y si las matemáticas no le son del todo ajenas, aunque sólo sea en pequeñas dosis.

Y una vez tenemos las preguntas, ¿cómo hallaremos las respuestas? En este artículo encontraréis alguna posible respuesta de la mano del héroe del sombrero y el látigo.

De este arqueólogo aventurero: Indiana Jones, reciclado a literario a partir del muchas veces sublime séptimo arte, cabe decir que quizás no sea el mejor exponente de sus congéneres, pero reúne sobre sí algunas propiedades que a mí particularmente siempre me han gustado: para empezar es profesor, dignísima profesión donde las haya; para seguir es arqueólogo, mágica palabra... arqueología... que evoca mundos tan lejanos y a la vez tan cercanos en el espacio y en el tiempo (aunque a algunos les suene a topicazo, ese es el aroma que a mi me trae); y para acabar es un superviviente nato, necesitado de la lógica y de la deducción para llevar a cabo sus arriesgadas empresas (y aquí es donde Indy le echa un capote a las matemáticas).

Si Indiana fuera un arqueólogo de verdad nos podría contar como de imprescindibles resultan las matemáticas en esa ciencia: como, por ejemplo, en la datación de fósiles (aquí me permitiréis mezclar arqueología y paleontología). Y si no que le pregunten al número e , ayudante inequívoco en esa titánica tarea.

M = Cantidad de carbono 14 contenida en el fósil de un organismo.

Mo = Cantidad de carbono 14 en el organismo cuando estaba vivo.

Que nos lleva a....

t = edad del fósil (o cuando vivió el organismo en cuestión)

(Si alguno está interesado en el tema, le recomiendo fervientemente que vea el vídeo de la serie Más por menos, que pasaban en el programa de televisión La aventura del saber, sobre el número e: una entretenida y muy divulgativa visión de las matemáticas de un inmejorable comunicador, Antonio Pérez).

Pero para el caso que hoy nos ocupa, haremos que Indiana (o su versión femenina, Lara Croft) nos den un paseo por el arriesgado mundo de... La jerarquía de las operaciones (Horror!!!, pensaran algunos -me da a mí que puede ser un paseo más peligroso que áquel por el pais de los jívaros-. Calma, no será para tanto, os lo aseguro).

A los que les suene a chino les diré que, La jerarquía de las operaciones, es aquello que se ha de saber cuando uno se enfrenta a una expresión matemática que contiene: números (como no), operaciones (más de una) y/o paréntesis, y quiere encontrar el resultado de dicha expresión. Y nada mejor que el vídeo que teneis a continuación para entenderla.

Si ya habéis acabado de visionar el asunto, permitid ahora que Indy y Lara os guien por la aventura matemática que os proponemos sin más preámbulos.

Buena suerte y que las matemáticas os acompañen!!!

Elaboració del contingut multimèdia: Eduard Barrobés.
Autora de l'article i guionista del contingut multimèdia: Conchi Hito.

Sant Tornemi

2008-09-01T13:37:00.006+02:00

Aquest del títol és un dels sants que més anomenada tindran aquests dies de setembre per l'Institut (amén de ser invocat entre classe i classe en altres époques de l'any :)).

Així doncs, aquí estem de nou. Amb forces renovades per començar el bon curs que ens espera (??)... Esperem que sí, que sigui bo, entretingut i profitós i sense esquerdes a l'Eugeni.

Però abans de donar el tret de sortida ens va quedar pendent una qüestió aquest estiu sobre el I Congrés Nacional d'Internet a l'aula...EL VÍDEO...de la nostra participació. Ja fa dies que va sortir a la web del congrés (n'hi ha que treballen a l'agost, per a ells, gràcies per la feina feta) i potser ja l'heu vist, però us deixem aquí l'enllaç perquè hi doneu un cop d'ull si no l'heu vist o el torneu a veure si voleu.

http://www.congresointernetenelaula.es/virtual/?q=node/629&id=309&congreso=presencial

Pues lo dicho, buen Sant Tornemi para todos y todas.

Vacances, vacances...

2008-07-25T17:07:00.004+02:00

Quin millor comiat que una refrescant imatge i el desig que gaudiu d'un merescut descans?

Com deia la cançó: "No és un adéu per sempre, sinó un adéu per un instant...", i ja ens sap greu tancar la paradeta, però les vacances són d'allò més recomenable per a la salut, per relaxar-nos i oblidar una mica la feina i/o els estudis.

Així que tornarem al setembre, amb forces renovades, amb moltes idees i amb moltes matemàtiques i molts contes matemàtics (que d'això és tracta). Retrobareu totes les nostres seccions i, per anar fent boca, penseu que tindreu el desenllaç de Què ha passat a FractionVille? i de Tal com ets, nous contes i concursos i un article del mes molt multimèdia (en la nostra línia): Indiana Jones y el templo de las malditas matemáticas.

Què us ho passeu bé. Bones vacances!!!

++++++++++++++++++++++++++++

¿Qué mejor despedida que una refrescante imagen y el deseo de que disfruteis de un merecido descanso?

Como decía la canción: "No és un adéu per sempre, sinó un adéu per un instant...", y ya nos resulta difícil chapar la paradita, pero las vacaciones son de lo más recomendable para la salud, para relarse y olvidar un poquito el trabajo y/o los estudios.

Así que volveremos en septiembre, con fuerzas renovadas, con muchas ideas y con muchas matemáticas y muchos cuentos matemáticos (que de eso se trata). Os reencontrareis con todas nuestras secciones y, para ir abriendo boca, pensad que tendréis el desenlace de Què ha passat a FractionVille? y de Tal com ets, nuevos cuentos y concursos y un articulo del mes muy multimedia (en nuestra línea): Indiana Jones y el templo de las malditas matemáticas.

Qué os lo paséis bien. Felices vacaciones!!!

Un resum del congrés nacional d'internet a l'aula

2008-07-08T15:58:00.004+02:00

Ja fa uns dies que el congrés es va acabar i la valoració final és força bona.

Només hi ha un petit problema, en aquesta entrada us volia posar un enllaç als vídeos en diferit del congrés (en particular, al de Contes matemàtics) pero... va a ser que no, de moment. Suposo que el volum de feina que tenen per col·locar tots els vídeos a la web els fa anar una mica lents. Així que us haureu de conformar amb el power - point que vam presentar. Cliqueu aquí per veure'l.

De la valoració del congrés el que en trec de molt positiu és la possibilitat de poder parlar i d'intercanviar experiències amb professors i professores, observant que els avantatges i dificultats que trobem en les TIC s'assemblen molt.

Per acabar, vull agrair la bona disposició i l'ajuda desinteressada que tots vam compartir, ajuda que, en alguns casos, ja hem començat a posar en pràctica: com estudiar fer una revista digital amb l'issue, entre d'altres que estem valorant.

Moltes gràcies.

El blog de contes matemàtics en el congreso nacional de internet en el aula

2008-06-25T20:02:00.003+02:00

Estos días, más concretamente 26, 27 y 28 de junio, se celebrará simultáneamente en cuatro sedes: Barcelona, Madrid, Granada y Santander, el I Congreso Nacional de Internet en el aula.

Son muchos los compañeros y compañeras (más de 9000) que se darán cita en este macro evento sobre como las nuevas tecnologías estan interactuando en nuestras aulas. Nuestro blog también, humildemente, pondrá su granito de arena.

Se podrán seguir las ponencias y conferencias, como no, por Internet.

Una vez haya concluido el congreso colgaremos un enlace al power - point de presentación del blog.

Hasta pronto.

Aquests dies, més concretament el 26, 27 y 28 de juny, es celebrarà simultàniament a quatre seus: Barcelona, Madrid, Granada i Santander, el I Congreso Nacional de Internet en el aula.
Són molts els companys i companyes (més de 9000) que es trobaran en aquest macro congrés sobre com les noves tecnologias estan interactuant dins les nostres aules. El Nostre blog també, humilment, possarà el seu gra de sorra.

Es podran seguir les ponències i conferències, com no, per Internet.

Una vegada finalitzat el congrés penjarem un enllaç al power - point de presentació del blog.

Fins aviat.

ANIMA'T MATEMÀTIQUES

2008-06-17T17:53:00.014+02:00

Com haureu pogut observar, el blog porta alguns dies una mica aturadet. Tindrà alguna cosa a veure que és final de curs i s'acumula la feina? Doncs la resposta és SÍ.

Però no patiu que encara ens queden algunes coses a dir aquest curs com, per exemple, inaugurar la secció ANIMA'T MATEMÀTIQUES; que pretén recollir animacions relacionades amb les matemàtiques i la literatura (vamos a ver si rizamos el rizo ;-) !!).

Per a no complicar-nos la vida, el primer ANIMA'T MATEMÀTIQUES recopilarà la feina feta aquest any amb les fraccions i el Harry Potter, que ja heu pogut anar visualitzant en les diferents seccions del blog durant el curs.

- La primera animació és per il·lustrar que els nombres naturals també són fraccions, amb l'1 de Harry i la capa d'invisibilitat.

- La segona animació es per ajudar a entendre la simplificació de fraccions, amb la protagonista del conte per capítols Tal com ets, escrit pels alumnes de 1r d'ESO B.

-La tercera ens ensenya com fer bé l'equivalència de fraccions, imprescindible per saber ordenar-les, sumar-les i restar-les.

-La quarta animació ens mostra com dividir fraccions aclucant un ull.

Doncs, apa, ja ho hem fet. Animeu-vos matemàtiques i matemàtics d'arreu!!!

Una salutació de l'Eduard i la Conchi.

ACTIVA'T MATEMÀTIQUES

2008-05-16T13:45:00.003+02:00

A partir d'ara tindreu una nova secció al blog: ACTIVA'T MATEMÀTIQUES.

És una secció que recollirà activitats que es poden fer per aprendre matemàtiques. Com, per exemple, a partir de la literatura (i el cinema literari, és a dir, pel·lícules basades en obres literàries) .

Us expliquem l'experiència realitzada pels alumnes de 1r d'ESO de l'IES Eugeni d'Ors.
Com ja sabreu els que seguiu aquest blog, aquest any hem treballat diversos conceptes matemàtics, com les fraccions, a partir dels llibres del Harry Potter. La última activitat realitzada ha anat dirigida cap a la geometria i la vàrem organitzar així: primer vam veure la pel·lícula del Harry "El presoner d'Azkaban" durant la Setmana Cultural del centre, en segon lloc, els alumnes van apuntar una escena de la pel·lícula on es pogués plantejar un problema geomètric (des dels senzills d'identificar figures geomètriques a més complicats) i finalment ho van redactar en un format concret i ho van lliurar com un treball més de classe que s'avaluava.
El resultat ha estat força curiós (la geometria, com l'aritmètica, que portem a dins, pot ser molt similar per a molta gent).

Dins dels comentaris d'aquesta entrada teniu els problemes plantejats, amb la seva respectiva situació dins la pel·lícula, per la classe de 1r d'ESO D. Podeu practicar una mica de geometria resolent-los i enviant-nos les vostres respostes.

Que us ho passeu bé!

Un tresor dins el temari

2008-05-08T15:51:00.012+02:00

Ja el teniu aquí, s'ha fet esperar però ja veureu que ha valgut la pena...

Els alumnes de 1r d'ESO D de l'Eugeni us presenten...

Tal com ets

Quart capítol

Aquell dia, va rebre uns estranys sms al seu mòbil. Tots posaven més o menys el mateix: "k mona...!", "k pttona sns makillatge, jajaja!"," Ja u saps?", "Tnen l teu permis?". I un que era el més aclaridor de tots:"Ei! Mira l video dl you_fractiotube, kom san pasat...!

La 126/84 va començar a posar-se molt nerviosa mentre anava llegint tots aquells missatges. Què redimonis volien dir? Anava tant distreta amb el mòbil que va ensopegar, tot de cop, amb un noi que no li queia gens bé. Aquell noi la va mirar amb ironia i li va deixar anar un:

- Al natural encara ets més lletja!

La 126/84 va envermellir de ràbia i va marxar corrents sense mirar-se'l.
El matí de classes se li va fer etern perquè les indirectes no paraven. La última classe va ser especialment horrible, ja no podia més, havia d'arribar a casa i veure el vídeo del que tothom parlava. I, a la fi, va sonar el timbre. ..Mentre corria pel passadís va notar com tothom se la mirava. Alguns no es tallaven gens i la senyalaven dient...

-Mira, és ella.., la del vídeo!

No va mirar enrere i va córrer encara més, amb llàgrimes als ulls.
El camí a casa, ni el va veure; els seus peus la hi van dur en un moment. Va pujar directament a la seva habitació; va deixar la mare amb un "hola.." als llavis; va encendre l'ordinador amb rapidesa i es va connectar a internet, la famosa adreça ja era apunt :

http://www.you_fractiotube.mts/sensjrseynimklltge213

Va clicar a "l'intro" i....

Continuarà...

Efectes audiovisuals: Eduard Barrobés.

Premi del jurat del concurs de Contes matemàtics de la scsjordi 2008

2008-05-03T10:44:00.005+02:00

Aquí teniu el conte guanyador del concurs de contes matemàtics de la scsjordi 2008 de l'Eugeni d'Ors. L'autora és la Gisela Guitart de 1r d'ESO D (enhorabona Gisela!) i es diu...

L' osset de xocolata

Em dic Núria i tinc dotze anys, fa tres setmanes els meus avis de Cuenca ens van venir a visitar i em van portar un osset de xocolata amb llet per a mi i un aneguet de peluix per al meu germanet Quim, que té vuit anys, perque ell diu que no li agrada la xocolata.
A la meva mare totes aquestes coses de xocolata fetes artesanalment li encanten i, per això, el va posar a sobre la taula del menjador perqué fes bonic. Pero no va ser gaire bona idea...
El primer dilluns d'aquest mes, vaig sortir de la meva habitació, i vaig baixar al menjador, per veure els meus dibuixos animats preferits, que només els fan un cop a la setmana. Pero abans que pogués engegar la tele i jeure al sofa em vaig adonar que havien desaparegut els dos ulls, de xocolata blanca, del meu osset. No hi vaig donar massa importancia, al cap i a la fi, només era 1/16 part del meu osset. Perqué ...

1/32 (de I'ull dret)+ 1/32(de I'ullesquerra)=1/16.

Encara que això no sembles res, cada dia va anar augmentant. El dimarts, en baixar de bon matí, el que havia desaparegut era el nas de l'osset. O sigui una altra 1/16 part , Llavors ja em va començar a pujar la mosca al nas, però per molt que preguntés al pare, a la mare, al Quim, tots deien que no eren ells i que no en sabien res de res.
Però això no es va acabar aquí, perque el dimecres va desaparéixer l'orella dreta, i el dijous l'orella esquerra. Sumant-les totes dues juntes feien 1/8 de I'osset. Les dues preguntes principals que tenia eren: quantes parts de l'osset havien desaparegut i quina quantitat en quedava.

1/8 + 1/16 + 1/16 = 1/8 + 1/8 = 1/4
R1: 1/4 de l'osset havia desaparegut.
R2: 3/4 de l'osset encara hi era.

Pero aquestes 3/4 de l'osset no van durar gaire, perqué el divendres va desaparéixer la cama dreta - 1/8, el dissabte l'esquerra ja no hi era - 1/8. Aleshores, el cap només se li aguantava pels braços, que al següent dilluns i dimarts també van desaparéixer, com havia passat amb les altres parts - 1/4.
Ja tan sols quedava 1/4, el cap. Algú estava agafant la meva xocolata sense el meu consentiment, si al menys m'ho hagués demanat potser n'hi hagués donat una mica.
L'endema, en tornar de l'escola, vaig trobar 1/12 part del cap de l'osset davant de les escales, vaig pensar que si ho seguia em portaria fins a la persona que m'havia estat agafant parts del meu osset, així que vaig començar a pujar les escales sense miraments. Quan vaig arribar a dalt, em vaig aturar i vaig mirar a dreta i a esquerra buscant una altra senyal, de seguida la vaig trobar. A davant l'habitació del Quim hi havia un altre tros del cap del meu osset = a 1/12 part, casi desfet per l'escalfor que li arribava del raig de llum que entrava per la finestra del passadís. Vigilant de no aixafar
aquella cosa pastosa, vaig obrir la porta i, encara que no volia que hagués passat, vaig trobar al meu germà menjant-se 1/12 part del cap del meu osset, l'últim tros que em quedava. En aquells moments vaig recordar que jo encara no n'havia tastat, pero massa tard perque el Quim ja havia fet l'última mossegada i s'estava llepant els dits amb satisfacció. A part d'engreixar-se uns quants quilos, es va endur una gran bronca dels meus pares, que va durar dies. Pero jo no li vaig dir res, només em mirava l'escena pensant " encara sort que no li agradava la xocolata". En aquest món s'ha de ser optimista.

Un tresor dins el temari

2008-04-23T09:44:00.005+02:00

Els alumnes de 2n D'ESO de l'IES EL FOIX, Vict0r, Aitor, palOmaa, Helen, No3, Miiree (Antonella, Hicham i Johsuar us ho heu perdut), us presentan el seguent conte:

LOS NÚMEROS SALIERON A LA CALLE.

Cuando salí a la calle por la mañana, me encontré al 1, me dijo que el 2 estaba enfermo y que el 3 le estaba cuidando. Fuimos el 4 y yo a visitarlo, de camino nos encontramos al 5 que nos dijo que el 6 estaba trabajando en la panadería hasta las 7 y que nos vendería 8 bombones. Eran las 9 de la mañana y no apareció hasta las 10, con 11 bombones. Hasta las 12 del mediodía nos fuimos de visita, subimos al piso 13, y como no contestaban llamamos al timbre 14 veces, y en 15 segundos nos abrió. ¿Quién soy yo?

Yo soy el 0.

Amb la col·laboració de Rafa.